Medea

Eurípides

II. Anàlisi de l’obra

1.Estructura i anàlisi de la Medea.

2. Espai i temps de l’acció

3. Antecedents de l’acció del drama. El cicle dels argonautes: Jàson i Medea.

4. Estudi dels personatges.

5. Anàlisi dels diversos sentiments a Medea.

La rebel·lia de Medea envers la situació de les dones.

6. La justícia i la injustícia humana i divina. Qui és culpable a Medea?

7. El paper de les dones a Medea.

8. Pervivència posterior de Medea:

Literatura:

De la Medea d’Eurípides a la de Sèneca

Medea-La sang de Mercè Rodoreda

Cinema:

Medea de Passolini

Medea de Lars von Trier

Mai en diumenge de Jules Dassin

Òpera:

Medea de Cherubini

Medée de Charpentier

Grans dones i Medea:

Medea a escena (Núria Espert)

Núria Espert, una Actriu de tragèdia

Maria Callas i Medea

Teatre:

Anem a veure Medea a L’Hospitalet de Llobregat

III. Valoració personal de Medea d’Eurípides.

 

Vid. El fil de Medea
QV Jàson i Medea

14 respostes a Medea

  1. Retroenllaç: La cinta de Νίκη » Anna Karenina de Joe Wright

  2. Retroenllaç: Aracne fila i fila » Blog Archive » Medea al XVII festival juvenil de teatre grecollatí de Catalunya a l’Hospitalet de Llobregat

  3. irina diu:

    Xaipe!

    En la mitologia grega Medea era la filla d’Eetes, rei de la Còlquida i de la nimfa Idia. Era sacerdotessa d’Hècate, que alguns consideren la seva mare i de la qual se suposa que va aprendre els principis de la bruixeria junt amb la seva tia, la maga Circe.

    Medea es va enamorar de Jasón, el qual va ajudar a superar les porbes que el seu pare li va fer per aconseguir el velló d’or. A més, va robar el velló d’or i va acompanyar el seu estimat Jasón i els argonautes en el seu camí de tornada. Jasón va matar el germà de Medea que els seguia.

    Quan van arribar a Corint, Jasón es va casar amb la filla del rei Iolcos. Medea vengativa va enviar-li a la nova esposa de Jasón un vel que quan s’el va posar es va convertir en flames i es va cremar. A més, va matar els seus dos fills.

    A l’actualitat hi ha molta pervivència de Medea, com la pel·lícula de Medea de Passolini. A més, hi ha moltes dones que maten als seus fills (infanticidi) com a venjança cap els seus marits.

  4. Andrea Balart diu:

    Xaipe!

    Medea era la filla d’Eetes, rei de la Còlquida i de la nimfa Idia. Era sacerdotessa d’Hècate, que alguns consideren la seva mare i de la qual se suposa que va aprendre els principis de la bruixeria junt amb la seva tia, la maga Circe.

    Quan Jàson i els argonautes van arribar a Còlquida i van reclamar el velló d’or, el rei Eetes els va prometre que l’hi lliuraria només si eren capaços de realitzar certes tasques. En primer lloc Jàson havia de junyir dos bous que exhalaven flamarades de foc per la boca i llaurar un camp amb ells. Una vegada llaurat hauria de sembrar als solcs llaurats les dents de drac que Eetes li va donar. Però Medea va visitar aquella mateixa nit la tenda de Jàson i li va proporcionar ungüents màgics i instruccions precises per aconseguir-ho. Invulnerable al foc i posseïdor d’una força sobrenatural l’heroi va poder sotmetre als bous i junyir-los a l’arada. Després de llençar les dents als solcs, es va retirar a observar com de cada dent sorgia un esquelet soldat, i gràcies als consells de Medea, va llençar una enorme pedra entre els soldats fins a causar-los la mort.

    Eetes es va enfadar de mala manera i es va negar a complir la seva part del tracte. Guiats llavors per Medea els argonautes van arribar al bosc on s’amagava el Velló d’Or, on Medea va advertir-los que no miressin els ulls del guàrdia de la cova, una serp enorme que mai no dormia, si no volien ser hipnotitzats. Medea va aconseguir adormir-la permetent així que Jàson agafés el velló d’or.

    Els argonautes van marxar amb Medea, qui sabia enamorat de Jasó i sabria que mai seria perdonada per la seva traició.

