«La justícia és la primera virtut de les institucions socials, com la veritat ho és dels sistemes de pensament. Una teoria,  per molt elegant i econòmica que sigui, ha de ser rebutjada o revisada si no és vertadera; així mateix, les lleis i les institucions,  independentment del seu grau d’eficiència i bon disseny, han de ser reformades o abolides si són injustes (…)

Cada persona posseeix una inviolabilitat fonamentada en la justícia que ni el benestar de la societat en conjunt  pot vulnerar. Per aquesta raó la justícia nega que la pèrdua de llibertat per part d’alguns pugui esdevenir correcta en virtut d’un major bé compartit per uns altres. No permet que els sacrificis imposats sobre una minoria pesin menys que la suma més gran d’avantatges que pugui gaudir una majoria. Per consegüent, en una societat justa s’estableix que la ciutadania és igual i té les mateixes llibertats; els drets que garanteix la justícia no estan subjectes a la negociació política o al càlcul de l’interès social. L’única cosa que ens permet acceptar una teoria errònia és la manca d’una teoria millor; anàlogament, una  injustícia és tolerable solament quan és necessària per tal d’evitar una injustícia encara més gran. Essent les primeres virtuts de les activitats humanes, la veritat i la justícia són innegociables».

(A Theory of Justice, pp.3-4)

Crec que aquest fragment reflecteix a trets molt generals però molt clars alhora el pensament de John Rawls i la seva teoria de la Justícia Social que hem tractat a classe. Què en penseu, d’ella? Us sembla que té raó quan afirma que veritat i justícia són innegociables i invulnerables?