La lluita contra els enemics invisibles. Topografia mèdica del Dr. Pau Aymerich i Gilabertó
Respon
Arxiu d'etiquetes: Epidèmies
Pandèmies globals i brots epidèmics a la vila de Terrassa 1348-1809 [Joan Soler, Arxiu Històric de Terrassa-ACVOC]
HISTÒRIES MORBOSES (1348-1809)
[Joan Soler, Arxiu Històric de Terrassa – Arxiu Comarcal del Vallès Occidental
Ajuntament de Terrassa – Col·lecció Terraça.doc Núm 8]
@Diplomaticat ens ofereix un treball historiogràfic rigorós i molt amè.
els ofereixo una cronologia
“La normalitat, en el passat, era una altra ben diferent a la que vivim, crèduls d’una invulnerabilitat definitiva. La nova “normalitat ” , en realitat, pot ser que signifiqui tornar a la “normalitat” del passat”
1348 [abril]
- Arribada a Barcelona de la pesta negra (malaltia provocada pel bacteri Yersinia pestis. Tres tipologies: bubònica, septicèmica i pulmonar). Des de Barcelona es va estendre a la resta del país.
- Ciutadans de Barcelona i d’altres localitats venen a Terrassa a residir o s’hi troben només de pas. Alguns d’aquest ciutadans moren a Terrassa i s’acorden documents de comanda en dipòsit del cos i els ossos d’aquests difunts (a fi i efecte de poder-los enterrar posteriorment a la seva parròquia)
1348 [13 de maig]
- Darrera notícia del primer prior de la Cartoixa de Vallparadís, Berenguer de Plana, al testament de Blanca de Centelles, darrera senyora dels Terrassa, qui molt probablement va morir per la pesta negra.
1348 [24 de maig]
- Guillem de Vallseca, ciutadà de Barcelona i senyor de moltes possessions a Terrassa, fa un dipòsit en comanada del cos i els ossos del seu fill Bernadó.El 23 de novembre el mateix Guillem de Vallseca consta com a difunt el 23 de novembre.
1348 [16 de juny]
- El notari Bernat Carbonell i el capellà de Sant Pere, Pere Costa, s’encarreguen de redactar documents amb fe pública, encarregats de recollir les últimes voluntats dels moribunds. Desapareixen de manera sobtada, possiblement víctimes de la pesta.
1348 [28 de juliol)
- L’historiador Salvador Cardús ha explicat (Terrassa Medieval. Visió històrica, 1960), que la pesta va provocar una forta despoblació que es perllonga fins al segle XV. Abandonament de terres (masos rònecs). Els senyors feudals carregen els deutes pendents als pocs supervivents. Guillem de Boadella (propietari del mas Boadella de Sant Vicenç de Jonqueres) demana al conseller reial que intercedeixi amb els prohoms de la vila de Terrassa perquè reconsiderin el valor de les seves possessions que s’havien empobrit. Demana que la imposició es faci sobre el valor actual i no pas el què tenia vuit anys abans.
1420 [6 de juliol]
- El Consell de Jurats i prohoms de la vila acordà que tota persona estranya que fugís de les mortaldats no pogués entrar dins Terrassa, sense l’autorització expressa del batlle Joan Busa, el síndics Bernat de Casanova i els membres del consell.
1402 [10 de juliol]
- El batlle Joan Busa fa una crida ordenant que cap persona pogués venir, entrar i aturar-se dins de la vila “per rahó o occasió de aquestes pidèmies o mortalitats qui corren en la terra”.
1421
- El mercader de Barcelona, Bertran Nicolau, funda dins de l’hospital de la Mare de Déu (situat al mur de llevant de la Plaça de la Vila) la capella del Sant Esperit. Aquest Hospital del Sant Esperit farà front a les malalties i les infeccions.
- Des de principis del segle XV la vila aprèn a millorar les seves condicions higièniques a fi d’evitar els riscos de contagi.
1490 [22 de maig]
- El batlle Jaume Torrella fa una crida ordenant que cap vilatà ni cap persona del terme acollís a casa seva persones foranes que estiguessin malaltes o se sospités d’elles.
1506 [16 de desembre]
- El batlle Josep Ramoneda ordena que cap persona que vingui d’un lloc on hi hagi afectació de pesta tingui permís per entrar a la vila. Cap vilatà podrà acollir a cap persona externa sota dura sanció de 60 lliures.
1515 [20 de juny]
- Es prohibeix a la vila jugar a certes activitats que impliquen agrupar a molta gent al seu voltant (per exemple, jugar a palet o a les bitlles).
1520 [29 de maig]
- El batlle Pere Anglada fa una crida prohibint que ningú de la vila i del terme poguessin anar a dormir fora vila, a llocs on es morien de pesta, i que tampoc poguessin introduir robes o altres mercaderies d’aquests llocs. Aquells que haguessin dormit en viles on hi hagués sospita de pesta, hauran de passar una quarantena de 10 dies fora de la vila de Terrassa abans de poder tornar. Aquells que han fugit dels llocs on es morien de pesta hauran de fer una quarantena de 30 dies abans d’entrar a la vila.
1529 [27 de juliol]
- La vila creix i el rei Carles I concedeix la llicència per a construir cases fora de les muralles.
- A finals de 1529 hi torna haver sospita de pesta a la vila, la qual queda tancada per ordre del consell general.
1530 [19 d’agost]
- El batlle Antic Parellada ordena netejar i escombrar a consciència les cases i rentar totes les robes que hagin pogut estar en contacte de persones que han mort de pesta.
1532 [17 d’abril]
- Es registra l’última víctima pel brot de la pesta.
1532 [2 de juny]
- Es prohibeix acollir dins la vila a tota persona que vingués de Vilafranca del Penedès o de Martorell, viles afectades pel mal de la pesta.
1532 [3 de juny]
- Es prohibeix l’entrada de robes de llana o de lli, ni cap altre moble, que vingués de lloc on hi havia sospita de pesta.
1555
- S’inicia la construcció d’un nou Hospital fora de la Plaça de la vila, a l’espai on antigament es coneixia com Horta del Canyo (actual emplaçament del Mercat de la Independència).
1557
- El nou hospital rep el nom d’Hospital de Sant Llàtzer
1564 [abril-juliol]
- El 19 d’abril el consell pren mesures davant el creixement del mal pestífer arreu del Principat. Nomena set persones perquè coordinin la tutela dels pobres de la vila i les guardes per evitar que ningú entri a la vila
- El 18 de maig bona part dels vilatans han marxat de la vila. Una mesura de xoc per evitar possibles contagis. El consell nomena més guardes per evitar saquejos i l’entrada de persones forasteres.
- El 14 de juliol sembla que l’amenaça a remès i que la pesta no ha acabat d’arribar a la vila, si s’exceptua un cas probable vinculat a la malaltia.
Finals del 1588 i mitjan de 1590
- El 27 de novembre de 1588 el consell de la vila va acordar iniciar l’estratègia habitual de contenció del risc de contagi: impedir l’accés a persones sense pòlissa de sanitat, prohibir l’entrada de robes, teixits de llana o de lli o qualsevol altre bé moble, i evitar l’accés descontrolat de persones o béns per les finestres, eixides o portes dels murs medievals i les parets exteriors de la vila.
- El 6 de juliol de 1589 el batlle ordena al pagès Joan Guitart i a l’hostaler Montserrat Ullastrell que deixin d’acollir persones, bens diversos i de contravenir les crides emeses. Ja feia quinze dies que l’epidèmia s’havia declarat a la ciutat de Barcelona i la por i els temors comencen a créixer a la vila de Terrassa.
- L’11 de juliol el consell de la vila acorda portar els malats que es trobin de pesta a l’hospital de Sant Llàtzer.
- El 19 de juliol el batlle Joan Mitjans insta als portalers a garantir les distàncies amb possibles nouvinguts i evitar que ni ells mateixos ni cap vilatà s’apropin a un foraster si no es mantenen a un mínim de 30 passes de distància.
- El 24 de juliol mel consell ordinari de la Universitat de la vila contracta el cirurgià Lluís Gual durant un any per poder curar els habitants de la vila a canvi de cent ducats.
- El 28 de juliol hi ha indicis dels primers malalts.
- El dia 30 de juliol els vilatans Jaume Bugunyà i Jaume Canals demanen voluntàriament que la seva casa es tanqui molt probablement, per estar o bé ells mateixos o bé alguns dels seus familiars, amb la malaltia en marxa.
- A principis d’agost el ritme de documentació s’atura. El batlle Joan Mitjans surt de la vila per alguna raó que es desconeixen.
- El dia 9 d’agost la vila té nou batlle, Serapi Amat. La seva primera decisió es condicionar el mercat de dimecres. Es tractava d’evitar la mobilitat social al màxim.
- El 14 d’agost es convoca consell general de la vila de Terrassa. Es ratifica un acord anterior de portar els malalts a l’Hospital de Sant Llàtzer. Es descarta traslladar malats als tuts o tutes (mena de coves naturals o bé refugis artificials utilitzats per pastors.
- El 15 d’agost de 1589 el batlle Serapi Amat declara per escrit que la pesta es present en la vila de Terrassa.
- El 21 de setembre el consell general de la vila acorda un tancament més radical per impedir sortides i entrades fora de control. També s’ordena als morbers a tapiar els accessos i sortides de les cases dels infectats amb llates de fusta ben clavades, amb les persones a dins. Les mesures preventives dictaminades van rebre la resposta dels vilatans en forma d’aldarulls i resistència en alguns carrers de la vila.
- El 23 de setembre el consell general de la universitat acaba decidint interpel·lar a l’ajuda divina per aturar el ritme vertiginós del contagi. S’acorda fer una processó al santuari de la Mare de Déu de Montserrat i fer un estadal amb cera i fil, per a fer-lo cremar a la capella de la Verge del Roser i davant la imatge del gloriós sant Roc [ El portal de la Riera s’havia mantingut obert per accedir a la vila de manera regular i arran de la pesta de 1589 acaba canviant la seva denominació a portal de Sant Roc]
- El dia 13 de desembre el consell general de la vila torna a recuperar el control de la vila. Encara es detecten casos de pesta.
- A finals de 1589 continuen les mesures-algunes inhumanes- contra la pesta. Un exemple: el 13 de gener de 1590 es fa una crida a la vila perquè s’expulsin tres dones que reben l’adjectiu d’errades”. Acusades de concubinatge són expulsades de la vila un cop es va detectar que estaven malaltes de pesta
- El 17 de gener de 1590 s’ordena la neteja i purificació de les cases dels malalts de pesta. Es possible que dins del context d’aquestes neteges es produís la crema d’alguns béns de l’església de Sant Pere. El llibre de baptismes de 1589 fou purificat, juntament amb altres escriptures. En un llibre de baptismes cremat a l’inici de la Guerra Civil (1936) s’especificava que: “en lo any de 1589, que comptaven los 15 dies del mes d’agost, dia de Nostra Senyora, fou que fugiren tots los habitants en nostra vila per lo mal de la pesta, y fou nòmina que entre dins la vila y altres llochs de la present parròquia muriren 230 persones, les ànimes de les quals tinga Nostre Senyor en lo Cel. Amén”. Aquestes 230 persones representen la pèrdua de prop del 10% de la població de la vila i del terme.
- El 29 de març de 1590 es dona per acabada l’epidèmia de pesta iniciada a finals de 1589. L’historiador Salvador Cardús donà per acabada la pesta a mitjans de gener.
1591- 1648
- L’anàlisi estadística dels llibres d’òbits feta pel doctor Daniel Montañà permet descobrir epidèmies (fantasmes), petits brots epidèmics que, sense crear un gran desassossec col·lectiu, van tenir un cert impacte entre la població.[Daniel Montañà Buchaca, Aspectes sanitaris del terme i vila de Terrassa en els segles XVI, XVII i XVIII. Barcelona: UB-Seminari Pere Mata, PPU, 1987.]
- Entre els biennis 1607-1608 i 1615-1616, es produeixen dos pics de mortaldats. Aquest últim, fou degut a una epidèmia de verola. Aquests pics de mortaldat coincideixen amb un acarnissament contra dones acusades de bruixeria i amb un temps de males collites. Tot plegat, una convivència corroïda que va provocar expulsions de la vila, empresonaments i, fins i tot, execucions de mort d’algunes dones.
- Entre els anys 1602 i 1619 a la vila exerceixen diversos metges i cirurgians: Hernando Martínez, Josep Duran, Antoni Capmany i Esteve Arnella.
- L’any 1622 es diagnostica un cas (l’esposa del paraire Bernat Ballart, Joana Ballarda) diagnosticada de “elefansiasis y en vulgar lepra o masellia…..contagiosa i asquerosa”. El dictamen dels metges resol amb una mesura inhumana: l’expulsió de la vila per evitar un contagi perillós entre els vilatans.
- El 9 de maig de 1622 Salvador Cabanyes, curandero de la vila, fou expulsat de Terrassa per ordre dels consellers “attès los molts engans ha fets als singulars de la dita vila ab sa empíriques y supèrtices cures”.
1649-1652
- El 5 de setembre de 1649 el consell general de la vila de Terrassa adverteix de l’existència d’una epidèmia de pesta a la ciutat de Barcelona i que a moltes localitats de Catalunya s’havien disposats guardes per prevenir el morbo. La pesta s’estén per tot el Principat dins el context de la Guerra dels Segadors, amb un constant moviment de tropes franco-catalanes i castellanes.
- El 21 de gener de 1651 el consell general de la vila contracta un doctor en medicina i un cirurgià, a la vegada que ordena revisar l’estat de les medicines per fer front a un possible contagi. A Barcelona es comptabilitzen 35.000 persones mortes. Els dirigents de la Diputació del General de Catalunya van sortir de la ciutat i es van instal·lar a Terrassa. Alguns membres de la Diputació, prèvia quarantena durant uns dies abans d’entrar a la vila, es van establir-se a la Torre o casa de les Eimerigues. La Diputació del General va romandre a Terrassa entre el 22 d’abril i el 13 d’agost de 1651. Va marxar cap a Manresa atesa la pressió militar de les tropes de Joan Josep d’Àustria. Tots els documents que es van signar o que es van fer portar durant aquest període, havíem d’estar desinfectats (“envinagrats y perfumats”).
- El 7 de novembre les tropes castellanes entren a Terrassa. El 24 de gener de 1652 entren a ferro i foc les tropes franco-catalanes, devastant la vila de 800 habitants i acarnissant-se contra els partidaris castellans.
- L’11 de març es recorda als vilatans que cal tancar la vila davant els riscos de contagi que venien d’altres parts del principat.
- A principis de juliol de 1652 arriben a Terrassa tropes franco-catalanes procedents de Sant Boi del Llobregat on s’havia declarat la pesta.
- Els 5 i 6 de juliol de 1652 es declarà oficialment la pesta. En el període de tres o quatre dies les víctimes ja eren prop de 300 persones. Cada dia morien entre dotze i vint-i-cinc persones, fins al punt d’arribar algun moment a 40 persones difuntes.
- Durant tot el mes de juliol i la primera meitat del mes d’agost la vila “s’abrasava tot de pesta”: trobant-se molts malalts a morberies que hi havia pels camps, camins, torrents i altres parts de les rodalies de Terrassa; molts morts van quedar sense enterrar durant dies; moltes persones fugien a les barraques de vinya, als tuts habituals i a muntanyes properes.
- El cost econòmic de l’epidèmia de pesta va ser alt: el 8 de febrer de 1654 el consell de la vila reconeix que encara no havia pogut retornar les 4.300 lliures que havia demanat a crèdit al canvista mossèn Creixell de Barcelona.
1655 – 1723
- Entre els anys 1659 i 1660 hi ha micro-epidèmies estacionals i puntuals que van provocar pics de mortaldat.
- L’any 1666 hi hagé un brot epidèmic de “mal groc” (hepatitis) però no se sap com va afectar a Terrassa.
- Entre els anys 1693 i 1697 hi ha pics de mortaldat a Terrassa i els seus voltants molt probablement degut a malalties infeccioses com ara la verola, el xarampió, l’escarlatina, la diftèria i la febre tifoide.
- Els efectes de la Guerra de Successió fan minvar la població a Terrassa. Durant el període entre 1709 i 1717, la vila perd una mica més de 750 persones entre morts, desplaçats i gent que fuig de la vila.
- L’agost de 1720, la vila es torna a tancar. Durant el mes de juny ha aparegut la pesta a Marsella. Els regidors de Terrassa decideixen activar les guardes habituals per protegir la vila de la pesta. La coordinació de les guardes no serà fàcil perquè persones pertanyents a l’estament militar o cavallers no hi col·laboren. Una petició al capità general de Catalunya facilitarà que els cavallers i els gaudints de privilegi militar participessin en les guardes dels portals per qüestió de sanitat.
- El 3 de juliol de 1723 Joan Huguet, tinent del corregidor de Mataró, va permetre la retirada definitiva de les guardes de sanitat per tal que comerciants poguessin circular amb llibertat de moviments arreu del territori sense necessitat de portar ni mostrar butlleta de salut, ni haver de marcar amb segell de sanitat les robes que que intercanviaven.
- El 21 de setembre, el corregidor de Mataró emet una ordre que obliga als regidors de la vila a pagar una part proporcional de les despeses que havia suposat pel Principat la construcció de barraques de sanitat per fer front, eventualment, a l’expansió del contagi.
1724-1808
- Durant aquesta etapa hi ha un increment de l’activitat industrial a la vila i un augment de població, la qual cosa significa una major circulació de persones i béns.
- El coronel de l’exercit reial i corregidor de Mataró, Oroncio Betrela de Andrade, ordena el 8 de setembre de 1743 que totes les persones que portessin mercaderies cap als pobles situats a dos llegües de la costa, haguessin de portar butlleta de sanitat de manera obligatòria.
- El doctor Montañà detecta pics de mortaldats moderats entre els anys 1751 i 1764. Però son més virulents els anys 1778, 1786 i 1793.
- El brot de 1778 coincidí amb una epidèmia de dengue a tota Espanya.
- Durant el quadrienni 1783-1786 hi ha “febres terçanes” (malària o paludisme) arreu de Catalunya.
- Entre els anys 1778 i 1793 hi ha un increment de la mortalitat d’albats (menors de 8 anys). En un període de vint anys arriben a morir prop de 3300 infants.
- La vinculació dels efectes climàtics i certes malalties es comencen a estudiar durant el segle XVIII: els efectes de la industrialització en les zones rurals amb un augment del monocultiu de vinya o d’arròs, els episodis tempestuosos a finals de l’estiu o l’erupció del volcà islandès Laki entre els anys 1783 i 1786, són factors que poden haver afavorit la proliferació de “febres terçanes”.
- L’any 1793 hi ha un episodi de febre tifoide que coincideix amb l’inici de la “Guerra Gran”. Entre els anys 1793 i 1795 la Festa Major no va poder celebrar-se, tan sols es van mantenir actius els oficis divins.
- El 19 de juliol de 1803 l’alcalde de Mataró José Justo López de Tejerina, aconsella als regidors de Terrassa l’adquisició de l’obra del doctor Joaquín de Villalba y Guitarte: Epidemiología Española o historia cronológica de las pestes, contagios, epidemias y epizootias que ha acaecido en España desde la venida de los cartagineses hasta el año 1801, Madrid, Mateo Repullés, 1802 (Madrid, Fermín Villalpando, 1803)
1809
- Les tropes franceses van entrar a la vila el 23 de març de 1809 i s’hi van instal·lar fins el 13 d’abril. Van saquejar cases i maquinaria de la incipient industria tèxtil; alguns soldats francesos malalts de febre tifoide van acabant provocant un contagi general a la vila. Aquesta malaltia es manifesta al cap d’una o dos setmanes
- A mitjans de 1809 es constata l’epidèmia de febre tifoide a Terrassa. Els testaments aixecats davant notari s’incrementen, particularment a partir del 23 d’abril, una setmana després que les tropes franceses marxessin de Terrassa.
- La febre tifoide es manifesta amb més virulència entre els mesos d’abril i agost. Fins desembre hi haurà menys casos afectats per la malaltia.
- L’historiador Salvador Cardús [Historial de la guerra napoleònica a Terrassa. Terrassa: Tallers Gràfics Joan Morral, 1962] va explicar els efectes d’una epidèmia de febre tifoide tenint en compte el que havia escrit Josep Ignasi Rodó Martínez a mitjans del segle XIX i que Josep Ventalló i Vintró havia transmet.
- Segons ens explica l’Historiador Cardús l’any 1809 van morir 774 persones a terrassa i a l’antic poble de Sant Pere, 103. En només set mesos, la vila perd un 20% de la seva població. A principis del segle XIX Terrassa tenia una població que s’aproximava als 3.800 habitants.
- Segons ens ha deixat escrit Josep Ignasi Rodó “la terrible constelación tifódica…diariamente no bajó la cifra de 15 defunciones. Día hubo que se enterraron 21 cadàveres”.
- El 27 d’abril, quatre dies després de l’inici de l’epidèmia, l’ajuntament de la vila va decidir començar a enterrar els cadàvers en un cementiri castrense situat davant de l’antiga capella de Sant Jaume, molt a prop del Castell Cartoixa de Vallaparadís. L’enterrament dels cadàvers en aquest indret suscità un conflicte entre el propietari de la parcel·la, el marquès de Sentmenat (Quadra de Vallaparadís)-que s’hi oposava radicalment- i l’ajuntament de Terrassa. Davant del desacord, el 4 de maig la Junta superior del Principat va dona el seu consentiment perquè es continues enterrant els morts al cementeri castrense.
Les regles del contagi. Com sorgeixen, es propaguen i desapareixen les epidèmies [Adam Kucharski]
LES REGLES DEL CONTAGI. COM SORGEIXEN, ES PROPAGUEN I DESAPAREIXEN LES EPIDÈMIES
El món està més interconnectat que mai, les nostres vides estan formades per brots de malalties, de desinformació i fins i tot de violència que sorgeixen, es propaguen i desapareixen. Per comprendre-ho hem de començar a pensar com a matemàtics.
A càrrec de:
Adam Kucharski, epidemiòleg
Presentació:
Josep Ramoneda, filòsof, periodista i director de l’Escola Europea d’Humanitats
Modera el debat:
Tomàs Marquès-Bonet, biòleg evolutiu
Escola Europea d’Humanitats / Fundació La Caixa / La Vanguardia
De la plaga de Justinià (541 dC) a l’epidèmia del Zika (2016)
Pesta de Justinià
L’Imperi bizantí es trobava en un dels seus moments de major esplendor quan una epidèmia de pesta va venir a enfosquir el mandat de l’emperador Justinià . És la primera epidèmia de pesta de la qual es té constància. La malaltia -i amb ella la por i la histeria- es va expandir per Constantinoble, una ciutat de gairebé 800.000 habitants, a una velocitat vertiginosa. I d’allí a tot l’Imperi. Fins i tot el propi Justinià va ser víctima de la pesta , encara que va acabar recuperant-se. A la fi de l’epidèmia, la capital imperial havia perdut gairebé el 40% de la seva població , i en tot l’imperi s’havia cobrat la vida de 4 milions de persones. Les conseqüències econòmiques van ser catastròfiques, Ja que hi va haver moments en què el nombre de morts superava el de vius. Molts historiadors veuen en aquest debilitament de l’Imperi bizantí una de les línies divisòries entre l’ocàs de l’Antiguitat i la florent Edat Mitjana.[National Geographic, Guiomar Huguet Pané,25-3-2020]
HIPÒTESI:SCIENTIFIC REPORTS_Helama, S., Arppe, L., Uusitalo, J. et al. Volcanic dust veils from sixth century tree-ring isotopes linked to reduced irradiance, primary production and human health. Sci Rep8, 1339 (2018). https://doi.org/10.1038/s41598-018-19760-w
Les grans erupcions volcàniques dels anys 536 i 540 dC van provocar un refredament climàtic i van contribuir a les dificultats de les societats de l’Antiguitat tardana a tota Euràsia i van provocar un important esdeveniment ambiental a l’Imperi romà històric. El nostre conjunt de registres d’isòtops de carboni estables d’anells d’arbres subfòssils demostra una forta excursió negativa als anys 536 i 541-544 dC. Les dades modernes d’aquests llocs mostren que les variacions dels isòtops de carboni són impulsades per la radiació solar. Un model basat en isòtops del segle VI reconstrueix una anomalia per irradiança per als anys 536 i 541-544 dC de gairebé tres desviacions estàndard per sota del valor mitjà basat en dades modernes. Aquesta anomalia s’explica per un vel de pols volcànica que redueix la radiació solar i, per tant, la producció primària posa en perill la seguretat alimentària durant multitud d’anys. Oferim una hipòtesi que la irradiació persistentment baixa va contribuir a brots notablement simultanis de fam i pesta justiniana a l’Imperi romà oriental amb efectes adversos sobre la producció de cultius i la fotosíntesi de la vitamina D a la pell humana i, per tant, col·lectivament, la salut humana. Els nostres resultats proporcionen un proxy fins ara no estudiat per explorar els mecanismes dels “estius volcànics” per demostrar les deficiències posteriors a l’erupció a la llum solar i per explicar les conseqüències humanes durant aquests anys de calamitat.
Mosaic representant a Justinià , emperador de Bizanci , durant el mandat del qual va desencadenar la plaga que porta el seu nom.
Yersinia pestis , el bacteri que va causar la malaltia
Les enclavaments comercials de l’est d’Àfrica són els llocs més acceptats com a origen de l’epidèmia.
La pandèmia a Catalunya
La pandèmia a Catalunya, en dades
Com evoluciona la pandèmia de coronavirus a Catalunya? Quins indicadors cal tenir en compte per avaluar l’impacte de la Covid-19 al nostre país, al conjunt de l’estat espanyol i de la Unió Europea?
A continuació, els mapes i gràfics imprescindibles per analitzar la situació de la pandèmia: el risc de rebrot, l’evolució i distribució d’escoles amb aules confinades, la incidència acumulada per 100.000 habitants i l’evolució del percentatge de PCR positives i la velocitat de propagació, entre altres indicadors clau.
Risc de rebrot a comarques i municipis d’interès especial
Clicant al requadre inferior dret, s’amaga la llegenda. Picant sobre cada comarca o municipi, es desplega el seu nom i tota la informació sobre el risc de rebrot i la seva evolució, la velocitat de propagació, el nombre de contagis setmanals i altres dades sobre la situació de la pandèmia, entre el 23 i el 29 d’octubre. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge i seleccionar així millor els municipis.
Evolució risc de rebrot a comarques i municipis d’interès especial
Clicant al requadre inferior dret, s’amaga la llegenda. Picant sobre cada comarca o municipi, es desplega el seu nom i tota la informació sobre el risc de rebrot i la seva evolució, la velocitat de propagació, el nombre de contagis setmanals i altres dades sobre la situació de la pandèmia, entre el 23 i el 29 d’octubre. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge i seleccionar així millor els municipis.
On són les escoles amb aules confinades?
Clicant al requadre inferior dret, s’amaga la llegenda. Picant sobre cada centre afectat pel coronavirus (boleta), es desplega el seu nom, l’estat (obert o totalment confinat), el nombre de grups confinats i el municipi on es troba. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom del mapa manualment, per acostar-se a un municipi o seleccionar millor algun centre. Última actualització: dades del 4 de novembre.
Passant el cursor per damunt de cada província, n’apareix el nom, la ràtio de contagis setmanals per cada 100.000 habitants i el nombre amb xifres absolutes.
Passant el cursor per damunt de cada estat, n’apareix el nom, la ràtio de contagis en dues setmanes per cada 100.000 habitants i el nombre amb xifres absolutes, amb dades d’entre el 30 de setembre i el 13 d’octubre.
El risc de rebrot es mesura amb l’índex EPG, el qual combina la ràtio dels contagis dels darrers 14 dies i la velocitat mitjana de propagació de la darrera setmana (excloent els casos en residències), mentre que la ràtio setmanal de contagis indica la quantitat de positius per cada 100.000 habitants del dia de referència i els sis anteriors. La xifra de morts és la suma de les defuncions del dia de referència i els sis anteriors, en termes absoluts.
Dades d’hospitalitzats i en UCI en cada moment, no acumulades. Alerta: les dades dels últims tres dies són provisionals i pateixen retards en les notificacions.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana que el percentatge de positius en les PCR no superi el 5%, indicador que la pandèmia està controlada i la quantitat de contagis no detectats és mínim.
La Rt és un mesura per avaluar la velocitat de propagació d’una epidèmia i, en concret, assenyala el nombre mitjà de persones infectades per una persona infecciosa. Si és superior a 1, el nombre de contagis diaris creixerà i, si és menor, remetrà progressivament.
Les dades fan referència a cada dia i d’acord amb la informació remesa per cada centre i, per tant, pot tenir algun error o retard.
_________________________________________
Coronavirus a Terrassa: Evolució dels brots i casos
Terrassa pateix un augment de casos de coronavirus que ha portat a Govern de la Generalitat a aprovar restriccions a l’activitat per mirar de contenir els contagis. [El Periodico, 5-10-2020]
5 d’octubre: 5.138 casos positius acumulats
A data d’el 4 d’octubre -últimes dades publicades per Salut-, Terrassa acumula 5.138 casos positius de covid-19 des de l’inici de la pandèmia. D’aquests 5.138, 259 s’han detectat en centres residencials.
Segons les dades facilitades per la Generalitat, a Terrassa han mort 278 persones des que va començar la pandèmia. La corba que indica el risc de rebrot a la ciutat va minvar a finals d’agost però ara torna a triplicar el valor de risc ‘alt’ de rebrot.
29 de setembre: 4.400 casos positius acumulats
Així, a data d’el setembre 29 , Terrassa acumula 4.400 casos positius de covid -19 des de l’inici de la pandèmia. D’aquests 4.400 casos, 257 s’han detectat en centres residencials.
Segons les dades facilitades per la Generalitat, a Terrassa han mort 276 persones des de l’inici de la pandèmia. A data d’el 29 de setembre, hi ha un total de 45 pacients ingressats , 3 d’ells a l’UCI.
El risc de rebrot ha baixat a l’ 163,59 , 1 61,89 menys respecte a finals de la setmana passada. La tendència de el risc a rebrot mostra una tendència clara a la baixa segons les gràfiques oficials de Salut.
D’altra banda, Mútua Terrassa ha estrenat una unitat d’hospitalització per a pacients amb trastorn autista . Aquesta atendrà i proporcionarà tractament integral a nens i adolescents amb autisme que no responen a tractaments previs .
24 de setembre: 4.240 casos positius acumulats
Així, a data d’el setembre 24 , Terrassa acumula 4.240 casos positius de covid -19 des de l’inici de la pandèmia. D’aquests 4.240 casos, 256 s’han detectat en centres residencials.
Segons les dades facilitades per la Generalitat, a Terrassa han mort 273 persones des de l’inici de la pandèmia. A data d’el 24 de setembre, hi ha un total de 42 pacients ingressats , 8 d’ells a l’UCI.
El risc de rebrot ha pujat a l’ 225,48 , 1 17,01 respecte a inicis d’aquesta setmana. La tendència de el risc a rebrot mostra una tendència a l’alça segons les gràfiques oficials de Salut.
D’altra banda, un grup de científics ha alertat en un informe que veuen “preocupant” que 12 països d’Europa ja estiguin en risc alt per coronavirus . Apunten que si la incidència continua creixent es viuran ” situacions de col·lapse hospitalari “.
21 de setembre: 4.125 casos positius acumulats
Així, a data d’el setembre 21 , Terrassa acumula 4.125 casos positius de covid -19 des de l’inici de la pandèmia. D’aquests 4.125 casos, 253 s’han detectat en centres residencials.
Segons les dades facilitades per la Generalitat, a Terrassa han mort 272 persones des de l’inici de la pandèmia. A data d’el 21 de setembre, hi ha un total de 47 pacients ingressats , 6 d’ells a l’UCI.
El risc de rebrot ha baixat a l’ 208,47 , 1 33,66 respecte a finals de la setmana passada. La tendència de el risc a rebrot mostra una tendència clara a la baixa segons les gràfiques oficials de Salut.
D’altra banda, Terrassa ha presentat les diferents temporades artístics professionals de la ciutat , que tindran lloc fins al mes de gener. Destaca la posada en marxa de diversos incentius per tal de “tornar a omplir els escenaris” després de l’emergència sanitària.
17 de setembre: 3.982 casos positius acumulats
Així, a data d’el setembre 17 , Terrassa acumula 3.982 casos positius de covid -19 des de l’inici de la pandèmia. D’aquests 3.982 casos, 253 s’han detectat en centres residencials.
Segons les dades facilitades per la Generalitat, a Terrassa han mort 272 persones des de l’inici de la pandèmia. A data d’el 17 de setembre, hi ha un total de 36 pacients ingressats , 4 d’ells a l’UCI.
El risc de rebrot ha baixat a l’ 242,09 , 1 75,84 respecte a inicis d’aquesta setmana. Tot i així, la tendència de el risc a rebrot mostra una tendència clara a la baixa segons les gràfiques oficials de Salut.
D’altra banda, ha arrencat a Terrassa un projecte pilot d’actuació dels farmacèutics comunitaris contra el covid-19 . Així, el farmacèutic, s’incorpora a la resta de professionals sanitaris com a agent de salut de primera línia dins de la xarxa sanitària
14 de setembre: 3.873 casos positius acumulats
Així, a data d’el setembre 14 , Terrassa acumula 3.873 casos positius de covid -19 des de l’inici de la pandèmia. D’aquests 3.873 casos, 253 s’han detectat en centres residencials.
Segons les dades facilitades per la Generalitat, a Terrassa han mort 270 persones des de l’inici de la pandèmia. A data d’el 14 de setembre, hi ha un total de 33 pacients ingressats , 5 d’ells a l’UCI.
El risc de rebrot ha pujat a l’ 317,93 , 1 43,39 respecte a finals de la setmana passada. Tot i així, la tendència de el risc a rebrot mostra una tendència a la baixa segons les gràfiques oficials de Salut.
D’altra banda, el institut Antoni Ubach de Terrassa no ha pogut iniciar el curs aquest 14 d’setembre per la presència de vespes. La previsió és que es pugui reprendre la normalitat en el centre educatiu en no més de tres dies.
9 de setembre: 3.608 casos positius acumulats
Així, a data d’el 9 set , Terrassa acumula 3.608 casos positius de covid -19 des de l’inici de la pandèmia. D’aquests 3.608 casos, 253 s’han detectat en centres residencials.
Segons les dades facilitades per la Generalitat, a Terrassa han mort 270 persones des de l’inici de la pandèmia. A data d’el 9 de setembre, hi ha un total de 27 pacients ingressats , 7 d’ells a l’UCI.
El risc de rebrot ha pujat a l’ 274,54, 1 24,28 respecte a inicis d’aquesta setmana. La tendència de el risc a rebrot mostra una tendència a l’alça segons les gràfiques oficials de Salut.
D’altra banda, el 35% de les escoles de Vallès Occidental començaran el curs amb més de 20 alumnes per classe . En Terrassa , el centre Sala Badrinas , que està en mòduls prefabricats, ha demanat espais extres per poder reduir les ràtios.
7 de setembre: 3.562 casos positius acumulats
Així, a data d’el setembre 7 , Terrassa acumula 3.562 casos positius de covid -19 des de l’inici de la pandèmia. D’aquests 3.562 casos, 252 s’han detectat en centres residencials.
Segons les dades facilitades per la Generalitat, a Terrassa han mort 270 persones des de l’inici de la pandèmia. A data d’el 7 de setembre, hi ha un total de 24 pacients ingressats , 6 d’ells a l’UCI.
El risc de rebrot ha pujat a l’ 250,26 , 1 60,81 més respecte a finals de la setmana passada. La tendència de el risc a rebrot mostra una tendència a l’alça segons les gràfiques oficials de Salut.
D’altra banda, la Generalitat avala les extraescolars malgrat el risc per als grups bombolla i la recomanació de l’ministeri de no fer-ho. Les escoles i entitats, per la seva banda, esperen a veure com evoluciona la pandèmia abans de programar les activitats.
3 de setembre: 3.366 casos positius acumulats
Així, a data de l’ setembre 3 , Terrassa acumula 3.366 casos positius de covid -19 des de l’inici de la pandèmia. D’aquests 3.366 casos, 252 s’han detectat en centres residencials.
Segons les dades facilitades per la Generalitat, a Terrassa han mort 269 persones des de l’inici de la pandèmia. A data d’el 3 de setembre, hi ha un total de 25 pacients ingressats , 7 d’ells a l’UCI.
El risc de rebrot ha pujat a l’ 189,45 , 1 32,87 més respecte a inicis d’aquesta setmana. La tendència de el risc a rebrot mostra una tendència a l’alça segons les gràfiques oficials de Salut.
D’altra banda, els casals d’estiu de Terrassa han fet balanç i s’han xifrat 6 positius d’un total de 2.316 participants . La regidora d’Infància i Adolescència, Joventut, Adultesa i Famílies, Ona Martínez , ha explicat que els casos s’han produït sempre fora dels casals i sense cap contagi entre membres d’un mateix casal.
31 d’agost: 3.280 casos positius acumulats
Així, a data de l’ agost 31 , Terrassa acumula 3.280 casos positius de covid -19 des de l’inici de la pandèmia. D’aquests 3.280 casos, 251 s’han detectat en centres residencials.
Segons les dades facilitades per la Generalitat, a Terrassa han mort 268 persones des de l’inici de la pandèmia. A data d’el 31 d’agost, hi ha un total de 28 pacients ingressats , 5 d’ells a l’UCI.
El risc de rebrot ha baixat a l’ 156,58 , 1 20,54 menys respecte a finals de la setmana passada. La tendència de el risc a rebrot mostra una tendència clara a la baixa segons les gràfiques oficials de Salut.
D’altra banda, baixa el risc de rebrot a Catalunya , que suma 736 nous casos de coronavirus (uns 500 menys que ahir) i 12 morts . La baixada és gairebé de 10 punts (190,74), mentre també rebaixa la velocitat de propagació (de 1,09-1,05).
27 d’agost: 3.139 casos positius acumulats
Així, a data d’el agost 27 , Terrassa acumula 3.139 casos positius de covid -19 des de l’inici de la pandèmia. D’aquests 3.139 casos, 250 s’han detectat en centres residencials.
Segons les dades facilitades per la Generalitat, a Terrassa han mort 267 persones des de l’inici de la pandèmia. A data d’el 27 d’agost, hi ha un total de 22 pacients ingressats , 3 d’ells a l’UCI.
El risc de rebrot ha pujat a l’ 177,12 , pujant una 14,16 respecte a inicis d’aquesta setmana. Tot i així, la tendència de el risc a rebrot mostra una tendència a la baixa segons les gràfiques oficials de Salut.
D’altra banda, la Policia Municipal de Terrassa ha desallotjat una nau del carrer Apol·lo en la qual es realitzaven festes il·legals . Aquesta és una de les primeres actuacions d’aquest tipus que l’Ajuntament ordena per garantir la “seguretat ciutadana i frenar els contagis de covid “.
24 d’agost: 3.076 casos positius acumulats
Així, a data d’el agost 24 , Terrassa acumula 3.076 casos positius de covid -19 des de l’inici de la pandèmia. D’aquests 3.076 casos, 247 s’han detectat en centres residencials.
Segons les dades facilitades per la Generalitat, a Terrassa han mort 267 persones des de l’inici de la pandèmia. A data d’el 24 d’agost, hi ha un total de 29 pacients ingressats , 3 d’ells a l’UCI.
El risc de rebrot ha baixat a l’ 162,96 , un 14,3 menys que a finals de la setmana passada. La tendència de el risc a rebrot mostra una lleugera tendència a l’alça segons les gràfiques oficials de Salut.
D’altra banda, la Generalitat ha aplicat noves restriccions i s i prohibeixen totes les reunions socials de més de 10 persones a tot el territori , tant en l’àmbit públic com en el privat (però no en l’esfera laboral ni pel que fa a l’transport públic). Això s’aplicarà durant mínim 15 dies .
20 d’agost: 2.859 casos positius acumulats
Així, a data d’el agost 20 , Terrassa acumula 2.932 casos positius de covid -19 des de l’inici de la pandèmia. D’aquests 2.932 casos, 244 s’han detectat en centres residencials.
Segons les dades facilitades per la Generalitat, a Terrassa han mort 266 persones des de l’inici de la pandèmia. A data d’el 20 d’agost, hi ha un total de 32 pacients ingressats , 5 d’ells a l’UCI.
El risc de rebrot ha baixat a l’ 177,26 , 1 91,72 menys que a inicis d’aquesta setmana. La tendència de el risc a rebrot es mostra clarament a la baixa segons les gràfiques oficials de Salut.
D’altra banda, el Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya ha encarregat a la Creu Roja el desplegament d’un dispositiu d’un miler de persones, entre voluntaris i treballadors, per dur a terme una acció de sensibilització entre els joves davant el covid- 19 en diferents poblacions, entre elles Terrassa .
17 d’agost: 2.859 casos positius acumulats
Així, a data d’el agost 17 , Terrassa acumula 2.859 casos positius de covid -19 des de l’inici de la pandèmia. D’aquests 2.859 casos, 244 s’han detectat en centres residencials.
Segons les dades facilitades per la Generalitat, a Terrassa han mort 265 persones des de l’inici de la pandèmia. A data d’el 17 d’agost, hi ha un total de 33 pacients ingressats , 7 d’ells a l’UCI.
El risc de rebrot ha pujat a l’ 268,98, 1 43,51 menys que a finals de la setmana passada. La tendència de el risc a rebrot es mostra a la baixa segons les gràfiques oficials de Salut.
D’altra banda, ja ha entrat en vigor a Catalunya la prohibició de fumar al carrer sense una distància de seguretat de dos metres . La mesura, publicada al DOGC, també recomana limitar les trobades socials a un màxim de 10 persones .
13 d’agost: 2.679 casos positius acumulats
Així, a data de l’ agost 13 , Terrassa acumula 2.679 casos positius de covid -19 des de l’inici de la pandèmia. D’aquests 2.679 casos, 233 s’han detectat en centres residencials.
Segons les dades facilitades per la Generalitat, a Terrassa han mort 263 persones des de l’inici de la pandèmia. A data de l’13 d’agost, hi ha un total de 25 pacients ingressats , 8 d’ells a l’UCI.
El risc de rebrot ha pujat a l’ 312,49, 1 31,32 més que a inicis d’aquesta setmana. La tendència de el risc a rebrot es mostra a l’alça segons les gràfiques oficials de Salut.
D’altra banda, Sanitat veta fumar al carrer i tanca les discoteques per tal de tallar els brots per covid-19. La mesura ha estat adoptada per unanimitat en el Consell Interterritorial. L’aplicació d’aquestes mesures s’ha de fer d’acord amb la normativa de cada autonomia.
10 d’agost: 2.563 casos positius acumulats
Així, a data d’el agost 10 , Terrassa acumula 2.563 casos positius de covid -19 des de l’inici de la pandèmia. D’aquests 2.563 casos, 233 s’han detectat en centres residencials.
Segons les dades facilitades per la Generalitat, a Terrassa han mort 263 persones des de l’inici de la pandèmia. A data d’el 10 d’agost, hi ha un total de 27 pacients ingressats , 5 d’ells a l’UCI.
El risc de rebrot ha pujat a l’ 281,17 , un 93,38 més que a finals de la setmana passada. La tendència de el risc a rebrot es mostra a l’alça segons les gràfiques oficials de Salut.
Les carpes de l’ Departament de Salut a Terrassa han rebut una “molt bona resposta per part de la ciutadania”, segons declarava l’alcalde Jordi Ballart, fins 925 persones van acudir a realitzar-se el test PCR divendres passat a la localitat egarenca.
D’altra banda, el primer edil ha explicat que han “incrementat el control i la vigilància ” a les zones que els preocupen, “sobretot per evitar els botellons entre els més joves”.
6 d’agost: 2.345 casos positius acumulats
Així, a data d’el agost 6 , Terrassa acumula 2.345 casos positius de covid -19 des de l’inici de la pandèmia. D’aquests 2.345 casos, 228 s’han detectat en centres residencials.
Segons les dades facilitades per la Generalitat, a Terrassa han mort 263 persones des de l’inici de la pandèmia. A data d’el 06 d’agost, hi ha un total de 24 pacients ingressats , dos d’ells a l’UCI.
El risc de rebrot ha pujat a l’ 187,79 , 1 62,88 més que a inicis d’aquesta setmana. Tot i així sembla que la tendència de el risc a rebrot comença a mostrar una tendència estable en lloc de a l’alça.
Per la seva banda, l’Ajuntament ha ampliat les mesures i ha activat un equip de seguretat privada davant l’augment de casos positius. També s’intensificarà la neteja amb aigua de l’espai públic com a mesura dissuasòria per evitar concentracions de persones.
