Després de llegir Els núvols d’Aristòfanes a Grec i d’assistir a les classes de filosofia on ens hem aproximat al filòsof Sòcrates a través de Plató, crec que el Sòcrates que es presenta en la comèdia aristofànica és un Sòcrates molt diferent del que coneixem a partir de les classes de filosofia. El Sòcrates presentat per Plató se’ns mostra com un filòsof que vol ajudar els ignorants a descobrir què és la veritat a través d’una pregunta constant, interrogar-se per descobrir. A la llarga, aquest mètode va provocar-li molts detractors que afirmaven que les seves idees corrompien el jovent i el van obligar a suïcidar-se amb cicuta.
En canvi, el Sòcrates aristofànic és tot el contrari del platònic. Aristòfanes en fa una paròdia: el seu Sòcrates cobra per ensenyar, per tant, la seva actitud no és desinteressada, es mostra molt pesat per la seva insistència de l’interrogatori constant i podríem dir que és un exemple de corruptor del jovent perquè Fidípides, el fill malcriat d’Estrepsíades, un pagès vell, influït per les classes de Sòcrates, acaba pegant el seu pare.
Personalment, jo escolliria el Sòcrates platònic ja que, per molt que no el suporti ningú amb els seus llarguíssims diàlegs, en treus un aprenentatge i et fa reflexionar, mentre que el Sòcrates aristofànic t’entreté i et fa riure com totes les paròdies, que exageren determinades actituds, però no és fidel a la realitat. Aristòfanes a través de Sòcrates fa una sàtira dels canvis educatius introduïts pels sofistes a Atenes en el segle VaC i que tanta por devien fer als defensors dels valors tradicionals, ja que ho qüestionaven tot (la justícia, la moral, la veritat…).
Amb quin Sòcrates us quedeu vosaltres? Quin és més fidel al Sòcrates real?…
Gerard Balduzzi
2n Grec
Segons Aristòfanes Sòcrates va ser descrit com un filòsof que necessitava ser atacat para rebre la confirmació de les seves teories enfront de la gent. En l’obra dels núvols se satiritza a Sòcrates i es burla d’ell, diu que camina amb pas arrogant pels carrers, llança mirades de reüll, suporta descalç moltes coses desagradables i presumeix a costa de la gent.
En canvi a partir de la descripció que reben per part de Plató, Sòcrates pren renom especialment per la seva contribució al camp de l’ètica, i és també aquest Sòcrates platònic el que dóna el seu nom als conceptes de la ironia socràtica i del mètode socràtic, que es tracta d’un mètode a traves del diàleg en què és fan una sèrie de qüestions amb la finalitat de fer reflexionar a l’interlocutor sobre el tema.
El Sòcrates que Aristòfanes ens presenta a l’obra de teatre Els núvols és un Sòcrates molt diferent del que se’ns presenta quan estudiem filosofia, que ens és presentat, en definitiva, segons les fonts del seu deixeble, Plató, a partir de la qual s’ha extret la major part del coneixement que tenim avui en dia sobre Sòcrates, doncs aquest no va deixar res per escrit.
Segons Plató, Sòcrates, mitjançant el diàleg, aconsegueix canviar als altres el seu precepte principal sobre les coses que els envolten, qüestionant aquests preceptes i arribant, aquesta persona, pel seu propi peu, a un punt comú, la veritat. Aristòfanes, per altra banda, dona èmfasi al fet que Sòcrates fa canviar als altres el seu precepte sobre les coses que l’envolten, fent als altres creure allò que ell pensa.
Si jo visqués en època de Sòcrates, estaria a favor que Sòcrates qüestionés allò que peso doncs em sembla molt interessant el fet de veure que allò que dius pot ser qüestionat d’alguna manera. Aquest fet, penso, que s’allunya de l’adoctrinament, si és veritat, però què no estic tant d’acord amb el fet d’arribar a una veritat absoluta si aquesta desmenteix alguns dels valors que jo prenc com importants per a elaborar a la meva tesi sobre allò que penso. A més a més, penso que és molt difícil arribar a una veritat absoluta, doncs, com justament es demostra als diàlegs de Sòcrates, aquesta depèn del context
Sòcrates és un filòsof grec que mai va escriure res però ha passat a la història degut a diferents autors que van escriure les seves idees i els seus mètodes. És difícil refiar-se completament dels autors que van escriure sobre ell perquè mai sabrem si van barrejar les seves idees pròpies amb les del filòsof.
El Sòcrates platònic es considera la figura més fidel de totes les fonts. Plató mostra un home desinteressat pels diners al qual l’interès per conèixer la veritat i treure als altres de la ignorancia és superior a l’interès econòmic. El Sòcrates d’ Aristòfanes mostra un personatge completament interessat pels diners i que es creu superior a tots pels seus coneixements, a dia d’avui s’ha demostrat que no Aristòfanes no és una font fiable ja que posava les seves idees en boca de Sòcrates.
Personalment m’agrada més el platònic ja que prefereixo creure que Sòcrates era un home al qual només li interessava que els coneixements arribessin als altres i que va morir per les seves conviccions.
El Sòcrates arístofànic, contrasta totalment amb el platònic, a els núvols d’Aristòfanes inclús es present a Sòcrates com un perill i no com la persona vella i sabia que ens presenten la majoria de les vegades.
A l’obra, Sòcrates es menyspreat i es fa befa d’ell.
Per altre banda, el Sòcrates platònic, és un personatge molt més important per l’historia de la filosofia gràcies a que aporta una gran sabiesa i es caracteritzat per Platò com una persona rellevant per la societat.
Personalment, prefereixo el Sòcrates platònic ja que és el personatge que més he estudiat, crec a més que Sòcrates ha de rebre el protagonisme que es mereix per tot el que va fer per la filosofia i va ser una persona valenta per aportar nous pensaments en una societat tan tancada.
Aristòfanes, en la seva obra Els núvols, fa un atac a la figura de Sòcrates i mostra una visió d’ell molt despectiva.
A Els núvols Sòcrates és el director d’una escola de Sofistes a la qual acudeix Estrepsiades per educar el seu fill Fidípides sobre com evitar pagar els deutes i vèncer els seus contrincants en qualsevol discussió.
La caracterització que aquí es dona resulta estranya, ja que Sòcrates no era un sofista, cosa que ens fa creure que la construcció del personatge que fa Aristòfanes es pot considerar equivoca.
Aristòfanes caracteritza Sòcrates com a sofista que destrueix la cultura predominant d’Atenes, relativitzant tant l’ètica tradicional Atenesa com la importància dels Déus de l’Olimp. A més d’això, a Els núvols Sòcrates accepta ensenyar-li a Fidípides com guanyar qualsevol discussió, utilitzant tant el discurs just com l’injust.
En canvi, Plató caracteritza a Sòcrates per la seva integritat i la seva impassibilitat davant la mort afirmant que prefereix morir havent viscut una vida honesta i virtuosa que viure mitjançant la dominació del discurs injust.
Els Núvols d’Aristòfanes tracta d’un pare que té problemes econòmics i fa que el seu fill, causant d’aquests, vagi a classes per aprendre oratòria i així poder estalviar-se els diners. Aquestes classes eren impartides per Sòcrates, però aquest era un Sòcrates diferent del que tothom coneix. I és que tenia unes característiques semblants a les dels Sofistes. Donava classes en una escola, i se centraven en la geometria, la física, l’astronomia, la medicina, les lleis, i sobretot la retòrica i la filosofia pròpiament dita. En canvi, el Sòcrates descrit per Plató, un dels seus deixebles més reconegut, era totalment diferent. Donava les classes a l’aire lliure i no es focalitzava en un tema sinó que parlava de tot, aplicant l’intel•lectualisme moral.
Com es pot veure, els dos Sòcrates són molt diferents i, és degut a que tots els pensaments d’aquest filòsof eren orals, ara no queden fonts d’informació que verifiquin quin dels dos era el de veritat. Tot i això, el Sòcrates que m’agrada més és el que està descrit per Plató, ja que no me’l puc imaginar de cap altra manera.
La meva opinió és que estic més a favor amb l’idea de Plató, ja que el mètode de Sòcrates del diàleg no feia cap mal als joves i Aristòfanes deia que si feia mal als joves, i això no es veritat.
Sòcrates només feia preguntes per qüestionar a la gent suposadament savi, quan en veritat no ho era.
Sòcrates és un filòsof de l’antiga Grècia, que ha estat representat de dues maneres molt diferents per dos autors.
El primer autor és Plató, qui fou deixeble de Sòcrates a la vida real. Plató tenia una visió molt positiva i fins i tot idealitzada del seu mestre. El va descriure com a una persona molt sàvia i molt respectada. Era un personatge que basava el coneixement en el diàleg, i, en alguna ocasió, això va portar a descontentament de la població, tant que van acabar amb la seva vida. Però Plató el descriu com una vìctima, qui va morir a causa del coneixement i de la filosofia.
En canvi, Aristòfanes, descriu a Sòcrates com a una persona ridícula. Desprecia els seus mètodes i es burla de manera molt literal de la seva feina.
L’atac més feroç que fa Aristòfanes a la figura de Sòcrates es troba en la seva obra còmica els nuvols produïda el 423 a. C. encara que en altres obres teatrals com Els Ocells o Les Granotes també es poden trobar passatges en els quals al·ludeix a Sòcrates de manera pejorativa. En Els Núvols Sòcrates és el director d’una escola de Sofistes a la qual acudeix Estrepsiades per a educar al seu fill Fidípides sobre com evitar pagar els deutes i vèncer als seus contrincants en qualsevol discussió amb els seus creditors. La caracterització que aquí es dóna resulta estranya, ja que Sòcrates no era un sofista, cosa que porto a uns certs comentaristes d’Aristòfanes a considerar aquesta construcció del personatge una mera equivocació, teoria que ha deixat de considerar-se valguda en els últims anys. La raó per la qual Aristòfanes va poder arribar a considerar a Sòcrates un sofista és més senzilla, si s’abandonen les distincions rígides entre aquells considerats Sofistes i Sòcrates pròpies dels nostres temps, i s’enfoca la qüestió des de la mentalitat Atenesa del segle V a.C.Com podem veure, Aristòfanes caracteritza a Sòcrates com a sofista en tant que destrossa la cultura predominant a Atenes, relativitzant tant l’ètica tradicional Atenesa com la importància dels Déus de l’Olimp. A més d’això, en Els Núvols, Sòcrates accepta ensenyar-li a Fidípides com guanyar qualsevol discussió, utilitzant tant el discurs just com l’injust.
La caracterització que ens dóna Plató dista molt d’aquella que proposa Aristòfanes, en aquest treball s’examinés la caracterització de Sòcrates tal com apareix en l’Apologia de Sòcrates. En primer lloc, Sòcrates obre el seu discurs enfront dels jutges negant la seva pertinença al grup de filòsofs coneguts com a sofistes mitjançant l’al·lusió a la seva falta de capacitat oratòria. Això resulta interessant ja que és precisament en aquesta disciplina en la qual els sofistes tradicionalment destacaven. Això es pot observar el les següents cites. Aquestes dues cites ens mostren com Sòcrates apel·la, no a la retòrica i a la seva capacitat de persuasió, sinó a la justícia i la veritat com a únics criteris sobre els quals han de jutjar els jutges alertant així a aquests sobre les dolentes practiques dels sofistes. Tot seguit Sòcrates passa a desacreditar la concepció que té Aristòfanes del fent al·lusió a la seva ignorància.
Després de llegir Els núvols d’Aristòfanes i d’assistir a les classes de filosofia on us aproximareu al filòsof Sòcrates a través de Plató, contrasteu el Sòcrates aristofànic amb el platònic. Quin us agrada més? Per què?
Tot i que Plató va ser seguidor reconegut de Sòcrates, això no vol dir que els dos històrics personatges compartissin pensaments i criteris davant preguntes i raonaments semblants. D’aquesta manera, a continuació exposaré les que són per mi les majors diferències entre Sòcrates i Plató per acabar decidint-me per les idees d’un dels dos filòsofs més reconeguts de tots els temps.
Per començar, Sòcrates afirmava que allò més important eren les virtuts, l’amor i la justícia, per altra banda, Plató opinava i pensava que la gent no coneixia veritablement la realitat, i que vivia (i vivim) en un món d’ombres que només s’aclaria a través de la veritat.
A més, Sòcrates sugeria constantment l’ús del diàleg, fet que Plató contrarrestava amb una idea amb certes similituds però gens igual; l’art de pensar entre dos.
Per acabar, Sòcrates era un ferme oposat a la ignorància, i Plató, tot i que representava uns ideals més o menys semblants, no estava gens d’acord amb la política i preferia crear i basar-se en les seves pròpies idees.
Personalment, si m’hagués de quedar amb les idees d’un dels dos, crec que escolliria a Plató. Principalment, pel motiu de què plató ha estat seguidor de Sòcrates, i ha diferència de l’altre, Plató si pot comparar les seves idees amb les del seu mestre i extreure unes conclusions que han sigut rumiades des de diversos punts de vista, més enllà d’un únic pensament i ideal.
El Sòcrates que Aristòfanes ens presenta a l’obra de teatre Els núvols és un Sòcrates molt diferent del que se’ns presenta quan estudiem filosofia, que ens és presentat, en definitiva, segons les fonts del seu deixeble, Plató, a partir de la qual s’ha extret la major part del coneixement que tenim avui en dia sobre Sòcrates, doncs aquest no va deixar res per escrit.
Segons Plató, Sòcrates, mitjançant el diàleg, aconsegueix canviar als altres el seu precepte principal sobre les coses que els envolten, qüestionant aquests preceptes i arribant, aquesta persona, pel seu propi peu, a un punt comú, la veritat. Aristòfanes, per altra banda, dona èmfasi al fet que Sòcrates fa canviar als altres el seu precepte sobre les coses que l’envolten, fent als altres creure allò que ell pensa.
SI jo visqués en època de Sòcrates, estaria a favor que Sòcrates qüestionés allò que peso doncs em sembla molt interessant el fet de veure que allò que dius pot ser qüestionat d’alguna manera. Aquest fet, penso, que s’allunya de l’adoctrinament, si és veritat, però què no estic tant d’acord amb el fet d’arribar a una veritat absoluta si aquesta desmenteix alguns dels valors que jo prenc com importants per a elaborar a la meva tesi sobre allò que penso. A més a més, penso que és molt difícil arribar a una veritat absoluta, doncs, com justament es demostra als diàlegs de Sòcrates, aquesta depèn del context.
Una bona pregunta, Gerard!
Us recomano la lectura de l’Apologia de Sòcrates de Plató i de El convit, dues obres per conèixer més Sòcrates. També Xenofont ens ha deixat escrit un bon record de Sòcrates.