Nocions de Càstig

pillory_stocks

El càstig és la pràctica d’imposar alguna cosa desagradable per a una persona que ha fet alguna cosa inconvenient. Amb altres paraules és la pena imposada a algú per corregir-lo o per al manteniment de la disciplina.

Amb aquesta cocepció, en la nostra societat les persones que trangredeixen alguna norma són 8o han de esser castigats), judicialment o no, mitjançant multes, càstigs corporals o amb sentències de privació de llibertat (com la presó).

Michel Foucault descriu detalladament l’evolució del càstig des de la forca i el desmembrament medievals, fins als moderns sistemes de multes i empresonaments. Foucault observa una evolució en el càstig al delinqüent des del pur acte de venjança del rei fins a un ús més pràctic del mateix, enfocat cap a la dissuasió i la rehabilitació.

El càstig és la presentació d’un estímul contingent sobre una resposta que deriva en una disminució de la força d’aquesta resposta (així com també s’evidencia en la disminució de la freqüència de la mateixa). L’efectivitat del càstig a l’hora de suprimir la resposta depèn de molts factors, entre els quals s’inclouen la intensitat de l’estímul i la consistència amb la qual l’estímul és presentat quan es dóna la resposta. Educativament, alguns factors addicionals que incrementen l’efectivitat de la resposta són l’explicació verbal de la raó del càstig i una bona relació entre el nen i el pare o mare.

Aquests càstigs s’apliquen tenint en compte diferents àmbits i de diferents maneres:

·Si parlem de nens, alumnes o aprenent: són castigats per els seus educadors.

·Els esclaus, assistents domèstics i altres servents solien ser castigats per amos o patrons; de fet, encara en temps recents, alguns empleats encara poden estar subjectes contractualment a la possibilitat de ser castigats amb multes o humiliació.

·Organitzacions molt jerarquitzades, com la militar i la policial, i fins i tot de tipus religiós, apliquen encara una rígida disciplina que, internament, pot sostenir-se mitjançant un sistema judicial propi (tribunals canònics, marcials…).

·El càstig pot aplicar-se també en un sentit moral, especialment en l’àmbit religiós, en forma de penitència (que és un càstig voluntari) o impost en una teocràcia per una policia religiosa (com en un estat Islàmic rigorós) o en un estat no exactament teocràtic impost per un tribunal d’Inquisició.

Tipus de càstig


Càstigs soci-econòmics: Multes o pèrdues en els ingressos, Confiscació, Degradació, suspensió o expulsió, (especialment dins d’una jerarquia estricta, com la militar o religiosa), Restricció o anul·lació dels drets civils o d’un altre tipus, fins a l’extrem de la mort civil.

Càstigs físics o psicològics
càstigs corporals, tortura (psicològica o física), pena capital, sentencies de custòdia, exili, castració, prvació del son, humiliació pública…

El càstig corporal més important és la pena de mort . Aquest és una negació del primer dret de tota persona humana: el dret a la vida.

Hi ha moltes opinions sobre la pena de mort, però la més escoltada és aquella que la refusa.
Molta gent creu que la pena de mort no permet només evitar el risc d’error judicial, sinó que també permet acabar amb el calvari dels corredors de la mort i els perills de possible discriminació davant de qualsevol sentencia.
D’altra banda un criminal executat és rapidament oblidat, i no ell no ha pogut ni meditar els seus actes ni arrepentir-se. Aixi doncs tampoc ha pogut servir d’exemple de rehabilitació.

All in all, punishment hardens and renders people more insensible; it concentrates; it increases the feeling of estrangement; it strengthens the power of resistance.

-Friedrich Nietzsche

JMG

Exposició oral a classe. Esquema: Crims contra la humanitat

Un crim contra la humanitat és un terme de dret internacional que es refereix a actes d’assassinat massiu, persecució contra un poble, considerada com el delicte penal per sobre de tots els altres. El terme es va utilitzar per primer cop al preàmbul de la Convenció de La Haia de 1907 i següents, i posteriorment es va utilitzar durant els Judicis de Nuremberg (1945 al 1949), com a acusació per a les accions com l’Holocaust que no violaven un tractat específic però es considerava que exigien un càstig sever.