A més, s’han suspès les visites a les residències de gent gran al municipi.
2 d’agost: 2.231 casos positius acumulats
Així, a data d’el agost 2 , Terrassa acumula 2.231 casos positius de covid -19 des de l’inici de la pandèmia. D’aquests 2.231 casos, 228 s’han detectat en centres residencials.
Segons les dades facilitades per la Generalitat, a Terrassa han mort 262 persones des de l’inici de la pandèmia. A data d’el 02 d’agost, hi ha un total de 10 pacients ingressats i només un a la UCI.
____________________________
El risc de rebrot a Terrassa s’eleva a nivells de març tot i el lleuger descens del nombre d’ingressats [ 7-10-2020 canal Terrassa]
Pel que fa a la xifra d’ingressats per coronavirus, els hospitals de la ciutat han trencat la tendència a l’alça dels últims dies. A diferència dels 96 hospitalitzats del dilluns, aquest dimecres eren 84 -12 menys- els pacients ingressats a Mútua o a l’Hospital del CST. D’aquests, un total de 72 es troben atesos a planta mentre que la resta, 12, estan ingressats en cures intensives. Aquesta última xifra, la de malalts greus, no ha deixat d’augmentar durant l’última setmana i, en només 5 dies, s’ha vist doblada, passant de 6 a 12.
Des de l’inici de la pandèmia a Terrassa s’han practicat prop de 70.000 proves PCR, entre les quals s’han detectat uns 5.300 casos positius, fet que suposa que un 2,4% de la població ja ha estat infectada pel virus.
CAUSES DE MORT AL MÓN (2020): LA COVID-19
La Covid-19 se situa entre les principals causes de mort el 2020 [Cristina Sáez, lvg, 13-9-2020).
Res feia presagiar fa nou mesos, quan la humanitat es preparava per estrenar el 2020 , que el món canviaria com ho ha fet. El 31 de desembre, una pàgina web de el Govern xinès anunciava que s’havia descobert una pneumònia de causa desconeguda en Wuhan , una ciutat de 11 milions d’habitants. Aquell anunci va passar alguna cosa inadvertit, era un més dels que hi havia en marxa al planeta: ebola a l’Àfrica occidental, dengue a l’Afganistan , xarampió al Pacífic .
Poc podíem imaginar que el nou patogen SARS-CoV-2, causant d’aquella misteriosa infecció respiratòria, acabaria provocant una pandèmia mundial que, de moment, ja porta gairebé 30 milions de casos i un milió de morts, segons xifres de la Universitat Johns Hopkins (EUA). Tampoc que aquesta nova malaltia es col·locaria en un temps rècord entre les primeres causes de mort en adults al món, per davant de la diabetis, la malària, el càncer de pulmó o els accidents de trànsit. De fet, ja s’ha cobrat més morts que altres noves infeccions dels segles XX i XXI juntes, com SARS, MERS, grip A i Ebola.
“La Covid-19 s’ha col·locat en un tres i no res al podi de les malalties amb major mortalitat i això ha fet que el món s’adoni de cop d’l’impacte tan brutal que tenen les infeccions”, diu l’investigador Icrea Quique Bassat , de l’ Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). “Fins ara, no es prestava atenció a les malalties infeccioses, com tuberculosi, malària o VIH, que són la principal causa de mort en països en vies de desenvolupament, perquè amb prou feines afecten els països rics”. I rebla: “Si alguna cosa ha fet aquesta pandèmia és igualar-nos a tots, independentment de els diners”.
La pandèmia (COVID-19) registra una mitjana de prop de 300.000 nous casos i 6.000 morts diàries
Al 2017 van morir al planeta 56 milions de persones, unes 150.000 per dia, segons l’estudi epidemiològic més complet que existeix, elaborat per l’ Institut d’Mètriques i Avaluació de la Salut (IHME) de la Universitat de Washington a Seattle (EE. UU.). Un terç d’elles, o 17,8 milions, ho van fer per malalties cardiovasculars, principal causa de mortalitat al món des de fa 15 anys. Els segueixen la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), les infeccions respiratòries com pneumònia i bronquitis i les demències.
Tot i que és complicat assignar-li una posició, la Covid-19 segurament ja se situa entre aquestes principals causes de mort de l’any 2020, amb una mitjana de prop de 300.000 nous casos i unes 6.000 morts diàries. Cada dia al món moren 2.800 persones per diabetis, 3.600 en accident de trànsit i 7.000 per infeccions respiratòries.
“El que és particularment remarcable de l’Covid-19 són els enormes estralls que ha causat en tan poc temps. Comparativament, la pandèmia de VIH / sida ha causat moltes més morts, uns 39 milions, però és més insidiosa i lenta “, diu Theo Vós , investigador de l’IHME. Pics de malaltia i mortalitat tan ràpids només solen aparèixer associats a desastres naturals o guerres (terratrèmol de Haití , genocidi de Rwanda , fam xinesa en l’època de Mao …).
Per a Antoni Trilla, epidemiòleg de l’hospital Clínic de Barcelona , la Covid seria comparable en extensió i gravetat de la grip espanyola de 1918, que en un sol any va ocasionar uns 50 milions de morts, tot i que no hi ha consens sobre la xifra final. “Va matar a 50 milions d’un món de 2.500 milions, mentre que la Covid porta més de 900.000 persones en un món de 8.000 milions d’habitants. Segurament, en xifres relatives l’Covid no és tan bèstia, però en canvi ha aconseguit paralitzar el món com cap altra malaltia “, destaca Trilla.
“Hi ha malalties infeccioses que causen Covid light tots els anys, com la pneumònia, que provoca 900.000 morts anuals en nens, el 99% dels quals viu en països en vies de desenvolupament”, recorda Bassat, per a qui “el tràgic d’aquesta història és que, quan passi la Covid, seguiran morint 900.000 nens de pneumònia, i altres tants de malària, de VIH, de diarrea, per no tenir accés a aigua potable. Són malalties per a les quals hi ha eines de prevenció. I a ningú li importarà, perquè no afectaran els països rics “.
Segons l’OMS, més de la meitat de les morts en països de renda baixa es deuen a malalties infeccioses, per a moltes de les quals existeixen vacunes o tractaments, a més de problemes en l’embaràs i el part, i mancances nutricionals, factors que tot just suposen el 7% de les morts en països de renda alta. Només la Covid-19 està sent capaç de canviar aquesta estadística.
Una letalitat sis vegades superior a la grip
A l’inici de la pandèmia, eren freqüents les comparacions entre Covid-19 i grip, encara que aviat es va començar a veure que la Covid-19 era més letal que la grip estacional i molt menys benigna. La letalitat indica quants morts es donen respecte a l’total de malalts que produeix una patologia. En el cas de la grip és de l’0,1%, mentre que la de la Covid-19 és sis vegades superior, segons l’OMS (de l’0,6%). La grip cada any produeix entre 3 i 5 milions de casos i entre 290.000 i 650.000 morts. En comparació, el virus de l’Ebola, té una taxa de letalitat molt elevada, propera a l’50%. Els experts jutgen que la letalitat de la Covid-19 podria canviar quan comenci l’hivern a l’hemisferi nord (ja que fins ara la major part de la propagació s’ha donat en els mesos temperats o càlids). A mesura que les temperatures baixin i el fred faci que més gent estigui en interiors, on hi ha més probabilitat que es transmeti la infecció, és probable que augmenti la taxa de letalitat. Segons Theo Vós, de l’Institut d’Mètriques i Avaluació de la Salut (IHME) a Seattle (EUA), a Espanya l’escenari no és favorable. “Si no passa res, a la tardor esperem que la taxa pugui augmentar dramàticament i causar moltíssimes més morts. En la majoria dels països de l’hemisferi nord, les coses no pinten gens bé “. a la tardor esperem que la taxa pugui augmentar dramàticament i causar moltíssimes més morts. En la majoria dels països de l’hemisferi nord, les coses no pinten gens bé “. a la tardor esperem que la taxa pugui augmentar dramàticament i causar moltíssimes més morts. En la majoria dels països de l’hemisferi nord, les coses no pinten gens bé “.
EPIDÈMIES I ART
De la por a la vacuna
[Isabel Gómez Melenchón, LVG, 31-3-2020]
Set moments d’una epidèmia a través d’l’art
L’art ha retratat i ha estat víctima i testimoni de les plagues que ha patit i pateix la humanitat des de fa més de cent mil anys; víctimes, perquè els artistes han patit en carn pròpia, en les de les seves famílies i els seus conciutadans les successives envestides de la malaltia, i fins i tot alguns, com Hans Holbein el Jove o Tiziano , van sucumbir a elles: d’el primer es pensa que la seva mort en Londres en 1543 es va deure a la pesta, el segon va morir a Venècia en el brot de pesta negra de 1576. Testimonis, perquè les seves obres reflecteixen la manera com les seves societats van enfrontar les epidèmies i la manera de resoldre-les, O de intentar-ho, des de les supersticions medievals a el refugi de la religió, els hospitals i ja en els últims temps les vacunes i les campanyes de conscienciació social.
Entre les danses de la mort de el segle XIV i la sida en l’últim quart de segle XX la medicina, però no només ella, ha condicionat la manera de veure i veure’ns en el moment en què més fràgils som. La pesta i les seves representacions són el primer que ve a la memòria quan es parla d’art i plaga. Aquí estan Bruegel el Vell o el Bosco per recordar-nos els mals que assetgen la humanitat quan s’aparta de el bon camí; els hiperbòlics patiments dels personatges en El triomf de la mort (Bruegel, 1562) agermanen rics i pobres i reis i vassalls i s’inspiren en les successives epidèmies que va viure Europa des de l’arribada a 1347 a Itàlia de l’anomenada mort negra o pesta bubònica.
Durant tres-cents anys la pesta, la verola o el còlera (que possiblement va ser la causa de la mort de l’ Bosco en 1516) es van acarnissar amb les poblacions europees, però va ser en aquestes mateixes societats i moments històrics en què van florir mestres com Miquel Àngel, Tintoretto, Van Dyck … que van viure bona part desus existències sota la amenaça de les epidèmies. I així ho veiem en les representacions artístiques o altres documents, com l’enciclopèdia Omme Bonum elaborada a Londres al segle XIV, que inclou il·lustracions sobre l’atenció a víctimes de la pesta o la lepra.
Il·lustracions que mostren el diferent concepte que es tenia dels hospitals a la seva funció en l’actualitat, com ja indica l’etimologia de la paraula: hospes , de el llatí, vol dir hoste o visita; d’aquí es va passar a hospitalia o lloc per a visites i més endavant a hospital, amb que a l’edat mitjana ja es designava a el lloc on es cuidava els malalts i moribunds, i diem tenir cura, perquè només més endavant, amb les innovacions en matèria de higiene i els avenços mèdics es van convertir en espais on ser curats. Com mostren nombrosos gravats, durant les epidèmies que es succeïen a Europa els malalts eren aïllats en edificis per evitar l’expansió de la malaltia.
Si les pintures i gravats fins entrat el renaixement tenien un important component didàctic en el seu vessant admonitòria, el barroc mostraria ja sense embuts i d’una manera més realista els efectes de la pesta o el còlera en ciutats que van arribar a perdre una tercera part de les seves habitants, com Florència. Caravaggio en el seu Set obres de misericòrdia (1606) emfatitza com una de les obligacions de la cristiandat és donar sepultura als morts, cosa que en moments àlgids de la plaga s’acabava realitzant en fosses comunes a Florència i no només allà. A el mateix temps, grans mestres consagraven obres a determinats santsque podien ajudar a les localitats de les que eren patrons / es durant una epidèmia; un exemple és Sant Roc guarint les víctimes de la plaga, de Tintoretto, 1549. Sant Roc va ser considerat un protector enfront de les plagues perquè ell mateix havia sobreviscut a la pesta.
LA SOCIETAT. En 1878 una gran plaga de febre groga va afectar la ciutat de Memphis, a Tennessee, Estats Units, que comptava amb una població de 47.000 persones, de les quals 25.000 van ser evacuades. Amb ajuda dels altres estats i mitjançant col·lectes com la d’aquesta imatge es van construir hospitals i es van sufragar els serveis mèdics. Els morts finalment van superar diverses desenes de milers.
El salt temporal ens porta a les vacunes, començant per la temuda pigota. El pintor francès Louis Leopold Boilly va il·lustrar a principis de segle XIX com nens i adults eren immunitzats contra aquesta malaltia que ja causava estralls fa tres mil anys a Egipte o l’Índia. Va ser el primer pas per a l’eradicació de malalties, tot i que el doctor Edward Jenner (Gran Bretanya, 1749-1823) va haver d’enfrontar a la incredulitat de molts dels seus contemporanis en l’estament mèdic i no només en ell. Les burles cap a les seves investigacions tindrien la seva traducció en gravats irònics de l’època.
LA VACUNA. El virus de la verola va devastar poblacions humanes durant milers d’anys. L’artista nord-americà Ernest Board va recrear a principis de segle XX el moment històric en què Edward Jenner va inocular la primera vacuna de la verola a el petit James Phipps el 14 de maig de 1796 Foto: Getty
Però després de doblegar la verola de nou una epidèmia colpeja amb una força ja inusitada: la grip de 1918. El pintor Gustav Klimt seria una de les primeres víctimes de la plaga: va morir el 6 de febrer de 1918 a 55 anys. També va sucumbir a la influença l’austríac Egon Schiele , el 31 d’octubre de el mateix any ja molt primerenca edat: 28. Però va ser un supervivent, el noruec Edvard Munch, qui deixaria per a la posteritat una sèrie d’autoretrats en què mostra els canvis físics provocats per la grip, també mentals i socials: la convalescència en soledat, la por.
La irrupció de la societat no ja com a víctima o com a grup penitent sinó com a part activa en la lluita contra la malaltia es va produir especialment en la batalla contra la sida , però ja en el segle XIX i al XX la societat havia adoptat una actuació més activa en forma d’assistència i ajuda als malalts, des de la construcció d’hospitals a les campanyes per recaptar fons per als afectats. La irrupció de VIH, amb la estigmatització dels malalts, va obrir pas a un activisme artístic i social, perquè la malaltia, totes les malalties, ens afecten o poden afectés tots.
INFORMACIÓ ELABORADA A PARTIR DE “IMAGES OF THE Plague: INFECTUOUS DESEASES IN THE VISUAL ARTS”, PER DANIEL Sr. FOX I DIANE R. KARP, UNIVERSITAT DE CALIFÒRNIA, “A BRIEF STORY OF THE vaccine”, PER SARAH Zielinski PER AL Smithsonian Institute , I “EPIDEMICS AND THE ‘OTHER'”, SAMUEL COHN, OXFORD UNIVERSITY.
TERRASSA, AGOST-NOVEMBRE (1918): BACIL INFLUENZA, INSUFICIÈNCIA RESPIRATÒRIA……….GRIP
[27-3-2020] La grip espanyola del 1918 va afectar unes 4.000 persones a Terrassa
El coronavirus no és la primera pandèmia que altera la vida de Terrassa. També ho va fer fa 102 anys la grip espanyola, una cepa especialment agressiva del virus de la grip i que és considerada la pandèmia més letal de la història de la humanitat, causant entre 40 i 50 milions de morts, més que la Primera Guerra Mundial.
L’origen no se sap del cert, tot i que s’anomena espanyola perquè a la resta dels països europeus, inmersos en la censura de la guerra, no se’n parlava tant com aquí.
El primer cas a Terrassa es va detectar l’agost del 1918 i, fins al novembre, quan es va donar per acabada l’epidèmia, va afectar unes 4.000 persones i en va matar 214. Segons l’historiador José Luis Lacueva, les mesures higièniques van evitar mals pitjors.
Com ara, l’Ajuntament va haver d’adoptar mesures excepcionals per controlar la propagació del virus.
Entre els remeis de l’època, va fer fortuna l’Eucaliptina Inhalante.
A Sabadell, l’Ajuntament també publicava una sèrie de recomanacions. Moltes són les mateixes que sentim avui. D’altres són més curioses, com “l’exercici moderat al sol” o “l’excreta diària del tub intestinal”.
Si es vol evitar noves pandèmies, el món ha de millorar en alguns aspectes, com en el control higiènic prop dels reservoris de virus i en incrementar la inversió pública en l’àmbit de la salut.
[FOTO 1: Autoclau per esterilitzar roba al Parc de Desinfecció, 1920. Arxiu Tobella. Autor: desconegut / Artemi Prats.]
[FOTO 2: Treballadors al Parc de Desinfecció. Arxiu Tobella. Autor: Amer. Procedència: Miquel Agustí]
El nen que ens va protegir contra la malària
El nen que ens va protegir de la malària [Carl Zimmer / New York Times] ara, 24-3-2018
Un estudi determina que la mutació genètica que confereix immunitat contra la malària va aparèixer fa 7.300 anys al Sàhara, quan aquest territori encara no era un desert
Fa milers d’anys, al Sàhara hi va néixer un nen molt especial. En aquella època no era un desert, sinó una franja verda plena de sabanes, boscos, llacs i rius. Les colles de caçadors-recol·lectors hi vivien còmodament, pescant peixos i caçant hipopòtams. Una mutació genètica va alterar l’hemoglobina del nen, que és la molècula dels glòbuls vermells que transporta l’oxigen per tot el cos. Però no li va passar res, perquè tenim dues còpies de cada gen, i l’altre gen de la seva hemoglobina era normal. El nen va sobreviure, va tenir fills i va transmetre la mutació a les generacions següents.
De caçadors a agricultors
Com que la vegetació del Sàhara es va convertir en desert, els descendents dels caçadors-recol·lectors van esdevenir pastors i agricultors, i es van traslladar a altres parts de l’Àfrica. Aquella mutació ha subsistit durant generacions, i per un bon motiu: les persones que la tenien estaven protegides contra una de les principals amenaces per als humans d’aquella regió, la malària.
