Si avui no heu pogut anar a veure el grup Komos en el decurs del XIX Festival de Teatre Juvenil Grecollatí al Teatre Joventut de L’Hospitalet de Llobregat representant “Después de la Tierra” pdf vet aquí el seu espectacle, Premi Nacional Buero de Teatro Joven 2013, basat en l’Antígona de Sòfocles i l’obra poètica de Miguel Hernández:
Scoop.it Lectura de Clàssics
És una obra molt bona, així com la d’Hipsipila que vam anar a veure, del mateix grup Kommos, que tenia una gran interpretció. Hi ha poc moviment escènic i aixì probablament és degut a que volen centrar-se més en els diàlegs, i en la reflexió que hi ha en ells.
L’obra tracta sobre el poeta Miguel Hernández, que abans de la seva mort li escriu una carta a la seva dona Josefina, explicant-li una trista història que va conèixer quan estava a la presó.
Aquesta carta està basada en fets reals, doncs s’han trobat aquestes cartes que el famós poeta li enviava a la seva dona.
Podem comparar-ho amb Antígona, doncs en Antígona també es parla de la mort, i del patiment que comporta. A l’antigona de Sofòcles i la d’Espriu, es veu Antígona abans de la seva mort. S’assembla també a Antígona, doncs hi ha un cor i el corifeu (representant del cor). Carlos, el nou gobernador, representa a Creont. Ana i Isabel representen Antígona i ísmene, que han vist els seus germans morir. Pel que fa a Miguel, representa a Polinices, que venia a atacar la ciutat, era republica, mentre que Felipe, l’altre germà és com Etèocles, va trair al seu germà i va estar de part del Caudillo (Franco).
Ana decideix enterrar el seu germà Miguel, tot i que està prohibit pel gobernador, així com Antígona decideix enterrar el seu germà Polinices, desobeint la llei de Creont (els perdedors no poden ser enterrats.)
Jo crec que té més similituts amb l’Antígona d’Espriu, doncs allà també es fa al·lusió a la Guerra Civil.
Xaipe!
No havia sentit a parlar d’aquesta obra però els actors actuen molt bé i l’argument de l’obra sembla interessant. Comença amb la carta que escriu Josefina al seu marit Miguel Hernández, on li parla de que troba a faltar els vells temps en que vivien en un poble de camp amb els seus fills. Aquestes cartes són reals i això fa que sigui encara millor l’obra.
Establim alguns paral·lelismes amb l’Antígona de Sòfocles. Per començar, hi ha la Guerra Civil que és el paral·lelisme de la guerra en que els set guerrers ataquen les portes de Tebes. L’Ana ens recorda a Antígona i Isabel a Ismene que estan tristes per la mort del seu germà Miguel, que ens recorda a Polinices. A la ciutat, el nou governador Carlos recorda a Creont. Ana vol enterrar a Miguel però no pot fer-ho ja que és republicà. L’altre germà és Felipe, que va trair el seu germà i es va aliar a Franco. Per tant ens recorda a Etèocles. Felipe i Miguel lluiten junts i moren.
A més, trobem altres elements d’Antígona com el cor que van explicant que va passant i que senten els personatges. El cor apareix al principi, després de la carta de la Josefina. També trobem el corifeu, que és el director del cor.
Com a diferència trobem que hi ha la Josefina, la dona del Miguel i a la tragèdia d’Antígona no apareix la dona de Polinices.
Vale!
La veritat és que no n’havia sentit a parlar d’aquesta obra. S’ha de dir que els autors interpreten molt bé el seu paper i l’argument és força interessant.
Si comparem aquesta obra de Miguel Hernández amb Antígona observem que podem establir-hi diversos paral·lelismes entre elles en els diferents temes que tracten, com ara l’amor, la mort o la guerra.
En les dues obres hi ha una guerra, que en cas de Después de la Tierra és la Guerra Civil espanyola i a Antígona és la Guerra contra els tebans que en Antígona es veu reflexada amb l’atac dels set guerrers a les set portes de la ciutat grega.
Un altre paral·lelisme que es pot veure al comparar les dues obres són els personatges. A Después de la Tierra, personatges com Anna i Isabel ens recorden a Antígona i Ismene, Miguel i Felipe són els dos germans que lluiten en la guerra tal com ho fan Polinices i Eteòcles a Antígona o Carlos es converteix en el nou governador a l’igual que Creont a Antígona.
Tot i així també trobem aspectes a diferenciar entre aquestes dues obres. Per exemple Miguel, el guerrer que en aquest cas defensa la República té dona i aquesta li envia cartes, mentre que a Antígona, Polinices no en té o almenys no intervé en l’obra.
Salut!
Retroenllaç: Pervivència d’Edip i Antígona en l’art: “Èdip a Colonos”, de Baptiste Hugues i “Els primers freds” de Miquel Blay | Literatura grega a escena