    Jasó va prometre fer-la la seva esposa, jurant-li que li seria sempre fidel. Eetes va enviar llavors el seu fill gran Apsirt al capdavant d’una gran flota a perseguir-los. Quan va aconseguir a la fi atrapar-los, Jàson va acordar amb Apsirt lliurar Medea a canvi de poder continuar el seu viatge amb el velló d’or. Però Medea va pensar novament una estratagema perquè el seu germanastre es presentés sol a la negociació, cosa que va aprofitar Jàson per assassinar-lo a traïció i llançar el seu cos al mar, tallat en múltiples trossos.

    Quan Jàson i Medea van arribar a Iolkos Pèlies es va negar a lliurar-li el tron, malgrat que havien portat el velló. Medea va conspirar llavors perquè fossin les pròpies filles de Pèlies les que acabessin amb ell.

    Jàson i Medea es van veure obligats a deixar Iolcos partint cap a Corint. Allà Jasó va acordar amb el rei Creont abandonar Medea, a la que el rei pretenia expulsar de Corint, per unir-se a la seva filla la princesa Glauca. Medea llavors, arrossegada per la gelosia, va enviar a Glauca com a regal de casament un mantell d’irresistible bellesa que contenia un veri que va fer que es carbonitzés. A continuació, va matar els dos fills que havia tingut amb Jasó.

    Trobem molta pervivència de Medea, com per exemple la comparació que es fa d’aquesta amb la tragèdia amorosa de Maria Callas, la pel·lícula de Medea per Passolini o la òpera de Medea per Cherubini (les dues interpretades per Maria Callas). Finalment els casos de dones que maten als seus fills per despit envers el seu marit.

    Vale!

  5. Alina Roman diu:

    Xaipete!

    En la mitologia grega Medea era la filla d’Eetes, rei de la Còlquida i de la nimfa Idia. Era sacerdotessa d’Hècate, que alguns consideren la seva mare i de la qual se suposa que va aprendre els principis de la bruixeria junt amb la seva tia, la maga Circe. Quan Jàson i els argonautes van arribar a Còlquida i van reclamar el velló d’or, el rei Eetes els va prometre que l’hi lliuraria només si eren capaços de realitzar certes tasques. En primer lloc Jàson havia de junyir dos bous que exhalaven flamarades de foc per la boca i llaurar un camp amb ells. Una vegada llaurat hauria de sembrar als solcs llaurats les dents de drac que Eetes li va donar. Jàson va acceptar les condicions, malgrat que dur a terme la prova li semblava impossible.

    Tanmateix Medea, traspassat el seu cor pels dards precisos d’amor d’Eros i aconsellada per la seva germana, els fills de la qual havia salvat Jàson de morir a l’illa dels ocells, va visitar aquella mateixa nit la tenda de Jàson i li va proporcionar pocions, ungüents màgics i instruccions precises per aconseguir-ho. Invulnerable al foc i posseïdor d’una força sobrenatural l’heroi va poder sotmetre als bous i junyir-los a l’arada. Després de llençar les dents als solcs, es va retirar a observar com de cada dent sorgia un esquelet soldat: els homes sembrats, fortament armats. Després d’esperar pacientment que es desenvolupessin completament un gran nombre d’ells, i seguint els consells de Medea, va llençar una enorme pedra entre els soldats i aquests, que no sabien qui l’havia llançat, van lluitar acarnissadament entre si per aconseguir-la fins a la mort. Finalment, encara sota els efectes de les pocions màgiques de Medea, Jàson va acabar amb els que van quedar dempeus. Després de sortir airós d’aquesta prova, Eetes es va enfadar de mala manera i es va negar a complir la seva part del tracte. Guiats llavors per Medea els argonautes van arribar al bosc on s’amagava el Velló d’Or, on Medea va advertir-los que no miressin els ulls del guàrdia de la cova, una serp enorme que mai no dormia, si no volien ser hipnotitzats. Ajudada d’unes herbes especials i els seus propis poders hipnòtics Medea va aconseguir adormir-la permetent així que Jàson agafés el trofeu preat i poguessin tornar tots amb ell a la seva pàtria.

    L’expedició dels argonautes va partir llavors amb la companyia de Medea, ja que, sabedora que la seva traïció mai no seria perdonada i estada enamorada perdudament de Jàson, havia pregat poder fugir amb l’expedició a canvi dels seus serveis. Jàson no sol havia accedit sinó que va prometre fer-la la seva esposa, jurant-li que li seria sempre fidel. Eetes va enviar llavors el seu fill gran Apsirt al capdavant d’una gran flota a perseguir-los. Quan va aconseguir a la fi atrapar-los, Jàson va acordar amb Apsirt lliurar Medea a canvi de poder continuar el seu viatge amb el velló d’or. Però Medea va pensar novament una estratagema perquè el seu germanastre es presentés sol a la negociació, cosa que va aprofitar Jàson per assassinar-lo a traïció i llançar el seu cos al mar, tallat en múltiples trossos. El desconsolat Eetes va haver d’entretenir-se recollint una per una les restes del seu fill, la qual cosa va donar avantatge als argonautes perquè poguessin escapar.
    Quan van tornar a Iolco la gent aterroitzada d’aquest matrimoni els va fer fóra i van anar a viure a Corint on van ser feliços 10 anys i van tenir dos fills. Però Jàson és va enamorar de la filla del rei de Corint i el dia de la seva boda Medea va enviar-li un vestit. Creusa està encara més bella amb la rica vestimenta. Ben aviat, però el somriure que el seu mirall reflecteix esdevé ganyota de dolor. La princesa se sent cremar pel foc del verí. Els seus crits ressonen angoixants per tot el palau; la ciutat sencera sent i ningú gosa tocar-la. Només Créon procura socórrer-la. I mor amb ella, pare i filla destruïts per les flames.
    Jàson es desespera. Va a la recerca de la causant de la seva desgràcia. S’aproxima a l’antic estatge i en arribar-hi, s’atura contret de dolor; si Creusa es va cremar en el verí, els seus fills es van ofegar en la seva pròpia sang. Les mans maternes van ferir els tendres cossos. Jàson sent l’agonia de l’horror, i en el desvari de Medea no troba la bogeria, sinó el gust de la venjança total. Ella ha destruït el seu passat i ha negat el futur.
    La sang dels seus fills es barreja amb les llàgrimes del pare. Les seves mans estan tacades. Intenta tocar una vegada més als nens, volent donar-los de nou la vida. Però és inútil, ja no els aconsegueix. Medea els va fer néixer, els va matar, i ara porta amb si els seus cossos, víctimes innocents de l’amor frustrat.
    Jàson va quedar buida de tot. Destruït, veu entre llàgrimes les figures distorsionades de Medea i els seus fills, que s’allunyen. A poc a poc desapareixen en l’espai infinit, portats pel carro del sol.

  6. falcon.ana diu:

    Xaipete!

    Molt bon apunt, ja que ens explica tot el que necessitem saber sobre Medea en diferents apartats.
    En la mitologia grega, Medea era la filla d’Eetes, rei de la Còlquida, i de la nimfa ìdia. Era sacerdotessa d’Hécate, a la qual alguns consideren la seva mare i de la qual se suposa que va aprendre els principis de la bruixeria juntament amb la seva tieta, la deessa i fetillera Circe. Així, Medea és l’arquetip de bruixa o fetillera, i comparteix la seva condició de dona autònoma i inusual, contrària al prototip ideal de l’època, amb Calipso i Circe, entre d’altres. Era néta del déu Helios.

  7. barroso.rebeca diu:

    En la mitologia grega Medea era la filla d’Eetes, rei de la Còlquida i de la nimfa Idia. Era sacerdotessa d’Hècate, que alguns consideren la seva mare i de la qual se suposa que va aprendre els principis de la bruixeria junt amb la seva tia, la maga Circe. Així, Medea és l’arquetip de bruixa o bruixot, amb certs trets de xamanisme.

    Actualment hi ha força pervivència de Medea com per exemple la pel·lícula.

  8. Pau Molar Vilà diu:

    Χαίρετε!

    Comentaré l’article “Anàlisi dels diversos sentiments a Medea”. L’autora se centra en aquestes emocions principals: amor, odi, menyspreu, compassió, venjança. El primer que em crida l’atenció és que, entre ells, aquests sentiments són oposats i presenten una clara antítesi (mot provinent de la preposició ἀντί i el verb grec τίθημι: posar, establir): amor i odi; compassió i venjança. Podríem dir que les forces d’Eros i Tànatos actuen en la tragèdia d’Eurípides i es personifiquen en els seus protagonistes. Els sentiments que aquests viuen són creadors i destructors alhora. L’amor de Medea i Jàson dóna com a fruit dos infants. La mare els estima, però al final decideix assassinar-los, presa d’una ràbia salvatge per la infidelitat de Jàson amb Creüsa. Encara que al principi el sentiment existent entre Jàson i Medea és l’amor (la protagonista de la tragèdia fa tot el que pot per ajudar el cabdill dels argonautes), al final el despit és més poderós que l’amor en el desenllaç de la tragèdia: Tànatos ha vençut Eros. El camí cap a aquest odi destructiu és el menyspreu. El significat de la paraula és il·lustratiu. El DIEC 2 la defineix així: Sentiment pel qual hom considera com a indigne d’estima algú o alguna cosa. Medea, perdent l’estima que havia tingut per Jàson, primer s’encamina cap a l’odi i després cap a la venjança, trencant totes les barreres morals i ètiques. De dona enamorada passarà a ser assassina i infanticida. Quan el públic contempla la seva actuació, cruel i horrible, es produeix la catarsi, que és característica del gènere tràgic. Gràcies a la dida i el pedagog, també al corifeu i al cor, es va introduint el sentiment de compassió cap a la desgràcia de Medea. És important perquè, així, l’autor ha evitat que l’heroïna fos jutjada massa severament pels espectadors i, gràcies a la compassió que introdueixen els personatges esmentats, es pot arribar a la comprensió -que no la justificació- dels actes destructius de l’heroïna de la tragèdia.
    D’altra banda, cal dir que Eurípides qüestiona a Medea el masclisme imperant en la societat grega. Aquesta “cosmovisió” (que integrava la casa, la feina, els rituals, la religió, la teogonia, la moral: actitud omnicomprensiva, totalitzant) estava tan integrada a la vida quotidiana que, de tan notòria que era, ja ni es feia notar. La tragèdia de Medea dóna intensitat i càrrega dramàtica a aquesta situació, de manera que l’autor intenta fer un gir en la mentalitat de la seva època. Tal com llegim en la introducció de Medea, d’Àngela Carramiñana (Barcelona, La Magrana, 2012), Eurípides va voler posar en guerra els espectadors contra les seves pròpies opinions i obrir-los les barreres de la ment.

    Pervivència de Medea

    Medée de Charpentier

    Aquesta obra s’estructura així: títol, presentació de la tragèdia musicada per Charpentier, parts que la integren, vídeo que correspon al pròleg de l’òpera, nom de l’autora i curs.

    El pròleg de la Medea de Marc-Antoine Charpentier s’inicia amb l’actuació de diversos violins i un violoncel de música de fons, després hi intervé un cor, un solista, s’atura la música que es reprèn en pocs segons.

    L’òpera narra la tragèdia Μήδεια (Medea) des del moment en què ella fuig amb Ἰάσσων (Jàson) cap a Corint fins a la marxa de l’heroïna muntada en el deus ex machina; en aquest cas, un carro tirat per dragons de foc que li va regalar el seu avi, el déu grec Ἥλιος (Hèlios).

    Marc-Antoine Charpentier fou un compositor barroc. Tanmateix, a França el barroc va estar associat a un fort classicisme. Charpentier va endolcir la tragèdia encara més que Eurípides. De fet, el mite de Medea no va creat per Eurípides, sinó que aquest en va fer una reinterpretació per fomentar l’esperit crític entre el públic. En l’òpera de Charpentier, veiem que Jàson expulsa Medea de Corint, però no els seus fills, i Creont no l’amenaça de mort, sinó que fonamenta l’ordre de fer-la marxar informant-la que és el poble de Corint qui ho demana. Creüsa suplica a Medea que no faci res en contra d’ella i la filla de Creont renuncia fins i tot al seu matrimoni amb Jàson. Ja veiem, doncs, que l’òpera no té el component tràgic de l’obra teatral clàssica.
    En la Medea d’Eurípides, Creüsa no té cap més paper que el de fer de via de comunicació entre Jàson i Creont. Per altra banda, l’heroïna d’Eurípides, per guanyar temps, presenta uns regals enverinats, en el sentit literal (un peple i una corona d’or treballat), a Creüsa. Això demostra que la filla de Creont inspirava respecte a Medea. No se sentia segura a Corint, amb el tirà com a rei. Per això, la maga va maquinar la mort indirecta de Creont: aquest va caure incendiat en abraçar la seva filla, que ja estava encesa en flames i exhalant l’últim alè.