Però aquest avantatge genètic comportava un problema: de tant en tant, dos descendents d’aquell nen s’aparellaven i tenien fills. Alguns dels seus fills heretaven dues còpies del gen mutant de l’hemoglobina en lloc d’una. Aquests nens ja no podien produir hemoglobina normal. En conseqüència, les seves cèl·lules vermelles es tornaven defectuoses i els obstruïen els vasos sanguinis. Aquesta malaltia, ara coneguda com a anèmia de cèl·lules falciformes o drepanocítica, causa uns dolors fortíssims, dificultats per respirar, insuficiència renal i fins i tot vessaments cerebrals. En les primeres societats humanes, la majoria de nens amb anèmia falciforme segurament no passaven dels 5 anys. De tota manera, la protecció contra la malària es va continuar propagant gràcies a l’herència d’una única mutació de cèl·lules falciformes.
Avui, després de més de 250 generacions, milions de persones de tot el món han heretat aquesta mutació. Tot i que la majoria de portadors viuen a l’Àfrica, n’hi ha molts al sud d’Europa, el Pròxim Orient i l’Índia. Aquests portadors tenen un total anual de 300.000 fills amb anèmia falciforme.
L’origen d’una malaltia
El motiu pel qual va aparèixer la mutació de cèl·lules falciformes entre els humans és una llarga odissea, tal com es desprèn de les noves investigacions dutes a terme al Centre de Recerca en Genòmica i Salut Global pels investigadors Daniel Shriner i Charles N. Rotimi, director del centre. El seu estudi ha aparegut recentment a l’ American Journal of Human Genetics.
Shriner i Rotimi han analitzat els genomes de gairebé 3.000 persones per reconstruir la història genètica de la malaltia. Han arribat a la conclusió que la mutació va sorgir fa aproximadament 7.300 anys a l’Àfrica occidental. Posteriorment, les migracions la van estendre a gran part de l’Àfrica i després a altres llocs del món. Allà on hi havia malalts de malària, el gen protector ha subsistit, però ha donat lloc també a l’aparició de l’anèmia de cèl·lules falciformes. Avui dia aquesta anèmia és encara una pesada càrrega per a la sanitat pública. En molts països pobres, la majoria de nens amb aquesta malaltia encara moren molt aviat. Als Estats Units la mitjana de vida dels malalts s’ha allargat fins als 45 anys. Charles N. Rotimi diu que, si entenguéssim millor la història de l’anèmia falciforme, milloraria l’atenció mèdica: els investigadors serien capaços de diagnosticar qui patirà els símptomes greus o lleus de la malaltia: “No hi ha dubte que això podria ajudar els metges a tractar els pacients de tot el món”.
Descobriment als Estats Units
Els metges nord-americans van descobrir l’anèmia falciforme a principis de la primera dècada del segle XX. El nom de la malaltia prové del canvi d’aspecte dels glòbuls vermells, que deixen de ser rodons per adquirir una forma anormal de falç. Els metges es van adonar que la majoria de casos apareixien en afroamericans. Però, tot i que com a mínim el 8% d’afroamericans tenien cèl·lules sanguínies falciformes, la gran majoria no presentava símptomes de cap mena. El 1950, però, els investigadors ja havien resolt aquesta paradoxa perquè van descobrir la diferència entre tenir una còpia mutada del gen de l’hemoglobina i tenir-ne dues. Aleshores també se sabia ja que l’anèmia falciforme no era exclusiva dels Estats Units.
La malaltia a la resta del món
A l’Àfrica els investigadors van trobar glòbuls vermells falciformes en persones d’una àmplia franja, des de Nigèria, a l’Àfrica occidental, fins a Tanzània, a l’est. També van aparèixer índexs elevats d’aquestes cèl·lules al Pròxim Orient i l’Índia i en països del sud d’Europa, com ara Grècia. Des del punt vista genètic, això no tenia cap sentit. Atès que heretar dues còpies del gen és letal, la mutació hauria d’esdevenir més infreqüent amb el pas de les generacions, no més corrent. El 1954 el genetista sud-africà Anthony C. Allison va observar que els ugandesos portadors d’una còpia de la mutació de cèl·lules falciformes contreien menys sovint la malària que les persones amb una hemoglobina normal. Investigacions posteriors van confirmar el descobriment d’Allison. Pel que semblava, la mutació de cèl·lules falciformes protegia de la malària matant d’inanició el paràsit unicel·lular que causa la malaltia. Aquest paràsit s’alimenta d’hemoglobina i, per tant, segurament no es pot desenvolupar en la versió falciforme de la molècula. “La cèl·lula falciforme és un dels pocs exemples de l’evolució humana en què tenim una idea molt clara del que va passar i per què”, diu Bridget Penman, experta en malària de la Universitat de Warwick, a Anglaterra.
L’origen d’una mutació
Els primers estudis genètics apuntaven que cinc tipus diferents d’ADN, coneguts com a haplotips, envolten la mutació. Aquests haplotips reben la denominació dels llocs on són més habituals (àrab/indi, Benín, Camerun, República Centreafricana i Senegal) i van esdevenir importants per diagnosticar l’anèmia de cèl·lules falciformes perquè, segons semblava, la gravetat de la malaltia depenia del tipus d’haplotip. A més, van permetre als científics estudiar la història de la mutació.
Segons Bridget Penman: “No se sabia si la mutació de cèl·lules falciformes havia sorgit diverses vegades o només una”. Per a alguns investigadors, els cinc haplotips demostraven que la mutació havia sorgit en cinc ocasions diferents i cinc llocs diferents. A d’altres, però, els semblava poc probable que aquest fenomen genètic es repetís tantes vegades.
Un estudi amb 3.000 persones
Rotimi i Shriner van estudiar els genomes de 2.932 persones de tot el món. Van descobrir que n’hi havia 156 -sobretot de l’Àfrica, però també de Barbados, els Estats Units, Colòmbia i Qatar- que tenien una còpia de la mutació de cèl·lules falciformes. Els investigadors van analitzar l’ADN que envoltava la mutació. Tot i que en bona part era idèntic en totes les persones, en alguns aspectes presentava diferències. Combinant les seves descobertes, van concloure que les 156 persones havien heretat la mateixa mutació d’una única persona que va viure fa aproximadament 7.300 anys. “Això sol és ja és una gran aportació per entendre les coses”, afirma Bridget Penman.
L’expansió d’una mutació
El nou estudi també dona algunes pistes sobre la manera com la mutació es va estendre a milions de descendents. La seva versió més antiga s’ha trobat en persones de l’Àfrica occidental i central. És possible que l’hagin heretat d’un avantpassat del Sàhara quan encara era aquella franja verda plena de sabanes, boscos, llacs i rius. Més endavant, potser es va estendre a altres parts de l’Àfrica arran de l’expansió dels bantus.
Aquests grups humans van aparèixer fa uns 5.000 anys al que avui és el Camerun i Nigèria, i van convertir gran part dels boscos en terres de conreu. És possible que, en desbrossar les terres per cultivar-les, contribuïssin a propagar la malària a través dels mosquits. Els insectes es multiplicaven ponent ous en aigües estancades al costat dels cultius i s’alimentaven dels cada vegada més nombrosos agricultors. La intensificació de la malària en alguns col·lectius humans potser va accelerar també la propagació de la mutació de cèl·lules falciformes, que tenia un efecte protector contra la malaltia.
Daniel Shriner i Charles N. Rotimi han arribat a la conclusió que, durant els següents mil·lennis, els bantus van transportar la mutació a bona part de l’Àfrica oriental, central i meridional. Als llocs on la malària era prevalent, la mutació representava una protecció. Però la malària és menys freqüent al sud de l’Àfrica, on la mutació de cèl·lules falciformes també es presenta menys habitualment.
De l’Àfrica a la resta del món
L’estudi apunta que, posteriorment, els africans van portar la mutació a altres parts del món. Diverses onades migratòries es van desplaçar al Pròxim Orient. Gent de diversos orígens ètnics s’anava aparellant i, així, la mutació es desplaçava més lluny, cap a Europa i l’Índia. Alguns africans occidentals capturats per al tràfic d’esclaus van portar la mutació de cèl·lules falciformes a les Amèriques. Però en llocs com els Estats Units, on la malària era poc freqüent o inexistent, la mutació ja no representava un avantatge evolutiu. En conseqüència, la incidència de l’anèmia de cèl·lules falciformes entre els afroamericans és més baixa que entre els actuals africans.
Reptes pendents
Frédérick B. Piel, epidemiòleg de l’Imperial College de Londres, afirma que li agradaria molt que apareguessin estudis més complets i basats en el genoma sobre la mutació de cèl·lules falciformes. Diu que encara no sabem si aquestes pautes es troben en milers de portadors o només en 156.
Penman diu que els científics també haurien d’estudiar les diferents variacions genètiques identificades en aquesta nova investigació. Aquestes variacions poden ajudar a explicar per què a algunes persones la mutació de cèl·lules falciformes els provoca símptomes letals i a d’altres només lleus, una cosa que els científics encara són incapaços d’explicar. Segons Penman: “Saber això ja serviria de base per impulsar nous tractaments”.
________________________________
Per saber-ne més: La malaria.com
L’Alfredo, investigador de la malària
Eliminació de la malària- ISGLOBAL