La Primera Guerra Mundial (1914-1918)

Objectius

1.  Conèixer les causes que van desencadenar la Primera Guerra Mundial.

2.  Descriure les relacions internacionals prèvies a la guerra, els interessos de les grans potències i els conflictes que van afavorir l’esclat de la guerra.

3.  Reconèixer les aliances establertes entre els països dels dos blocs enfrontats.

4.  Explicar les causes immediates de l’esclat de la Gran Guerra.

5.  Descriure el potencial militar dels països que van participar en el conflicte, les estratègies militars i l’evolució dels moviments de les forces enfrontades.

6.  Analitzar les causes de l’extensió i mundialització del conflicte.

7.  Explicar el resultat dels tractats de pau i valorar la funció de les organitzacions nascudes després de la guerra per garantir la pau.

8.  Analitzar les repercussions demogràfiques, econòmiques, polítiques i territorials de la Gran Guerra, i centrar-se en el nou mapa d’Europa després del conflicte.

9.  Explicar els canvis socials que es produeixen quan s’acaba el conflicte. Valorar fins a quin punt la guerra va contribuir a l’emancipació de la dona.

 

 

El 28 de juny del 1914 l’hereu de la corona austríaca, l’arxiduc Francesc Ferran, i la seva esposa van ser assassinats a Sarajevo, capital de Bòsnia (territori eslau ocupat per l’Imperi Austrohongarès)

 

Soldats francesos marxen cap el front

 

Soldats francesos a la batalla de Verdun [febrer-desembre 1916]

Soldats alemanys i gossos equipats (amb caretes antigàs) per fer front a la guerra química

Desenvolupament del tema

1. Les grans potències europees.

  • Gran Bretanya.
  • França
  • El Segon Reich Alemany
  • La Russia dels Romanov
  • L’Imperi Austrohongarès
  • L’Imperi Otomà

2. Les causes de la guerra

  • Un complex sistema d’aliances internacionals: la Triple Aliança i la Triple Entesa.
  • Els enfrontaments armats entre les potències: hostilitats entre imperialismes rivals al nord d’Àfrica; el conflicte balcànic [1912-1913]
  • La crisi de l’estiu del 1914: el 28 de juny l’arxiduc Francesc Ferran i la seva esposa van ser assassinats a Sarajevo.

3. El desenvolupament del conflicte.

  • La guerra de moviments (agost de 1914): pla Schlieffen, batalla del Marne [setembre del 1914], Tannenberg i llacs Masurians [setembre del 1914]; entrada en la guerra de l’Imperi Otomà [novembre de 1914] al costat dels imperis centrals. La mobilització dels imperis colonials va fer que el conflicte arribés a uns altres continents més enllà d’Europa.Les colònies alemanyes de l’Àfrica van ser conquerides pels britànics -excepte Tanganyka- i les d’Àsia, pel Japó. A l’Orient Mitjà els aliats van ocupar les possessions otomanes de Palestina, Síria, Aràbia i l’Iraq, amb l’ajuda dels nacionalistes àrabs.
  • La guerra de posicions (1914-1917): pel maig del 1915 Itàlia entra en guerra al costat dels aliats; els britànics van intentar prendre el Bòsfor i els Dardanels per aïllar Turquia, però van fracassar a Gal·lípoli [1915]; entrada en la guerra de Bulgària al costat dels imperis centrals [octubre del 1915]; batalla naval a la zona de Jutlàndia , amb un enfrontament angloalemany que no tingué ni vencedors ni vençuts [1916]; batalla de Verdun [febrer 1916]; batalla del Somme [juliol de 1916].
  • La crisi del 1917: els Estats Units entren en guerra [van aportar al bloc aliat més d’un milió de soldats i la seva potent indústria]; la Revolució Russa i l’ascens dels bolxevics al poder va provocar un canvi molt important de la situació. Al desembre del 1917 el nou govern soviètic va signar l’armistici de Brest-litovsk i al març del 1918 el tractat de pau del mateix nom, pel qual Rússia va abandonar la guerra i va cedir una gran quantitat de territori a Alemanya; batalla de Caporetto [novembre del 1917].
  • L’ofensiva del 1918 i el final de la guerra: fracàs de la gran ofensiva d’Alemanya al front de l’oest [victòria decissiva dels aliats, enfortits per l’ajut nord-americà, a la zona del Marne; ofensiva general dels aliats [britànics, francesos i italians van derrotar, respectivament, els turcs, els bulgars i els austriacs al front dels balcans – setembre i octubre del 1918]. Col·lapse alemany: la marina alemanya es va amotinar a Kiel, desmoralització de la població; una revolució inspirada en el model rus va esclatar a tot el país; Guillem II va abdicar el 9 de novembre de 1918 i es va proclamar la república; un govern dirigit pel partit socialdemòcrata alemany va signar l’armistici el dia 11 de novembre al bosc de Compiègne (Rethondes) davant militars francesos  i anglesos. La guerra s’havia acabat.

4. Els tractats de pau

[ pel gener de 1919 es va inaugurar a París una conferència de pau en què van participar els representats de les quatre potències vencedores: Wilson (Estats Units), Clemenceau (França), Lloyd George (Gran Bretanya) i Orlando (Itàlia). La pau de París va crear un mapa europeu totalment nou, en què van desaparèixer dos imperis tradicionals (l’austíac i l’otomà) i van aparèixer  en lloc seu estats nous. Alemanya va ser declarada responsable de la guerra, juntament amb els seus aliats,  i fou castigada amb pèrdues territorials i amb el pagament d’elevadíssimes reparacions de guerra.]

  • Versalles
  • Saint Germain
  • Trianon
  • Neully
  • Sèvres

4. Les conseqüències de la guerra

  • Els efectes demogràfics i econòmics
  • Conseqüències polítiques i territorials
  • Els canvis socials: nova estructura social, manifestacions nacionalistes d’alguns pobles colonitzats i emancipació de la dona.


 

 

 

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *