També som Antígona!

Els alumnes de Classical Culture de 3r de l’ESO i els de Llatí i de Grec de segon de Batxillerat de l’institut Premià de Mar varen participar el 5 de febrer de 2015 en un acte promogut per AMUPROLAG i la SEEC, secció de Múrcia “Yo conozco mi herencia, ¿y tú?“ per tal de reclamar un lloc per a la Cultura Clàssica, el Grec, el Llatí i les Humanitats a la LOMCE. L’any passat el nostre institut hi va participar i va guanyar el tercer premi de les lectures en format vídeo. L’any anterior també varen fer lectura col·lectiva però els alumnes no varen voler presentar aquest vídeo ja que no l’havien editat ells.

Els alumnes enguany han volgut ser també Antígona i, tot i fer la lectura en diferents llengües (Grec clàssic, Llatí, Català, Anglès, Alemany, Rus, Romanès…) -tal com jo faig fer d’estudiant amb la meva professora de grec a Mallorca, Coloma Blanes i Blanes- i enregistrar el vídeo, no l’han presentat a concurs.

[youtube width=”650″ height=”550″]https://www.youtube.com/watch?v=NBIRAtnZfMw[/youtube]

Publicat dins de Foment lectura, General, Gènere dramàtic, Pervivència en la literatura Universal | Etiquetat com a , | 4 comentaris

La rebel·lió de Medea envers la situació de les dones

Medearebel

En el Dia Internacional de les Dones i com a cloenda de Medea, fem memòria dels mots de rebel·lia i de denúncia contra la situació de les dones en boca de Medea tot llegint en grec aquest fragment d’Eurípides, Medea 230-251.

Per acabar d’afinar, ens ajudarà la bella traducció de Carles Riba:

De tot el que té la vida al món, i un pensament,

les dones som la planta que més pena fa.

Perquè d’antuvi ens cal, a força de diners,

comprar-nos qui ens esposi i acceptar un senyor

de la persona: un mal, això, que agreuja el mal.

I encara més angúnia: si l’has pres dolent

o bo. Perquè el divorci no es reputa bé

en una dona, i no podem llançar el marit.

Després, quan s’entra en nous costums i noves lleis,

cal ser endevina, si a casa no s’ha après,

per ben usar de l’home amb qui es comparteix el llit.

Si, la primera feina havent-nos reeixit,

l’espòs no porta amb violència el jou comú,

fa goig la vida; que, si no, morir val més.

Un home, quan la casa se li fa pesant,

va fora i allibera el cor del seu enuig

en la conversa d’un amic o d’un igual;

nosaltres, un sol ésser per mirar tenim.

I diuen que nosaltres fem sense perill

la vida a casa i que ells es baten llança al puny.

Insensatesa! Més voldria estar amb l’escut

en línia tres vegades que una de parir.

A quina part de l’estructura de la tragèdia Medea formen part els versos anteriors? Contra què es rebel·la Medea? Què denuncia pel que fa al cos femení, el matrimoni, el divorci, el lleure…?  Segons Medea, qui té més valor les dones o els homes? Per què? A tots els sentiments de Medea, quin podríem afegir?

La crítica de Medea contra la malaurada situació de les dones té encara  actualitat? A la visió euripidea del paper de les dones, què podríem afegir? Creus que Eurípides és un autor misogin? Quin dels tràgics grecs dóna més protagonisme a les dones en les seves tragèdies? Per què la dona té un paper més rellevant en la tragèdia? Té pervivència aquest aspecte feminista de Medea? S’ha arribat a la igualtat de gènere en el segle XXI? Què n’opineu?…

Potser us podrà ajudar aquesta entrevista que em va fer el proppassat octubre Llorenç Martínez Vidilla, estudiant de 2n de batxillerat a l’institut Vinyet de Sitges.

Publicat dins de General, Selecció de textos, Tragèdia | Etiquetat com a , , | 19 comentaris

Ara va de representacions teatrals escolars!

