Arxiu d'etiquetes: Terrassa

L’últim dia lectiu a l’Institut ÈGARA

Publicat el per
Respon

 

Amb motiu de l’últim dia lectiu d’aquest curs 2020-21 el director de l’Institut Ègara, Jaume Cabanes ha lliurat el següent text a les famílies i a l’alumnat. Reprodueixo ací el seu contingut:

Benvolgudes famílies, benvolguts alumnes,

Avui és l’últim dia lectiu d’aquest curs. Pel José Luis i per a mi mateix també és el nostre últim dia lectiu, en aquest cas, de la nostra carrera professional i com a membres de l’actual equip de direcció. Són molts anys de docència on hem pogut compartir i impartir coneixements amb milers d’alumnes i crear vincles que perduren més enllà dels anys de convivència al centre docent. Us volem fer arribar el nostre agraïment, a les famílies per la confiança depositada en nosaltres, en l’institut públic del barri, del districte. Als nois i noies per la seva implicació en l’aprenentatge, pels valors que dia a dia demostren, per superar les adversitats. Han estat un parell de cursos gens fàcils. Alumnes i professors hem hagut de treballar en condicions molt complicades degudes a la pandèmia, tot i així, hem arribat a bon port.

Tant el José Luis com jo mateix us desitgem, a tota la comunitat, que ben aviat, el proper curs, pugueu tenir una estada normalitzada a l’institut, que tot torni a ser com abans, que tornem a veure els somriures a les cares i retrobar la llibertat de moviment que ens permet fer totes les activitats que hem hagut de deixar de fer.

La paraula “jubilació” té diversos orígens, per una part en llatí rústic, iubilare, significava cridar, especialment a les bèsties, després per associació a un mot grec, iobalaios, la paraula es va associar a un crit d’alegria. Aquest mot va donar origen a la paraula jubileu, associada a una festa jueva que es celebrava cada cinquanta anys, anys de servei que s’havien de fer per retirar-se d’una feina i que finalment va donar origen a l’accepció actual.

Per tant cridarem d’alegria per la feina complerta, però és indubtable que us trobarem a faltar. Trobarem a faltar el dia a dia amb les companyes i companys i trobarem a faltar moltíssim els nostres nois i noies a les aules.

També volem expressar el nostre desig de que la nova direcció, encapçalada per la professora Mont Busquets, porti l’Institut a assolir noves i grans fites.

Us desitgem el millor,

José Luis i Jaume

INS ÈGARA (Terrassa)_Comiat del curs 2020-21

 

 

 

Pandèmies globals i brots epidèmics a la vila de Terrassa 1348-1809 [Joan Soler, Arxiu Històric de Terrassa-ACVOC]

Publicat el per
Respon

HISTÒRIES MORBOSES (1348-1809)

[Joan Soler, Arxiu Històric de Terrassa – Arxiu Comarcal del  Vallès Occidental
Ajuntament de Terrassa – Col·lecció Terraça.doc Núm 8]
@Diplomaticat ens ofereix un treball historiogràfic  rigorós i molt amè. 

els ofereixo una cronologia

“La normalitat, en el passat, era una altra ben diferent a la que vivim, crèduls d’una invulnerabilitat definitiva. La nova “normalitat ” , en realitat, pot ser que signifiqui tornar a la “normalitat” del passat”

1348 [abril]

  • Arribada a Barcelona de la pesta negra (malaltia provocada pel bacteri Yersinia pestis. Tres tipologies: bubònica, septicèmica i pulmonar). Des de Barcelona es va estendre a la resta del país.
  • Ciutadans de Barcelona  i d’altres localitats venen a Terrassa a residir o s’hi troben només de pas. Alguns d’aquest ciutadans moren a Terrassa i s’acorden documents de comanda en dipòsit del cos i els ossos d’aquests difunts (a fi i efecte de poder-los enterrar posteriorment a la seva parròquia)

1348 [13 de maig]

  • Darrera notícia del primer prior de la Cartoixa de Vallparadís, Berenguer de Plana, al testament de Blanca de Centelles, darrera senyora dels Terrassa, qui molt probablement va morir per la pesta negra.

1348 [24 de maig]

  • Guillem de Vallseca, ciutadà de Barcelona i senyor de moltes possessions a Terrassa, fa un dipòsit en comanada del cos i els ossos del seu fill Bernadó.El 23 de novembre el mateix Guillem de Vallseca consta com a difunt el 23 de novembre.

1348 [16 de juny]

  • El notari Bernat Carbonell i el capellà de Sant Pere, Pere Costa, s’encarreguen de redactar documents amb fe pública, encarregats de recollir les últimes voluntats dels moribunds. Desapareixen de manera sobtada, possiblement víctimes de la pesta.

1348 [28 de juliol)

  • L’historiador Salvador Cardús ha explicat (Terrassa Medieval. Visió històrica, 1960), que la pesta va provocar una forta despoblació que es perllonga fins al segle XV. Abandonament de terres (masos rònecs). Els senyors feudals carregen els deutes pendents als pocs supervivents. Guillem de Boadella (propietari del mas Boadella de Sant Vicenç de Jonqueres) demana al conseller reial que intercedeixi amb els prohoms de la vila de Terrassa perquè reconsiderin el valor de les seves possessions que s’havien empobrit. Demana que la imposició es faci sobre el valor actual i no pas el què tenia vuit anys abans.

1420 [6 de juliol]

  • El Consell de Jurats i prohoms de la vila acordà que tota persona estranya que fugís de les mortaldats no pogués entrar dins Terrassa, sense l’autorització expressa del batlle Joan Busa, el síndics Bernat de Casanova i els membres del consell.

1402 [10 de juliol]

  • El batlle Joan Busa fa una crida ordenant que cap persona pogués venir, entrar i aturar-se dins de la vila “per rahó o occasió de aquestes pidèmies o mortalitats qui corren en la terra”.

1421 

  • El mercader de Barcelona, Bertran Nicolau, funda dins de l’hospital de la Mare de Déu (situat al mur de llevant de la Plaça de la Vila) la capella del Sant Esperit. Aquest Hospital del Sant Esperit farà front a les malalties i les infeccions.
  • Des de principis del segle XV la vila aprèn a millorar les seves condicions higièniques a fi d’evitar els riscos de contagi.

1490 [22 de maig]

  • El batlle Jaume Torrella fa una crida ordenant que cap vilatà ni cap persona del terme acollís a casa seva persones foranes que estiguessin malaltes o se sospités d’elles.

1506 [16 de desembre]

  • El batlle Josep Ramoneda ordena que cap persona que vingui d’un lloc on hi hagi afectació de pesta tingui permís per entrar a la vila. Cap vilatà podrà acollir a cap persona externa sota dura sanció de 60 lliures.

1515 [20 de juny]

  • Es prohibeix a la vila jugar a certes activitats que impliquen agrupar a molta gent al seu voltant (per exemple, jugar a palet o a les bitlles).

1520 [29 de maig]

  • El batlle Pere Anglada fa una crida prohibint que ningú de la vila i del terme poguessin anar a dormir fora vila, a llocs on es morien de pesta, i que tampoc poguessin introduir robes o altres mercaderies d’aquests llocs. Aquells que haguessin dormit en viles on hi hagués sospita de pesta, hauran de passar una quarantena de 10 dies fora de la vila de Terrassa abans de poder tornar. Aquells que han fugit dels llocs on es morien de pesta hauran de fer una quarantena de 30 dies abans d’entrar a la vila.

1529 [27 de juliol]

  • La vila creix i el rei Carles I concedeix la llicència per a construir cases fora de les muralles.
  • A finals de 1529 hi torna haver sospita de pesta a la vila, la qual queda tancada per ordre del consell general.

1530 [19 d’agost]

  • El batlle Antic Parellada ordena netejar i escombrar a consciència les cases i rentar totes les robes que hagin pogut estar en contacte de persones que han mort de pesta.

