Troben els primers ‘Homo sapiens’[CARL ZIMMER , 7-6-2017, The New York Times]
La descoberta situa els nostres orígens 120.000 anys
abans del que es creia i al Marroc en lloc d’Etiòpia
Els orígens de la nostra espècie, ‘l’Homo sapiens’, podrien no ser els que crèiem fins ara. El descobriment d’uns fòssils al Marroc, publicats ahir per la revista ‘Nature’, trastoquen tot el que en sabíem: la humanitat va evolucionar abans i en un lloc diferent del que pensàvem. Els fòssils més antics que coneixíem fins ahir es trobaven a Etiòpia i eren de fa només 195.000 anys. Amb la troballa al jaciment de Jebel Irhoud, a uns 150 quilòmetres a l’oest de Marràqueix, s’evidencia que ja hi havia individus ‘Homo sapiens’ fa 315.000 anys, 120.000 anys abans del que es creia. I, en lloc de ser a Etiòpia, el bressol de la nostra espècie és al nord d’Àfrica.
De les restes trobades a Jebel Irhoud se’n dedueixque els humans que vivien en aquell
emplaçament s’assemblaven molt entre ells, i també als humans actuals. Ho assegura el paleoantropòlegJean-Jacques Hublin, un dels autors de l’estudi. Aquests homínids, diu, tenien les celles espesses, la barbeta petita i la cara plana i ampla. “El seu rostre era el d’algú a qui et podries trobar al metro”, detalla. Els cervells d’aquells primers humans, no obstant, eren molt diferents dels nostres. Tot i que eren tan grans com els cervells moderns, encara no havien adoptat la forma arrodonida d’avui en dia. Eren llargs i mésaixafats, com els dels homínids anteriors.
El doctor Phillip Gunz, de l’Institut Max Planck(Alemanya), expert en fòssils, assenyala que elcervell humà podria haver-se arrodonit en unafase posterior de l’evolució. El lòbul parietal i elcerebel, en concret, situats a la part posterior delcrani, podrien haver anat creixent durant milersd’anys. “Són canvis per l’adaptació a la manera com funciona el cervell”, il·lustra Gunz. Així i tot,afegeix l’expert, no se sap exactament com un cervell més rodó va poder canviar la forma en què pensem.
es cares d’aquells primers Homo
sapiens s’assemblaven molt a les
nostres, però els seus cervells
encara no tenien la forma
arrodonida actual. NATURE
Humans sofisticats
Els habitants de Jebel Irhoud eren certament sofisticats. Podien fer foc i armes artesanals complexes, com ara llances amb mànecs de fusta, necessàries per matar els animals que pasturaven la sabana que cobria el Sàhara fa 300.000 anys. Les pedres fogueres que s’han trobat, a més, indiquen que aquests primers‘Homo sapiens’ eren capaços de cobrir llarguesdistàncies per abastir-se. De pedres fogueres semblants a les de la troballa se n’han trobat en altres indrets a l’Àfrica, i des de fa dècades els investigadors s’han preguntat qui les devia haver manufacturat. Els fòssils trobats a JebelIrhoud plantegen la possibilitat que fossin manufacturats per aquests primers‘Homo sapiens’.Si això fos cert, el doctor Gunz i els seus col·legues argumenten que la nostra espècie podria haver estat evolucionant com una xarxa de grups repartits per tot el continent. John Hawks, paleoantropòleg de la Universitat de Wisconsin,que no ha participat en l’estudi, assegura que és una idea plausible, tot i que els descobriments recents de fòssils de la mateixa època plantegen la possibilitat que fossin fets per altres homínids. L’única manera de resoldre la qüestió serà trobar més fòssils des del moment en què va sorgir la nostra espècie.
Avui en dia, els parents vius més pròxims a l’’Homo sapiens’ són els ximpanzés i els bonobos, amb qui compartim un ancestre comú que va viure fa més de 6 milions d’anys. Els nostres antics parents van acabar evolucionant en moltes espècies diferents, coneguts com a homínids. Durant milions d’anys, aquests homínids van assemblar-se molt als simis: eren baixos, tenien cervells petits i només podien fabricar eines de pedra.[…]