A veure si sabeu quina obra representàvem? On i quan?

representacionsescolars

Publicat dins de General, Gènere dramàtic | Etiquetat com a , , | 4 comentaris

Aposta per les versions originals!

Odissea, La Magrana


Durant aquest trimestre he estat llegint la versió original de l’Odissea d’Homer i la veritat és que encara que sigui una versió en prosa és una magnífica traducció de Joan Alberich del poema d’Homer. Llegir versions originals de les grans obres clàssiques a vegades pot fer-se una mica pesat, ja que nosaltres els estudiants de clàssiques de batxillerat estem acostumats a llegir adaptacions però em nego! Els clàssics s’han de llegir tal com van ser escrits, ja que ens transporten a altre temps amb altres formes de pensar i altres formes d’escriure. És innegable que hi ha grans adaptacions no estic en contra d’elles, ja que n’he llegit moltes i també tenen un gran valor i hi ha una gran feina darrera d’elles, però és suficient? Jo crec que tot bon lector voldria llegir una obra clàssica tal com va sortir de la ploma del seu autor, ja que no ens perdem cap detall de l’obra. I és que moltes persones no li donen valor als detalls en una obra literària però són importants i molt, quan era a segon d’ESO vaig llegir una adaptació molt bona de l’Odissea i em va agradar molt i l’he rellegida molts cops, ara que he llegit gran part de l’Odissea original he de dir que l’adaptació deixa molt a desitjar, ja que es deixa elements de la història dels que no tenia coneixement. Les adaptacions són bones per lectors novells, ja que moltes obres clàssiques demanen una gran comprensió lectora. Una versió original pots pensar que pot ser pesada si ja t’has llegit una adaptació i encara que no ho gaudeixes amb la mateixa intensitat que quan descobreixes una història per primer cop, gaudiràs d’una àmplia gamma de detalls de l’obra que no pensaves que existien i això és el que em va passar a mi amb l’Odissea que em va deixar la Magistra, ja que encara que al principi va ser tediós vaig anar descobrint detalls interessants de l’obra i li vaig agafar un gust especial a les versions originals. Llegir Homer avui, sí és possible!

Acabaré amb una recomanació: si ets un “devorador de llibres” i tens una gran comprensió lectora aposta pels originals! Jo aviat faré cas a la Magistra i m’atreviré amb els hexàmetres de l’Odissea de Carles Riba!

Robert Cepeda

1r Batxillerat Grec

Publicat dins de Foment lectura | Etiquetat com a , | 1 comentari

Heròdot, el pare de la història i del periodisme

En aquest article podreu aprendre més sobre el historiador i geògraf grec Heròdot i sobre la seva obra ῾Ιστορίαι dividida en nou llibres que tracten sobre les Guerres Mèdiques.

Per què Heròdot és el pare de la història? Per què el pare del periodisme? Quin altre historiador grec coneixeu? Sabeu alguna cosa més sobre Heròdot? I sobre la seva obra ῾Ιστορίαι? Podríeu aportar més informació sobre les Guerres Mèdiques? Què opineu d’aquestes infografies? Quin nom tenen? Per què? Quina és la història del rei Cressus? i la de l’anell de Giges? Què us sembla la meva infografia sobre l’obra d’Heròdot i la seva relació amb les Guerres Mèdiques?…

Clàudia Cazaux Cuberas
2n batx C Humanístic

Publicat dins de General, Historiografia | Etiquetat com a , , | 14 comentaris

Les guerres mèdiques i els tràgics grecs

Després d’elaborar la infografia de les guerres mèdiques, he realitzat la infografia que relaciona la guerra naval de Salamina i els tres tràgics grecs: Èsquil, Sòfocles i Eurípides.

Infografia Camila Arigón

Camila Arigón
2n batxillerat Grec

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , , | 6 comentaris