En la mitologia grega, Hipsípila era la reina de Lemnos. Durant el seu regnat, Afrodita va maleir les dones de l’illa per desatendre els seus santuaris, per la qual cosa aquestes van desenvolupar un cas extrem d’alitosi que repugnava els homes de la nació. Per aquest motiu, els homes van començar a mantenir relacions amb les esclaves que havien estat capturades durant les invasions a Tràcia. Les dones de Lemmos van resoldre-ho venjant-se dels homes: una nit, van matar tots els seus parents homes; però només Hipsípila va perdonar un home: el seu pare, Toant.
Poc temps després de la matança d’homes, Jàson i els argonautes van parar a Lemnos en el seu camí cap a Còlquida. Els argonautes van romandre a Lemnos diversos mesos i, en aquest temps, van mantenir relacions amb les dones de l’illa, Jàson concretament amb Hipsípila, qui es va quedar embarassada i Jàson li va jurar fidelitat eterna.
D’aquesta unió van néixer els bessons Èuneu i Nebròfon. Jàson va continuar el seu viatge amb els seus dos fills i aviat va oblidar-se de la seva promesa.
Les dones lèmnies, furioses amb Hipsípila perquè havia salvat el seu pare, van obligar-la a fugir per conservar la seva vida. Va ser capturada per pirates i aquests la van vendre a Licurg, el rei de Nèmea. L’esposa d’aquest, Eurídice, va destinar Hipsípila la cura del seu fill Ofeltes.
Quan els argius van marxar contra Tebes, van passar per Nèmea i, després de trobar Hipsípila, aquesta els va ajudar portant-los a una font perquè traguessin l’aigua que necessitaven. En fer-ho, va deixar el nen per un moment; va ser llavors quan una serp es va enroscar en ell i el va mossegar, causant la seva mort. La seva mare va tractar de salvar-ho, però ja era tard, llavors va decidir matar la serp i, posteriorment, sepultar el seu fill. Eurídice va condemnar a mort Hipsípila, però va salvar-se gràcies a Amfiarau, que formava part de l’expedició contra Tebes. En memòria d’Ofeltes es van crear els Jocs Nèmeus.
Espero que aquesta introducció mitològica al personatge d’Hipsípila us ajudi a entendre millor la tragèdia en part perduda d’Eurípides que ens hem de llegir i anar a veure representada pel grup Komos de l’institut Districto Marítimo de València al teatre Joventut d’Hospitalet de LLobregat dia 25 de març.

Actriu representat Hipsípila a l’obra de teatre

Cartell publicitari de l’obra de teatre Hipsília del grup Komos
Per cert, quin any la va escriure Eurípides? Quin any es va representar a Atenes? Fins quan i on no es torna a representar damunt de l’escenari, tot i que gaudí d’una lectura dramatitzada amb vestuari en el teatre Stuart Street Playhouse de Boston en una versió anglesa d’Athan Anagnostopoulos? Què us sembla tot plegat?
Nora Domingo Luengo
2n Batxillerat
Grec
Retroenllaç: Hipsípila: de la mitologia a la trag&egr...
Retroenllaç: Localitzant els indrets de la tragèdia Hipsípila | Literatura grega a escena
Retroenllaç: Hipsípila: de la mitologia a la trag&egr...
Retroenllaç: “¡Oh, quien fuera hipsipila que dejó la crisálida!” de Rubén Darío | Literatura grega a escena
M’ha encantat veure aquest matí Hipsípila interpretada pels joves actors valencians! Ha estat fascinant! Si en teniu l’ocasió, no us la deixeu perdre.
Retroenllaç: Estructura de la tragedia Hipsipila | Literatura grega a escena
Retroenllaç: Enllaçant Hipsípila amb el cicle argonàutic i amb el tebà | Literatura grega a escena
Xaipe!
Deixo aquí un enllaç sobre una pel·lícula titulada “L’home de mimbre” que està molt relacionada amb les dones de Lemnos i amb les amazones.
http://blocs.xtec.cat/lacintadenike/2012/05/26/the-wicker-man/
Vale!