Segons té establert l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional (1998) es denomina Crim contra la humanitat a les conductes tipificades com
• Assassinat: homicidi intencionat.
• Extermini: imposició intencional de condicions de vida, entre unes altres la privació de l’accés a aliments o medicines, encaminades a causar la destrucció de part d’una població.
• Esclavitud: exercici de drets de propietat sobre una persona, inclòs el tràfic de persones, en particular de dones i nens.
• Deportació o trasllat forçós de població: expulsió de persones de la zona on estan presents legítimament sense motius autoritzats pel dret internacional, entenent-se que la deportació suposa creuar fronteres nacionals i que el trasllat forçós, no.
• Empresonament o altra privació greu de la llibertat física en violació de normes fonamentals de dret internacional.
• Tortura: dolor o sofriments greus, físics o mentals, causats intencionadament a una persona que l’acusat tenia sota la seva custòdia o control.
• Violació, esclavitud sexual, prostitució forçada, embaràs forçat, esterilització forçada o altres abusos sexuals de gravetat comparable.
• Persecució d’un grup o col•lectivitat amb identitat pròpia per motius polítics, racials, nacionals, ètnics, culturals, religiosos o de gènere o per altres motius universalment reconeguts com inacceptables conformement al dret internacional.
• Desaparició forçada de persones: detenció o segrest de persones per un Estat o una organització política o amb la seva autorització, consentiment o aquiescència.
• El crim d’apartheid: actes inhumans comesos en el context d’un règim institucionalitzat d’opressió i dominació sistemàtiques d’un grup racial per un altre amb la intenció de mantenir aquest règim.
• Altres actes inhumans de caràcter similar que causin intencionadament grans sofriments o atemptin contra la integritat física o la salut mental o física

Característiques d’aquests delictes:
1. Aquest tipus d’acció no només es refereix a atacs militars. Pot produir-se tant en temps de guerra com en temps de pau.
2. Es dirigeix contra una població civil.
3. L’atac ha de ser generalitzat o sistemàtic.
4. Han d’haver-se comès amb la conformitat d’una política estatal.
5. Els actes aïllats o comesos a l’atzar no poden ser considerats amb aquesta tipificació.

A theory of Justice (J Rawls)

«La justícia és la primera virtut de les institucions socials, com la veritat ho és dels sistemes de pensament. Una teoria,  per molt elegant i econòmica que sigui, ha de ser rebutjada o revisada si no és vertadera; així mateix, les lleis i les institucions,  independentment del seu grau d’eficiència i bon disseny, han de ser reformades o abolides si són injustes (…)

Cada persona posseeix una inviolabilitat fonamentada en la justícia que ni el benestar de la societat en conjunt  pot vulnerar. Per aquesta raó la justícia nega que la pèrdua de llibertat per part d’alguns pugui esdevenir correcta en virtut d’un major bé compartit per uns altres. No permet que els sacrificis imposats sobre una minoria pesin menys que la suma més gran d’avantatges que pugui gaudir una majoria. Per consegüent, en una societat justa s’estableix que la ciutadania és igual i té les mateixes llibertats; els drets que garanteix la justícia no estan subjectes a la negociació política o al càlcul de l’interès social. L’única cosa que ens permet acceptar una teoria errònia és la manca d’una teoria millor; anàlogament, una  injustícia és tolerable solament quan és necessària per tal d’evitar una injustícia encara més gran. Essent les primeres virtuts de les activitats humanes, la veritat i la justícia són innegociables».

(A Theory of Justice, pp.3-4)

Crec que aquest fragment reflecteix a trets molt generals però molt clars alhora el pensament de John Rawls i la seva teoria de la Justícia Social que hem tractat a classe. Què en penseu, d’ella? Us sembla que té raó quan afirma que veritat i justícia són innegociables i invulnerables?

Llibertat vs Igualtat?

equalityfreedom1d2

En aquesta fotografia s’observa clarament la idea de què la llibertat i la igualtat sempre han anat en sentit contrari. Sovint s’ha considerat la igualtat com un perill per la llibertat, de la mateixa manera que són moltes també les persones que creuen que la llibertat també constitueix un perill per la igualtat. Realment són conceptes tan oposats? Llibertat sense igualtat és injustícia, igualtat sense llibertat és opressió. Esteu d’acord amb aquesta frase? Creieu que tenen alguna relació aquests dos conceptes?  Hi ha algun concepte per sobre d’un altra?  Què en penseu del tema ?

En aquest enllaç es pot escoltar un debat de Catalunya ràdio en el què parlen del tema: http://www.catradio.cat/audio/34354/Llibertat-o-igualtat-Que-es-mes-important

APM

El ataque a Libia y el derecho internacional

Curtis Doebbler
Al Ahram Weekly

Traducido del inglés para Rebelión por Germán Leyens

El 19 de marzo de 2011 algunas naciones occidentales comenzaron el tercer conflicto armado internacional contra un país musulmán en la última década. Se esmeraron por afirmar que el uso de la fuerza contra Libia era legal, pero si se aplica el derecho internacional a los hechos vemos que en realidad el uso de la fuerza es ilegal.

Este breve comentario evalúa el uso de la fuerza contra Libia, comenzando por la Resolución 1973 del Consejo de Seguridad de la ONU que supuestamente lo autoriza y el eventual ataque contra el pueblo de Libia.

LOS HECHOS: A diferencia de las manifestaciones no violentas en Egipto, Túnez, Bahréin, Yemen y otros sitios en el mundo árabe, las manifestaciones que comenzaron en Libia el 17 de febrero degeneraron en unos días en una guerra civil. Ambas partes tenían tanques, cazabombarderos, armas antiaéreas y artillería pesada. Las fuerzas gubernamentales consistían sobre todo de militares entrenados, mientras la oposición armada consistía de soldados desertores y numerosos civiles que habían tomado las armas.

El nivel de fuerza que cada bando tiene a su disposición lo señalaron las afirmaciones del sábado 19 de marzo de que tanto un caza del gobierno libio como uno de la oposición habían sido derribados cerca de Bengasi. A medida que la guerra civil aumentaba en intensidad, la comunidad internacional consideró actuar en apoyo a la oposición armada. El 17 de marzo, el Consejo de Seguridad de la ONU adoptó la Resolución 1973. Y a las 42 horas comenzó un ataque contra las tropas del gobierno libio dirigido, según el ministro de Defensa británico William Hague, a matar al dirigente libio.

Cerca del mediodía hora local en Washington, DC, el sábado 19 de marzo, los cazabombarderos franceses lanzaron ataques contra objetivos descritos como tanques y sistemas de defensa aérea. Unas horas después, los barcos de guerra estadounidenses comenzaron a lanzar misiles de crucero contra objetivos libios.

Aunque países árabes y musulmanes se habían sumado a la coalición contra su vecino árabe y musulmán, ninguno de ellos participó realmente en los ataques aéreos enviando aviones. Inmediatamente después del inicio de los ataques aéreos, Rusia, China y el secretario general de la Liga Árabe, el egipcio Amr Moussa, condenaron la pérdida de vidas civiles causada por los bombardeos.

A pesar de los desmentidos de la intención de atacar al dirigente libio, atacaron las residencias y complejos utilizados por el coronel Muamar Gadafi. Después del primer día de bombardeos se informó de la muerte de más de cuatro docenas de civiles, incluyendo mujeres y niños.

Continua llegint

El cas d’Islàndia i la informació que ens arriba aquí.

En el següent blog: http://www.jivablog.com/11-03-2011/los-ciudadanos-de-islandia-dan-una-leccion-al-mundo.html, hi he trobat una interessant reflexió sobre la situació política actual d’Islàndia, de la qual els mitjans no diuen res. El poble, pacíficament, ha destituït el govern que els va portar a la crisi econòmica total del país, i actualment s’ha creat una assamblea popular per tal de reescriure la seva constitució.

Als mitjans de comunicació europeus ha arribat tota la informació de les revoltes populars a Egipte o a Libia entre altres (o almenys pensem que n’estem ben informats), però del cas d’un país com Islàndia no ens ha arribat res. És una mostra de que actualment la informació que ens arriba està censurada? Realment estem informats del que passa al món? O només ens informen del que volen determinats grups? Per què ens amaguen informació, notícies del que passa al món? Quina raó hi ha al darrere?

JVP

Stéphane Hessel i els drets humans

L’autor de ‘Indigneu-vos!’ ha presentat el llibre a Barcelona.
Té noranta-tres anys i és l’únic redactor de la Declaració Universal dels Drets Humans encara viu. Stéphane Hessel, nascut a Berlín, però parisenc des dels set anys, ha esdevingut la veu de molta gent, sobretot jove, gràcies a ‘Indigneu-vos!’, un manifest de menys de seixanta pàgines que insta a reaccionar contra les injustícies del món i a rebel·lar-se pacíficament. Ahir va ser a Barcelona per presentar l’edició catalana del llibre (vídeo), que, en francès, ja compta un milió i mig d’exemplars venuts. Segons va explicar el mateix Hessel “la declaració dels drets humans no es compleix.”

Més informació i font de la notícia: Vilaweb

10 estratègies de manipulació. Noam Chomsky

El conegut sociòleg, politòleg, economista… del que hem parlat a classe, Noam Chomsky, ha publicat un decàleg sobre estratègies de manipulació que utilitzen els mitjans per a aconseguir que els espectadors no puguin copsar les tècniques que s’apliquen per a controlar-los.

1. La estratègia de la distracció.

(..)Consisteix a desviar l’atenció del públic dels problemes importants i dels canvis decidits per les elits polítiques i econòmiques, mitjançant la tècnica del diluvi o inundació de contínues distraccions i d’informacions insignificants. (..)És igualment indispensable per a impedir que el public s’interessi pels coneixements essencials de la ciència, l’economia, la psicologia, la neurobiologia i la cibernètica. “Mantenir distreta l’atenció del públic, allunyar-la dels veritables problemes socials, captivar-la amb temes sense importància real. Mantenir al públic ocupat, ocupat, ocupat, sense temps per pensar.

“El terror es basa en la incomunicació i l’aïllament” (Rodolfo Walsh)

2. Crear problemes i després oferir solucions

O “problema-reacció-solució. Es crea un problema, una “situació”, prevista per causar certa reacció al públic, per tal que la gent desitgi les mesures que es volen fer acceptar. Per exemple: Deixar que es desenvolupi o s’intensifiqui la violència urbana (Delinqüència), o organitzar atemptats sagnants, per tal que el públic sigui el demandant de polítiques i lleis estrictes de seguretat, en perjudici de la seva pròpia llibertat. O també: crear una crisi econòmica per fer acceptar com un mal necessari el retrocés dels drets socials, de les privatitzacions i dels serveis públics.

3. La estratègia de la gradualitat.

Per fer que s’accepti una mesura inacceptable, n’hi ha prou amb aplicar-la gradualment, amb comptagotes, any rere any, com es ve fent amb certes privatitzacions. D’aquesta manera, durant les dècades de 1980 i 1990, es van anar imposant condicions socioeconòmiques radicalment noves (neoliberalisme): estat del benestar mínim, privatitzacions, precarietat, flexibilitat, atur en massa, salaris que ja no asseguren ingressos decents… tants canvis que, si s’haguessin aplicat a la vegada, haurien provocat una revolució.

4. La estratègia de diferir.

Una altra manera de fer acceptar una decisió impopular és la de presentar-la com a “dolorosa, però necessària” obtenint així l’acceptació pública al moment en que es publicita la decisió, i preparant el terreny per a una aplicació futura (com l’actual reforma del govern sobre l’edat de les pensions i la oposició que ha generat en la societat). És més fàcil acceptar un sacrifici futur que un sacrifici immediat. Primer, perquè l’esforç que implica la decisió impopular no s’ha de fer immediatament. Després, perquè el públic, la massa, té sempre la tendència a esperar ingènuament que “després d’això tot anirà a millor i es podrà evitar el sacrifici”. Així es dóna més temps al públic per a acostumar-se a la idea del canvi i d’acceptar-la amb resignació quan arribi el moment.

5. Dirigir-se al públic com a criatures de poca edat o malalts mentals.

La majoria de la publicitat televisiva adreçada al gran públic utilitza un discurs, uns arguments, uns personatges i una entonació particularment infantils, moltes vegades propers a la debilitat, com si l’espectador fos una criatura de poca edat o deficient mental. Com més gran sigui l’engany a l’espectador, més es tendeix a adoptar un to infantil. Per què? “Si un es dirigeix a una persona com si aquesta tingués 12 anys o menys, llavors, en raó de la suggestionabilitat, aquesta persona tendirà a una resposta o reacció també desproveïda d’un sentit crític, com la d’una persona de 12 anys.

6. Utilitzar l’aspecte emocional més que reflexiu.

Fer ús de l’aspecte emocional és una tècnica clàssica per causar un Shock, una mena d’embotiment de l’anàlisi racional, i, finalment, del sentit crític dels individus. (Exemple: mostrar contínuament a les víctimes d’un desastre, d’un atemptat o d’una crisi econòmica, per utilitzar-les com a justificant i així dur a terme “Decisions impopulars, però necessàries”. D’altra banda, la utilització del registre emocional permet obrir la porta d’accés a l’inconscient per a implantar o empeltar idees, desitjos, pors i temors, compulsions, o induir comportaments.

“L’art dels nostres enemics és desmoralitzar, entristir als pobles. Els pobles deprimits no guanyen. Res gran es pot fer amb la tristesa” (Arturo Jauretche)

7. Mantenir al públic en la ignorància i la mediocritat.

Fer que el públic sigui incapaç de comprendre les tècniques que influeixen directament en ell i els mètodes utilitzats per al seu control i esclavitud. “La qualitat de l’educació donada a les classes socials inferiors ha de ser la més pobre i mediocre possible amb l’accés a la menor quantitat d’informació veritable, de manera que la distància de la ignorància que es planeja entre les classes inferiors i superiors sembli, sigui i romangui inabastable per a les inferiors ”

“La majoria dels professors ensenyen fets, els bons professors ensenyen idees i els grans professors ensenyen com pensar” (Jonathan Pool)

“La ignorància és el pitjor enemic de la civilització, i la ignorància sol ser, en els seus efectes, tan malvada com la pròpia maldat” (Eugenio María de Hostos)

8. Estimular al públic a ser complaent amb la mediocritat.

Induir al públic a creure que ser simple, estúpid, vulgar i inculte és “La moda”, i instant a tractar com a “Bitxo estrany” a qui pensa més del compte. ¿Irònic, no?

9. Reforçar l’auto-culpabilitat.

Fer creure a l’individu que ell és l’únic culpable de la seva pròpia desgràcia, deguda a la seva poca intel·ligència, mínimes capacitats, o al seu esforç insuficient. Així, en lloc de rebel·lar-se en contra del sistema econòmic l’injust en el què viu, l’individu s’auto-devalua i es culpa, cosa que li genera un estat depressiu. Un dels efectes és la inhibició de la seva acció.

10. Conèixer els individus millor del que ells mateixos es coneixen.

En el transcurs dels últims 50 anys, els avenços accelerats de la ciència han generat una esquerda cada cop més gran entre els coneixements del públic i els de les elits dominants. Gràcies a la biologia, la neurobiologia i la psicologia aplicada, el “Sistema” ha gaudit d’un coneixement avançat de l’ésser humà, tant de la seua forma física com psicològica. El sistema ha aconseguit conèixer millor a l’individu comú, del que ell es coneix a si mateix. Això vol dir que, en la majoria dels casos, el sistema exerceix un control i un poder més grans de manipulació i utilització dels individus. Un control i un poder més grans que el dels individus sobre ells mateixos.

(FONT) Què en penseu? Té raó Chomsky a l’hora de redactar aquest decàleg? La veritat és que és molt arriscat dir el que ell diu, pel caràcter més aviat incert de les justificacions de les seves afirmacions, però no és cert que hi ha moltes raons que ens poden dur a pensar això? Què creieu?

Jornada Mundial per la Llibertat d’Expressió a Internet

Des de l’any 2008 Reporters sense fronteres va establir el dia 12 de març com el dia mundial de la llibertat d’expressió a Internet.  El seu màxim objectiu és denunciar la censura en el món digital i la repressió que exerceixen alguns països contra els internautes. En aquest enllaç es pot veure el mapa de la ciber-censura: http://march12.rsf.org/en/#ccmap

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Quines són les raons d’aquesta censura? Per què hi ha països que tenen por a Internet?

Una aproximació al Neoliberalisme

El neoliberalisme ha estat una corrent de pensament econòmic i polític predominant en les polítiques implementades des de començaments de la dècada de 1970, consolidades durant els anys 80 i 90 del segle XX i encara plenament vigents avui en dia.
A grans trets, es pot dir que algunes de les seves idees fonamentals són aquestes, la majoria de les quals comparteix amb el liberalisme:

La regulació del mercat de treball des de qualsevol altre organisme que no siguin les pròpies empreses és intrínsecament negativa ja que impedeix arribar al salari d’equilibri.

L’estat no ha d’intervenir en la regulació del comerç exterior ni en els mercats financers. La lliure circulació de capitals garanteix l’assignació més eficient dels recursos a nivell internacional.

El dèficit públic és perjudicial per a l’economia ja que absorbeix estalvi privat, fa augmentar els tipus d’interès i fa disminuir la inversió privada.

La protecció social garantida per l’estat del benestar i les polítiques redistributives són negatives per al desenvolupament econòmic.

L’estat ha de competir amb la iniciativa privada. Tots aquells serveis que puguin ser oferts pel sector privat han d’ésser privatitzats.

La protecció social garantida per l’estat del benestar i les polítiques redistributives són negatives per al desenvolupament econòmic.

L’estat ha de competir amb la iniciativa privada. Tots aquells serveis que puguin ser oferts pel sector privat han d’ésser privatitzats.

A més, en les següents pàgines hi podeu trobar més informació:

www.liberalismo.org

Amnistia Internacional a Catalunya

Ja que estem estudiant els drets humans a la nostra classe, aprofito per enllaçar la pàgina d’Amnistia Internacional a Catalunya, amb una breu explicació sobre la seva història que trobo força interessant. L’explicació comença així:

“Orígens i història

Present a 150 països, Amnistia Internacional va ser fundada el 1961 per Peter Benenson. Aquest advocat britànic va llegir un dia a la premsa la crònica sobre uns estudiants portuguesos que havien estat empresonats per fer un brindis per la llibertat al seu país. Va ser el catalitzador que va portar-lo a publicar el 28 de maig de 1961 l’article Els presos oblidatsal diari The Observer.

A l’article instava persones de tot el món a actuar per aconseguir l’excarceració de sis reclusos que va anomenar “presos de consciència”: persones empresonades per les seves conviccions polítiques, religioses o altres motius de consciència, que no han utilitzat la violència ni n’han propugnat l’ús.

Per a la seva sorpresa, més d’un miler de lectors van participar en aquesta acció. Potser sense adonar-se’n, Benenson havia donat forma a un tipus d’activisme que donaria excel·lents resultats en la lluita contra la injustícia: l’acció de moltes persones anònimes a favor d’unes altres persones víctimes de violacions dels drets humans.”

Continua aquí: http://www.amnistiacatalunya.org/paginas/qui-som/ai-catalunya/origens-i-historia/

Raons per creure en un món millor segons “Coca-Cola”

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

La multinacional Coca-Cola ha tret aquest spot de publicitat a principis de l’any. L’anunci es basa en un cert estudi que demostra que existeixen moltes raons positives al món i no negatives, acompanyada per la esperançadora cançó “Whatever” d’Oasis.

El fet que una empresa tan gran hagi idealitzat la felicitat i l’hagi relacionat amb el seu producte ha provocat polèmica. També, una de les frases, que relaciona els científics amb la fabricació d’armes, ha provocat descontent degut a aquesta manera de presentar la investigació científica.

Segons Coca-Cola, podem creure en un món millor. Però, podem basar-nos en un estudi fer per un anunci? És correcte que tal multinacional faci servir la idea de la felicitat i la relacioni amb el consum del seu producte? O simplement és publicitat i hem de tenir en compte que la finalitat és vendre la Coca-Cola i no conscienciar a la gent dels aspectes positius del món?

Entrevista a Milton Friedman

Milton Friedman on Donahue 1979

Aquest vídeo pertany a un tros d’una entrevista a Milton Friedman, que he trobat que és molt interessant. Milton Friedman va ser un economista nord-americà guardonat amb el Premi Nobel d’Economia l’any 1976 per els seus anàlisis del consum, la història i la teoria monetarista. De tendència liberal, és considerat un dels màxims exponents i més importants economistes de l’escola de Chicago, fins i tot un dels grans economistes de les últimes dècades.

En aquesta entrevista Friedman exposa les seves raons per creure que el capitalisme és el millor sistema que pot garantir el progrés, davant de la pregunta de l’entrevistador de si no dubta d’aquest sistema quan veu les desigualtats de la riquesa, el patiment de les persones dels països subdesenvolupats que envolten el món,etc.  

Estic totalment d’acord amb el què exposa Friedman. Crec que val la pena reflexionar sobre aquesta qüestió i sobre les paraules d’aquest economista. Molt sovint s’ha atribuït al capitalisme al causant de la pobresa i de tots els nostres mals, quan crec personalment que no és així, ans el contrari.

Què en penseu de tot això? Penseu què la causa de la pobresa i de les desigualtats que envolten el món actualment és culpa del capitalisme? Què en penseu d’aquest sistema? Penseu què sistemes com el que proposa el socialisme serien millor?

Us convido a veure la resta de la entrevista en el següent enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=1EwaLys3Zak&feature=channel

APM