Arran de la Quarta Guerra Civil Romana (32-30 aC), August es va proclamar emperador (27 aC) i va concentrar tots els poders polítics, militars, religiosos i culturals en la seva persona: així començava l’imperi romà.
Un dels propòsits del nou règim era el de renovar la societat romana, la qual havia perdut els valors tradicionals durant la República. Així doncs, durant l’època d’August hi va haver un resorgiment cultural i concretament literari força important. De fet, van sorgir cercles literaris en els que els mecenes ajudaven econòmicament els artistes a canvi de que aquests fossin fidels a August. Alguns d’aquests cercles literaris són el de Mecenas (d’aquí ve el nom de qui patrocina els artistes) i el de Messala Corví. Entre aquests joves intel·lectuals es trobava Virgili, l’autor de l’Eneida.
Bust de Virgili, a Nàpols.
Virgili va pertànyer al cercle literari de Mecenas i aquest fet el va permetre aproximar-se a l’emperador i al seu programa polític, de fet va ser el mateix August qui va encarregar-li que escrivís l’Eneida. L’emperador August es proposava que Virgili redactés una obra que justifiqués el seu llinatge diví i les glorioses gestes dels seus avantpassats. L’escriptor èpic va establir un lligam familiar entre l’heroi troià Eneas (que fugia de Tràcia i va arribar a Itàlia, on el seu fill Ascani fundaria Alba Longa) i l’emperador August, descendent directe del fill d’Afrodita.
Per dur a terme aquest projecte, Virgili es va inspirar en la Ilíada i en l’Odissea d’Homer, tant en l’estil com en l’argument. Tenint en compte el seu contingut podem dividir l’obra en dues parts, la primera d’elles (del cant I al VI) està basada en l’Odissea i la segona (del cant VII al XII) en la Ilíada.
Eneas fuig de Troia de Federico Barocci, 1598.
La primera part narra la travessia d’Eneas i dels altres troians supervivents cap a Itàlia. Les aventures que viurien els herois pel mar ens recorden clarament al viatge d’Odisseu de retorn a Ítaca. Consisteix, doncs, en el viatge de tornada d’un heroi (Odisseu o Eneas) a la seva llar després de la guerra de Troia, tot i que en el cas del semi-déu troià fugís de la seva pàtria per trobar una nova llar. Després de diverses adversitats i obstacles imposats pels déus olímpics o altres criatures fantàstiques, l’heroi aconseguirà arribar a les terres que tant anhelava.
Els cants I-VI expliquen com Eneas i els seus homes (entre ells el seu ancià pare Anquises i el seu fill Ascani) aconsegueixen escapar-se de Troia, que s’està consumint en flames. Hera, en assabentar-se que el destí dels troians era fundar Roma, va demanar a Èol (la divinitat del vent) que allunyés les naus frígies de la península Itàlica. Tot seguit, Júpiter va enfadar-se amb Hera i amb Èol per no haver-li demanat permís a l’hora de provocar mala mar i per portar la contrària va recolzar Eneas i la seva tripulació.
Eneas portant Anquises, segle VI aC.
Després de diversos anys vagant per la mar, les naus troianes van arribar a Cartago, on els va acollir la reina Dido, qui es va enamorar del gallard Eneas des del primer moment amb una fletxa d’Eros (recordem que Eros i Eneas comparteixen mare). Allà Dido escolta les gestes del seu enamorat i els seus homes des de l’incendi i la destrucció de Troia i alhora ella l’explica la mort del seu espòs i la fundació de Cartago.
Finalment, la parella s’acaba enamorant perdudament de l’altre i consumen el seu amor, Zeus se n’adona que aquesta íntima relació amb Dido podria retardar o, fins i tot, impedir la continuació del viatge d’Eneas cap a Itàlia. El pare dels déus envia Hermes per recordar a Eneas quina és la seva missió i el cap dels troians promet fer-ho així. Malauradament, quan Eneas abandona Dido i marxa de Cartago, la reina enamorada se suïcida llençant-se a una pira davant de la platja, mentre les naus frígies s’allunyen. L’amor entre Eneas i Dido convertit en enemistat i odi seria una explicació a la rivalitat que hi va haver entre Roma i Cartago i per tant una de les causes de les guerres púniques que enfrontarien ambdós pobles.
Eneas explica a Dido les desgràcies de Troia de Pierre-Narcisse Guérin, 1815.
Eneas i els seus homes reprenen la seva travessia amb destinació a Itàlia. Aleshores l’ànima d’Anquises (ja mort) apareix en somnis al seu fill Eneas i li demana que el visiti a l’Avern, al submón d’Hades. Eneas, amb l’ajuda de la Sibil·la de Cumes, aconsegueix arribar a les possessions del déu dels inferns i es retroba amb diverses persones que han anat morint al llarg de la guerra de Troia i del viatge marítim, fins i tot amb Dido però especialment amb el seu pare estimat, qui li confia el gloriós destí que l’espera al seu llinatge.
No obstant, els cants VII-XII fan referència a la Ilíada, ja que narra les batalles i gestes dels valents herois d’un i d’altre bàndol per aconseguir la victòria. Mentre que a l’obra homèrica, combatien aqueus i troians, a l’Eneida s’enfronten troians i llatins. A més a més la segona part de l’obra de Virgili recupera els valors tradicionals de la guerra: el valor, la justícia, la fidelitat a la pàtria, el respecte als déus, la lluita pel bé…
Finalment, Eneas arriba a Itàlia, concretament al Laci, on els seus descendents fundarien Alba Longa i Roma. Allà el rep el rei Llatí i la reina Amata que tenen una bonica filla que es diu Lavínia i tot i que està promesa amb Turn (rei dels rútuls), l’oracle va assegurar que es casaria amb un estranger, qui acabaria amb tots els mals del Laci. Llatí llavors entén que Eneas és el gendre que estaven esperant. Tanmateix Hera segueix capficada en impedir que els troians assoleixin el seu destí i fa esclatar una terrible batalla que enfronta els pobles del Laci, comandats per Turn; i els troians amb una ferma aliança amb Pallantium, comandats per Eneas. Ambdós herois es disputen el futur regnat del Laci i la mà de la jove princesa Lavínia.
Eneas venç Turn de Luca Giordano.
Alhora Zeus des de l’Olimp prohibeix que cap déu afavoreixi o perjudiqui la ferotge guerra. Al principi el combat beneficia el bàndol capitanejat per Turn, qui assetja els troians mentre que Eneas i una part i els seus homes han partit cap a Pallantium per cercar el seu suport. Llavors té lloc un dels episodis més tràgics de l’Eneida: dos íntims amics, Nis i Euríal, són assassinats pels rútuls en un intent d’abandonar la muralla troiana per cercar ajut. Però poc després arriba Eneas amb reforç militar i aviat es capgira la situació a favor dels troians i els seus aliats.
Per acabar, arriba el clímax de l’obra: el combat final entre Eneas i Turn. Les divinitats olímpiques veuen des del primer moment que Eneas té més possibilitats de vèncer que el seu contrincant i Hera commoguda accepta no ajudar a Turn a canvi que els troians passin a dir-se llatins quan es quedin amb el Laci. Com era d’esperar, Eneas guanya la batalla, es casa amb Lavínia i esdevé el nou rei del Laci. El seu fill Ascani, quan es convertís en el nou monarca, fundaria la ciutat d’Alba Longa, on naixerien Ròmul i Rem, els fundadors de Roma.
Ròmul i Rem de Peter Paul Rubens, 1615-1616.
Scoop.it Lectura de Clàssics
Retroenllaç: L’Odissea armènia de Maria Àngels Anglada | Literatura grega a escena
Salve!
En relació amb l’obra de Virgili (L’Eneida) i les obres d’Homer (L’Ilíada i l’Odissea) trobem algunes semblançes com per exemple:
– Eneas té moltes semblançes a Odisseu
– Tenint en compte el contingut de l’Eneida podem dividir l’obra en dues parts, la primera d’elles (del cant I al VI) està basada en l’Odissea i la segona (del cant VII al XII) en la Ilíada. Per tant les dues obres de Homer estan simplificades en una obra de Virgili.
– El viatge en el mar, també pot ser una semblança amb l’obra d’Homer ja que Odisseu també es troba al mar.
– Els cants VII-XII fan referència a la Ilíada, ja que narra les batalles i gestes dels valents herois d’un i d’altre bàndol per aconseguir la victòria. Mentre que a l’obra homèrica, combatien aqueus i troians, a l’Eneida s’enfronten troians i llatins.
En conclusió aquestes dues obres estan ben relacionades.
Salve!
La obra de Virgili “Eneida” és una obra basada en la d’Homer tant en l’estil com en l’argument. L’Eneida està dividida en dues parts: del capítol I-VI, part basada en l’Odissea i del capítol VII-XII, part basada en la Ilíada. En la primera part, podem trobar semblances entre les dues obres com per exemple que els dos protagonistes (Odiseu i Eneas) fan un viatge per el mar per poder tornar a un lloc concret, per tant un viatge de tornada d’un heroi.
En la segona part, podem veure que s’assembla a la Ilíada ja que narra les batalles i gestes herois per guanyar i podem veure la diferència de que en la Ilíada combaten aqueus i troians i en la Eneida troians i llatins.
Salve!
En aquest artícle veiem la pervivència d’Homer a l’Eneida de Virgili, ja que aquesta obra es va inspirar en les dues obres més representatives d’Homer, La Ilíada y l’Odissea.
Els dos protagonistes tenen forces semblançes, Odisseu i Eneas. El tema també és molt similar ja que es parla de la guerra de troia i com després d’aquesta els protagonistes van viatjar fins arribar a la ciutat de Laci on els descendents fundaran la ciutat de Roma.
August va ser l’emperador que va demanar aquesta obra per justificar el seu llinatge diví, ja que era descendent de Afrodita i volia que el poble romà sapiguès quins eren els fundadors de la ciutat demanant aquesta obra a Virgili inspirant-se en els grans clàssics d’Homer.
Salve!!!
L’emperador August li va demanar a Virgili que escribís un llibre que justifiqués el seu llinatge diví i les glorioses gestes dels seus avantpassats, “l’Eneida”.
Es va inspirar en Homer, la primera d’elles està basada en l’Odissea i la segona en la Ilíada.
La primera part parla del viatge de tornada d’un heroi, Eneas, a la seva llar després de la guerra de Troia. La segona part narra les batalles i gestes dels valents herois d’un i d’altre bàndol (troians i llatins) per aconseguir la victòria.
Un dels episodis més tràgics de “l’Eneida” és el que parla de dos íntims amics, Nis i Euríal, són assassinats pels rútuls en un intent d’abandonar la muralla troiana per cercar ajut. Però després arriba Eneas amb reforç militar i aviat es capgira la situació a favor dels troians i els seus aliats.
L’Eneida de Virgili és una obra basada en la historia d’Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador de Roma. Aquesta obra va ser realitzada ja que August li va demanar a Virgili. Té una clara influència d’Homer en composició i estil ja que es va basar en dues obres d’ell: La Ilíada y l’Odissea.
L’ Eneida es divideix en dues parts: els primers sis llibres (que segueixen el model de l’Odissea) narren el viatge d’Enees cap a la península itàlica, mentre que la segona part, (s’inspira en la Ilíada) narra les guerres que van tenir lloc en aquest territori. Després d’invocar les muses, Virgili explica el ressentiment de la deessa Juno contra Troia, ella és l’antagonista que intentara evitar que Enees compleixi el seu destí que és fundar una nova ciutat, Roma.
A diferència dels seus models hel·lenístics, l’Odissea i la Ilíada que són models arcaics, mítics i ingenus en la seva concepció del món i la presentació dels seus temes, l’Eneida és una èpica culta feta en un clima totalment diferent, plena d’al·legories i reinterpretacions de mites i llegendes pervivents.
Salvete!
No sabíem que hi hagués tanta pervivència d’Homer en l’Eneida. Hem estat buscant i hem trobat que Virgili es va inspirar en la Ilíada i en l’Odissea d’Homer, tant en l’estil com en l’argument.
L’Eneida està dividida en dues parts: del capítol I-VI, està basat en l’Odissea i del capítol VII-XII, està basat en la Ilíada.
Una altre diferència que trobem és que els dos protagonistes fan un viatge per el mar per poder tornar a un lloc concret, per tant un viatge de tornada d’un heroi.
També podem trobar semblançes en el tema també és molt similar ja que al principi es parla de la guerra de troia. Tot i que després, en l’Odisea Ulisses passa un seguit d’aventures i Eneas també per trobar la seva pàtria.
August, per justificar el seu llinatge diví, va demanar aquesta obra a Virgili inspirant-se en els grans clàssics d’Homer, per tal d’escriure un passat gloriós a Roma.
Salve!
L’Eneida de Virgili és un encàrrec de l’emperador August, aquest volia una obra literària de prestigi que donés legitimitat al seu poder. L’ objectiu era reelaborar la mítica història de Roma, tot col·locant Ennes com a protagonista. Virgili s’inspirà en l’ obra d’ Homer per tal de realitzar la seva obra, doncs veiem una clara relació amb l’ Odissea i la Ilíada.
L’ Eneida la podem separar en dos blocs, formats per diferents capítols, el primer bloc (capítol I-VI), es basa en l’ Odissea i el segon (capítol VII-XII) en la Ilíada. Podem dir doncs que Virgili va reelaborar l’ Odissea i la Ilíada juntant-les en una gran obra.
Una clara semblança és el viatge en mar que realitzen els protagonistes de l’ Odissea i de l ‘Eneida.
Salve!
Aqui ús deixo el meu comentari , en el que és basar destacar aquestes grans similituds entre aquests dos escritors.
Aquestes dues grans obres de la literatura universal són l’Odissea d’Homer i l’ Eneida de Virgili. Així doncs, la seva importància que es van convertir en un text fundacional de les cultures gregues i romanes, respectivament, i que d’elles som directes hereus. En aquest ordre d’idees, podem observar les seves grans diferències però, sobretot, les seves grans similituds que responen a un antiquíssim conflicte cultural des de l’època imperial.
El llibre VI de l’Eneida és un intent de comparació i paral•lelisme amb el cant XI de l’Odissea, ja sabem que totes dues obres parlen del viatge d’Eneas i la seva trobada paterna, com Ulisses amb la seva trobada materna. Tot i aquesta gran similitud de tots dos personatges voler trobar aquestes dues ànimes que lluiten per un mateix objectiu.
Hi ha una gran influència homèrica a Virgili, aquesta descripció de fets històrics de la civilització romana. Homer se li destaca com el déus dels poetes, per la seva amplitud poètica, en canvi Virgili troba la llengua i la literatura romanes com a fet guiador per les seves obres.
Tot i així, era evident que Virgili volia buscar la combinació de la bellesa grega amb l’esperit nacional romà i alhora fer una lloança el seu sobirà. Però Homer mostra aquest odi entre dos bàndols. Centrar-nos més en la mètrica l’Eneida va ser escrita en hexàmetre dactílic com Homer en els seus poemes èpics. Així doncs, podem dir, que aquesta influència homèrica també en els primers llibres de l’Eneida, el retorn i condemna a vagar per els mar. I en els últims llibres aquesta influència de la Illada, on podem veure aquesta part sagnant , bèl•lica i conqueridora de l’obra.
Finalment, podem concloure que aquestes similituds esmentades anteriorment són trets que ens mostren que Virgili va ser un gran admirador de les dues obres d’Homer: la Illiada i l’Odissea i que gràcies, a elles van ser el motor d’inspiració de Virgili.
Molt bon article Laia. De fet, tant l’Eneida de Virgili com en la Ilíada d’Homer, podem trobar semblances i diferències. Una podria ser l’espai on es desenvolupa l’acció, per exemple la Ilíada, on sempre té com a fons el camp de batalla, per tant és molt monòton i no hi ha varietat d’escenari, no com l’Eneida, que hi ha més varietat d’escenificació. Una altra, la seva temàtica: La d’Homer és bèl·lica i la de Virgili èpica. I per últim, els déus, més concretament en la seva aparició. En aquest aspecte, podem dir que en la Ilíada les deïatats estan sempre en constant interacció amb els mortals, els herois, sobretot en les batalles, on prenen partit donant un cop de mà als seus preferits. Això no passa en l’Eneida, on no fan molta aparició.
Vale.
Molt bon article i molt ven vist per part de la Laia aquestes grans semblances que no passen desapercebut. Tot i això, ja que els meus companys ja han exposat moltes semblances entre una i altre obra i per no repetir comentaris, jo aportaré algunes diferències remarcables entre una i altre, com a simple contrapunt:
Ulisses és l’home ric, inventor de mil estratagemes per escriure la seva pròpia historia del seu retorn . Va sortir d’Ítaca per conquerir Troia , per cobrir-se de glòria , i van ser la seva astúcia , la seva perseverança i fins i tot la seva obstinació , les que li van permetre el retorn a la pàtria . En Ulisses només hi havia dues possibilitats : tornar o morir en l’intent , i malgrat tot, fins i tot dels déus , va tornar al seu país , a casa , amb la seva dona. Ulisses es qüestiona , mostra resistència a les temptacions i persisteix fins a arribar a la meta i ho aconsegueix gràcies a si mateix , s’atreveix a rebel • lar davant els déus i el motiu d’inspiració no és un succés bèl • lic sinó una cosa afectiva : l’amor a la esposa Penèlope i el seu fill Telèmac , així com també l’enteresa que presenta l’adversitat per no veure derrotat per Posidó . En el fons , Ítaca sempre va ser l’única llar real per a ell . Ulisses és l’home que troba la immortalitat com a heroi de la tornada.
Eneas personifica la noció de semidéu com un ésser simbòlic i idealitzat que havia de suportar el pes d’una nació i les destinacions d’una raça , havia de ser guerrer , procurador de la vida pública i resignar-se a deixar els romanços i l’alegria de la joventut per una missió fundadora , restauradora i governant . A diferència d’Ulisses , Eneas és un heroi abandonat , està sol , no té llar ni felicitat personal , ni un amic de confiança , la seva vida està plena de sacrificis i sempre es troba iniciant una nova vida ; Eneas es revela com un heroi sense l’ qualitat guerrera , bel • licosa i aventurera , deixant-se portar moltes vegades per l’emoció més que per la raó . Virgili trobava en ell una llavor heroica , mítica , de grandesa . En la fugida va perdre a la seva esposa i fill , va perdre la ciutat , ho va perdre tot , menys el futur . Per a ell no hi havia Ítaca , no hi havia Penélope . Només mor com a home quan ja ha complert amb la seva comesa i ha fundat una nova estirp . Però per llavors ja és immortal , és l’heroi que troba la vida eterna aconseguint el seu futur , creant del no-res.
Salve!
Bon article i ben vist les semblances entre una i altre, m’he estat mirant els comentaris i la gent explica les semblançes que hi han entre unes i altres. Podem veure clarament que Virgili es va inspirar en la Ilíada i en l’Odissea d’Homer per fer l’Eneida, tant en l’estil com en l’argument, tal i com diu en aquest article. Podem dividir l’obra en dues parts, la primera d’elles (del cant I al VI) està basada en l’Odissea i la segona (del cant VII al XII) en la Ilíada.
La primera part narra la travessia d’Eneas cap a Itàlia.
En els cants I-VI s’explica com Eneas i els seus homes aconsegueixen escapar-se de Troia, que està en flames.
Després de diversos anys navegant, van arribar a Cartago, allà els va acollir Dido i aquesta i Eneas s’enamoraren. Després d’això, al assabentar-se Zeus d’això, envià Hermes i Eneas abandona Dido i marxa de Cartago. Dido enamorada d’Eneas se suïcida
llençant-se a una pira davant de la platja. Això va ser una de les causes de les guerres púniques que enfrontarien el poble de Roma i el poble de Cartago.
Els cants VII-XII fan referència a la Ilíada, tal i com he dit abans. Aquí narra les batalles i gestes dels valents herois d’un i d’altre bàndol per aconseguir la victòria.
Gran article que ens parla la l’Eneida de Virgili, i com aquest es base en les dues obres mestres d’Homer per redectar la seva.
Una de les semblançes principals és que els personatges principals tant Aquil·les ( La Ilíada ) com Enees ( L’Odissea ) són fills de deesses , el primer de Tetis , i el segon de Venus . Tots dos lluiten amb fúria per defensar la seva pàtria , si bé tots dos són impotents davant el destí diví.
Al final de l’Eneida també trobem similituds amb l’Odissea , obra també homèrica . Enees emprèn un viatge per buscar la seva dona Creúsa , a la qual ha perdut en la fugida . A diferència d’Odisseu , que finalment es reuneix amb Penélope , Enees no aconsegueix trobar Creúsa viva, i aquesta es la apareix ja morta . De nou emprendrà un llarg i difícil viatge pel mar , com la seva dona li anuncia .
En les dos obres intervenen els déus per ajudar els seus mortals . I tant Enees com Odisseu donen molta importància als seus ancians pares .
Trobem un gran nombre de personatges comuns en les obres , alguns amb noms canviats , tals com són Odisseu / Ulisses , Afrodita / Venus , Aquil · les, Príam , Cassandra o Hèctor .
Salve!
Hi ha molta pervivència d’Homer en l’Eneida, Virgili va escriure-la “inspirant-se” en la Ilíada i en l’Odissea d’Homer, un encàrrec de l’emperador August, que pretenia que es fés una obra literària de prestigi en el que ell quedés bè ell i la seva familia.
L’Eneida està dividida en dues parts: una basada en l’Odissea, la historia d’Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador de Roma i l’altre part basada en la Ilíada, s’expliquen les guerres en aquest territori.
Els dos protagonistes fan un viatge tornar a la seva terra, unviatje de tornada d’un heroi, tant Ulisses com Eneas passen un seguit d’aventures abans d’arribar.
Retroenllaç: Viatgem a l’infern amb Dante i Virgili | Aracne fila i fila
Molt bon article, L’Eneida de Virgili va ser una obra encarregada per l’emperador August que proposà a Virgili que redactés una obra que justifiquès el seu llinatge diví.
-Explicar la història d’Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Roma.
Aquesta es divideix en dues parts ben diferenciades:
Els primers sis llibres (del cant I al VI), que segueixen de prop el model de l’Odissea, narren el viatge del protagonista cap a la península Itàlica.
Mentre que la segona part (llibres VII-XII), que s’inspira en la Ilíada, narra les guerres que van tenir lloc en aquest territori es recorda la caiguda de Troia amb el cavall de fusta i l’ordre de Venus cap a l’heroi.
Virgili explica el ressentiment de la deessa Juno contra Troia, ella serà l’antagonista que intentarà evitar que Enees compleixi el seu destí: fundar una nova ciutat.
August va ser el que va encarregar a Virgili que escrivís l’Eneida. L’autor es va inspirat en la Ilíada (del cant VII al XII) i l’Odissea (del cant al VII) d’Homer.
Eneas i altres troians viuen aventures en el seu camí cap a Itàlia que recorden al viatge d’Ulisses de retorn a Ítaca. Les dues obres es basen en un heroi que intenta retornar a casa seva després de la Guerra de Troia i ambdós ho aconsegueixen tot i les dificultats.
Júpiter a l’Eneida és el déu que recolza a Eneas, en canvi en l’Odissea veiem que Atenes és la deessa que ajuda a Ulisseu.
Èol entregà a Ulisses una bossa de pell que contenia tots els vents. En apropar-se a Ítaca, els seus homes varen decidir veure el que hi havia a la bossa, deixant sortir-ne tots els vents i creant una tempesta; el mateix passa a l’Eneida quan Hera, en assabentar-se que el destí dels troians era fundar Roma, va demanar a Èol (la divinitat del vent) que allunyés les naus frígies de la península Itàlica.
L’estada d’Eneas a Cartago, ens recorden a la d’Ulisses a l’illa de Calipso; tot i que Eneas i Dido s’acaben enamorant, Odisseu mai s’enamora de Calipso, aquesta, més bé, el té pres. En ambdues històries Zeus envia a Hermes perquè els herois continuïn els seus camins.
Els dos herois han de passar per Hades, i un cop allà, a més de retrobar-se amb companys de la Guerra de Troia, Eneas es retroba amb el seu pare i Odisseu amb la seva mare.
Els cants VII-XII fan referència a la Ilíada, però mentre que a l’obra d’Homer, combatien aqueus i troians, a l’Eneida s’enfronten troians i llatins.
Salve!
August, va encarregar a Virgili que escrivís l’Eneida. Hi ha molta pervivència d’Homer en l’Eneida, ja que Virgili va escriure-la inspirant-se en la Ilíada i en l’Odissea d’Homer.
August la va encarregar amb el fi de justificar el seu llinatge diví.
Podem dividir l’obra en dues parts: la primera (cant I-VI) està basada en l’Odissea i la segona: (cant VII-XII) en la Ilíada.
La primera narra les travessies viscudes per Eneas i altres troians de camí cap a Itàlia. Aquestes travessies recorden al viatge d’Ulisses cap a Ítaca. Són dues obres que narren el retorn a casa d’un heroi que ve de la Guerra de Troia i encara i amb totes les adversitats que tenen aconsegueixen tornar.
Després d’això arriben a Cartago, acollits per Dido, Eneas i aquesta s’enamoren. Zeus s’assabenta i envia Hermes, Eneas abandona Dido i marxa de Cartago. Com Dido està enamorada d’Eneas es suïcida. En el cas d’Odisseu mai s’enamora de Calipso. A les dues històries Zeus envia Hermes perquè els herois continuïn el seu camí.
Els cants del VII-XII fan referència a la Ilíada i en aquests es narra les batalles entre els dos bàndols per mirar d’aconseguir la victòria. A l’obra d’Homer combatien aqueus i troians i a l’Eneida els llatins i els troians.
L’Eneida és un poema èpic escrit per l’autor romà Virgili el segle I aC per explicar la història d’Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Roma. És una de les obres més famoses de la literatura llatina i el seu inici (“Arma virumque cano”, “canto les armes i un home”) és una de les frases cèlebres de la història de la literatura. La influència d’Homer és evident en la seva composició i estil.
El poema està escrit en hexàmetres, la mètrica tradicional de l’èpica. Igual que el model de l’Odissea, de qui vol ser una versió llatina, comença in medias res per recordar el passat guerrer, centrar-se en el retorn-arribada a casa i el conflicte desfermat per qui vol usurpar el lloc de l’amo.
Donat el seu abrupte final, durant el Renaixement se’n van publicar diverses continuacions, que van acabar desapareixent. El final actual ajuda a donar un contundent missatge contra laviolència injusta. Fos perquè estava inacabada, per voler desvincular-la de la propaganda imperial o perquè no estava satisfet amb el resultat, Virgili demanà abans de morir que cremessin l’Eneida, petició que no va ser atesa i que ha permès conservar aquest clàssic.
Salve!
Si que és cert que hi ha molta influència tant de l’Odissea com de la Ilíada! És molt interessar conèixer fets d’abans de l’origen de Roma ja que sempre comencem a estudiar l’Antiga Roma des de que Ròmul i Rem van ser infantats per Lupuerca i Ròmul després de matar Rem fundà la ciutat (Com trobem a l’Ab urbe condita). Déu ni do l’explicació és realment extensa i detallada, la qual cosa demostra que has fet una profunda indagació en el tema i habilitat de redactar sense problemes. Tot això fa que el text s’entengui a la perfecció, cosa que és difícil ja que són fets amb molta acció i batalles pel mig. M’ha semblat realment impactant el fet que Dido, en veure que Eneas marxava, es suicidés. August va encarregar l’Eneïda a Virgili i amb això volia fer-se bona publicitat i reafirmar el seu origen diví, propi d’un rei absolut.
Moltes felicitats per l’apunt!
Salve!
En aquest apunt podem veure com August va demanar a Virgili una obra literària. Virgili es va inspirar en les dues obres d’Homer l’Íliada i l’Odissea.
A partir d’aquesta inspiració va escriure l’Eneida. L’obra es pot dividir en dues parts, la primera part (Cant I al VI) es va inspirar en l’Odissea i la segona part ( Cant VII al XII) basat en l’ Íliada.
Els dos protagonistes Odisseu i Eneas tenien moltes semblances. El tema bèl·lic també és molt semblant, ja que els aqueus van combatre amb els troians i en l’Eneida els llatins també es van enfrontar amb els troians.
Vale.
Salvee!!
L’Eneida és una obra encarregada per August, és un poema èpic escrit per l’autor romà Virgili el segle I aC per explicar la història d’Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Roma. És una de les obres més famoses de la literatura llatina i el seu inici és una de les frases cèlebres de la història de la literatura. La influència d’Homer és evident en la seva composició i estil.
L’Eneida es divideix en dues parts. Els primers sis llibres, que segueixen de prop el model de l’Odissea, narren el viatge del protagonista cap a la península Itàlica, mentre que la segona part (llibres VII-XII), que s’inspira en la Ilíada, narra les guerres que van tenir lloc en aquest territori.
Salue!
L’obra de l’Eneida esrita per Virgili agafa com a punt de referència no tan sols argumental, també estructural, les principals obres d’Homer: la Iliada i la Odisea. Podem dividir doncs l’obra en dos apartats, segons amb quina de les obres d’Homer es va inspirar, del cant I al cant VI constitueix aquesta primera part de l’obra, l’autor de la qual es va inspirar en la Odisea; finalment l’última part va del cant VII al cant XII i en aquests fragments l’autor es va basar en la Iliada.
En la primera part Eneas s’identifica molt amb el personatge d’Odisseu, ja que com podem observar ambdós lluitan en contra del destí marcat pels déus amb l’objectiu de tornar a casa seva. En la segona part és més violent ja que recrea les parts de la guerra entre troyans i llatins i acaba amb la victòria d’aquests primers.
Salve!
L’Eneida de Virgili es una obra on un heroi Eneas acompanyats de la seva tripulció i el seu ancià pare marxem cap a Itàlia on fundaria Roma i ens explica les aventures d’aquests herois que s’en van de Troia perque l’han destruida. És molt interesant aquesta obra ja que ens explica i ens dóna a conèixer els valors d’aquella época i com es va arribar a fundar Alba Longa i Roma amb els seus fundadors Ròmul i Rem. Per tant podem dir que és similar a l’obra de l’Ilíada i l’Odissea d’Homer ja que també narra fets histórics i guerres sobre herois encara que l’obra d’Homer és sobre la guerra de Troya entre troians i aqueus i l’Eneida es sobre les aventures i la batalla entre troians i llatins , però ambes són molt interessants i mostren l’història i la cultura d’aquella época també explicant fets sobre diferents herois i les seves aventures .
Salve!
L’Eneida és un poema èpic escrit per l’autor romà Virgili el segle I aC per explicar la història d’Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Roma. És una de les obres més famoses de la literatura llatina i el seu inici (“Arma virumque cano”, “canto les armes i un home”) és una de les frases cèlebres de la història de la literatura. La influència d’Homer és evident en la seva composició i estil.
El poema està escrit en hexàmetres, la mètrica tradicional de l’èpica. Igual que el model de l’Odissea, de qui vol ser una versió llatina, comença in medias res per recordar el passat guerrer, centrar-se en el retorn-arribada a casa i el conflicte desfermat per qui vol usurpar el lloc de l’amo.
Virgili va pertànyer al cercle literari de Mecenas, fet que el va apropar a l’emperador August fins a tal punt que aquest li demana que escrigui “l’Eneida” per justificar el seu llinatge diví i les glorioses gestes dels seus avantpassats.
Virgili es va inspirar en la “Ilíada” i en “l’Odissea” d’Homer, tant en l’estil com en l’argument. L’obra es pot dividir en dues parts, la primera d’elles està basada en “l’Odissea”, està formada pels sis primers llibres que descriuen el viatge d’Eneas, i la segona, inspirada en la “Ilíada”, ens explica les aventures d’Eneas a Itàlia, fins a la seva victòria final.
Retroenllaç: L’Eneida, baula romana de pervivència homèrica | El fil del mite grec
Salve,
Es pot apreciar fàcilment la forta influència que van tenir les obres d’Homer en Vigili i l’Eneida, car l’Odissea i la Ilíada són les obres èpiques més importants de l’antiguitat.
En primer lloc, la part del viatge des de Troia fins a Itàlia s’assembla molt a l’Odissea, a més de què podem comparar Cartago amb l’illa de Calipso, ja que els herois van restar allà fins què un déu els digué que partessin.
Per l’altra banda, la segona part de l’obra presenta una gran batalla i molts girs argumentals, i finalment una lluita èpica entre Enees i Turn que recorda la d’Aquil·les i Hèctor.
Per tot això, podem confirmar que Homer va tenir una enorme influència no només en Virgili, sinó en molts autors clàssics posteriors.
Vale.
Salve!
L’Eneida és un poema èpic escrit per l’autor romà Virgili, al segle I aC, que explica la història del gran heroi Enees, que fuig de Troia i acaba sent el mític fundador de Roma. La influència d’Homer és evident pel que fa la composició i l’estil. L’Eneida es divideix en dues parts. Els primers sis llibres, segueixen de prop el model de l’Odissea, narren el viatge del protagonista cap a la península Itàlica, mentre que la segona part, llibres VII-XII, s’inspira i s’influencia més en la Ilíada, ja que narra les guerres que van tenir lloc a aquest territori. Després d’invocar muses i explica el ressentiment de la deessa Juno contra Troia i els troians, ella serà l’antagonista que intentarà evitar que Enees compleixi el seu destí: fundar una nova ciutat.
Per concloure podem veure com Homer ha estat una de les influències de Virgili en fer la seva obra encarregada, L’Eneida.
Salve!
L’Eneida és una obra llatina que el seu autor fou Virgili. Aquest, als 28 anys va escriure les Bucolicas, seguidament les Georgicas que fou un poema per aprendre coses sobre l’agricultura.
Finalment va escriure l’Eneida durant un parell d’anys i per poder acabar-la, va decidir viatjar a Grècia. En la tornada, es va posar malalt i per consegüent es va morir durant el trajecte. És per això que la seva obra és incompleta.
L’Eneida va ser encarregada per l’emperador August per demostrar el seu lligam diví i les gestes dels seus avantpassats.
La primera part de l’’obra comença explicant com Eneas i els troians supervivents se’n van a Itàlia, però Hera, demana a Èol (deessa del vent) que allunyi les naus de la península Itàlica. En conseqüència, Júpiter s’enfada amb totes dues deesses i només per portar la contraria recolza al troià i a la seva tripulació.
Les naus arriben a Cartago, on els acull la reina Dido que s’acaba enamorant d’Eneas. Tots dos s’enamoren i com que Zeus s’adona que aquesta relació pot posar en perill la missió d’Eneas, envia a Hermes perquè li recordi el que ha de fer. Finalment ho accepta i decideix fugir de Cartago. Després Dido és suïcida llençant-se a una foguera. Gràcies a aquesta enemistat i odi es pot explicar la rivalitat entre Roma i Cartago.
Durant la travessia, al fill d’Eneas se li apareix l’ànima d’Anquises i l’implora que el visiti al submón d’Hades. Quan arriba es troba amb totes les persones que han mort.
Seguidament retorna al seu viatge per anar a Itàlia i quan arriba els reben el rei Llatí, la seva muller Amata i la filla de tots dos que s’anomena Lavínia que està promesa amb el rei Turn. Però l’oracle va assegurar que la princesa es casaria amb un estranger, qui acabaria amb tots els mals del Laci. Hera, que continuava capficada, va crear una terrible que enfronta els pobles del Laci, comandats per Turn. Tots dos herois s’enfronten en una batalla, per decidir qui regnarà Laci i per decidir qui es casarà amb la princesa Lavínia.
Finalment, Eneas guanya tant com la batalla com la mà de la princesa i aconsegueix regnar el regne de Turn. Més tard, té un fill que s’anomena Ascani, que després que esdevenís rei, fundà la ciutat d’Alba Longa, que allà nasqueren Ròmul i Rem, fundadors de Roma.
L’Eneida està inspirada en l’Odissea i l’Ilíada, un poema èpic escrit per l’autor romà Virgili el segle I aC per explicar la història d’Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Roma. L’Eneida es divideix en dues parts. Podem veure la influència de l’Odissea en la primera part de l’Eneida, ja que segueix el seu model i narra elws viatge d’Eneas cap a la península Itàlica per fundar Roma. Ena canvi la influència de l’Iliada és notable en la segona part de l’Eneida i narra les guerres que van tenir lloc en aquest territori.
L’equilibri notable en aquestes obres, era un ideal grec heretat pels romans. El tema del lliure albir i el destí es planteja en la història de Dido, on Enees renuncia al seu amor pel deure.
Eneas és un home presoner del seu deure, la fundació de Roma. Roma existirà perquè els déus ho han volgut i no deixaran Eneas fins a fer-lo arribar a Itàlia. El gloriós destí de Roma també és la voluntat dels déus (Tema de la predestinació).
Molt bon apunt! explica molt bé a Virgili i les seves obres , tot i que aixó ho hem pogut veure també en “La recerca d’una pàtria “.
Virgili va néixer prop de Màntua, ciutat del nord d’Itàlia, l’any 70 a. C. El seu pare era un pagès,propietari de les seves terres i amb prou recursos per enviar el seu fill aestudiar a Milà i després a Roma. Allà va aconseguir el reconeixement públic amb les Bucòliques, també anomenades Èglogues, deu petits poemes que van ser els primers de tema pastoril escrits en llatí.
La principal font literària que inspira Virgili és Homer ja que mentre que la primera meitat de l’Eneida recorda a l’Odissea, descrivint les vivències de l’heroi, la segona segueix el model de la Ilíada narrant els combats. Les referències homèriques són constants . El mite d’Eneas està en estreta connexió amb la guerra de Troia i el retorn dels guerrers com Ulisses. Éa dir Virgili adapta episodis com la baixada als inferns .Tot i que Virgili, ofereix un tractament més profund i diferenciat dels personatges.
Retroenllaç: Kahoot de l’Eneida de Virgili | Aracne fila i fila
Salvete!
L’Eneida és un dels grans llibres de la literatura clàssica grecollatina, possiblement el més gran exponent de la literatura romana de l’època de l’imperi, escrit en prosa. Va ser escrit per Virgili al segle I a. C. a ordres de l’Emperador August, l’objectiu era fer propaganda, i aconseguir que la mitologia sobre la història i la grandesa de l’Imperi romà, quedes reflectida en els textos.
Aquesta obra està inspirada en l’Odissea i la Iliada de Homer, i està dividida en dues parts, la primera que són el sis primers capítols, la segona que són els sis capítols restants, on s’explica com Eneas (i els seus homes) fugen de la cremada Troia, viatgen cap a la península Itàlica i les guerres que van haver-hi en aquella zona.
Diferencies i semblançes:
– Una similitud significativa és el personatge principal: tant Aquil•les (La Ilíada) com Eneas (L’Odissea) són fills de deesses; el primer de Tetis, i el segon de Venus. Tots dos lluiten amb fúria per defensar la seva pàtria, si bé tots dos són impotents davant el destí: mentre Aquil•les té la seva mort ja datada, Eneas fuig i no pot evitar la caiguda de Troia.
– D’altra banda, les dues obres presenten versions diferents, doncs els protagonistes pertanyen a bàndols enfrontats: els troians (Eneas) i els grecs (Aquil•les).
– En les dues obres intervenen els déus per ajudar els seus mortals.
– Al final de l’Eneida també trobem similituds amb l’Odissea. Eneas emprèn un viatge per buscar la seva dona Creúsa, a la qual ha perdut en la fugida. A diferència d’Odisseu, que finalment es reuneix amb Penélope, Eneas no aconsegueix trobar a Creúsa viva, i aquesta se l’hi apareix ja morta.
Salve!
M’ha agradat molt aquest article! He torbat molt interessant el fet que l’Eneida estigui basada en les dos grans obres d’Homer: l’Odissea” i la Ilíada. No me n’havia adonat fins que ho he llegit.
La primera part, la travessia d’Eneas i els troians supervivents del gran incendi a Troia recorda al viatge d’Odisseu de retorn a la seva illa, Ítaca, ja que els troians també es dirigeixen en busca d’una nova llar.
Però els cants VII-XII fan referència a la Ilíada, ja que narra les batalles i dels herois d’un i d’altre bàndol per aconseguir la victòria. A la Ilíada combatien aqueus i troians i, a l’Eneida, s’enfronten troians i llatins.
Salvete!
La pervivència d’Homer en l’Eneida de Virgili és bastant completa.
Si analitzem bé les diferents històries de l’Odissea i de l’Iliada i la comparem amb la obra de Virgili, l’Eneida trobarem bastantes semblances.
Primer de tot la relació i similitut entre els personatges principals.
Els dos són herois.
Narren les històries de dos viatges diferents.
Per concluir a la segona part cants VII-XII, s’expliquen els combats dels herois per aconseguir guanyar la batalla. Aquesta part es basa en l’Ilíada i els cants I-VI van inspirats a l’Odissea.
Salve!
No tenia ni idea que pogués arribar a haver-hi tanta relació entre L’eneida de Virgini i l’Illiada i l’Odissea de Homer. Encara que, sent realistes son totes tres grans obres de la literatura clàssica i que han passat a la posteritat.
Vaig llegir l’adaptació de l’Eneida, a la recerca d’una Pàtria, i es clar, només és una adaptació i per tant no té la magnitud que té l’Eneida. En general és una bona lectura i fa pensar sobre la protecció de les mares als fills, la lluita per aconseguir la pàtria i molt d’esforç i sacrifici per part de tots els personatges. Es genial que August confiés en Virgili i que aquest fés una obra d’aquestes característiques. Ha de ser molt enriquidor llegir l’obra completa, i també una font de cultura grecoromana.
Xaipete!
Virgili es va inspirar en les dues obres d’Homer, en l’Ilíada i l’Odissea. I a partir d’aquí va escriure l’Eneida.
L’obra es pot dividir en dues parts, la primera part (Cant I al VI) inspirada en l’Odissea i la segona part ( Cant VII al XII) que està basada en l’ Ilíada.
Entre els dos grans protagonistes de la historia s’hi pot apreciar algunes semblances. Es pot dir que l’obra de Virgili deriva en molts aspectes de l’obra d’Homer. Aquil·les en la Ilíada és un heroi fonamentat en l’ímpetu i una mort tràgica; Ulisses, en L’Odissea és un heroi sagaç proveït d’artefactes i, finalment, Enees, a L’Eneida, a més de bon guerrer, és un heroi prudent i just i la principal característica és la seva virtut moral. Ulisses se’ns presenta gairebé com l’antítesi d’Aquil·les, com una classe nova d’heroi. El tema bèl·lic també és molt semblant, ja que tant els aqueus com els llatins a l’Eneida van combatre amb els troians .