Déjame dormir, mamá.

Hijo mío, por favor, de tu blando lecho salta.
Déjame dormir, mamá, que no hace ninguna falta..
Hijo mío, por favor, levántate y desayuna.
Déjame dormir, mamá, que no hace falta ninguna.
Hijo mío, por favor, que traigo el café con leche.
Mamá, deja que en las sábanas un rato más aproveche..
Hijo mío, por favor, que España entera se afana.
¡Que no! ¡Que no me levanto porque no me da la gana!
Hijo mío, por favor, que el sol está ya en lo alto.
Déjame dormir, mamá, no pasa nada si falto.
Hijo mío, por favor, que es la hora del almuerzo.
Déjame, que levantarme me supone mucho esfuerzo.
Hijo mío, por favor, van a llamarte haragán.
Déjame, mamá, que nunca me ha importado el qué dirán.
Hijo mío, por favor, ¿y si tu jefe se enfada?
Que no, mamá, déjame, que no me va pasar nada.
Hijo mío, por favor, que ya has dormido en exceso..
Déjame, mamá, que soy diputado del Congreso
y si falto a las sesiones ni se advierte ni se nota.
Solamente necesito acudir cuando se vota,
que los diputados somos ovejitas de un rebaño
para votar lo que digan y dormir en el escaño.
En serio, mamita mía, yo no sé por qué te inquietas
si por ser culiparlante cobro mi sueldo y mis dietas.
Lo único que preciso, de verdad, mamá, no insistas,
es conseguir otra vez que me pongan en las listas.
Hacer la pelota al líder, ser sumiso, ser amable
Y aplaudirle, por supuesto, cuando en la tribuna hable.
Y es que ser parlamentario fatiga mucho y amuerma.
Por eso estoy tan molido. ¡Déjame, mamá, que duerma!
Bueno, te dejo, hijo mío. Perdóname, lo lamento.
¡Yo no sabía el estrés que produce el Parlamento!

Fray Junípero (1713 – 1784) Religioso franciscano español ..

Carta anònima al president J.R.Zapatero

Estimado? Sr. Zapatero:

estoy trabajando desde que tenia 20 años (cuando termine el servicio militar),
ahora tengo 45 años, y mi mujer igualmente empezó a trabajar a los 22 años en la actualidad tiene 43 años,

desde esa fecha no hemos dejado de pagar en ningún momento nuestros impuestos, seguridad social, desempleo, contribuciones, impuestos de vehículos, etc. Etc. Etc.

Como consecuencia de esto me encuentro con que mi hija era penalizada a la hora de elegir colegio porque sus padres trabajan (pagando impuestos). De que las ayudas económicas se las dan a gente que acaba de llegar, que jamás ha cotizado y que tiene más derechos y privilegios que ninguno de nosotros trabajadores de toda la vida a los que precisamente no nos sobra el dinero.

Yo trabajo en una entidad financiera en un barrio “pobre” de córdoba en el que los subsidios del gobierno, de la junta de andalucía, del ayuntamiento de córdoba y del “sumsum corda” son totalmente habituales y concedidos a discreción, pero me sorprende que en muchas de las cuentas a las que llegan estas ayudas de emergencia social o solidarias, se permitan pagar recibos de canal plus por importes superiores a los 100 euros mensuales (yo personalmente me conformo con la “tdt” y eso que me gusta el futbol un montón),
recibos de telefonía móvil por importes superiores a los 200 euros mensuales en muchos casos (yo cuando pago mas de 50 euros entre el teléfono de mi mujer y mío pillo un rebote de impresión), y otras perlas por el estilo.

Estoy hasta las narices de que la gente venga a cobrar el desempleo a las a esa misma a la que si tienes la desgracia de tener que ir te citan a seis meses vista,o que cierra plantas enteras de los hospitales en épocas vacacionales para ahorrar
(se lo que digo porque mi mujer es empleada de la misma ).

08.15 horas de la mañana del día 10 con toda la prisa del mundo porque se tienen que ir a trabajar, a un trabajo por el que no pagan impuestos y por el que no contribuyen a la seguridad social ,

Por todo ello sr. Presidente le ruego que deje la desgravación de vivienda como esta
y que el ordenador portátil que le va a dar a mi hija y la bombilla se los meta en los “güevos” que ya me encargo yo de comprarlos,
y que en vez de asesores contrate a mas inspectores de trabajo que controlen a los parados que no lo están,
y que las administraciones antes de dar ayudas con el dinero de los demás comprueben que no son para ver el madrid-barsa
o para llamar a la línea del tarot de lola montero.

Que con los miles de parados que hay en españa, el ministerio de trabajo e inmigración otorga subvenciones para traer trabajadores extranjeros a las peonadas.

Que en las arcas públicas no carecemos de tanto dinero, sino que faltan profesionales que sepan administrarlo y sobra gente que se lo gasta en intentar conseguir un voto.

Sin otro particular reciba un saludo

Especial eleccions parlament de Catalunya

Aquestes són algunes pàgines web on podeu trobar informació diversa sobre les eleccions al parlament de Catalunya 2010.

Carta d’un estudiant el President Montilla

Tot passant de blog en blog vaig trobar aquesta “carta” de “disculpa” al President de la Generalitat. Cal dir que es tractava d’un blog de CiU, però no per això deixa de ser interessant el contingut.

L’enllaç és el següent:

http://joanguellserra.blogspot.com/2010/11/carta-de-disculpa-al-president-montilla.html

Molt Honorable President Montilla,

M’he assabentat que ha destinat 20.000.000 d’euros perquè 5000 joves que ni estudien ni treballen puguin rebre una ajuda i un contracte de treball. Jo, que sóc conscient que des del govern només s’impulsen mesures destinades a la millora de la societat, i que fins i tot s’han vist obligats a emetre deute públic per sufragar aquesta despesa, no puc evitar sentir-me un ésser menyspreable per aquesta societat i gens mereixedor de cap ajuda. És per això que m’agradaria demanar-li disculpes.

Sé que durant la meva curta vida he comès molts errors. Lamento no haver abandonat la meva etapa d’educació obligatòria, lamento no haver pertorbat el funcionament de les classes ni haver desautoritzat o maltractat un professor; per no parlar de l’execrable formació en idiomes en horari extraescolar. Li demano perdó per haver-me esforçat a treure bones qualificacions, per voler ser emprenedor i sobretot per haver decidit estudiar a la universitat.

Però aquests, president, no són els meus únics pecats. Des dels 16 anys que he anat treballant durant les meves vacances i caps de setmana. Fent des de recepcionista, a auxiliar administratiu fins a entrenador esportiu. Ho sé, és imperdonable.

També vull aprofitar l’avinentesa per demanar-li disculpes de part dels meus pares. Em fa fins i tot certa vergonya confessar-ho; però els dos s’aixequen a les 7 del matí per anar a treballar i …sí; tenen una hipoteca. Gràcies a Déu, per pal·liar aquest comportament indigne, sé que mai tindré dret a una beca universitària: això m’alleuja la consciència.

Té tot el meu suport per acabar d’eradicar valors com l’esforç, el sacrifici i l’excel·lència. Al cap i a la fi, vostè i la seva trajectòria formativa, són un exemple a seguir per mi i per tots els joves que ara subvencionarà. Fixi’s amb la quantitat de joves amb dobles llicenciatures que engruixen aquest 40% d’atur juvenil: quins ignorants!!

Jo ja sé que sóc un cas perdut, però mantingui l’esperança perquè a la nova generació que puja no l’haurà d’ajudar tant; s’estalviarà tot el que es deixin de gastar en els baratíssims llibres de text.

Cordialment,

Joan Güell

P.D. Prego que disculpi el fet d’haver après a escriure sense faltes d’ortografia.

Publicado por Joan Güell i Serra en 13:48:00

Marxisme

Marxisme

Terme que, en general, designa el conjunt del pensament i l’activitat política de Marx i d’Engels, però també es refereix a cadascuna de les diverses, i sovint contraposades, interpretacions i desenvolupaments d’aquest pensament.

Per aquesta raó es pot parlar de marxisme en sentit estricte i en sentit ampli.

a) En sentit estricte, el marxisme és el contingut teòric i l’activitat pràctica desenvolupats per Marx i Engels (que complementa i divulga l’obra d’aquell), i és el fruit de la síntesi entre la pràctica política de Marx i els diversos aspectes de la seva teoria econòmica, política, sociològica, històrica i filosòfica, que estan sempre dirigits per la voluntat de conduir a l’emancipació social.

b) En sentit ampli, pot parlar-se de distints marxismes, tants com a diverses interpretacions de l’obra de Marx s’han donat en els moviments polítics i intel·lectuals que s’han reclamat hereus de l’obra del dit autor, i que han implicat noves i diverses elaboracions teòriques. Veure marxismes.

El marxisme, entès com a desenvolupament del pensament de Marx i Engels es basa, fonamentalment en els aspectes següents:

1r- La primera arrel del pensament de Marx es troba en la seva concepció dialèctica del materialisme, sorgida de la seva crítica al hegelianisme en general, i a Feuerbach en particular. En aquesta crítica, Marx s’oposa a una filosofia ideològica (en el sentit de falsa consciència) i abstracta, i sustenta una posició materialista. La missió revolucionària de la filosofia ja no ha de ser la d’interpretar el món, sinó la de transformar-ho. Marx considerava a Hegel com la màxima expressió teòrica d’aquella concepció ideològica de la filosofia entesa com «interpretació» del món. El sistema hegelià ha de ser invertit (veure text), o «lloc sobre els seus peus», considera que la dialèctica, prèviament desbrossada del seu idealisme, és potencialment revolucionària en destacar el caràcter dinàmic i històric d’allò real.

Per a Hegel l’Esperit és el subjecte de la història. Marx ataca aquesta concepció idealista i declara que l’essència humana no sorgeix de l’Esperit, sinó del treball, és a dir, de les condicions materials de vida i de transformació de la natura. L’home és un ésser natural (veure text), però és home perquè treballa, la qual cosa el diferència dels animals (veure text 1 i text 2).«el que els individus són depèn de les condicions materials de la seva producció».

La història és la lluita de l’home per satisfer les seves necessitats que es desenvolupen en un medi social determinat. Ja que en la producció social s’engendren classes socials, l’autèntic subjecte de la història és la classe social treballadora.

Encara que Marx tenia en alta estima la crítica de Feuerbach a l’idealisme hegelià (veure text), en la Tesi sobre Feuerbach i en l’Ideologia alemanya considera que el materialisme feuerbachià és encara mecanicista, raó per la qual no és capaç d’absorbir els aspectes potencialment revolucionaris de la concepció invertida de la dialèctica hegeliana. Aquesta crítica a Feuerbach és, al mateix temps, una crítica a la pobresa filosòfica de totes les concepcions materialistes mecanicistes, i que estaven presents en les teories socials de què Marx anomenava despectivament els socialistes utòpics.

Feuerbach creu que la religió és fruit d’una alienació, de forma que és una projecció de l’essència humana en un pretès món sobrenatural, creat a imatge i semblança de l’humà, però idealitzat. Marx considera que aquesta crítica encara no va a la «arrel»: per què es produeix aquesta projecció?, quina és la causa d’aquesta alienació religiosa? És necessari veure que a la seva arrel es dóna una alienació més bàsica: l’alienació econòmica, originada per les condicions materials d’existència de la humanitat

2n- La concepció marxista de la història és coneguda com materialisme històric. Segons Marx, doncs, tota la història és la història de les contradiccions reals (no entre idees, com en la filosofia hegeliana) entre les forces productives i les relacions de producció, expressada en la lluita de classes, que es converteix al motor de la història. Així s’engendra la base econòmica sobre la qual s’edifica la superestructura, que està formada pel conjunt de lleis, idees, filosofies, art, religions, etc., que expressen la consciència que cada època té de la seva realitat social i configuren la «ideologia».

En el cas de la moderna societat capitalista, la nova classe social que va emergint lentament és el proletariat, que apareix com a classe antagònica de la burgesia. Encara que la concepció materialista de Marx emfatitza el fet que la superestructura ideològica està determinada per la base econòmica, no nega que es produeixi un fenomen d’interacció recíproca.

La consciència de classe, és a dir, la presa de consciència per part dels explotats de la seva situació real en contra de les idees de la ideologia dominant, és un factor imprescindible per canviar de manera revolucionària l’estructura econòmica.

3r- La crítica de l’economia política burgesa. Els economistes «clàssics», tals com Adam Smith o David Ricardo, consideraven tres fonts de riquesa: la natura, el capital i el treball. Marx rebutja això com una mistificació i només considera el treball com a font de riquesa, combatent els economistes burgesos que declaren «naturals» les lleis econòmiques. Si per natura s’entén la terra, en si mateixa no és cap font de riquesa si no se la treballa.

Socialisme

Quatre punts bàsics sobre aquesta teoria de la filosofia política:

 

          Es basa en la propietat social dels mitjans de producció, la societat té el control col·lectiu i planificat de l’economia.

 

          2 tipus: no estatal (propietat comunitaria), o estatal (nacionalització)

 

          Desapareix el capitalisme (segons el marxisme: és una explotació per via econòmica), les classes socials i, per tant, la lluita de classes.

 

          Lluita per el progrés com a motor del benestar i la felicitat humanes.

 

          Diferents moviments polítics: recerca del bé comú, Estat socialista marxista…

Totalitarisme.

Esquema sobre alguns aspectes importants del totalitarisme.
Ideologia política/sistema polític/forma de governar en la que l’estat està sotmès al control, o el poder recau en mans de una sola persona, classe, partit…

Etimologia, orígens de la paraula “totalitarisme”
El terme es va començar a fer servir al règim feixista italià de Mussolini deia que el sistema politicalitzava tots els aspectes de la vida: “tot a dintre de l’estat, tot per a l’estat, res a fora de l’estat i res en contra de l’estat”. Ell feia servir totalitarisme com a paraula positiva per definir el feixisme. Hitler no va fer servir la paraula i Stalin el creia aplicable a Itàlia i Alemanya però no Rússia.

Diferència amb règim autoritari:
• Al totalitarisme es neguen totalment els drets individuals i la llibertat. Dominació total de la societat.
• Autoritari: govern. Totalitarisme: govern + societat (versió extrema de l’absolutisme)
• El sistema autoritari autoritza fins a un punt el pluralisme (més ideologies) però el totalitarisme no.
Exemples de règims totalitaris més coneguts i importants: Règim feixista Italià de Mussolini, Nazisme alemany de Hitler i La Unió Soviètica de Stalin, destacant els dos últims. No es podria aplicar el terme “totalitarisme” a la dictadura de Franco ja que és més aviat autoritarisme.

Aspectes que caracteritzen els règims totalitaris de Hitler i Stalin.
Semblances
1. Liquidació del pluralisme, partit únic i ideologia oficial de l’Estat; rigorisme moral i rebuig de l’art modern, qualificat de ‘decadent’; culte al capdavanter i obediència cega, evitant tota desviació ideològica.
2. Des d’un punt de vista quantitatiu, els dos sistemes són igualment comparables: el seu terrorisme d’Estat ha produït milions de víctimes. Si es pogués disposar d’estadístiques fiables, probablement la Unió Soviètica de Stalin tindria un avantatge numèric respecte a l’Alemanya d’Hitler, però aquesta destacaria pel seu odi absolut.
Diferències
1. Diferències respecte als seus orígens ideològics i als seus objectius proclamats. El nazisme s’origina i s’organitza entorn del concepte d’exclusió, de rebuig de tot lo altre i proclama obertament la superioritat de la raça ària; conseqüentment, tot es reorganitzarà en favor dels considerats superiors i es procedirà a l’extermini dels jueus i de tots els «altres». El comunisme s’origina entorn del concepte d’emancipació humana universal, una lluita de classes: proclama que el proletariat té la missió històrica d’alliberar la societat de les seves classes.

2. El comunisme va destruir la burgesia, va liquidar la propietat privada i amb ella tota activitat econòmica autònoma, és a dir, la qual cosa es coneix com a mercat. Per tot això, en aquesta societat és tan difícil avui restaurar la democràcia. El nazisme no aspirava destruir el mercat, aspirava exterminar un poble, uns pobles als quals se’ls negava el dret a existir. Desgraciadament, l’extermini dels jueus a Europa (l’Holocaust) té una singularitat mai coneguda abans: pel sol fet d’existir, unes persones eren perilloses i odiades.

DUESS TEORIES SOBRE EL TOTALITARISME.
En el seu llibre, Orígens del totalitarisme, Hannah Arendt explica que la causa de que el totalitarisme s’hagi acceptat és per la seva ideologia, que proporciona una sola resposta a totes les incògnites i els misteris del passat, present i futur. Al nazisme, tota la historia és la història d’un conflicte de raçes, al marxisme, de classes. Un cop que és acceptat aquesta premissa, totes les accions de l’estat es justifiquen amb la fal•làcia de que és natural o és històric.
«Els moviments totalitaris són organitzacions de masses d’individus atomitzats i aïllats. En comparació amb els altres partits i moviments, la seva característica externa més manifesta és l’exigència d’una lleialtat total, sense restricció, incondicional i inalterable del membre individual. Aquesta exigència és formulada pels dirigents dels moviments totalitaris fins i tot abans de l’arribada al poder.»
Hannah Arendt Los orígenes del totalitarismo, cap. X, Madrid, Taurus, 1999

Durant la guerra freda: Historiadors Carl Friedrich i Zbigniew Brzezinski van definir que el totalitarisme tenia sis punts:
• Una ideologia oficial que pretenia arribar a una sola idea o estereotip d’individu.
• Un sol partit. Típicament manat per una sola persona.
• Control monopolístic de les forces armades.
• Un sistema de terror aplicat a les forces armades (persecució del opositors, amenaces, por a la forces armades…)
• Control monopolístic de les masses de comunicació (propaganda massiva)
• Control i direcció central a l’economia.