El cas d’Islàndia i la informació que ens arriba aquí.

En el següent blog: http://www.jivablog.com/11-03-2011/los-ciudadanos-de-islandia-dan-una-leccion-al-mundo.html, hi he trobat una interessant reflexió sobre la situació política actual d’Islàndia, de la qual els mitjans no diuen res. El poble, pacíficament, ha destituït el govern que els va portar a la crisi econòmica total del país, i actualment s’ha creat una assamblea popular per tal de reescriure la seva constitució.

Als mitjans de comunicació europeus ha arribat tota la informació de les revoltes populars a Egipte o a Libia entre altres (o almenys pensem que n’estem ben informats), però del cas d’un país com Islàndia no ens ha arribat res. És una mostra de que actualment la informació que ens arriba està censurada? Realment estem informats del que passa al món? O només ens informen del que volen determinats grups? Per què ens amaguen informació, notícies del que passa al món? Quina raó hi ha al darrere?

JVP

Un comentari a “El cas d’Islàndia i la informació que ens arriba aquí.

  1. Per mi no estem ben informats, i aquest és un exemple molt clar. Crec que en una societat globalitzada com l’actual estem totalment exposats a una gran quantitat d’informació, que en general donem per vàlida tot i no tenir proves de la seva veracitat. Així, tendim sovint a convertir aquesta informació en coneixement, un coneixement que està basat en aquesta informació que no sabem si és del tota certa i que ens es molt difícil de comprovar i contrastar- molts tampoc ho intenten-. Així hi ha la possibilitat de estar creant un coneixement erroni, és a dir tractar per coneixement una opinió, informació… que no ho és. Així és sempre coneixement allò que extraiem dels mitjans?

    La meva opinió és que la informació que tenim és molt limitada, i per tant el nostre coneixement de la situació també ho és, tot i que pensem el contrari.
    A més la major part d’aquesta informació està controlada per mitjans que decideixen que ens volen transmetre. En aquest cas, els mitjans espanyols i d’altres països potser han decidit què no volen parlar d’Islàndia. En certa manera puc arribar a entendre els mitjans privats, però amb quins criteris es basen els mitjans públics alhora de decidir quin tipus d’informació ens transmeten? Què passa quan és un mitjà públic el què amaga determinada informació ?

    Un dels problemes del coneixement està precisament en determinar que és el què podem anomenar informació, dades, opinió, coneixement ja que es tracta de conceptes relacionats que sovint costen de diferenciar. Sobretot sembla que ens costa discernir que és opinió i què és coneixement. Ens pensem que ja ho sabem tot quan ni tant sols som conscients d’una mil•lèsima part de la qüestió, i això per mi pot ser pitjor que el fet de no tenir coneixement.
    Com deia Francis Bacon, la informació és poder i en una era com l’actual és una eina important que cal tenir en compte en molts aspectes.

    És precisament per això que també crec que com diuen alguns estem més que en l’era de la informació, en l’era de la desinformació. Tanmateix, sóc conscient que en temes com aquests no es pot fer grans generalitzacions. Trobo que les qüestions del coneixement no són mai gens fàcils.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *