Llibertat vs Igualtat?

equalityfreedom1d2

En aquesta fotografia s’observa clarament la idea de què la llibertat i la igualtat sempre han anat en sentit contrari. Sovint s’ha considerat la igualtat com un perill per la llibertat, de la mateixa manera que són moltes també les persones que creuen que la llibertat també constitueix un perill per la igualtat. Realment són conceptes tan oposats? Llibertat sense igualtat és injustícia, igualtat sense llibertat és opressió. Esteu d’acord amb aquesta frase? Creieu que tenen alguna relació aquests dos conceptes?  Hi ha algun concepte per sobre d’un altra?  Què en penseu del tema ?

En aquest enllaç es pot escoltar un debat de Catalunya ràdio en el què parlen del tema: http://www.catradio.cat/audio/34354/Llibertat-o-igualtat-Que-es-mes-important

APM

Jornada Mundial per la Llibertat d’Expressió a Internet

Des de l’any 2008 Reporters sense fronteres va establir el dia 12 de març com el dia mundial de la llibertat d’expressió a Internet.  El seu màxim objectiu és denunciar la censura en el món digital i la repressió que exerceixen alguns països contra els internautes. En aquest enllaç es pot veure el mapa de la ciber-censura: http://march12.rsf.org/en/#ccmap

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Quines són les raons d’aquesta censura? Per què hi ha països que tenen por a Internet?

Amnistia Internacional a Catalunya

Ja que estem estudiant els drets humans a la nostra classe, aprofito per enllaçar la pàgina d’Amnistia Internacional a Catalunya, amb una breu explicació sobre la seva història que trobo força interessant. L’explicació comença així:

“Orígens i història

Present a 150 països, Amnistia Internacional va ser fundada el 1961 per Peter Benenson. Aquest advocat britànic va llegir un dia a la premsa la crònica sobre uns estudiants portuguesos que havien estat empresonats per fer un brindis per la llibertat al seu país. Va ser el catalitzador que va portar-lo a publicar el 28 de maig de 1961 l’article Els presos oblidatsal diari The Observer.

A l’article instava persones de tot el món a actuar per aconseguir l’excarceració de sis reclusos que va anomenar “presos de consciència”: persones empresonades per les seves conviccions polítiques, religioses o altres motius de consciència, que no han utilitzat la violència ni n’han propugnat l’ús.

Per a la seva sorpresa, més d’un miler de lectors van participar en aquesta acció. Potser sense adonar-se’n, Benenson havia donat forma a un tipus d’activisme que donaria excel·lents resultats en la lluita contra la injustícia: l’acció de moltes persones anònimes a favor d’unes altres persones víctimes de violacions dels drets humans.”

Continua aquí: http://www.amnistiacatalunya.org/paginas/qui-som/ai-catalunya/origens-i-historia/

En un estado moderno es más importante la libertad positiva o negativa?

Isaiah Berlín fue el promotor de estos tipos de libertades, basándose en las dos que ya se habían establecido: la de la libertad de los antiguos y la de los modernos.

La libertad de los antiguos era aquella que se basaba en la capacidad que tenían ciertas personas (los ciudadanos) para intervenir en el poder. Por otro lado la de los modernos  ofrece una libertad individual para disfrutar de una vida privada.

A partir de aquí Isaiah Berlín, recupera estos dos conceptos y los define de una manera más amplia, denominando al primero libertad positiva, y al segundo libertad negativa.
La libertad positiva es aquella que permite que un individuo sea capaz de tomar sus propias decisiones, a la vez que tiene el control sobre la propia vida. Con ella el individuo se controla a si mismo y es cuando no deja que los demás decidan por el. Por otro lado, la libertad negativa es una ausencia de impedimentos ante las decisiones que el individuo toma. Para Berlín, este tipo de libertad, representa el hecho de poder hacer lo que el individuo ha decidido hacer sin ningún obstáculo: ”Libertad es hacer lo que el hombre quiere”. Thomas Hobbes decía que “Un hombre libre es el que no tiene ningún impedimento para hacer lo que quiere hacer”, palabras que sirvieron de referencia a Isaiah.
Pero estas dos libertades pueden resultar peligrosas:
Cuando la libertad positiva empieza a representar un valor muy importante para la población, de tal manera que se acaba convirtiendo en su principal objetivo (es decir, cuando la sociedad reclama la libertad de decidir, de actuar por ellos mismos) la situación se puede trasformar en una lucha para conseguir esa libertad. Es entonces cuando puede intervenir el estado imponiendo unas limitaciones a libertad  con la intención de frenar esas reivindicaciones.
En el caso de la libertad negativa, se corre el peligro de que, al no tener límites a la hora de llevar a cabo las decisiones tomadas, cada uno puede hacer lo que quiera sin obstáculos. Esto y la naturaleza egoísta del ser humano, pueden llevar a que la persona pueda llegar a atentar contra la libertad de los demás.
Es por eso que, aunque hay que defender la libertad negativa contra la intromisión, la dominación y la opresión del estado, el estado es necesario para defender la libertad positiva contra la dominación interpersonal.

A partir de aquí podríamos decir que, en un estado moderno, se debería priorizar la libertad negativa, dentro de lo que cabe. Digo esto porque creo que, gracias a las libertades que se corresponderían con la libertad negativa (libertad de expresión, de culto, de pensamiento, etc.) podemos hacer frente a los obstáculos y alcanzar el gobierno de uno mismo para que no se acabe perjudicando al resto de personas. En cambio, si todo se basara en la libertad positiva, correríamos el riesgo de ser frustrados por un estado totalitario que anularía las libertades individuales defendiendo una colectiva ( la que ellos crean más oportuna) que convertiría nuestra propia libertad en una mentira, en una ilusión.

J. Molina

2A Bachillerato Internacional

THE TRAP: sobre la llibertat

THE TRAP (La trampa) és L’últim treball del realitzador Britànic Adam Curtis. Explica els orígens de nostra idea actual i limitada de la Llibertat. La sèrie consta de 3 Episodis que van ser emesos per la BBC el mes de març del 2010.

La llibertat individual és el somni de la nostra era i és el que els nostres líders prometen donar-nos. Els Governs compromesos per la llibertat d’elecció han portat a un augment en la desigualtat i a un col·lapse dramàtic en la mobilitat social. I a l’estranger, a l’Iraq i l’Afganistan, l’intent per implantar la llibertat ha portat a un caos total de sang i a l’ascens d’un islamisme antidemocràtic i autoritari. Això, al seu torn, ha ajudat a inspirar atacs terroristes a la Gran Bretanya. En resposta, el Govern ha desmantellat lleis establertes des de fa molt temps i dissenyades per protegir la nostra llibertat.

PRIMER EPISODI

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

SEGON EPISODI

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

TERCER EPISODI

En la primera part d’aquest episodi s’explica la teoria de la llibertat positiva i negativa d’Isaiah Berlin

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Amnistia Internacional a Egipte

El següent vídeo d’Amnistia Internacional és una defensa a la llibertat i als drets civils que han estat ignorats des de fa anys per part del govern Egipci.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Dos activistes d’Amnistia Internacional han estat detinguts per la policia militar el matí del 3 de febrer. S’ha començat una campanya per demanar el seu alliberament. Segueix la campanya d’Amnistia Internacional: http://www.es.amnesty.org/actua/acciones/egipto-pide-cambios/?origen=you&org_kwd=egipto

Por del govern xinès a unes revolucions com les de Tunísia i Egipte

Sembla difícil de creure com al segle XXI encara hi ha països com Xina, amb grans deficiències democràtiques. Es vergonyós que un país que s’ha convertit tant important en les relacions internacionals, tingui aquesta manca democràtica! Però el govern xinès no sembla molt predisposat a la causa, ans el contrari. Estem ja acostumats a veure com violen una vegada i una altra el drets humans,a la seva repressió política ( com la seva gestió en l’assumpte del Tíbet) , manipulacions, censures, les seves prohibicions, injustícies, veure com reparteixen una justícia clarament lligada als interessos del govern…i el que no sabem…

Totes aquestes polítiques es tradueixen en una falta greu de llibertat del poble xinès. El govern xinès intenta controlar-ho tot, sobretot allò que pugui desacreditar-lo. La censura és important al país fins el punt que ja són molts els portals d’internet i les pàgines a les quals els ciutadans xinesos no poden accedir. Controlar una eina tan important com Internet és també controlar en certa manera al poble. Fa unes setmanes, vam poder veure com restringien informació sobre el nomenament del dissident Liu Xiaobo al  Premi Nobel de la Pau d’aquest any. ( Fins i tot van crear un Nobel alternatiu!!) Ara, el govern xinès  -una vegada més- per mitjà d’Internet ha bloquejat tots els continguts referents a Egipte per por que  revolucions com aquestes es traslladin al país. Com veieu la situació de Xina? Creïeu realment que es pugui desenvolupar una situació semblant  a la d’Egipte i Tunísia? Serà mai un país democràctic, i de ser així passarà gaire temps? De totes maneres, Xina i la seva situació política donarà peu a molts debats.

Al capdavall Xina no és una excepció. Si fos l’únic…

Més informació en una notícia publicada al diari la Vanguardia el dia 1 de febrer: http://www.lavanguardia.es/internacional/20110201/54107961829/china-bloquea-la-informacion-sobre-egipto.html

APM

El gran dictador – Charles Chaplin

Em sap greu, però no vull ser emperador. No és el meu ofici.No pretenc governar ni conquerir ningú. M’agradaria ajudar –si fos possible– jueus i gentils, negres i blancs.

Tots desitgem ajudar-nos. Els humans som així.
Volem viure per a la felicitat dels altres i no pas per a fer-nos desgraciats.  ¿Per què ens hauríem d’odiar i de menysprear? En aquest món hi ha lloc per a tots. La terra, que és generosa i rica, pot subvenir totes les nostres necessitats.

El camí de la vida pot ser el de la llibertat i el de la bellesa però, malgrat això, ens hi hem ben perdut. La cobdicia enverinà l’anima dels homes, aixecà muralles d’odi en el món… Ens està fent avançar a pas d’ànec cap a la misèria i la mort.

Hem creat l’època de la velocitat, però ens hi sentim enclaustrats. La màquina que produeix abundor, ens ha deixat en la penúria. Els coneixements ens han fet exceptics; la nostra intel·ligència ens ha fet mesells i cruels.

Pensem massa i sentim ben poc.
No ens calen màquines, ens cal humanitat.
No ens cal intel·ligència, ens cal amor i tendresa.
Sense aquestes virtuts la vida és violència i tot es va perdent.

L’aviació i la ràdio ens acostaren més. La naturalesa d’aquests ginys és una crida ben clara a la bondat de l’home.. una crida a la fraternitat universal, a la unió de tots nosaltres. En aquests moments la eva veu arriba a milions de persones d’arreu del món, milions de desesperats, homes, dones, nens… víctimes d’un sistema que tortura éssers humans i que empresona innocents.

A tots aquells que em puguin escoltar els dic: “No desespereu!“. La desgràcia que ha caigut damunt vostre no és més que el producte de la cobdícia agonitzant….de l’amargor d’homes que temen l’avenç del progrés humà.

Els homes que odien desapareixeran, els dictadors cauran i el poder que arrravateren al poble hi retornarà. I així, mentre morin persones, mai no s’acabarà la lluita per la llibertat.
Soldats! No us lliureu a aquestes brutalitats que us menyspreen.. que us esclavitzen… que reglamenten les vostres vides… que dicten els vostres actes, les vostres idees i els vostres sentiments!

¡Que us fan marcar el mateix pas, us sotmeten, us tracten com si fóssiu bestiar i us utilitzen com a carn de canó!

No sou màquines! Sou homes!

I porteu l’amor de la humanitat dins vostre! No odieu! ¡Només odien els que no es fan estimar… aquells que no es fan estimar i els inhumans!

Soldats! No lluiteu per l’esclavitud! Lluiteu per la llibertat! […] Vosaltres, el poble, teniu el poder de prendre aquesta vida lliure i bella i de fer-ne una aventura meravellosa! ¡Per tant –en nom de la democràcia– utilitzem aquest poder! Ajuntem-nos! Lluitem per un món nou… un món just que ens asseguri el treball i doni futur als joves i protecció als vells.

Prometent aquestes coses els malvats pujaren al poder. Però ens han enganyat! No compleixen allò que prometeren! Mai no ho compliran! Els dictadors s’alliberen esclavitzant al poble. ¡Lluitem ara per alliberar el món, per abatre les fronteres nacionals, per acabar amb el luxe, l’odi i la prepotència! Lluitem per un món raonable, un món en què la ciència i el progrés ens portin a la felicitat!
¡Soldats, en nom de la democràcia, unim-nos!

Hannah, m’estas escoltant?
Onsevulla que siguis, aixeca els ulls!

Ho veus, Hannah?
El sol esquinça els núvols que s’escampen! Sortim de la foscor i anem cap a la llum! ¡Entrem en un món nou, en un món millor en què els homes estaran per damunt la cobdícia de l’odi i de la brutalitat.

Mira amunt, Hannah!
L’ànima dels homes ha guanyat ales i ja comença a volar. Vola cap a l’arc de Sant Martí, cap a la llum de l’esperança.

Mira amunt, Hannah!
Mira amunt!