PAU: DOSSIER sobre el present i el futur de la Selectivitat

Dossier, Ara (9-6-2018)

  1. Alumnes, mestres i experts: clam per una nova selectivitat
  2. Selectivitat: Per què es manté el mateix model?

  3. Els alumnes dubten de la utilitat de l’examen

  4. Els correctors, poc partidaris del canvi

  5. No ha de fer por reformar la selectivitat

     

    El King's College de Cambridge

    El King’s College de Cambridge / GETTY

  6. Els requisits per ser universitari a Europa

 

 

PAU 2018 – GEOGRAFIA – Estructura de l’examen i criteris d’avaluació

Estructura de l’examen

  1. La prova té una part comuna, valorada en 4 punts, i una part optativa, de 6 punts.
  2. La part comuna consta de dos exercicis (1 i 2). Cada exercici té un valor de 2 punts.
  3. La part optativa consta de tres exercicis (3, 4 i 5) i n’has de triar només dos. Cada exercici té un valor de 3 punts.
  4. Cada exercici està introduït per una font que pot ser un mapa, un gràfic, una taula de dades, una fotografia, un esquema gràfic, un text breu, etc.
  5. A cada exercici s’hauran de respondre 2 o 3 preguntes.
  6. Les preguntes estan orientades a l’avaluació de competències i poden ser de tipologia diversa, com per exemple:
    • Descriure, explicar, raonar i justificar un fenomen o fet geogràfic introduït per una font.
    • Relacionar unes dades amb les causes i conseqüències d’un determinat fet geogràfic.
    • Completar les dades d’una taula.
    • Localitzar comunitats autònomes, províncies, comarques, ciutats i els principals accidents geogràfics en un mapa d’Espanya i de Catalunya.
    • Definir els principals conceptes utilitzats en Geografia.

En totes les preguntes es valorarà positivament els continguts conceptuals i la utilització de la terminologia geogràfica, la precisió, l’ordre i la claredat en l’exposició.

Criteris d’avaluació

Es tenen en compte els següents criteris:

  • Has de respondre les quatre qüestions amb concreció i claredat.
  • En tots els exercicis es valora la utilització dels termes i els conceptes de la Geografia i les capacitats d’anàlisi i de comunicació o síntesi dels elements, agents i processos implicats en els fenòmens geogràfics.
  • Es tenen en compte els següents aspectes generals: una correcta estructura i organització de la resposta, l’ordre lògic, la precisió i el rigor conceptual, la capacitat d’argumentació, la comprensió i comunicació dels coneixements, la riquesa del llenguatge emprat (especialment pel que fa a la utilització del vocabulari específic de la Geografia).
  • La correcció gramatical, l’ortografia, la presentació i una cal·ligrafia llegible també es valoren.

Informació addicional de la matèria

ORIENTACIONS PER A L’EXAMEN DE GEOGRAFIA. PAU 2018

PROVES MODEL EXAMEN

PAUTES DE CORRECCIÓ DEL MODEL DE NOU EXAMEN

 

PAU 2018 – HISTÒRIA – Estructura de l’examen i criteris d’avaluació

 

Estructura de l’examen

1. Cada prova té dues opcions (A i B). Has de triar-ne una.

2. Cada opció consta de dos exercicis. Un es refereix a un tema anterior al 1936 (temes 1, 2 i 3) i l’altre a un tema posterior a 1936 (temes 4, 5 i 6). El temari és:

Tema 1. La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Tema 2. El catalanisme polític: precedents, aparició i evolució (1833-1931).
Tema 3. La Segona República (1931-1936).
Tema 4. La Guerra Civil (1936-1939).
Tema 5. El franquisme (1939-1975).
Tema 6. La transició i la democràcia (1975-1986).

3. Cada opció inclou un exercici referit concretament a la Història de Catalunya.

4. Cada opció compta amb un exercici amb qüestions referides a un text i un altre amb qüestions referides a una font no textual (mapa, organigrama, gràfic, sèrie estadística, fotografia, etc). Cada exercici té un valor de 5 punts i inclou dues preguntes. La primera pregunta està subdividida en tres qüestions i la segona pregunta està subdividida en dues preguntes, de les quals només n’has de contestar una. Les dues qüestions de cada exercici responen a aquest esquema:

En la 1ª pregunta es demana el següent:

a. La descripció de la font:

  • Has de descriure de quin tipus de font es tracta (text, gràfica, mapa, etc).
  • Si es tracta d’un text, has de distingir-ne l’origen entre les fonts primàries o històriques (les contemporànies dels fets) i les secundàries (documents elaborats posteriorment als fets).
  • Els textos poden ser polítics (constitucions, discursos, lleis, decrets, etc), econòmics, socials, culturals, historiogràfics, etc.
  • Després de classificar el text has d’explicar breument de què tracta, quina és la idea fonamental.
  • Si es tracta d’ un mapa, gràfic, sèrie estadística, etc, has d’indicar a què es refereix, descriure-la i explicar la idea fonamental de manera breu.

b. La contextualització de la font.
c. L’anàlisi dels aspectes rellevants de la font.

En total, la primera pregunta té un valor de 2,5 punts que es distribueixen de la següent manera: 1a) 0,75 punts; 1b) 0,75 punts, i 1c) 1 punt.

En la segona pregunta has de sintetitzar alguns aspectes del tema en el qual s’inscriu el contingut de la font proposada a través d’una qüestió que escollireu (a) o (b). En total la pregunta tindrà un valor de 2,5 punts.

5. Entre les preguntes dels dos exercicis de cada opció es procura, en la mesura del possible, que hi hagi un equilibri entre aspectes polítics, socials i econòmics.

Criteris general d’avaluació

1. Has de respondre les qüestions referides a cada font amb correcció, concreció i claredat. Has de definir i explicar els conceptes i aspectes fonamentals.

2. En tots els exercicis es valora la comprensió de conceptes històrics i la capacitat d’anàlisi de fonts i de comunicació o síntesi de coneixements històrics.

3. En els exercicis amb suport no textual (mapa, gràfic, quadre estadístic, organigrama, esquema, il·lustració, fotografia, etc) es valora especialment, entre d’altres aspectes, la teva capacitat per identificar i definir conceptes, així com d’establir relacions.

4. En qualsevol cas es tenen en compte els següents aspectes generals: la claredat conceptual; l’ordre lògic i el rigor en l’exposició; la capacitat d’argumentació, comprensió i comunicació dels coneixements; la riquesa del llenguatge (utilització del vocabulari específic de la història); la correcció gramatical; la presentació, la cal·ligrafia llegible i altres aspectes procedimentals pertinents en aquest tipus de prova.

Informació addicional de la matèria

En el següent enllaç pots consultar els continguts de la matèria.

(2010) Accés a la universitat

La Universidad pone más cara la nota

Unas complicadas integrales, en Matemáticas, y la proclama de Companys en los ‘fets d’octubre’, en Historia, entre las pruebas de ayer en la selectividad
S. T. – Barcelona

EL PAÍS – 11-06-2010
El miedo a quedarse fuera de la carrera elegida se ha instalado en las pruebas de selectividad universitaria. El 94% de los candidatos a acceder a la Universidad se están examinando para subir nota y eso puede elevar la puntuación mínima exigida. Matemáticas, Geografía y Biología encabezaron ayer las preferencias de los alumnos que optan a subir su puntuación para poder ingresar en la carrera deseada.

Es el primer año que se puede subir nota. Hasta ahora la puntación máxima era 10. Ahora puede llegar a 14 con tres exámenes más. La nota de acceso o precio que pagar para entrar en una carrera sigue saliendo de la relación entre la oferta de plazas y la demanda, por una parte, y la nota más alta que pide esa carrera, por otra. Quien tiene la nota más alta marca el techo y así hacia abajo hasta agotar las plazas.

“Por medio punto más te puedes jugar la entrada”, aseguraba ayer Teresa Párrega, profesora de Geografía en el colegio Sant Josep Obrer de L’Hospitalet de Llobregat. Algunos de sus alumnos han optado por la Geografía para poder subir nota.

Un estudiante que acaba sacando un cinco en selectividad y un seis en la optativa de Geografía debe multiplicar ese seis por 0,1, lo que le da 0,6 puntos extras y le permite pasar del cinco inicial en la fase común al 5,6.

Un ejemplo es Silvia Bové, que tiene 18 años y quiere estudiar Turismo en la Escuela Mediterrani de Barcelona, adscrita a la Universidad de Girona. “Hasta ahora bastaba con un cinco para entrar, pero prefiero asegurarme haciendo un examen para subir nota”, decía esta alumna del instituto Barres i Ones de Badalona.

Algunos profesores dijeron que fueron fáciles las pruebas de ayer de Matemáticas e Historia. En la de Matemáticas había un ejercicio en el que se tenía que hacer “una integral por partes, que no es habitual”, dijo el profesor, Artur Arroyo.

En la de Historia, el alumno tenía que elegir entre el ejercicio sobre una proclama del presidente Lluís Companys en los fets d’octubre, del 6 de octubre de 1934, o un parte de guerra republicano de julio de 1938. Y en Biología se debía escoger entre un entretenido ejercicio que arranca con el descubrimiento de una nueva especie de dinosaurio en China y una prueba sobre la herencia biológica a partir de guisantes, sus vainas y flores.