1532 [17 d’abril]

  • Es registra l’última víctima pel brot de la pesta.

1532 [2 de juny]

  • Es prohibeix acollir dins la vila a tota persona que vingués de Vilafranca del Penedès o de Martorell, viles afectades pel mal de la pesta.

1532 [3 de juny]

  • Es prohibeix l’entrada de robes de llana o de lli, ni cap altre moble, que vingués de lloc on hi havia sospita de pesta.

1555

  • S’inicia la construcció d’un nou Hospital fora de la Plaça de la vila, a l’espai on antigament es coneixia com Horta del Canyo (actual emplaçament del Mercat de la Independència).

1557

  • El nou hospital rep el nom d’Hospital de Sant Llàtzer

1564 [abril-juliol]

  • El 19 d’abril el consell pren mesures davant el creixement del mal pestífer arreu del Principat. Nomena set persones perquè coordinin la tutela dels pobres de la vila i les guardes per evitar que ningú entri a la vila
  • El 18 de maig bona part dels vilatans han marxat de la vila. Una mesura de xoc per evitar possibles contagis. El consell nomena més guardes per evitar saquejos i l’entrada de persones forasteres.
  • El 14 de juliol sembla que l’amenaça a remès i que la pesta no ha acabat d’arribar a la vila, si s’exceptua un cas probable vinculat a la malaltia.

Finals del 1588 i mitjan  de 1590

  • El 27 de novembre de 1588 el consell de la vila va acordar iniciar l’estratègia habitual de contenció del risc de contagi: impedir l’accés a persones sense pòlissa de sanitat, prohibir l’entrada de robes, teixits de llana o de lli o qualsevol altre bé moble, i evitar l’accés descontrolat de persones o béns per les finestres, eixides o portes dels murs medievals i les parets exteriors de la vila.
  • El 6 de juliol de 1589 el batlle ordena al pagès Joan Guitart i a l’hostaler Montserrat Ullastrell que deixin d’acollir persones, bens diversos i de contravenir les crides emeses. Ja feia quinze dies que l’epidèmia s’havia declarat a la ciutat de Barcelona i la por i els temors comencen a créixer a la vila de Terrassa.
  • L’11 de juliol el consell de la vila acorda portar els malats que es trobin de pesta a l’hospital de Sant Llàtzer.
  • El 19 de juliol el batlle Joan Mitjans insta als portalers a garantir les distàncies amb possibles nouvinguts i evitar que ni ells mateixos ni cap vilatà s’apropin a un foraster si no es mantenen a un mínim de 30 passes de distància.
  • El 24 de juliol mel consell ordinari de la Universitat de la vila contracta el cirurgià Lluís Gual durant un any per poder curar els habitants de la vila a canvi de cent ducats.
  • El 28 de juliol hi ha indicis dels primers malalts.
  • El dia 30 de juliol els vilatans Jaume Bugunyà i Jaume Canals demanen voluntàriament que la seva casa es tanqui molt probablement, per estar o bé ells mateixos o bé alguns dels seus familiars, amb la malaltia en marxa.
  • A principis d’agost el ritme de documentació s’atura. El batlle Joan Mitjans surt de la vila per alguna raó que es desconeixen.
  • El dia 9 d’agost la vila té nou batlle, Serapi Amat. La seva primera decisió es condicionar el mercat de dimecres. Es tractava d’evitar la mobilitat social al màxim.
  • El 14 d’agost es convoca consell general de la vila de Terrassa. Es ratifica un acord anterior de portar els malalts a l’Hospital de Sant Llàtzer. Es descarta traslladar malats als tuts o tutes (mena de coves naturals o bé refugis artificials utilitzats per pastors.
  • El 15 d’agost  de 1589 el batlle Serapi Amat declara per escrit que la pesta es present en la vila de Terrassa.
  • El 21 de setembre el consell general de la vila acorda un tancament més radical per impedir sortides i entrades fora de control. També s’ordena als morbers a tapiar els accessos i sortides de les cases dels infectats amb llates de fusta ben clavades, amb les persones a dins. Les mesures preventives dictaminades van rebre la resposta dels vilatans en forma d’aldarulls i resistència en alguns carrers de la vila.
  • El 23 de setembre el consell general de la universitat acaba decidint interpel·lar a l’ajuda divina per aturar el ritme vertiginós del contagi. S’acorda fer una processó al santuari de la Mare de Déu de Montserrat i fer un estadal amb cera i fil, per a fer-lo cremar a la capella de la Verge del Roser i davant la imatge del gloriós sant Roc [ El portal de la Riera s’havia mantingut obert per accedir a la vila de manera regular i arran de la pesta de 1589 acaba canviant la seva denominació a portal de Sant Roc]
  • El dia 13 de desembre el consell general de la vila torna a recuperar el control de la vila. Encara es detecten casos de pesta.
  • A finals de 1589 continuen les mesures-algunes inhumanes- contra la pesta. Un exemple: el 13 de gener de 1590 es fa una crida a la vila perquè s’expulsin tres dones que reben l’adjectiu d’errades”. Acusades de concubinatge són expulsades de la vila un cop es va detectar que estaven malaltes de pesta
  • El 17 de gener de 1590 s’ordena la neteja i purificació de les cases dels malalts de pesta. Es possible que dins del context d’aquestes neteges es produís la crema d’alguns béns de l’església de Sant Pere. El llibre de baptismes de 1589 fou purificat, juntament amb altres escriptures. En un llibre de baptismes cremat a l’inici de la Guerra Civil (1936) s’especificava que: “en lo any de 1589, que comptaven los 15 dies del mes d’agost, dia de Nostra Senyora, fou que fugiren tots los habitants en nostra vila per lo mal de la pesta, y fou nòmina que entre dins la vila y altres llochs de la present parròquia muriren 230 persones, les ànimes de les quals tinga Nostre Senyor en lo Cel. Amén”. Aquestes 230 persones representen la pèrdua de prop del 10% de la població de la vila i del terme.
  • El 29 de març de 1590 es dona per acabada l’epidèmia de pesta iniciada a finals de 1589. L’historiador Salvador Cardús donà per acabada la pesta a mitjans de gener.

1591- 1648

  • L’anàlisi estadística dels llibres d’òbits feta pel doctor Daniel Montañà permet descobrir epidèmies (fantasmes), petits brots epidèmics que, sense crear un gran desassossec col·lectiu, van tenir un cert impacte entre la població.[Daniel Montañà  Buchaca, Aspectes sanitaris del terme i vila de Terrassa en els segles XVI, XVII i XVIII. Barcelona: UB-Seminari Pere Mata, PPU, 1987.]
  • Entre els biennis 1607-1608 i 1615-1616, es produeixen dos pics de mortaldats. Aquest últim, fou degut a una epidèmia de verola. Aquests pics de mortaldat coincideixen amb un acarnissament contra dones acusades de bruixeria i amb un temps de males collites. Tot plegat, una convivència corroïda que va provocar expulsions de la vila, empresonaments i, fins i tot, execucions de mort d’algunes dones.
  • Entre els anys 1602 i 1619 a la vila exerceixen diversos metges i cirurgians: Hernando Martínez, Josep Duran, Antoni Capmany i Esteve Arnella.
  • L’any 1622 es diagnostica un cas (l’esposa del paraire Bernat Ballart, Joana Ballarda) diagnosticada de “elefansiasis y en vulgar lepra o masellia…..contagiosa i asquerosa”. El dictamen dels metges resol amb una mesura inhumana: l’expulsió de la vila per evitar un contagi perillós entre els vilatans.
  • El 9 de maig de 1622 Salvador Cabanyes, curandero de la vila,  fou expulsat de Terrassa per ordre dels consellers “attès los molts engans ha fets als singulars de la dita vila ab sa empíriques y supèrtices cures”.

1649-1652

  • El 5 de setembre de 1649 el consell general de la vila de Terrassa adverteix de l’existència d’una epidèmia de pesta a la ciutat de Barcelona i que a moltes localitats de Catalunya s’havien disposats guardes per prevenir el morbo. La pesta s’estén per tot el Principat dins el context de la Guerra dels Segadors, amb un constant moviment de tropes franco-catalanes i castellanes.
  • El 21 de gener de 1651 el consell general de la vila contracta un doctor en medicina i un cirurgià, a la vegada que ordena revisar l’estat de les medicines per fer front a un possible contagi. A Barcelona es comptabilitzen 35.000 persones mortes. Els dirigents de la Diputació del General de Catalunya van sortir de la ciutat i es van instal·lar a Terrassa. Alguns membres de la Diputació, prèvia quarantena durant uns dies abans d’entrar a la vila, es van establir-se a la Torre o casa de les Eimerigues. La Diputació del General va romandre a Terrassa entre el 22 d’abril i el 13 d’agost de 1651. Va marxar cap a Manresa atesa la pressió militar de les tropes de Joan Josep d’Àustria. Tots els documents que es van signar o que es van fer portar durant aquest període, havíem d’estar desinfectats (“envinagrats y perfumats”).
  • El 7 de novembre les tropes castellanes entren a Terrassa. El 24 de gener de 1652 entren a ferro i foc les tropes franco-catalanes, devastant la vila de 800 habitants i acarnissant-se contra els partidaris castellans.
  • L’11 de març es recorda als vilatans que cal tancar la vila davant els riscos de contagi que venien d’altres parts del principat.
  • A principis de juliol de 1652 arriben a Terrassa tropes franco-catalanes procedents de Sant Boi del Llobregat on s’havia declarat la pesta.
  • Els 5 i 6 de juliol de 1652 es declarà oficialment la pesta. En el període de tres o quatre dies les víctimes ja eren prop de 300 persones. Cada dia morien entre dotze i vint-i-cinc persones, fins al punt d’arribar algun moment a 40 persones difuntes.
  • Durant tot el mes de juliol i la primera meitat del mes d’agost la vila “s’abrasava tot de pesta”: trobant-se molts malalts a morberies que hi havia pels camps, camins, torrents i altres parts de les rodalies de Terrassa; molts morts van quedar sense enterrar durant dies; moltes persones fugien a les barraques de vinya, als tuts habituals i a muntanyes properes.
  • El cost econòmic de l’epidèmia de pesta va ser alt: el 8 de febrer de 1654 el consell de la vila reconeix que encara no havia pogut retornar les 4.300 lliures que havia demanat a crèdit al canvista mossèn Creixell de Barcelona.

1655 – 1723

  • Entre els anys  1659 i 1660 hi ha micro-epidèmies estacionals i puntuals que van provocar pics de mortaldat.
  • L’any 1666 hi hagé un brot epidèmic de “mal groc” (hepatitis) però no se sap com va afectar a Terrassa.
  • Entre els anys 1693 i 1697 hi ha pics de mortaldat  a Terrassa i els seus voltants molt probablement degut a malalties infeccioses com ara la verola, el xarampió, l’escarlatina, la diftèria i la febre tifoide.
  • Els efectes de la Guerra de Successió fan minvar la població a Terrassa. Durant el període entre 1709 i 1717, la vila perd una mica més de 750 persones entre morts, desplaçats i gent que fuig de la vila.
  • L’agost de 1720, la vila es torna a tancar. Durant el mes de juny ha aparegut la pesta a Marsella. Els regidors de Terrassa decideixen activar les guardes habituals per protegir la vila de la pesta. La coordinació de les guardes no serà fàcil perquè persones pertanyents a l’estament militar o cavallers no hi col·laboren. Una petició al capità general de Catalunya facilitarà que els cavallers i els gaudints de privilegi militar participessin en les guardes dels portals per qüestió de sanitat.
  • El 3 de juliol de 1723 Joan Huguet, tinent del corregidor de Mataró, va permetre la retirada definitiva de les guardes de sanitat per tal que comerciants poguessin circular amb llibertat de moviments arreu del territori sense necessitat de portar ni mostrar butlleta de salut, ni haver de marcar amb segell de sanitat les robes que que intercanviaven.
  • El 21 de setembre, el corregidor de Mataró emet una ordre que obliga als regidors de la vila a pagar una part proporcional de les despeses que havia suposat pel Principat la construcció de barraques de sanitat per fer front, eventualment, a l’expansió del contagi.

1724-1808

  • Durant aquesta etapa hi ha un increment de l’activitat industrial a la vila i un augment de població, la qual cosa significa una major circulació de persones i béns.
  • El coronel de l’exercit reial i corregidor de Mataró, Oroncio Betrela de Andrade, ordena el 8 de setembre de 1743 que totes les persones que portessin mercaderies cap als pobles situats a dos llegües de la costa, haguessin de portar butlleta de sanitat de manera obligatòria.
  • El doctor Montañà detecta pics de mortaldats moderats entre els anys 1751 i 1764. Però son més virulents els anys 1778, 1786 i 1793.
  • El brot de 1778 coincidí amb una epidèmia de dengue a tota Espanya.
  • Durant el quadrienni 1783-1786 hi ha “febres terçanes” (malària o paludisme) arreu de Catalunya.
  • Entre els anys 1778 i 1793 hi ha un increment de la mortalitat d’albats (menors de 8 anys). En un període de vint anys arriben a morir prop de 3300 infants.
  • La vinculació dels efectes climàtics i certes malalties es comencen a estudiar durant el segle XVIII: els efectes de la industrialització en les zones rurals amb un augment del monocultiu de vinya o d’arròs, els episodis tempestuosos a finals de l’estiu o l’erupció del volcà islandès Laki entre els anys 1783 i 1786, són factors que poden haver afavorit la proliferació de “febres terçanes”.
  • L’any 1793 hi ha un episodi de febre tifoide que coincideix amb l’inici de la “Guerra Gran”. Entre els anys 1793 i 1795 la Festa Major no va poder celebrar-se, tan sols es van mantenir actius els oficis divins.
  • El 19 de juliol de 1803 l’alcalde de Mataró José Justo López de Tejerina, aconsella als regidors de Terrassa l’adquisició de l’obra del doctor Joaquín de Villalba y Guitarte: Epidemiología Española o historia cronológica de las pestes, contagios, epidemias y epizootias que ha acaecido en España desde la venida de los cartagineses hasta el año 1801, Madrid, Mateo Repullés, 1802 (Madrid, Fermín Villalpando, 1803)

1809

  • Les tropes franceses van entrar  a la vila el 23 de març de 1809 i s’hi van instal·lar fins el 13 d’abril. Van saquejar cases i maquinaria de la incipient industria tèxtil; alguns soldats francesos malalts de febre tifoide van acabant provocant  un contagi general a la vila. Aquesta malaltia es manifesta al cap d’una o dos setmanes
  •  A mitjans de 1809 es constata  l’epidèmia de febre tifoide a Terrassa. Els testaments aixecats davant notari s’incrementen, particularment a partir del 23 d’abril, una setmana després que les tropes franceses marxessin de Terrassa.
  • La febre tifoide es manifesta amb més virulència entre els mesos d’abril i agost. Fins desembre hi haurà menys casos afectats per la malaltia.
  •  L’historiador Salvador Cardús [Historial de la guerra napoleònica a Terrassa. Terrassa: Tallers Gràfics Joan Morral, 1962] va explicar els efectes d’una epidèmia de febre tifoide tenint en compte el que havia escrit Josep Ignasi Rodó Martínez a mitjans del segle XIX i que Josep Ventalló i Vintró havia transmet.
  • Segons ens explica l’Historiador Cardús l’any 1809 van morir 774 persones a terrassa i a l’antic poble de Sant Pere, 103. En només set mesos, la vila perd un 20% de la seva població. A principis del segle XIX Terrassa tenia una població que s’aproximava als 3.800 habitants.
  • Segons ens ha deixat escrit Josep Ignasi Rodó “la terrible constelación tifódica…diariamente no bajó la cifra de 15 defunciones. Día hubo que se enterraron 21 cadàveres”.
  • El 27 d’abril, quatre dies després de l’inici de l’epidèmia, l’ajuntament de la vila va decidir començar a enterrar els cadàvers en un cementiri castrense situat davant de l’antiga capella de Sant Jaume, molt a prop del Castell Cartoixa de Vallaparadís. L’enterrament dels cadàvers en aquest indret suscità un conflicte entre el propietari de la parcel·la, el marquès de Sentmenat  (Quadra de Vallaparadís)-que s’hi oposava radicalment- i l’ajuntament de Terrassa. Davant del desacord, el 4 de maig la Junta superior del Principat va dona el seu consentiment perquè es continues enterrant els morts al cementeri castrense.

 

 

La pandèmia a Catalunya

Publicat el per
Respon

La pandèmia a Catalunya, en dades

Com evoluciona la pandèmia de coronavirus a Catalunya? Quins indicadors cal tenir en compte per avaluar l’impacte de la Covid-19 al nostre país, al conjunt de l’estat espanyol i de la Unió Europea?

A continuació, els mapes i gràfics imprescindibles per analitzar la situació de la pandèmia: el risc de rebrot, l’evolució i distribució d’escoles amb aules confinades, la incidència acumulada per 100.000 habitants i l’evolució del percentatge de PCR positives i la velocitat de propagació, entre altres indicadors clau.

Risc de rebrot a comarques i municipis d’interès especial

Clicant al requadre inferior dret, s’amaga la llegenda. Picant sobre cada comarca o municipi, es desplega el seu nom i tota la informació sobre el risc de rebrot i la seva evolució, la velocitat de propagació, el nombre de contagis setmanals i altres dades sobre la situació de la pandèmia, entre el 23 i el 29 d’octubre. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge i seleccionar així millor els municipis.

Evolució risc de rebrot a comarques i municipis d’interès especial

Clicant al requadre inferior dret, s’amaga la llegenda. Picant sobre cada comarca o municipi, es desplega el seu nom i tota la informació sobre el risc de rebrot i la seva evolució, la velocitat de propagació, el nombre de contagis setmanals i altres dades sobre la situació de la pandèmia, entre el 23 i el 29 d’octubre. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge i seleccionar així millor els municipis.

On són les escoles amb aules confinades?

Clicant al requadre inferior dret, s’amaga la llegenda. Picant sobre cada centre afectat pel coronavirus (boleta), es desplega el seu nom, l’estat (obert o totalment confinat), el nombre de grups confinats i el municipi on es troba. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom del mapa manualment, per acostar-se a un municipi o seleccionar millor algun centre. Última actualització: dades del 4 de novembre.

Passant el cursor per damunt de cada província, n’apareix el nom, la ràtio de contagis setmanals per cada 100.000 habitants i el nombre amb xifres absolutes.

Passant el cursor per damunt de cada estat, n’apareix el nom, la ràtio de contagis en dues setmanes per cada 100.000 habitants i el nombre amb xifres absolutes, amb dades d’entre el 30 de setembre i el 13 d’octubre.

El risc de rebrot es mesura amb l’índex EPG, el qual combina la ràtio dels contagis dels darrers 14 dies i la velocitat mitjana de propagació de la darrera setmana (excloent els casos en residències), mentre que la ràtio setmanal de contagis indica la quantitat de positius per cada 100.000 habitants del dia de referència i els sis anteriors. La xifra de morts és la suma de les defuncions del dia de referència i els sis anteriors, en termes absoluts.

Dades d’hospitalitzats i en UCI en cada moment, no acumulades. Alerta: les dades dels últims tres dies són provisionals i pateixen retards en les notificacions.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana que el percentatge de positius en les PCR no superi el 5%, indicador que la pandèmia està controlada i la quantitat de contagis no detectats és mínim.

La Rt és un mesura per avaluar la velocitat de propagació d’una epidèmia i, en concret, assenyala el nombre mitjà de persones infectades per una persona infecciosa. Si és superior a 1, el nombre de contagis diaris creixerà i, si és menor, remetrà progressivament.

Les dades fan referència a cada dia i d’acord amb la informació remesa per cada centre i, per tant, pot tenir algun error o retard.

_________________________________________

MAPES El risc de rebrot de Terrassa sobrepassa els 1.000 punts i es manté entre els més alts de Catalunya

Coronavirus a Terrassa: Evolució dels brots i casos

Publicat el per
Respon

Terrassa  pateix un augment de casos de coronavirus que ha portat a Govern de la Generalitat a aprovar restriccions a l’activitat per mirar de contenir els contagis. [El Periodico, 5-10-2020]

5 d’octubre: 5.138 casos positius acumulats 

A data d’el 4 d’octubre -últimes dades publicades per Salut-, Terrassa acumula  5.138 casos positius  de covid-19 des de l’inici de la pandèmia. D’aquests 5.138,  259  s’han detectat en centres residencials.

Segons les dades facilitades per la Generalitat, a Terrassa han mort  278 persones  des que va començar la pandèmia. La corba que indica el risc de rebrot a la ciutat va minvar a finals d’agost però ara torna a triplicar el valor de  risc ‘alt’ de rebrot.

29 de setembre: 4.400 casos positius acumulats 

Així, a data d’el  setembre 29 , Terrassa acumula  4.400 casos positius de covid -19  des de l’inici de la pandèmia. D’aquests 4.400 casos,  257  s’han detectat en centres residencials.

Segons les dades facilitades per la Generalitat, a Terrassa han  mort 276 persones  des de l’inici de la pandèmia. A data d’el 29 de setembre, hi ha un total de  45 pacients ingressats ,  3  d’ells a l’UCI.

El risc de rebrot ha baixat a l’  163,59 , 1 61,89 menys respecte a finals de la setmana passada. La tendència de el risc a rebrot mostra una  tendència clara a la baixa  segons les gràfiques oficials de Salut.

D’altra banda,  Mútua Terrassa ha estrenat una unitat d’hospitalització per a pacients amb trastorn autista . Aquesta atendrà i proporcionarà  tractament integral  a nens i adolescents amb autisme que no responen a  tractaments previs .

24 de setembre: 4.240 casos positius acumulats 

Així, a data d’el  setembre 24 , Terrassa acumula  4.240 casos positius de covid -19  des de l’inici de la pandèmia. D’aquests 4.240 casos,  256  s’han detectat en centres residencials.

Segons les dades facilitades per la Generalitat, a Terrassa han  mort 273 persones  des de l’inici de la pandèmia. A data d’el 24 de setembre, hi ha un total de  42 pacients ingressats ,  8  d’ells a l’UCI.

El risc de rebrot ha pujat a l’  225,48 , 1 17,01 respecte a inicis d’aquesta setmana. La tendència de el risc a rebrot mostra una  tendència a l’alça  segons les gràfiques oficials de Salut.

D’altra banda, un grup de  científics ha alertat en un informe que veuen “preocupant” que 12 països d’Europa ja estiguin en risc alt per coronavirus . Apunten que si la incidència continua creixent es viuran ” situacions de col·lapse hospitalari “.

21 de setembre: 4.125 casos positius acumulats 

Així, a data d’el  setembre 21 , Terrassa acumula  4.125 casos positius de covid -19  des de l’inici de la pandèmia. D’aquests 4.125 casos,  253  s’han detectat en centres residencials.

Segons les dades facilitades per la Generalitat, a Terrassa han  mort 272 persones  des de l’inici de la pandèmia. A data d’el 21 de setembre, hi ha un total de  47 pacients ingressats ,  6  d’ells a l’UCI.

El risc de rebrot ha baixat a l’  208,47 , 1 33,66 respecte a finals de la setmana passada.  La tendència de el risc a rebrot mostra una  tendència clara a la baixa  segons les gràfiques oficials de Salut.

D’altra banda,  Terrassa ha presentat les diferents temporades artístics professionals de la ciutat , que tindran lloc fins al mes de gener. Destaca la posada en marxa de diversos incentius per tal de “tornar a omplir els escenaris” després de l’emergència sanitària.

17 de setembre: 3.982 casos positius acumulats 

Així, a data d’el  setembre 17 , Terrassa acumula  3.982 casos positius de covid -19  des de l’inici de la pandèmia. D’aquests 3.982 casos,  253  s’han detectat en centres residencials.

Segons les dades facilitades per la Generalitat, a Terrassa han  mort 272 persones  des de l’inici de la pandèmia. A data d’el 17 de setembre, hi ha un total de  36 pacients ingressats ,  4  d’ells a l’UCI.

El risc de rebrot ha baixat a l’  242,09 , 1 75,84 respecte a inicis d’aquesta setmana.  Tot i així, la tendència de el risc a rebrot mostra una  tendència clara a la baixa  segons les gràfiques oficials de Salut.

D’altra banda, ha arrencat a Terrassa un  projecte pilot d’actuació dels farmacèutics comunitaris contra el covid-19 . Així, el farmacèutic, s’incorpora a la resta de professionals sanitaris com a agent de salut de primera línia dins de la xarxa sanitària

14 de setembre: 3.873 casos positius acumulats 

Així, a data d’el  setembre 14 , Terrassa acumula  3.873 casos positius de covid -19  des de l’inici de la pandèmia. D’aquests 3.873 casos,  253  s’han detectat en centres residencials.

Segons les dades facilitades per la Generalitat, a Terrassa han  mort 270 persones  des de l’inici de la pandèmia. A data d’el 14 de setembre, hi ha un total de  33 pacients ingressats ,  5  d’ells a l’UCI.

El risc de rebrot ha pujat a l’  317,93 , 1 43,39 respecte a finals de la setmana passada. Tot i així, la tendència de el risc a rebrot mostra una  tendència a la baixa  segons les gràfiques oficials de Salut.

D’altra banda, el  institut Antoni Ubach de Terrassa no ha pogut iniciar el curs aquest 14 d’setembre  per la presència de vespes. La previsió és que es pugui reprendre la normalitat en el centre educatiu en no més de tres dies.

9 de setembre: 3.608 casos positius acumulats 

Així, a data d’el  9 set , Terrassa acumula  3.608 casos positius de covid -19  des de l’inici de la pandèmia. D’aquests 3.608 casos,  253  s’han detectat en centres residencials.

Segons les dades facilitades per la Generalitat, a Terrassa han  mort 270 persones  des de l’inici de la pandèmia. A data d’el 9 de setembre, hi ha un total de  27 pacients ingressats ,  7  d’ells a l’UCI.

El risc de rebrot ha pujat a l’  274,54,  1 24,28 respecte a inicis d’aquesta setmana. La tendència de el risc a rebrot mostra una  tendència a l’alça  segons les gràfiques oficials de Salut.

D’altra banda, el  35% de les escoles de Vallès Occidental començaran el curs amb més de 20 alumnes per classe . En  Terrassa , el centre  Sala Badrinas , que està en mòduls prefabricats, ha demanat espais extres per poder reduir les ràtios.

7 de setembre: 3.562 casos positius acumulats 

Així, a data d’el  setembre 7 , Terrassa acumula  3.562 casos positius de covid -19  des de l’inici de la pandèmia. D’aquests 3.562 casos,  252  s’han detectat en centres residencials.

Segons les dades facilitades per la Generalitat, a Terrassa han  mort 270 persones  des de l’inici de la pandèmia. A data d’el 7 de setembre, hi ha un total de  24 pacients ingressats ,  6  d’ells a l’UCI.

El risc de rebrot ha pujat a l’  250,26 , 1 60,81 més respecte a finals de la setmana passada. La tendència de el risc a rebrot mostra una  tendència a l’alça  segons les gràfiques oficials de Salut.

D’altra banda, la  Generalitat avala les extraescolars malgrat el risc per als grups bombolla  i la recomanació de l’ministeri de no fer-ho. Les escoles i entitats, per la seva banda, esperen a veure com evoluciona la pandèmia abans de programar les activitats.

3 de setembre: 3.366 casos positius acumulats 

Així, a data de l’  setembre 3 , Terrassa acumula  3.366 casos positius de covid -19  des de l’inici de la pandèmia. D’aquests 3.366 casos,  252  s’han detectat en centres residencials.

Segons les dades facilitades per la Generalitat, a Terrassa han  mort 269 persones  des de l’inici de la pandèmia. A data d’el 3 de setembre, hi ha un total de  25 pacients ingressats ,  7  d’ells a l’UCI.

El risc de rebrot ha pujat a l’  189,45 , 1 32,87 més respecte a inicis d’aquesta setmana. La tendència de el risc a rebrot mostra una  tendència a l’alça  segons les gràfiques oficials de Salut.

D’altra banda,  els casals d’estiu de Terrassa han fet balanç i s’han xifrat 6 positius d’un total de 2.316 participants . La regidora d’Infància i Adolescència, Joventut, Adultesa i Famílies,  Ona Martínez , ha explicat que els casos s’han produït sempre fora dels casals i sense cap contagi entre membres d’un mateix casal.

31 d’agost: 3.280 casos positius acumulats 

Així, a data de l’  agost 31 , Terrassa acumula  3.280 casos positius de covid -19  des de l’inici de la pandèmia. D’aquests 3.280 casos,  251  s’han detectat en centres residencials.

Segons les dades facilitades per la Generalitat, a Terrassa han  mort 268 persones  des de l’inici de la pandèmia. A data d’el 31 d’agost, hi ha un total de  28 pacients ingressats ,  5  d’ells a l’UCI.

El risc de rebrot ha baixat a l’  156,58 , 1 20,54 menys respecte a finals de la setmana passada. La tendència de el risc a rebrot mostra una  tendència clara a la baixa  segons les gràfiques oficials de Salut.

D’altra banda,  baixa el risc de rebrot a Catalunya , que suma  736 nous casos  de coronavirus (uns 500 menys que ahir) i  12 morts . La baixada és gairebé de 10 punts (190,74), mentre també rebaixa la velocitat de propagació (de 1,09-1,05).

27 d’agost: 3.139 casos positius acumulats 

Així, a data d’el  agost 27 , Terrassa acumula  3.139 casos positius de covid -19  des de l’inici de la pandèmia. D’aquests 3.139 casos,  250  s’han detectat en centres residencials.

Segons les dades facilitades per la Generalitat, a Terrassa han  mort 267 persones  des de l’inici de la pandèmia. A data d’el 27 d’agost, hi ha un total de  22 pacients ingressats ,  3  d’ells a l’UCI.

El risc de rebrot ha pujat a l’  177,12 , pujant una 14,16 respecte a inicis d’aquesta setmana. Tot i així, la tendència de el risc a rebrot mostra una tendència a la baixa segons les gràfiques oficials de Salut.

D’altra banda, la  Policia Municipal de Terrassa ha desallotjat una nau del carrer Apol·lo en la qual es realitzaven festes il·legals . Aquesta és una de les primeres actuacions d’aquest tipus que l’Ajuntament ordena per garantir la “seguretat ciutadana i frenar els  contagis de covid “.

24 d’agost: 3.076 casos positius acumulats 

Així, a data d’el  agost 24 , Terrassa acumula  3.076 casos positius de covid -19  des de l’inici de la pandèmia. D’aquests 3.076 casos,  247  s’han detectat en centres residencials.

Segons les dades facilitades per la Generalitat, a Terrassa han  mort 267 persones  des de l’inici de la pandèmia. A data d’el 24 d’agost, hi ha un total de  29 pacients ingressats ,  3  d’ells a l’UCI.

El risc de rebrot ha baixat a l’  162,96 , un 14,3 menys que a finals de la setmana passada. La tendència de el risc a rebrot mostra una lleugera tendència a l’alça segons les gràfiques oficials de Salut.

D’altra banda, la  Generalitat  ha aplicat noves restriccions i  s i prohibeixen totes les reunions socials de més de 10 persones a tot el territori , tant en l’àmbit públic com en el privat (però no en l’esfera laboral ni pel que fa a l’transport públic). Això s’aplicarà durant  mínim 15 dies .

20 d’agost: 2.859 casos positius acumulats 

Així, a data d’el  agost 20 , Terrassa acumula  2.932 casos positius de covid -19  des de l’inici de la pandèmia. D’aquests 2.932 casos,  244  s’han detectat en centres residencials.

Segons les dades facilitades per la Generalitat, a Terrassa han  mort 266 persones  des de l’inici de la pandèmia. A data d’el 20 d’agost, hi ha un total de  32 pacients ingressats ,  5  d’ells a l’UCI.

El risc de rebrot ha baixat a l’  177,26 , 1 91,72 menys que a inicis d’aquesta setmana. La tendència de el risc a rebrot es mostra clarament a la baixa segons les gràfiques oficials de Salut.

D’altra banda, el Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya ha encarregat a la  Creu Roja  el desplegament d’un dispositiu d’un miler de persones, entre voluntaris i treballadors, per dur a terme una acció de sensibilització entre els joves davant el covid- 19 en diferents poblacions, entre elles  Terrassa .

17 d’agost: 2.859 casos positius acumulats 

Així, a data d’el  agost 17 , Terrassa acumula  2.859 casos positius de covid -19  des de l’inici de la pandèmia. D’aquests 2.859 casos,  244  s’han detectat en centres residencials.

Segons les dades facilitades per la Generalitat, a Terrassa han  mort 265 persones  des de l’inici de la pandèmia. A data d’el 17 d’agost, hi ha un total de  33 pacients ingressats ,  7  d’ells a l’UCI.

El risc de rebrot ha pujat a l’  268,98,  1 43,51 menys que a finals de la setmana passada. La tendència de el risc a rebrot es mostra a la baixa segons les gràfiques oficials de Salut.

D’altra banda, ja ha entrat en vigor a Catalunya la  prohibició de fumar  al carrer sense una  distància de seguretat de dos metres . La mesura, publicada al DOGC, també recomana limitar les trobades socials a un  màxim de 10 persones .

13 d’agost: 2.679 casos positius acumulats 

Així, a data de l’  agost 13 , Terrassa acumula  2.679 casos positius de covid -19  des de l’inici de la pandèmia. D’aquests 2.679 casos,  233  s’han detectat en centres residencials.

Segons les dades facilitades per la Generalitat, a Terrassa han  mort 263 persones  des de l’inici de la pandèmia. A data de l’13 d’agost, hi ha un total de  25 pacients ingressats ,  8  d’ells a l’UCI.

El risc de rebrot ha pujat a l’  312,49,  1 31,32 més que a inicis d’aquesta setmana. La tendència de el risc a rebrot es mostra a l’alça segons les gràfiques oficials de Salut.

D’altra banda,  Sanitat veta fumar al carrer  i tanca les discoteques per tal de tallar els brots per covid-19. La mesura ha estat adoptada per unanimitat en el Consell Interterritorial. L’aplicació d’aquestes mesures s’ha de fer d’acord amb la normativa de cada autonomia.

10 d’agost: 2.563 casos positius acumulats 

Així, a data d’el  agost 10 , Terrassa acumula  2.563 casos positius de covid -19  des de l’inici de la pandèmia. D’aquests 2.563 casos,  233  s’han detectat en centres residencials.

Segons les dades facilitades per la Generalitat, a Terrassa han  mort 263 persones  des de l’inici de la pandèmia. A data d’el 10 d’agost, hi ha un total de  27 pacients ingressats ,  5  d’ells a l’UCI.

El risc de rebrot ha pujat a l’  281,17 , un 93,38 més que a finals de la setmana passada. La tendència de el risc a rebrot es mostra a l’alça segons les gràfiques oficials de Salut.

Les carpes de l’  Departament de Salut  a Terrassa han rebut una “molt bona resposta per part de la ciutadania”, segons declarava l’alcalde Jordi Ballart, fins  925 persones  van acudir a realitzar-se el  test PCR  divendres passat a la localitat egarenca.

D’altra banda, el primer edil ha explicat que han “incrementat el  control  i la  vigilància ” a les zones que els preocupen, “sobretot per  evitar els botellons  entre els més joves”.

6 d’agost: 2.345 casos positius acumulats 

Així, a data d’el  agost 6 , Terrassa acumula  2.345 casos positius de covid -19  des de l’inici de la pandèmia. D’aquests 2.345 casos,  228  s’han detectat en centres residencials.

Segons les dades facilitades per la Generalitat, a Terrassa han  mort 263 persones  des de l’inici de la pandèmia. A data d’el 06 d’agost, hi ha un total de  24 pacients ingressats , dos d’ells a l’UCI.

El risc de rebrot ha pujat a l’  187,79 , 1 62,88 més que a inicis d’aquesta setmana. Tot i així sembla que la tendència de el risc a rebrot comença a mostrar una tendència estable en lloc de a l’alça.

Per la seva banda, l’Ajuntament ha  ampliat les mesures  i ha activat un equip de seguretat privada davant l’augment de casos positius. També s’intensificarà la neteja amb aigua de l’espai públic com a mesura dissuasòria per evitar concentracions de persones.

A més,  s’han suspès les visites a les residències  de gent gran al municipi.

2 d’agost: 2.231 casos positius acumulats 

Així, a data d’el  agost 2 , Terrassa acumula  2.231 casos positius de covid -19  des de l’inici de la pandèmia. D’aquests 2.231 casos,  228  s’han detectat en centres residencials.

Segons les dades facilitades per la Generalitat, a Terrassa han  mort 262 persones  des de l’inici de la pandèmia. A data d’el 02 d’agost, hi ha un total de  10 pacients ingressats  i només un a la UCI.

____________________________

 

El risc de rebrot a Terrassa s’eleva a nivells de març tot i el lleuger descens del nombre d’ingressats [ 7-10-2020 canal Terrassa]

 

 Després de l’actualització de dades realitzada aquest cap de setmana pel CatSalut, aquest índex s’eleva fins els 428 punts, arribant així a uns nivells molt similars als de finals del mes de març. Així, Terrassa es manté entre els quinze municipis catalans amb el risc de rebrot més alt. Concretament, ocupa ara la tretzena posició d’una llista que encapçalen Tortosa i Puigcerdà, amb unes taxes que oscil·len al voltant dels 1.000 punts. D’altra banda, Terrassa és la segona població de la comarca amb el risc més elevat, només https://terrassadigital.cat/el-risc-de-rebrot-a-terrassa-seleva-a-nivells-de-marc-tot-i-el-lleuger-descens-del-nombre-dingressats/superada per Castellar del Vallès, amb un índex de 567.

Pel que fa a la xifra d’ingressats per coronavirus, els hospitals de la ciutat han trencat la tendència a l’alça dels últims dies. A diferència dels 96 hospitalitzats del dilluns, aquest dimecres eren 84 -12 menys- els pacients ingressats a Mútua o a l’Hospital del CST. D’aquests, un total de 72 es troben atesos a planta mentre que la resta, 12, estan ingressats en cures intensives. Aquesta última xifra, la de malalts greus, no ha deixat d’augmentar durant l’última setmana i, en només 5 dies, s’ha vist doblada, passant de 6 a 12.

Des de l’inici de la pandèmia a Terrassa s’han practicat prop de 70.000 proves PCR, entre les quals s’han detectat uns 5.300 casos positius, fet que suposa que un 2,4% de la població ja ha estat infectada pel virus.

Can Parellada: 50e aniversari

Publicat el per
Respon

D’esquerra dreta: Gabriel Zafra, Manuel Tena (autor del llibre), Alfredo Vega (Alcalde de Terrassa), Miguel A. Hernández (President de l’Associació de Veïns de Les Torres de Can Parellada) i Gracia Plaza (Presidenta de l’Associació de Veïns de Can Parellada: “per la unitat del nostre barri”)

Manuel Tena Caballero, profesor jubilado y vecino de Can Parellada, lleva mucho tiempo archivando imágenes, vivencias y recuerdos de este barrio de Terrassa. Hoy, 2 de diciembre, ha presentado su libro “50 aniversario de Can Parellada”. El profesor Tena ha registrado la memoria de medio siglo de vida en Can Parellada, destacando acontecimientos significativos y un buen trabajo de historia oral (registrando la voz de los propios vecinos); todo ello acompañado de una excelente muestra de fotografías. Las imágenes que ha insertado laboriosamente en el libro nos permiten observar la evolución del barrio de Can Parellada.

¡ENHORABUENA! Manuel Tena.  

Primera festa del barri – revetlla de Sant Joan – 1972

Veïns de Can Parellada netejant el barri – Bloc 2 – actual carrer Europa- 1972

Veïns de Can Parellada organitzant-se per netejar el barri -1972

Festa-del-barri-de-Can-Parellada-cursa-ciclista-1972

[RECORDS DE TERRASSA]
La masia de Can Parellada, l’origen de la qual es remunta al segle XVI, allotja en els seus dominis restes arqueològiques del segle  III aC. A l’altra banda de la riera, en terrenys de la masia, cap al final del 1968 comença a sorgir una urbanització precària amb un bloc de pisos construït per FOPINSA, que fou el primer de molts altres que van configurar aquest barri extrem de la ciutat, fins no fa gaire amb connexions difícils amb Terrassa. El projecte d’urbanització del barri és del final de la dècada del 1980, quan es va construir el pont de Can Parellada, que permetia l’enllaç amb la resta de la ciutat.

Can Parellada és una masia que dona nom a un barri de Terrassa situat al marge esquerra de la riera de les Arenes. Als seus voltants però s’han localitzat restes ibero-romanes del segle III aC (un forn de coure ceràmica), però els seus orígens es remunten al segle XIV i apareix en els fogatges de Terrassa des del 1457, en que s’esmenta com a propietari en Bartomeu Parellada. El 1558 figura com a propietari la vídua Parellada.

A l’arxiu de Terrassa es conserva un plànol de l’heretat de Francesc Parellada i el seu entorn, que en aquella època era un pagès de la parròquia de Sant Pere, part forana de Terrassa. El plànol en qüestió va ser fet per en Joan Surís el 1766 i és mot interessant la informació que ofereix d’aquesta zona en la que podem veure l’existència d’altres masos avui desapareguts.
El mas Parellada va ser propietat alodial (antic règim de propietat de bens immobles) del monestir de Sant Cugat del Vallès i comprenia un territori extens que depenia de diverses institucions eclesiàstiques, del castlà de Terrassa i de la casa de Sentmenat. Aquest territori incloïa els masos Parellada, Boneixida, Riambau i Soler. El fons d’arxiu de la casa (1542-1896) fou donat a la ciutat de Terrassa pels hereus de la família Parellada l’any 2000 i es conserva avui a l’Arxiu Municipal.

La masia actual és del segle XVIII i avui la trobem amb un mal estat de conservació i situada en un turó, al mig d’un polígon industrial que no li dona cap vistositat. Un els elements destacables de la masia és que encara conserva l’antic “barri” i una mina d’aigua, procedent de can Barba que, travessant la riera de les Arenes, arriba fins a la mateixa masia de can Parellada, passa per l’antiga carretera de Gracia a Manresa (la de Rubí) i travessa la finca de can Guitard de la Riera.
La masia al llarg dels anys va anar perdent els seus antics terrenys de conreu (vinyes, horts i cultius de tabac) i aquests, a més de ser ocupats per naus industrials, cap als anys 60 es van fer servir per construir-hi un primer bloc de pisos (per part de Fopinsa) que va suposar la primera urbanització d’aquesta zona. Els primers habitants del bloc 1 hi van arribar a principis de l’any 1967. Publiquem un parell d’imatges de l’antiga font de can Parellada.

Les comunicacions llavors eren molt dolentes i només hi havia una línia d’autobusos (SARBÚS) que feien el recorregut 2 vegades pel mati i 2 per la tarda, amb una sola parada a carrer França sota del bar can Parellada.
Una curiositat de la finca es que un dels germans Parellada (a mitjans del S.XX) va tenir la iniciativa de muntar una granja de conilles de pell blanca, tipus Angora i va tenir la pega de que les conilles es van creuar amb els conills autòctons (molt abundants en aquella zona) i les camades de conills els van néixer amb la pell bruna fet que va fer que tinguessin que tancar l’explotació doncs aquests ja no tenien valor comercial.
Un dubte: Sembla que antigament va existir una mas anomenat can Parellada Subirà, que també va portar el nom de mas Llobet, però del que en desconec la seva situació exacta i tampoc si té rés a veure amb el mas de can Parellada del que avui hem dedicat aquest record.

 Rafel Aroztegui ens fa arribar aquesta imatge on està situat el Mas Llobet i que coincideix amb el de la Masia de Can Parellada.
Una curiositat: “parellada” era la porció de terreny que podia llaurar una parella de bous en un dia, i esdevingué posteriorment una mesura per designar la quantitat de terres que es posseïen (el nom de la masia però no prové d’aquesta.

Rafael Aroztegui: “Segons un plano de masies, elaborat a partir de les explicacions d’en Salvador Cardús al seu llibre “Terrassa Medieval”, del 1984, situen el Mas Llobet al mateix lloc que Can Parellada”.

*******************************************

Joaquim Verdaguer (Blog)

La Masia de Can Parellada _Joaquim Verdaguer (Blog)

Can Parellada (Façana del Mas)_Joaquim Verdaguer (Blog)

Can Parellada- El mas té una mina d’aigua subterrània que aboca a la bassa o estany_Fons Ragon-AMAT

Darreres de Can Parellada / Rafael Aróztegui

Can Parellada _ Rafael Aróztegui

Les dades de Terrassa

Publicat el per
Respon

LogoOesst

La riuada de 1962 a Terrassa

Publicat el per

La riuada de 25 de setembre de 1962 a Terrassa . Imatges dels estralls causats per la riuada. Autor:Joan Bonastre. (Museu de Terrassa)

 

 

El terrible aiguat que va caure sobre la ciutat la nit del 25 de setembre de 1962 provocà unes inundacions que arrossegà violentament persones i tot tipus de béns materials. Aquesta riuada que s’emportà la vida de molts terrassencs va produir un fort impacte col·lectiu i precipità l’establiment d’un pont més consistent de comunicació i solidaritat entre les Terrasses que coexistien en la mateixa ciutat.

En els llocs on s’havia permès construir cases al mateix llit de la riera o en les seves proximitats, les fortes inundacions de la tardor de 1962 van provocar una gran catàstrofe amb un gran nombre de morts, desapareguts i l’esfondrament d’habitatges on vivien famílies humils.

“Y mientras la riera de Les Arenes
discurría, sin canalizar, por un ancho espacio de más de 300 metros, un sinfín
de modestas viviendas construidas con los materiales más baratos, se
levantaban, sino en su mismo seno, a muy pocos palmos de altura de la parte más
honda del lecho.Algunos, los más previsores, elevaban el suelo de su vivienda
unos pocos escalones con el fin de evitar que el agua entrara en sus casas
cuando bajaba en las períodicas riadas. Pero en aquella ocasión fue
diferente. Lo que ocurrió no fue una simple bajada de aguas, ni siquiera
torrencial. Fue una avalancha destructora de agua, barro y de todo lo que ya
había arrastrado.

Y si no hay que buscar culpables de los fuertes aguaceros, causa última de todo el desastre, sí que que habría de averiguarse por qué las rieras se salieron de madre. Y hay que responsabilizar, sobre todo, a los que hicieron que el accidente se convirtiera en tragedia al permitir que los ciudadanos más pobres tuvieran que habitar en las zonas más peligrosas. No deben, pues, eludir su responsabilidad los que, especulando con los terrenos, vendieron solares en campos sin urbanizar. Y mucho menos deben eludirla las autoridades que lo permitieron…

La Riada se llevó a muchos pobres y a muchas de sus pobres viviendas. A punto estuvo Terrassa de quedarse sin sus barriadas más pobres. Pero no fue así. Quedaron suficientes pobres y
desheredados vivos como para que la propaganda oficial no deformara la cruda
realidad. Muchos de los que sobrevivieron tomaron conciencia de por qué pasaba
todo aquello y actuaron en consecuencia. Y en nuestro barrio hubo vecinos de
estos». [COMELLAS, J i MONTOLIU, J.J. Història d’un barri de Terrassa (1989), pàg. 102-103].

Efectivament,  fou després d’haver presenciat aquesta immensa tragèdia que es mobilitzà un moviment veïnal per a construir un mur de contenció en la riera l’any 1963, una acció comunitària que va servir no tan sols per aixecar un element físic de protecció en la part del barri més sensible a les riuades sinó també perquè despertessin moltes mostres de solidaritat entre els propi veïnat.

 

*****************************************************************************************************

 

Jaume Valls
La riuada de 1962. La catàstrofe que sacsejà la Terrassa invertebrada del franquisme.
Terrassa:Ajuntament de Terrassa,abril de 2012.

 

El periodista Jaume Valls ha fet l’anàlisi d’una tragèdia que va produir 327 morts i desapareguts, juntament amb una devastació d’habitatges i quantiosos estralls materials que afectaren a la indústria, el comerç i les infraestructures públiques. L’autor d’aquest necessari estudi ens situa el context social i polític i ens recorda com era la ciutat de Terrassa l’any 1962: un paisatge industrial dominava el nucli urbà amb les seves empreses tèxtils que donaven ocupació a la majoria de la població terrassenca; una ciutat que rebia immigrants procedents majoritàriament de l’Andalusia oriental que arribaven per a treballar en les nombroses indústries que demandaven una mà d’obra barata; una població nouvinguda que haurà d’enfrontar-se a la manca d’habitatges i d’infraestructures bàsiques; un desgavell urbanístic, sense cap planejament d’ordenació urbana on l’especulació (amb el beneplàcit de les autoritats que dominaven la ciutat) va permetre que es construís en terrenys agrícoles molt a prop de les lleres de les rieres i els torrents; la ciutat s’anava conformant amb unes noves barriades (Les Arenes, Ègara, Poble Nou, La Maurina, Ca n’Anglada…) amb carrers sense asfaltar, manca de clavegueram i d’enllumenat públic; una administració municipal franquista molt dependent de la política governamental i dels interessos industrials, aliena a les necessitats d’una ciutat que s’esdevenia més gran i més complexa…

De forma cronològica Valls ens explica la tragèdia a les rieres del Palau (actual Rambla) i les Arenes, l’impacte destructiu d’un nou nucli de casetes autoconstruïdes a Les Fonts, i com molts torrents sense canalitzar van produir també víctimes i danys per tota la ciutat. Aquella nit terrible la ciutat va quedar incomunicada amb ferrocarrils aturats, carreteres tallades,i sense electricitat ni telèfon. El llibre escrit per Valls destaca la solidaritat que es va desfermà entre la societat terrassenca amb un voluntarisme èpic des del primer moment de la tragèdia, auxiliant a les víctimes de la riuada. D’altra banda, cal destacar un capítol del llibre on es recull el testimoni personal de terrassencs i terrassenques que van viure les riuades.
El propi autor ens diu en la presentació del seu estudi:

“La causa de tanta mortaldat i destrucció no fou un caprici de la providència ni la brutalitat de l’aiguat, sinó la falta total de planificació i disciplina urbanístiques, en una ciutat abocada a la producció industrial amb gran hegemonia del sector tèxtil que, necessitada de mà d’obra poc qualificada, permeté que la immigració cridada per la feina no trobés l’acollida que mereixia i hagués d’espavilar-se per construir barraques i modestos habitatges allà on la ciutat perdia el nom i on propietaris desaprensius els venien terrenys barats.

[…] La riuada de 25 de setembre de 1962 va posar en tràgica evidència tant la mala solució que s’havia donat a la canalització de la riera del Palau aigües amunt de la Rambla, com la inexistència de l’urbanisme en els sectors perifèrics, on es construïren habitatges a la mateixa llera de la riera.

Les autoritats de la dictadura, amb la seva passivitat i amb la despreocupació per allò que passava més enllà de les seves industries -malgrat tenir-hi treballant a molta gent que vivia en la precarietat- van ser els autèntics responsables de la tragèdia. Naturalment, en un règim de fèrria dictadura, interessada per sobre de tot en no permetre dissidències i a perseguir obstinadament qualsevol expressió dels drets civils, els responsables no foren denunciats, ni jutjats per cap tribunal. Al contrari, el règim que va fer aparèixer el Generalísimo Franco com a salvador de la situació va condecorar-los i homenatjar-los. En comptes de justícia social es va recórrer a la caritat.Però la riuada va tenir la virtut de fer aflorar el millor de la societat terrassenca en forma de solidaritat envers els afectats i també de posar en contacte persones amb vocació social del centre i les barriades, que a partir d’aleshores lluitarien plegats per la seva dignitat, intentant organitzar-se al marge de les estructures del franquisme, tot lluitant pels seus drets de ciutadans i ciutadanes”.[Jaume Valls].

*******************************************************************************

 

La riuada del 62 a Terrassa. L’abans i el després de la ciutat.
Catàleg del Museu de Terrassa [Exposició del 7 de juny de 2012 al 28 de febrer de 2013].
Text: Manel Márquez,La riuada de 1962. Societat i cultura.

 

 

 

 

*********************************************************************************************************

 

Fotografies

 

**********************************************************************************************************

 

El Vallès conmemora el 50º aniversario de la traumàtica riada de 1962[Víctor Solvas. LA VANGUARDIA-Vida | 29/03/2012

 

 

Vallesos-Riuada de 1962

 

El dimarts 25 de setembre de 1962 una pluja torrencial (uns 284 litres per metre quadrat) cau de forma molt intensa sobre el Vallès Occidental. Les aigües desbocades de les rieres de les Arenes (que va assolir un cabal de 700 litres per segon), del Palau , de Rubí, del riu Ripoll i altres afluents del Llobregat i del Besos, van causar prop de 700 morts. La revista Vallesos fa memòria de les riuades del 1962 dins d’ una carpeta que “rememora aquells aiguats que van esdevenir tan tràgics perquè les pluges torrencials es van aliar fatalment amb la misèria, l’especulació i la permissivitat urbanística imperants durant una dictadura franquista que, lluny de depurar responsabilitats, va utilitzar la tragèdia per fer-se propaganda”[Vicenç Relats i Casas, director de Vallesos].