Filla d’una família de metges, decideix estudiar Medicina després d’acabar el batxillerat. Obté del rei Amadeu de Savoia una Reial Ordre que permet que les dones puguin estudiar la carrera universitària en règim privat però no se les autoritza a assistir a classe. Elena Maseras s’inscriu a la Facultat de Medicina de Barcelona i comença els estudis com alumna lliure el mes de setembre del 1872. El 1875, el catedràtic de Terapèutica, Narcís Carbó, l’admet a l’aula. És la primera dona que entra a la Facultat de Medicina a estudiar i és ben rebuda per companys i professors. Dos germans seus més joves -Agustí Alfons (+1901) i Miquel estudien, també, la carrera mèdica.

Elena Maseras i Ribera acaba la carrera de Medicina l’any 1878 i sol·licita fer l’examen de llicenciatura però el Ministeri d’Instrucció Pública tarda més de 3 anys en concedir-li el permís malgrat les seves al·legacions. És, doncs, el juny del 1882 quan finalment aconsegueix l’autorització per presentar-se a examen el mes d’octubre. La jove metgessa obté la qualificació d’excel·lent. Desanimada per les dificultats burocràtiques amb què es troba, decideix no fer el doctorat i renunciar a la pràctica de la Medicina.

Mentre espera l’autorització per l’examen de llicenciatura, Elena Maseras estudia Magisteri, la professió que exercirà la resta de la seva vida. Es dedica a l’ensenyament, primer com a Mestre Superior de Barcelona i Vilanova i la Geltrú fins que, el 1890, s’estableix a la ciutat menorquina de Maó on és mestre de la primera escola pública de nenes. A més de la seva tasca docent, és una col·laboradora habitual d’, periòdic maonès republicà i democràtic. Els seus articles aborden temàtiques diverses en l’àmbit de la salut, la cultura i l’oci. Des d’aquest mateix diari, promou la implantació sense èxit d’uns Jocs Florals a l’illa de Menorca com els que s’estan fent a Catalunya. Igualment, en les nombroses conferències que pronuncia com, entre d’altres, (1904) o (1905).

Poc després de fer 50 anys, Elena Maseras i Ribera mor a Maó d’una malaltia cardíaca. En el certificat de defunció consta que era soltera. L’any 2006, Barcelona dóna el seu nom als jardins situats a l’interior d’una illa de l’Eixample que és al costat de l’Edifici de Consultes Externes de l’Hospital Clínic.

Filla d´una família de la burgesia barcelonina, l’any 1874, en presentar-se a la Facultat de Medicina per assistir regularment a les classes de primer curs de carrera, trenca tots els motlles socials, morals i intel·lectuals de l’època, que només concedeixen a la dona un paper domèstic. Aleu va a la universitat amb dos escortes que li posa el seu pare, Joan Aleu, doctor en farmàcia, cap de la Policia Municipal, tinent d’Alcalde de Barcelona i Governador General de Catalunya.

Amb un expedient molt brillant, acaba els estudis de Medicina a Barcelona el 1879. Tot i així, no aconsegueix l’autorització per presentar-se a les proves de llicenciatura fins a l’abril del 1882. De la mateixa manera, no pot llegir la seva tesi fins al 1882, un cop superada l’oposició del rector de la Universitat Central de Madrid, l’única on es podia llegir una tesi doctoral en aquell temps. Aleu la dedica al seu professor Joan Giné Partagàs, que anys abans la motiva perquè no deixi els estudis davant els obstacles externs que li fan perdre les ganes d’acabar la carrera. Finalment, la tesi es publica a la revista l’any 1883. Abans, quan feia quart curs de carrera, havia publicat un llibret de 34 pàgines titulat .

Dues altres noies coincideixen amb Dolors Aleu a la Facultat de Medicina, Helena Maseras i Martina Castells. La primera comença la carrera el 1872 i l’acaba el 1878 però no es pot examinar de llicenciatura fins al 1882. Mai va exercir de metgessa perquè es dedica a la Pedagogia. L’altra, Martina Castells, començà el 1877 i acabà el 1881. Ella, però, tampoc acaba exercint perquè mor de part en el primer embaràs.

Dolors Aleu és casa amb un agent de borsa, Camil Cuyàs, amb qui té dos fills. El petit, Camil Cuyàs Aleu (Barcelona, 1884 – 20/04/1905), mor de tuberculosi pulmonar als 21 anys quan és alumne intern de la Facultat de Medicina de Barcelona.

Hi ha carrers, places i jardins amb el nom de Dolors Aleu a Barcelona, Lleida, Terrassa, l’Hospitalet i Palafrugell. Concretament a Barcelona, els Jardins de Dolors Aleu són al barri del Raval on s’ubica el Dispensari de Perecamps. Més recentment, s’ha inaugurat el Centre Sociosanitari Putget – Dolors Aleu.

És la primera dona que entra a la que l’accepta com a membre associat estranger.