    Per poder analitzar bé l’òpera de Charpentier, he fet una audició de la de Cherubini (compositor barroc italià). He notat que el personatge de Creont, s’”endolceix” encara més en aquest darrer compositor: quan Medea torna al palau de Corint, Creont fa la funció de benefactor que li adverteix que, si no marxa, el poble de Corint pot assaltar el palau. Totes dues òperes estan endolcides sentimentalment, perquè tant Charpentier com Cherubini havien de presentar al públic de la seva època allò que els agradava: unaMedea entendrida, sense tant d’element tràgic com hi ha en l’obra d’Eurípides.

    Podem observar que, en el cas dels músics barrocs i en la tragèdia grega, el factor del públic és molt important. He parlat d’endolciment en el cas de Charpentier i Cherubini, però també podríem parlar de precaució en el cas d’Eurípides. Ell va fer protagonista de la història una dona bàrbara, no grega, per evitar el rebuig dels sectors conservadors del públic, que no estava acostumat a dones trencadores dels valors del seu temps. Podia assumir dones capdavanteres en el seu cercle social, però sempre enquadrades dins dels valors morals vigents; aquest és el cas de l’Antígona de Sòfocles, que ja era renovadora per l’època, però no transgressora de la llei moral.

  9. Irene Sanz diu:

    Xaipe!

    Aquest apunt ens parla de Medea en diferents àmbits (literatura, cinema, teatre, òpera, etc.).
    M’han ajudat a veure l’importància de Medea en la mitologia grega i en “El viatge dels argonautes”.

  10. Laia A. diu:

    Xaipete!
    Medea era la filla d’Eetes, rei de Còlquida. En aquests enllaços podem descobrir tot sobre ella, des d’articles al món audiovisual com al cultural, i així entendre molt més tot el que passa al llibre llegit, que també aquesta ajuda massa a Jàson en diverses parts de l’història, tant advertint-li com prestant-li una mà en la búsqueda.

  11. Joaquin diu:

    XAIPE¡¡
    Medea era la hija de Eetes, rey de la Cólquida, y de la ninfa Idía. Era sacerdotisa de Hécate, a la que algunos consideran su madre y de la que se supone que aprendió los principios de la hechicería junto con su tía, la diosa y maga Circe.

    El apunte este reflejo los papeles de Medea en distintas ramas del arte que nos hace entender mejor el papel suyo en Jason y los Argonautas.

  12. Mireia Sánchez Cano diu:

    Medea és un personatge de Grècia i un dels personatges principals que surt en el llibre del viatge dels argonautes. Personalment, Medea ha sigut molt dolenta amb Jàson en el llibre i molt egocèntrica, tot havia de ser com ella vulgués per tant de que no fes cap tonteria. No m’ha agradat gaire el comportament d’aquest personatge a la lectura.

  13. Sandra Mendoza Barco diu:

    Xaipe!
    Aquests recull d’apunt parlen sobre Medea i la seva representació en l’art (teatre, òpera, cinema…). Són molt útils per a veure el vertader valor de la figura de Medea tant en “El viatge dels Argonautes” com la mitologia grega. Personalment, m’agrada molt que hi hagin tant apunts diferents parlant sobre un personatge femení, ja que moltes vegades centrem la nostre atenció en els personatges protagonistes (que solen ser homes) i deixem de banda les figures femenines que són realment importants.

  14. Valentina Restrepo Rrodríguez diu:

    Xaipe!
    Medea era la filla d’Eetes, rei de la Còlquida i de la nimfa Idia. Era sacerdotessa d’Hècate, que alguns consideren la seva mare i de la qual se suposa que va aprendre els principis de la bruixeria junt amb la seva tia, la maga Circe. Així, Medea és l’arquetip de bruixa o bruixot, amb certs trets de xamanisme.
    Quan Jàson i els argonautes van arribar a Còlquida i van reclamar el velló d’or, el rei Eetes els va prometre que l’hi lliuraria només si eren capaços de realitzar certes tasques. En primer lloc Jàson havia de junyir dos bous que exhalaven flamarades de foc per la boca i llaurar un camp amb ells. Una vegada llaurat hauria de sembrar als solcs llaurats les dents de drac que Eetes li va donar. Jàson va acceptar les condicions, malgrat que dur a terme la prova li semblava impossible.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *