Menandre

Menandre va néixer a la ciutat d’Atenes el 341 aC i hi va morir el 290 aC. Menandre d’Atenes és el màxim representant de la Comèdia Nova, darrera etapa de la Comèdia grega que es va donar a partir del 320 aC.

El poeta grec va gaudir d’importants amistats al llarg de la seva vida, com ara: Demòstenes, Teofrast, Epicur i Demetri de Falèron.

Menandre fou molt admirat pel rei Ptolemeu I Sòter, amb qui va conviure. Pòstumament també va ser reconegut per molts poetes grecs i llatins, entre ells l’hel·lè Pausànias i els romans Terenci i Plaute. Dit això, no és estrany que el dramaturg exercís una gran influència en el teatre romà, especialment el de la Comèdia Palliata, subgènere còmic del qual Plaute i Terenci eren els màxims exponents. Obres plautines com Miles Gloriosus o Menaechmi tenen una ambientació grega: decoració escènica basada en ciutats de l’Hèl·lada, vestuari, noms d’origen grec…

De les cent comèdies que s’atribueixen a Menandre, només es conserva una íntegrament: El díscol. Altres obres que es troben fragmentades són: L’arbitratge, La dona de Samos, L’home de Sició, etc. Les seves obres tenen un final feliç.

MenandreBust de Menandre, còpia romana a partir d’un original grec dels segles IV-III aC.

Aquest article s'ha publicat dins de Comèdia, General, Gènere dramàtic, Personatges i etiquetat amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Menandre

  1. Retroenllaç: UB: “Comicitat i realitat al Miles Gloriosus” | Aracne fila i fila

  2. Retroenllaç: L’origen del teatre | Literatura grega a escena

  3. Retroenllaç: UB: “Comicitat i realitat al Miles Gloriosus“ | Aracne fila i fila

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *