Recentment, l’Editorial Tilde ha publicat una traducció de l’Hipsípila del dramaturg grec Eurípides. Es tracta d’una versió bilingüe castellà-grec que, a més a més, ofereix altres textos en la llengua dels hel·lens.
Segons la mitologia grega, Hipsípila fou una reina de Lemnos, filla de Toant i de Mirina.
Com que les dones de Lemnos havien descurat el culte a Afrodita, la deessa se’n venjà fent que els seus marits els fossin infidels, però elles es revoltaren i varen matar tots els homes de l’illa. Hipsípila, però, salvà el seu pare amagant-lo en un cofre que va llançar al mar. Al cap d’un temps, els argonautes arribaren a Lemnos i les dones els van acollir amistosament amb l’esperança de tenir-ne fills. Hipsípila va hostatjar Jàson i de les seues relacions varen néixer Euneu i Nebròfon.
Quan les altres dones van saber que Toant s’havia salvat de la matança, Hipsípila hagué de fugir del seu regne.
Fou capturada per uns pirates i venuda a Licurg, rei de Nèmea, que la posà com a dida del seu fill Ofeltes. Aquest va morir per un descuit seu i Licurg la condemnà a mort, però va ser alliberada per intercessió d’Adrast d’Argos i pogué tornar a Lemnos.
Portada de l’adaptació d’Hipsípila de Miquel J. Navarro Aljibe i Joaquín Pastor Saco, Editorial Tilde.
Scoop.it Lectura de Clàssics
Molt interessant aquest article, felicitats Laia!
Quina història tan moguda i emocionant, la veritat és que Hipsípila era una dona amb molt mala sort, ja que a part de pecar, tenia molt mala sort allà on anava i l’acabaven fent fora.
La veritat és que ja tinc moltes ganes d’anar-la a escoltar al teatre, ja que els alumnes de Grec i Llatí anirem a veure una representació d’aquesta obra el proper dia 25 d’aquest mes.
Retroenllaç: Hipsípila: de la mitologia a la tragèdia | Literatura grega a escena
Retroenllaç: Estructura de la tragedia Hipsipila | Literatura grega a escena