Corfú, probablement l’illa d’Esquèria, el país dels feacis
- Llegiu el text de l’Odissea que hi ha a continuació i responeu les qüestions plantejades en un text argumentatiu d’unes 200 paraules:
Mentre així dormia el sofert i diví Ulisses, aclaparat de son i cansament, Atena va encaminar-se al país i a la ciutat dels senyors de Feàcia, els quals en altre temps habitaven l’ampla Hiperea, a tocar dels Cíclops, uns homes plens d’arrogància que els saquejaven, per tal com valien més que ells per la força. D’allà se’ls va endur Nausítous, semblant a un déu, i va establir-los a Esquèria, allunyats dels humans fariners, i traçà una muralla voltant la ciutat, i les cases va construir, i els temples, i va repartir els camps de conreu.
HOMER, Odissea 6.1-10
- Expliqueu qui són els feacis. En quines circumstàncies arriba Ulisses a la seva terra? Es pot establir un paral·lelisme amb els migrants actuals?
- Quin nom rep la princesa feàcia, és un bon model femení?
- En aquest text també hi apareixen esmentats una deessa i uns éssers monstruosos.
Identifiqueu-los i expliqueu quin paper fan a l’Odissea. - Nausítous va dur els feacis a colonitzar Esquèria. Quines són les accions típiques d’un
colonitzador que, segons el text, emprèn Nausítous? Coneixeu alguna altra aventura
colonitzadora dels grecs?
2. En acabar, feu una valoració dels primers XV cants de L’Odissea aquí. Cal llegir encara avui l’Odissea? Per què tothom la cita i poca gent l’ha llegit?…
Scoop.it Lectura de Clàssics
Quan Ulisses arriba a la terra dels feacis ho fa en condicions deplorables: just acaba de sortir de l’illa d’Ogigia i ha naufragat en una tempesta, s’ha salvat gràcies a una peça de roba que una deessa li ha donat, però es troba nu, cansat i sense res a menjar. Els feacis són els habitants del lloc al qual arriba, aquests són de llinatge noble, descendents de Déus i gaudeixen de luxes en el seu palau. Tenen un rei i una reina que són iguals quant a poder polític, i les seves costums són també hospitalàries i de generositat. Tot i així, no són una gran població, i entre ells s’adonen de tot el que passa, si veiessin a Ulisses, es farien preguntes, i Atena cobreix a l’heroi de boira per evitar això. Així doncs, la relació que s’estableix entre Ulisses i els habitants d’aquesta terra és comparable a la que hi ha amb els migrants actuals en el sentit de què molts els veuen com estranys, però malauradament el tracte que reben les persones de fora per part nostra no s’equipara amb totes les comoditats que li ofereixen a Ulisses, doncs a ell li donen de menjar, de beure, li entretenen i li donen una llar, en la que ell es queda vivint durant un temps com un integrant més del país.
Nausica és la princesa al país dels feacis. Ella representa la joventut, la bellesa i la feminitat. És una dona de palau, té les seves serventes i participa en les tasques de neteja. Fins i tot demostra la seva delicadesa quan s’escandalitza en veure a Ulisses despullat, però després de conèixer-lo arriba a voler casar-se amb ell, mostrant la seva preocupació per trobar un marit, pròpia de la reialesa.
El text menciona a Atena i els ciclops, els dos són personatges que apareixen en l’Odissea. D’una banda, Atena és la deessa que té cura tant d’Ulisses com del seu fill Telèmac, els acompanya en els seus viatges i els fa de consellera: bé ajuda a Ulisses a trobar-se amb la família de Nausítous perquè cuidin d’ell, o bé li diu a Telèmac sobre els perills que l’esperen si pren una ruta o altra en el seu retorn cap a Ítaca. D’altra banda, els ciclops apareixen en un episodi que relata el mateix Ulisses, d’abans de naufragar a l’illa d’Ogigia. Aquests gegants d’un sol ull gaudeixen de terres fèrtils i ramats de molt bona qualitat, no els escasseja pràcticament res. La tripulació d’Ulisses va tractar de ser convidada a casa de Polifem, un ciclop, però ell els va retenir a una cova, i fins i tot va assassinar a alguns companys. Finalment, gràcies als ginys d’Ulisses aconsegueixen escapar i tornar al seu vaixell. En aquest episodi se’ns mostra com aquells que tenen més recursos no tenen per què ser els més hospitalaris, i que tot i que en l’Odissea apareixen múltiples persones disposades a fer moltes coses pels protagonistes, aquests tampoc han d’assumir la bona voluntat dels seus hostes.
L’exemple de colonització que emprèn Nausítous és molt propi de les expedicions gregues, doncs igual que ho feien en la realitat els grecs, els feacis decideixen anar-se’n per millorar la seva situació i fugir d’un conflicte. Al arribar al que serà el seu nou territori, s’alça la muralla que és el que delimita la ciutat. Sense muralla la ciutat no es diferència de la resta del camp, posar terra dins de la terra i delimitar-la és la invenció de l’ésser humà que ens va portar al sedentarisme, des de la Grècia antiga fins a la nostra actualitat. Un cop fet això les terres es reparteixen i s’estableix definitivament la ciutat o el país. Generalment, aquestes colonitzacions són pacífiques, doncs no es fan amb una actitud imperialista, com ho feien els romans, sinó que és més una qüestió de supervivència i comoditat. Aquest mateix patró el seguiren els grecs de Focea, que van fundar la colònia d’Empòrion, situada a l’Alt Empordà. Ells també fugien d’una guerra i d’una situació negativa, i cap al 600 aC van arribar a un lloc on les terres eren fèrtils i podien sobreviure per aixecar unes muralles i edificar una ciutat, tot per la preservació d’un poble.
Per acabar, l’Odissea és una de les obres més importants de tota la literatura occidental i en ella es basa la narrativa que es durà a terme en els pròxims segles. Això obre la pregunta de si realment la història d’Homer és la que condiciona totes les creacions literàries del futur i la imaginació humana; o pel contrari és la imaginació humana, i el desig de creació d’aventures, els que van condicionar a Homer a crear d’aquesta forma, i ell només és una de les primeres víctimes reconegudes d’aquesta voluntat per la narració que ens és innata. Llegir l’Odissea és una experiència didàctica que ens enfonsa en la ment humana en general, en fer-ho podem entendre que existeix una essència entre totes les persones que orienta la nostra imaginació d’una manera determinada. Veure patrons de pel·lícules i sèries actuals, reflectits en una obra de fa tres mil anys, dona peu a reflexionar que tot i que els temps canviïn, nosaltres ens mantenim igual en el referent a les passions, les esperances i les desgràcies que ens commouen com a humans. Així i tot, cal tenir en compte que en ser una obra de tradició oral i tan antiga, la redacció té algunes falles, com les diverses incongruències que es troben en la trama. Potser és per això que no és una lectura fàcil, i el que podem extreure de l’odissea per la nostra forma de vida actual no és la forma d’expressió que aplica Homer, sinó el que diu en si. Això podria servir com a explicació de per què aquesta obra és molt citada, però no tan llegida.
Ulisses, després que Calipso l’hagi deixat lliure de l’illa d’Ogígia i li hagi permès tornar a Ítaca, mentre està a la mar amb el seu vaixell, Posidó li envia una mala mar que fa trencar la nau i es troba amb una sirena que li diu que es posi la seva tela per tal d’arribar sa al país dels feacis per demanar ajuda. Ulisses li fa cas i quan hi arriba, com que no sap com són les persones que hi habiten, s’amaga dins d’unes fulles i es posa a dormir.
L’endemà es troba amb Nausica, la filla del rei dels feacis, que ha anat al riu a rentar roba. Aquesta, en veure’l li dona un tros de tela perquè Ulisses es pugui tapar i li diu que li donarà hostatge durant la seva estança a Feàcia, però que ho han de fer d’una manera estratègica perquè ningú del poble pot saber que es coneixen. Així doncs, ideen un pla on primer arribarà Nausica a casa i després Ulisses per parlar amb el seu pare i rei Alcínous perquè li doni hostatge i l’ajudi a tornar a Ítaca.
Un cop Ulisses arriba a casa d’Alcínous i fa tot el que Nausica li ha dit que fes, en caure la nit es posen a beure i menjar mentre escolten un aedre que va relatant històries, fins que Ulisses li demana a aquest que canti la guerra de Troia i és llavors quan es posa a plorar recordant el seu passat. Alcínous en veure la reacció d’Ulisses li demana que li expliqui les seves penes i ell li conta tot el que ha viscut des que va acabar la guerra de Troia, on, entre altres coses, Atena havia estat l’encarregada d’ajudar-lo en tot moment i s’havia enfrontat contra éssers com Polifem, un ciclop que va matar a varis dels seus companys per menjar-se’ls i el guerrer ho va combatre arrancant-li un ull.
Així doncs, dins de l’Odissea, tot i ser una obra molt antiga, es poden fer diversos paral·lelismes entre el que es relata dins l’obra i l’actualitat, com per exemple el fet sobre com arriba Ulisses a Feàcia, on es queda totalment nu i es veu obligat a demanar ajuda, fet que pot ser comparat en com arriben els migrants d’avui en dia per l’estat en el qual la majoria es troben, o la idealització de Nausica com a model femení pel fet que surt a rentar la roba, ofereix habitatge i es preocupa per la gent.