“Descenso a los infiernos”- Ian Kershaw

Viaje de ida y vuelta al infierno [Julián Casanova, El País-BABELIA, 19-5-2016]

‘Descenso a los infiernos’, de Kershaw, es un libro claro y preciso sobre la historia de Europa que ilustra la importancia de la Primera Guerra Mundial en el devenir del continente

La Primera Guerra Mundial, que decidió el destino de Europa por la fuerza, tras décadas de primacía de la política y de la diplomacia, ha sido considerada por muchos historiadores como la auténtica línea divisoria de la historia de Europa del siglo XX. Ian Kershaw, acreditado historiador de Hitler y de la Alemania nazi, comparte plenamente esa tendencia, consolidada desde que Eric J. Hobsbawm comenzara en 1914 su ya clásico relato del “siglo XX corto”. Europa, que se había jactado de ser “el culmen de la civilización”, cayó entre 1914 y 1945 en la sima de la barbarie, hizo un viaje de ida al infierno en la primera mitad del siglo XX, para volver de él en la segunda.

Nada antes de 1914 había preparado el mundo para lo que iba a suceder, aunque la violencia había esparcido ya sus semillas. Por eso ­Kershaw emplea los primeros capítulos para identificar los componentes básicos que desde el siglo XIX allanaron el camino a la violencia que afloraría desde 1919: el nacionalismo étnico-racista; el imperialismo colonial; los conflictos de clase, agudizados por el triunfo de la revolución bolchevique, y una crisis prolongada del capitalismo.

Fue en Alemania donde el acoplamiento de esos cuatro elementos de la crisis se manifestó en su forma más extrema, tras cimentar Hitler su control dictatorial del Estado, y llegó a su punto culminante, en la Segunda Guerra Mundial, en el centro y este de Europa, las zonas más desestabilizadas del continente, principal escenario del genocidio y de la destrucción de todos los ideales de civilización surgidos desde la Ilustración.

Al conflicto bélico iniciado en 1914 se le puso la etiqueta de que había sido “una guerra para acabar con la guerra”, pero preparó el camino para otra aún mayor. Y Kershaw explica por qué esas esperanzas se evaporaron con rapidez y cómo Europa construyó los cimientos de una “peligrosa triada ideológica” —comunismo, fascismo y democracia liberal— que rivalizaron por imponer su dominio.

La crítica a la democracia ganó terreno tras los desastres de la guerra y con el miedo a la revolución y al comunismo que llegaban desde Rusia. Tras la Gran Depresión, que comenzó a sentirse con fuerza a partir de 1930, la democracia aguantó sólo en unos pocos países y un nuevo autoritarismo, representado por los fascismos y los movimientos populistas de derecha radical, triunfó en todos los demás, en un continente económica y políticamente roto.

El orden pactado de posguerra se desmoronó. La política de rearme emprendida por los principales países desde mediados de los años treinta creó un clima de incertidumbre y crisis que redujo la seguridad internacional. El comercio de armas se duplicó desde 1932 hasta 1937. Importantes eslabones en esa escalada a una nueva guerra fueron la conquista japonesa de Manchuria en 1931, la invasión italiana de Abisinia en 1935 y la intervención de las potencias fascistas y de la Unión Soviética en la guerra civil española. Pero lo que realmente cambió el escenario de la política internacional fueron las pretensiones revisionistas y ambiciones expansionistas de Hitler.

Esa crisis se resolvió por las armas, en una guerra combatida por poblaciones enteras, sin barreras entre soldados y civiles. Según ­Kershaw, a diferencia de la guerra de 1914-1918, “el genocidio constituyó la razón de ser misma” de la de 1939-1945, “un ataque contra la humanidad sin precedentes en la historia”. Toda la construcción de la cultura burguesa e imperial de Europa se hundió en el abismo en tres décadas.

Pero del apocalipsis emergió una Europa cambiada por completo. Estados Unidos y la Unión Soviética pasaron a ocupar el vacío dejado por la desaparición de las grandes potencias, con Alemania destruida y Francia y Reino Unido muy debilitadas. Mientras que la primera de esas guerras del siglo XX había dejado un legado de convulsión, la segunda, una catástrofe todavía peor, dio luz a un periodo de estabilidad imprevisible y, en la mitad occidental, a una prosperidad incomparable. Kershaw cierra el libro, y anuncia la continuación, con una explicación de los elementos que interactuaron para crear la simiente de esa transformación, desde el fin de la ambición de gran potencia de Alemania, hasta la división en dos bloques y la nueva amenaza de guerra atómica.

Esta historia de Europa de Kershaw no destaca por las nuevas aportaciones que hace, sino por el modo en que la cuenta e interpreta. Los mejores historiadores huyen de esos pesados manuales elaborados con una suma de historias nacionales. El telescopio sustituye al relato detallado y la escritura clara y precisa se aleja de las complejas narraciones supuestamente más científicas. La historia sale ganando y el lector lo agradece. Sobre todo cuando detrás de ella está alguien tan experto y documentado.

Descenso a los infiernos. Europa 1914-1949. Ian Kershaw. Traducción de Joan Rabasseda y Teófilo de Lozoya. Crítica. Barcelona, 2016. 769 página

La Primera Guerra Mundial (1914-1918)

Objectius

1.  Conèixer les causes que van desencadenar la Primera Guerra Mundial.

2.  Descriure les relacions internacionals prèvies a la guerra, els interessos de les grans potències i els conflictes que van afavorir l’esclat de la guerra.

3.  Reconèixer les aliances establertes entre els països dels dos blocs enfrontats.

4.  Explicar les causes immediates de l’esclat de la Gran Guerra.

5.  Descriure el potencial militar dels països que van participar en el conflicte, les estratègies militars i l’evolució dels moviments de les forces enfrontades.

6.  Analitzar les causes de l’extensió i mundialització del conflicte.

7.  Explicar el resultat dels tractats de pau i valorar la funció de les organitzacions nascudes després de la guerra per garantir la pau.

8.  Analitzar les repercussions demogràfiques, econòmiques, polítiques i territorials de la Gran Guerra, i centrar-se en el nou mapa d’Europa després del conflicte.

9.  Explicar els canvis socials que es produeixen quan s’acaba el conflicte. Valorar fins a quin punt la guerra va contribuir a l’emancipació de la dona.

 

 

El 28 de juny del 1914 l’hereu de la corona austríaca, l’arxiduc Francesc Ferran, i la seva esposa van ser assassinats a Sarajevo, capital de Bòsnia (territori eslau ocupat per l’Imperi Austrohongarès)

 

Soldats francesos marxen cap el front

 

Soldats francesos a la batalla de Verdun [febrer-desembre 1916]

Soldats alemanys i gossos equipats (amb caretes antigàs) per fer front a la guerra química

Desenvolupament del tema

1. Les grans potències europees.

  • Gran Bretanya.
  • França
  • El Segon Reich Alemany
  • La Russia dels Romanov
  • L’Imperi Austrohongarès
  • L’Imperi Otomà

2. Les causes de la guerra

  • Un complex sistema d’aliances internacionals: la Triple Aliança i la Triple Entesa.
  • Els enfrontaments armats entre les potències: hostilitats entre imperialismes rivals al nord d’Àfrica; el conflicte balcànic [1912-1913]
  • La crisi de l’estiu del 1914: el 28 de juny l’arxiduc Francesc Ferran i la seva esposa van ser assassinats a Sarajevo.

3. El desenvolupament del conflicte.

  • La guerra de moviments (agost de 1914): pla Schlieffen, batalla del Marne [setembre del 1914], Tannenberg i llacs Masurians [setembre del 1914]; entrada en la guerra de l’Imperi Otomà [novembre de 1914] al costat dels imperis centrals. La mobilització dels imperis colonials va fer que el conflicte arribés a uns altres continents més enllà d’Europa.Les colònies alemanyes de l’Àfrica van ser conquerides pels britànics -excepte Tanganyka- i les d’Àsia, pel Japó. A l’Orient Mitjà els aliats van ocupar les possessions otomanes de Palestina, Síria, Aràbia i l’Iraq, amb l’ajuda dels nacionalistes àrabs.
  • La guerra de posicions (1914-1917): pel maig del 1915 Itàlia entra en guerra al costat dels aliats; els britànics van intentar prendre el Bòsfor i els Dardanels per aïllar Turquia, però van fracassar a Gal·lípoli [1915]; entrada en la guerra de Bulgària al costat dels imperis centrals [octubre del 1915]; batalla naval a la zona de Jutlàndia , amb un enfrontament angloalemany que no tingué ni vencedors ni vençuts [1916]; batalla de Verdun [febrer 1916]; batalla del Somme [juliol de 1916].
  • La crisi del 1917: els Estats Units entren en guerra [van aportar al bloc aliat més d’un milió de soldats i la seva potent indústria]; la Revolució Russa i l’ascens dels bolxevics al poder va provocar un canvi molt important de la situació. Al desembre del 1917 el nou govern soviètic va signar l’armistici de Brest-litovsk i al març del 1918 el tractat de pau del mateix nom, pel qual Rússia va abandonar la guerra i va cedir una gran quantitat de territori a Alemanya; batalla de Caporetto [novembre del 1917].
  • L’ofensiva del 1918 i el final de la guerra: fracàs de la gran ofensiva d’Alemanya al front de l’oest [victòria decissiva dels aliats, enfortits per l’ajut nord-americà, a la zona del Marne; ofensiva general dels aliats [britànics, francesos i italians van derrotar, respectivament, els turcs, els bulgars i els austriacs al front dels balcans – setembre i octubre del 1918]. Col·lapse alemany: la marina alemanya es va amotinar a Kiel, desmoralització de la població; una revolució inspirada en el model rus va esclatar a tot el país; Guillem II va abdicar el 9 de novembre de 1918 i es va proclamar la república; un govern dirigit pel partit socialdemòcrata alemany va signar l’armistici el dia 11 de novembre al bosc de Compiègne (Rethondes) davant militars francesos  i anglesos. La guerra s’havia acabat.

4. Els tractats de pau

[ pel gener de 1919 es va inaugurar a París una conferència de pau en què van participar els representats de les quatre potències vencedores: Wilson (Estats Units), Clemenceau (França), Lloyd George (Gran Bretanya) i Orlando (Itàlia). La pau de París va crear un mapa europeu totalment nou, en què van desaparèixer dos imperis tradicionals (l’austíac i l’otomà) i van aparèixer  en lloc seu estats nous. Alemanya va ser declarada responsable de la guerra, juntament amb els seus aliats,  i fou castigada amb pèrdues territorials i amb el pagament d’elevadíssimes reparacions de guerra.]

  • Versalles
  • Saint Germain
  • Trianon
  • Neully
  • Sèvres

4. Les conseqüències de la guerra

  • Els efectes demogràfics i econòmics
  • Conseqüències polítiques i territorials
  • Els canvis socials: nova estructura social, manifestacions nacionalistes d’alguns pobles colonitzats i emancipació de la dona.