La consagració de la primavera [Sandro BOTTICELLI, 1444-1510]

 

“Vénen la Primavera i Venus, I davant d’elles avança l’alat herald de Venus. Prop de les empremtes de Zèfir, Flora sembra per complet el camí i l’omple de selectes colors i aromes” [De rerum natura, LUCRECI,s. I aC]

TÍTOL: La consagració de la primavera
AUTOR: Fili Sandro Botticelli (1444-1510)
CRONOLOGIA: 1482-1485
ESTIL: Renaixement (Quattrocento)
TÈCNICA: tremp sobre fusta
SUPORT: tela
GÈNERE
: pintura mitològica i Al·legòrica
LOCALITZACIÓ: Galleria degli Uffizi, Florència (Itàlia)
L’intent de conjugar l’idealisme neoplatònic i l’humanisme cristià influí en l’obra de Botticelli. Venus apareix vestida al centre de la composició, en el seu jardí on sempre es primavera. A l’esquerra de Venus apareix Zèfir que persegueix a la nimfa Cloris, que es transforma en Flora. A la dreta de Venus, apraeix el grup de les Tres Gràcies (una de les quals serà tocada per la fletxa de Cupido) i Mercuri (el deu de l’enteniment que posa en relació els homes amb la divinitat).

Interpretació:

La interpretació clàssica i més generalitzada és la d’Adolph Gaspary i Aby Warburg (1888). Descriu les figures de la següent manera, des de l’esquerra:

  • Mercuri. El déu queda identificat pels calçats amb ales i pel caduceu usat per a separar serps i fer la pau (Botticelli ha representat les serps com dracs amb ales); amb el seu elm i la seva espasa, sembla clarament el guardià del jardí de Venus. Estira la mà per a tocar els núvols amb el seu caduceu per a dispersar la boira. Mira cap al cel, la qual cosa s’interpreta com unió amb el més enllà. Mercuri seria intermediari entre els homes i els déus, però també el déu dels comerciants. Vesteix lleugerament amb un mantell vermell cobert de flames, que cau de forma molt asimètrica, la qual cosa es considerava un tret típic de l’Antiguitat i ja era una indicació que s’estava representant una escena mítica.

  • Les tres Gràcies. Servidores de Venus, ofertes a una graciosa dansa, estan representades com tres joves gairebé nues i lluint pentinats elaborats i diversos. El cabell solt només podien dur-lo les joves solteres. Les hi ha cridat Gràcies perquè d’aquesta forma, ballant en rotlle, les hi va representar en l’art grecoromà. Com altres dels personatges del quadre, les Gràcies semblen ser retrats de persones existents en l’època i conegudes del pintor: per exemple, la Gràcia de la dreta és Caterina Sforza, que Botticelli va retratar com Santa Catalina d’Alexandria (sempre de perfil), en l’equip conservat en el Museu Lindenau d’Altenburg (Alemanya). La del mig ha de ser Semiramide Appiani, dona de Lorenzo il Popolano, el qual al seu torn estaria representat com Mercuri, cap al qual mira Semiramide. La de l’esquerra seria Simonetta Vespucci, prototip de bellesa botticelliana. La hipòtesi més acreditada referent a aquestes tres joves és que la de l’esquerra, de cabells rebels, representa la Voluptuositat (Voluptas), la central, de mirada malenconiosa i d’actitud introvertida, la Castedat (Castitas), i la de la dreta, amb un collaret que sosté un elegant i preciós penjoll i un vel subtil que li cobreix els cabells, la Bellesa (Pulchritudo).

  • Venus. Es troba en el centre del quadre i serveix d’eix a la composició, dóna lleugerament l’esquena a la resta de figures. Entorn del seu cap s’aclareix l’arbreda, que forma una espècie d’aurèola. Està representada com una Madona, amb el cabell cobert per cofia i vel, com una dona casada. Vesteix una camisa llarga i, per damunt, vestit i mantell, que cau de forma asimètrica, com el de Mercuri. El ventre prominent era considerat graciós, i un signe d’elegància era col·locar la mà sobre una tela, per a evidenciar la seva bellesa. És el centre no només físic sinó també moral de l’obra, en els seus dos aspectes de Venus Urania i Venus Genitrix, força creadora i ordenadora de la Naturalesa, que fa néixer i créixer a tots els éssers vius.

  • Cupido. Vola sobre el cap de la figura central. Es dedica a llançar dards cap a una de les Gràcies.

  • Flora. És l’única del grup que mira directament a l’observador i sembla que intenta escampar les seves flors per l’exterior de l’escena. Destaca també pel seu somriure, perquè és infreqüent en la pintura renaixentista, en particular en Botticelli, les dones de la qual (i així es veu en les seves nombroses Verges amb Nen) estan sempre serioses, abstretes. La nimfa Cloris. De la seva boca surten les flors primaverals que Flora recull en el seu vestit transparent.

