Lectura sobre el Leviathan de T. Hobbes.

Aquest vídeo correspon al curs de filosofia política que es va celebrar a Vigo el 2009. El vídeo és la primera part de la lectura del Leviathan de T. Hobbes realitzada pel professor de filosofia: Felipe Martínez Marzoa.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Més vídeos al Canal de profesfilosofia.

En un estado moderno es más importante la libertad positiva o negativa?

Isaiah Berlín fue el promotor de estos tipos de libertades, basándose en las dos que ya se habían establecido: la de la libertad de los antiguos y la de los modernos.

La libertad de los antiguos era aquella que se basaba en la capacidad que tenían ciertas personas (los ciudadanos) para intervenir en el poder. Por otro lado la de los modernos  ofrece una libertad individual para disfrutar de una vida privada.

A partir de aquí Isaiah Berlín, recupera estos dos conceptos y los define de una manera más amplia, denominando al primero libertad positiva, y al segundo libertad negativa.
La libertad positiva es aquella que permite que un individuo sea capaz de tomar sus propias decisiones, a la vez que tiene el control sobre la propia vida. Con ella el individuo se controla a si mismo y es cuando no deja que los demás decidan por el. Por otro lado, la libertad negativa es una ausencia de impedimentos ante las decisiones que el individuo toma. Para Berlín, este tipo de libertad, representa el hecho de poder hacer lo que el individuo ha decidido hacer sin ningún obstáculo: ”Libertad es hacer lo que el hombre quiere”. Thomas Hobbes decía que “Un hombre libre es el que no tiene ningún impedimento para hacer lo que quiere hacer”, palabras que sirvieron de referencia a Isaiah.
Pero estas dos libertades pueden resultar peligrosas:
Cuando la libertad positiva empieza a representar un valor muy importante para la población, de tal manera que se acaba convirtiendo en su principal objetivo (es decir, cuando la sociedad reclama la libertad de decidir, de actuar por ellos mismos) la situación se puede trasformar en una lucha para conseguir esa libertad. Es entonces cuando puede intervenir el estado imponiendo unas limitaciones a libertad  con la intención de frenar esas reivindicaciones.
En el caso de la libertad negativa, se corre el peligro de que, al no tener límites a la hora de llevar a cabo las decisiones tomadas, cada uno puede hacer lo que quiera sin obstáculos. Esto y la naturaleza egoísta del ser humano, pueden llevar a que la persona pueda llegar a atentar contra la libertad de los demás.
Es por eso que, aunque hay que defender la libertad negativa contra la intromisión, la dominación y la opresión del estado, el estado es necesario para defender la libertad positiva contra la dominación interpersonal.

A partir de aquí podríamos decir que, en un estado moderno, se debería priorizar la libertad negativa, dentro de lo que cabe. Digo esto porque creo que, gracias a las libertades que se corresponderían con la libertad negativa (libertad de expresión, de culto, de pensamiento, etc.) podemos hacer frente a los obstáculos y alcanzar el gobierno de uno mismo para que no se acabe perjudicando al resto de personas. En cambio, si todo se basara en la libertad positiva, correríamos el riesgo de ser frustrados por un estado totalitario que anularía las libertades individuales defendiendo una colectiva ( la que ellos crean más oportuna) que convertiría nuestra propia libertad en una mentira, en una ilusión.

J. Molina

2A Bachillerato Internacional

Benidorm després de les reformes

jrmora-270111
http://www.jrmora.com

 

Un dels molts problemes que, com sempre, afectarà greument a una part de la població espanyola i catalana. Problema que ve causat per una crisis que no hauria de pagar, precisament, el poble o almenys, no les parts més dèbils de la població.

  • Com veieu el panorama de la reforma de les pensions?
    que en penseu?
  • És u tema que no ens importa perque no ens afecta? ens importa perque ens hi va el futur? o perque veiem que s’stà atemptant contra la dignitat, la vida i els drets dels nostres?
  • Quina visió teniu sobre el tema?

THE TRAP: sobre la llibertat

THE TRAP (La trampa) és L’últim treball del realitzador Britànic Adam Curtis. Explica els orígens de nostra idea actual i limitada de la Llibertat. La sèrie consta de 3 Episodis que van ser emesos per la BBC el mes de març del 2010.

La llibertat individual és el somni de la nostra era i és el que els nostres líders prometen donar-nos. Els Governs compromesos per la llibertat d’elecció han portat a un augment en la desigualtat i a un col·lapse dramàtic en la mobilitat social. I a l’estranger, a l’Iraq i l’Afganistan, l’intent per implantar la llibertat ha portat a un caos total de sang i a l’ascens d’un islamisme antidemocràtic i autoritari. Això, al seu torn, ha ajudat a inspirar atacs terroristes a la Gran Bretanya. En resposta, el Govern ha desmantellat lleis establertes des de fa molt temps i dissenyades per protegir la nostra llibertat.

PRIMER EPISODI

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

SEGON EPISODI

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

TERCER EPISODI

En la primera part d’aquest episodi s’explica la teoria de la llibertat positiva i negativa d’Isaiah Berlin

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

L’home, animal polític

El Punt: 13/01/11 02:00 – Dani Chicano

Josep Ramoneda

Josep Ramoneda

“L’abandó de la condició política, la renúncia a la relació política de l’individu, que és la renúncia a si mateix”. Aquesta va ser una de les tres accepcions que el filòsof, escriptor i director del CCCB, Josep Ramoneda, va voler donar al mot indiferència, en la conferència que va pronunciar ahir a la sala de graus de la Facultat de Lletres de la UdG, que o està desproveïda de calefacció, o la crueltat dels responsables de manteniment és infinita. Les altres dues accepcions, que també figuren en el seu darrer llibre, l’assaig Contra la indiferencia (Galaxia Gutenberg), són la desjerarquització, és a dir, tot és igual, hi ha veritables dificultats per determinar el valor de cada cosa –una característica molt pròpia d’internet–, un estat de les coses a què ha contribuït decisivament la tendència banalitzadora de la televisió, i el desinterès per l’altre, la renúncia a reconèixer l’altre i negar-li el dret a què et reconegui. Totes aquestes reflexions les va fer Ramoneda al fil de la intervenció del filòleg Josep Maria Nadal, abans de centrar l’atenció en els mitjans de comunicació. De fet, la conferència es titulava Els mitjans de comunicació i la cultura de la indiferència, vinculant els dos conceptes. L’acte es va celebrar amb motiu de la vinculació del grau de comunicació cultural de la UdG i el màster de comunicació i estudis culturals, que dirigeix Àngel Quintana. Una unió, la de lletres i comunicació, que va plaure a Josep Ramoneda.

“Els mitjans estan immersos en una crisi profunda –va asseverar–, regna una sensació de desconcert, no saben què han de fer ni cap a on anar. S’ha obert el camí d’internet, però no saben com emmotllar-s’hi i no hi troben la manera de fer negoci”, en una època en què, segons Ramoneda, s’imposa una hegemonia ideològica neoconservadora iniciada als anys vuitanta per Reagan i Thatcher, que va patir amb la guerra de l’Iraq, però que remunta amb la crisi, una crisi de la qual probablement ells mateixos són la causa i en la qual ells mateixos marquen el camí de la sortida. El paper dels mitjans en l’establiment d’aquesta hegemonia és el de “contribuir a instal·lar els tòpics del procés, a exercir el control del llenguatge i, per tant, de la societat”. El procés de banalització de la realitat a què va fer referència Ramoneda el va il·lustrar molt gràficament: “Abans de Nadal hi havia una cadena, CNN+, que emetia notícies les 24 hores. Doncs bé, ara ha estat substituïda per una altra cadena que emet Gran Hermano les 24 hores. Això és una metàfora precisa de l’evolució dels mitjans”. El control del llenguatge és poder, i en l’actual context de crisi econòmica això queda clar: “La lluita per aquest poder –diu Ramoneda– es guanya des d’un sol punt de vista, que és el que imposa la importància de l’economia per sobre de tot, un discurs ideològicament hegemònic en les escoles d’economia. Hi ha interès a presentar la crisi com un resultat natural, fatalista, en què no hi ha responsables, és més, en què tots som responsables; s’ha imposat la irresponsabilització. Espanya no té un deute públic exagerat, però en canvi sí que té un deute privat –bancs, caixes, etc.– enorme, però no es diferencia, es parla de deute sobirà i així ho hem de pagar entre tots, produint-se una socialització de les pèrdues. I els mitjans fan seguidisme i ningú ha respost o ha posat objeccions a les obligacions que se’ns imposen.” De fet, el filòsof va confessar que una de les seves grans preocupacions, que ha viscut personalment, és “la pèrdua d’autoestima i el respecte per un mateix per part del periodista. Abans hi havia un cert orgull d’explicar les coses tal com les veu, i punt. Ara els nivells de burocratització i tecnificació de la professió són enormes”. Ramoneda va establir dues grans ruptures en el món dels mitjans: la primera va ser la privatització de les televisions públiques, i la segona, l’aparició d’internet. Si bé abans la informació era poder, actualment, en què hi ha un excés d’informació, és la capacitat de seleccionar-la la que ho és, de manera que aquest resideix en els cercadors, que estan sotmesos a interessos econòmics.

Els secrets del tercer món?

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

En Aquest video, Arcadi Oliveres, professor de la UAB, ens parla sobre molts dels motius que porten al tercer món a ser com és actualment. A partir d’aquest context, ell ens vol donar a veure com és la inmigració avui en dia i quins són els beneficis que ens comporten. En aquest video encara no entra en una temàtica profunda sobre la inmigració, però a la 2na part ho explica molt detalladament.

Aquest vídeo l’he trobat força interessant i m’ha encantat la claredat i la agilitat de paraula i raonament que té aquest home. Recmano que el veieu i que si us plau, comenteu al respecte donant la vostra opinió.

El tribunal suprem ordena a la Generalitat a canviar el model d’immersió lingüística

Avui ha sortit la notícia sobre el Tribunal Suprem espanyol, donant la raó a tres pares que van sol·licitar que els seus fills fossin educats en castellà. A causa d’això, el Tribunal Suprem vol que la Generalitat canviï el model i es doni la mateixa importància al castellà i al català. (Per més informació, la notícia sencera: http://www.lavanguardia.es/politica/20101222/54093122058/el-supremo-obliga-a-la-generalitat-cambiar-el-modelo-de-inmersion-linguistica.html )

Què en penseu d’aquesta decisió del TS? És raonable que perquè ho sol·licitin tres famílies es decideixi canviar el model? Pot ser una amenaça per la llengua catalana si es tira endavant la proposta?