
En el Dia Internacional de les Dones i com a cloenda de Medea, fem memòria dels mots de rebel·lia i de denúncia contra la situació de les dones en boca de Medea tot llegint en grec aquest fragment d’Eurípides, Medea 230-251.
Per acabar d’afinar, ens ajudarà la bella traducció de Carles Riba:
De tot el que té la vida al món, i un pensament,
les dones som la planta que més pena fa.
Perquè d’antuvi ens cal, a força de diners,
comprar-nos qui ens esposi i acceptar un senyor
de la persona: un mal, això, que agreuja el mal.
I encara més angúnia: si l’has pres dolent
o bo. Perquè el divorci no es reputa bé
en una dona, i no podem llançar el marit.
Després, quan s’entra en nous costums i noves lleis,
cal ser endevina, si a casa no s’ha après,
per ben usar de l’home amb qui es comparteix el llit.
Si, la primera feina havent-nos reeixit,
l’espòs no porta amb violència el jou comú,
fa goig la vida; que, si no, morir val més.
Un home, quan la casa se li fa pesant,
va fora i allibera el cor del seu enuig
en la conversa d’un amic o d’un igual;
nosaltres, un sol ésser per mirar tenim.
I diuen que nosaltres fem sense perill
la vida a casa i que ells es baten llança al puny.
Insensatesa! Més voldria estar amb l’escut
en línia tres vegades que una de parir.
A quina part de l’estructura de la tragèdia Medea formen part els versos anteriors? Contra què es rebel·la Medea? Què denuncia pel que fa al cos femení, el matrimoni, el divorci, el lleure…? Segons Medea, qui té més valor les dones o els homes? Per què? A tots els sentiments de Medea, quin podríem afegir?
La crítica de Medea contra la malaurada situació de les dones té encara actualitat? A la visió euripidea del paper de les dones, què podríem afegir? Creus que Eurípides és un autor misogin? Quin dels tràgics grecs dóna més protagonisme a les dones en les seves tragèdies? Per què la dona té un paper més rellevant en la tragèdia? Té pervivència aquest aspecte feminista de Medea? S’ha arribat a la igualtat de gènere en el segle XXI? Què n’opineu?…
Potser us podrà ajudar aquesta entrevista que em va fer el proppassat octubre Llorenç Martínez Vidilla, estudiant de 2n de batxillerat a l’institut Vinyet de Sitges.