  • Zèfir. Déu del vent benigne representat amb colors freds mentre busca l’amor de la nimfa. Bufa la dolça brisa que fa possible la primavera.[wikipedia.org/wiki/La_primavera]

Cúpula de Santa Maria del Fiore [Filippo BRUNELLESCHI, 1377-1446]

 

 

Santa_Maria_del_Fiore_in_Florence-NATIONAL-GEOGRAPHIC

“Qui abans que tu, Filippo, arquitecte, va atrevir-se a construir una estructura de tal dimensió, alçada cap al cel, ampla per poder cobrir amb la seva ombra tota la gent toscana i executada sense ajut de cintres ni fustam, amb  tal artifici que, si ho entenc bé, sembla tan increïble als d’ara com era d’ignorat dels antics” [ALBERTI]

 

Cúpula-Santa-Maria-Fiore-Susanne-Kremer-NATIONAL-GEOGRAPHIC.

 

NOM: Cúpula de Santa Maria del Fiore
ARQUITECTE: Filippo Brunelleschi (1377-1446)
CRONOLOGIA: 1418-1446
ESTIL: Renaixement (Quattrocento)
MATERIALS UTILITZATS: maó, marbre i pedra
SISTEMA CONSTRUCTIU: arquitravat i voltat
DIMENSIONS
: 114 M. (alçada des de terra x 41,7 m (diàmetre)
LOCALITZACIÓ: Florència (Itàlia)
Santa Maria del Fiore es la catedral de Florència. L’enorme cúpula respon al desig de grandiositat del poble de Florència. Durant les primeres dècades del segle XV aquesta ciutat de la Toscana vivia un moment d’esplendor com a conseqüència de la seva activitat mercantil.

DAVID [DONATELLO, 1386-1466]

 

De original file by Patrick A. Rodgers – File:Florence – David by Donatello.jpg, CC BY-SA 2.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=8967887

“És una figura tan natural, vívid i delicat que als artistes els sembla que deu haver estat modelat sobre el cos d’una persona viva” [Giorgio VASARI]

 

https://historia-arte.com/obras/el-david-de-donatello

TÍTOL: David amb el cap de Goliat
AUTOR: Donatello
CRONOLOGIA: 1444-1446
ESTIL: Renaixement (Quattrocento)
TÈCNICA: fosa
MATERIAL: bronze
FORMES: escultura exempta
TIPOLOGIA: dempeus
DIMENSIONS: 1,58 (alt)
LOCALITZACIÓ ORIGINAL: al centre del pati del Palazzo Medici.
LOCALITZACIÓ ACTUAL: Museu Nazionale del Bargello (Florència)
TEMA: David fou un jove pastor al servei del rei Saül. En la lluita contra els filisteus David es va oferir per lluitar contra el gegant Goliat. L’estàtua representa aquest heroi bíblic que, utilitzant l’habilitat i la raó, esdevé rei dels jueus en vèncer a Goliat. L’estàtua recull el moment en què David descansa després d’haver guanyat el combat amb la seva fona i havent tallat el cap a Goliat, que resta al seus peus.

Presentació – Guió

 

 

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DE LA MATÈRIA

  • La competència en la dimensió temporal de les manifestacions artístiques.

    La competència en la dimensió temporal de les manifestacions artístiques implica que l’alumnat conegui, identifiqui i apliqui a les informacions, a les fonts històriques i, molt concretament, a les produccions artístiques, les convencions cronològiques habituals, les formes de la seva representació i les categories temporals del temps històric (successió, durada, simultaneïtat i ritme). Això suposa l’establiment de relacions entre els precedents i els consegüents de les obres que s’estudien, així com les seves possibles connexions amb les formulacions estètiques de les arts actuals. Finalment, també implica el reconeixement del fet que els estils artístics representen, al llarg de la història, una de les maneres específiques d’entendre l’evolució dels imaginaris socials i la tensió entre les continuïtats i els canvis, les similituds i les diferències.

  • La competència en l’observació, anàlisi i interpretació de les produccions artístiques.

    La competència en l’observació, anàlisi i interpretació de les obres implica que l’alumnat, a més dels discursos estructurats sobre obres i estils artístics situats en períodes històrics que s’ofereixen al seu coneixement, s’introdueixi en els mètodes d’estudi i comentari de les produccions artístiques, que inclogui la identificació, la comparació, l’anàlisi formal i la interpretació en relació amb el context històric, amb l’ajut de fonts de tot tipus. En definitiva, es tracta que l’alumnat sigui capaç d’enfrontarse a l’observació i interpretació d’obres i produccions de manera autònoma, ampliant la seva capacitat de veure per tal de comprendre i valorar les manifestacions artístiques en la seva diversitat.

 

  • La competència en el desenvolupament de la sensibilitat estètica.

Capacitat de gaudir de les obres i produccions artístiques, com a exponents de la creativitat humana i testimoniatges d’una època i d’una cultura, però també susceptibles de ser apreciades per si mateixes, amb independència de la funció per a la qual van ser concebudes en el seu origen. Aquesta valoració de les obres i produccions artístiques com a vehicles per comunicar idees i compartir i verbalitzar sensacions, més enllà de les seves funcions socials, contribueix a generar actituds de respecte per la diversitat de manifestacions i agents creatius, així com experiències d’emoció estètica que ajuden l’alumnat a conformar els seus gustos personals.

 

 

OBJECTIUS
1. Comprendre i valorar críticament els diferents conceptes d’art i de cultura visual en el món contemporani, així com la seva evolució històrica, per tal d’establir les bases de la mateixa definició del fet artístic.

2. Desenvolupar la sensibilitat artística, el criteri estètic i el sentit crític com a fonts de formació i enriquiment cultural per expressar sentiments propis davant les creacions artístiques, respectant la diversitat de percepcions davant l’obra d’art i superant estereotips i prejudicis.

3. Reconèixer els principals moviments artístics i culturals relacionant-los amb la seva època, espai i context social per identificar els seus trets distintius, determinar les seves aportacions i valorar-ne la repercussió.

4. Entendre les obres d’art i les altres formes de cultura artística com un fet social per analitzar la seva funció ideològica i el seu significat identitari com a representació d’una època i d’una cultura, tot valorant especialment el paper social de l’artista o autor.

5. Identificar els principals tipus de manifestacions de la cultura artística propis de cada època o moviment (de les arts tradicionals a les creacions amb mitjans digitals) per reconèixer i diferenciar les característiques i el vocabulari propis de cada tipologia creativa (llenguatge, tècnica…) i aplicar-ho a la interpretació de les obres i al propi treball creatiu.

6. Reconèixer i analitzar els principals autors i manifestacions artístiques i culturals, fent referència específica a l’àmbit de Catalunya i Espanya per interpretar-los i contextualitzar-los en el seu entorn històric i sociocultural.

7. Conèixer i usar diferents mètodes, fonts i tecnologies de la informació i la comunicació per analitzar, entendre i valorar críticament les creacions artístiques. Ser capaç d’aplicar aquest aprenentatge per argumentar el propi treball creatiu.

8. Comprendre i valorar la transversalitat i interacció de les manifestacions artístiques i culturals a través del temps per relacionar els aspectes comuns entre l’art de diferents èpoques.

9. Comprendre i valorar la transversalitat i interacció de les manifestacions artístiques i culturals a través de l’espai i el territori per trobar les connexions entre les diferents formes d’expressió cultural per tal d’apreciar el valor del diàleg intercultural i creatiu.

10. Conèixer i valorar les manifestacions i activitats culturals de l’entorn més proper, emprant, sempre que sigui possible, l’observació i audició directa de les obres i produccions artístiques, així com l’ús dels equipaments culturals i la participació activa en iniciatives culturals per aconseguir la implicació de l’alumnat en la conservació i difusió del patrimoni cultural i en el desenvolupament del teixit cultural del seu entorn.

CONTINGUTS

El concepte d’art i d’estètica en els diferents moviments culturals.
Els significats i funcions socials de l’art i dels altres objectes culturals en els diferents contextos històrics.
El paper de l’artista i dels altres subjectes que intervenen en l’encàrrec, producció, difusió i recepció de l’objecte cultural en cada context històric, amb una atenció especial al paper de la dona en el context artístic.
La identificació de l’estil o el moviment cultural: trets definitoris formals i conceptuals. Aportacions.
Els tipus de manifestacions de la cultura visual (pintura, escultura, arquitectura i arts utilitàries) pròpies de cada període històric o moviment: característiques. Principals innovacions tècniques, materials, de llenguatge…
Les connexions entre les manifestacions artístiques i culturals de diferents continents, èpoques i moviments culturals: influències, continuïtats, evolucions i ruptures.
Les connexions entre les manifestacions de cada moviment cultural: arts visuals, arquitectura, disseny, arts escèniques, música, literatura…
L’anàlisi, interpretació i valoració dels artistes i les obres o manifestacions culturals més rellevants de cada època i moviment, fent referència específica a l’àmbit cultural català.

Les primeres manifestacions artístiques fins a l’edat mitjana

Els inicis de les manifestacions artístiques i utilitàries: la prehistòria.
Les primeres civilitzacions històriques: Mesopotàmia, Pèrsia i Egipte.
L’antiguitat clàssica: Grècia i Roma.
El món medieval occidental: bizantí, preromànic, romànic i gòtic. L’evolució de la
monodia a la polifonia.
L’art islàmic, especialment l’hispanomusulmà.

Les manifestacions artístiques i la cultura visual a les civilitzacions del món

Àsia: l’Índia i Extrem Orient (la Xina i el Japó).
Amèrica: l’art precolombí.
L’Àfrica subsahariana.
Oceania.

Del Renaixement al Neoclassicisme

El Renaixement i l’humanisme.
El Barroc i el rococó.
El Neoclassicisme i la Il·lustració.
Classicisme musical