Benvinguts!

Hola, de part dels ex-alumnes de Filosofia Política, us donem la Benvinguda al Blog de l’assignatura.
No sabem si utilitzareu el mateix o en fareu un de nou, però esperem que aquest blog no es quedi penjat, ja que nosaltres hi vam treballar molt.
En aquest blog hem acumulat molta teoria útil per a l’ampliació de l’assignatura, i a més ens ha servit per debatre i comentar moltes coses.
Esperem que us agradi i que continueu amb el que vam deixar.
Bona sort per aquest curs que us espera!!

La política actual i la seva política

partidos

  • És aquesta la manera correcta de practicar la política?
  • Creieu que és normal el fet de que els polítics, en comptes de donar una bona imatge intentant proposar sortides als problemes, es tirin sempre els trastos al cap?
  • Nosaltres com a ciutadans ens hem de resignar i sentir-nos impotents, o podem fer alguna cosa per millorar això?

Jo personalment estic bastant decepcionada amb l’actitud que demostra la política espanyola, i és per això que quan pugui votar tindré un gran dilèma…

Crec que tinc bastant clar que no votaria a cap dels dos partits polars (PP-PSOE) perquè, a no ser que canviïn l’actitud, o els caps de partit siguin substituits per algú que doni exemple, no els trobo capaços de capgirar el rumb que ha agafat aquest país.

La política actual em frustra.

Nocions de Càstig

pillory_stocks

El càstig és la pràctica d’imposar alguna cosa desagradable per a una persona que ha fet alguna cosa inconvenient. Amb altres paraules és la pena imposada a algú per corregir-lo o per al manteniment de la disciplina.

Amb aquesta cocepció, en la nostra societat les persones que trangredeixen alguna norma són 8o han de esser castigats), judicialment o no, mitjançant multes, càstigs corporals o amb sentències de privació de llibertat (com la presó).

Michel Foucault descriu detalladament l’evolució del càstig des de la forca i el desmembrament medievals, fins als moderns sistemes de multes i empresonaments. Foucault observa una evolució en el càstig al delinqüent des del pur acte de venjança del rei fins a un ús més pràctic del mateix, enfocat cap a la dissuasió i la rehabilitació.

El càstig és la presentació d’un estímul contingent sobre una resposta que deriva en una disminució de la força d’aquesta resposta (així com també s’evidencia en la disminució de la freqüència de la mateixa). L’efectivitat del càstig a l’hora de suprimir la resposta depèn de molts factors, entre els quals s’inclouen la intensitat de l’estímul i la consistència amb la qual l’estímul és presentat quan es dóna la resposta. Educativament, alguns factors addicionals que incrementen l’efectivitat de la resposta són l’explicació verbal de la raó del càstig i una bona relació entre el nen i el pare o mare.

Aquests càstigs s’apliquen tenint en compte diferents àmbits i de diferents maneres:

·Si parlem de nens, alumnes o aprenent: són castigats per els seus educadors.

·Els esclaus, assistents domèstics i altres servents solien ser castigats per amos o patrons; de fet, encara en temps recents, alguns empleats encara poden estar subjectes contractualment a la possibilitat de ser castigats amb multes o humiliació.

·Organitzacions molt jerarquitzades, com la militar i la policial, i fins i tot de tipus religiós, apliquen encara una rígida disciplina que, internament, pot sostenir-se mitjançant un sistema judicial propi (tribunals canònics, marcials…).

·El càstig pot aplicar-se també en un sentit moral, especialment en l’àmbit religiós, en forma de penitència (que és un càstig voluntari) o impost en una teocràcia per una policia religiosa (com en un estat Islàmic rigorós) o en un estat no exactament teocràtic impost per un tribunal d’Inquisició.

Tipus de càstig


Càstigs soci-econòmics: Multes o pèrdues en els ingressos, Confiscació, Degradació, suspensió o expulsió, (especialment dins d’una jerarquia estricta, com la militar o religiosa), Restricció o anul·lació dels drets civils o d’un altre tipus, fins a l’extrem de la mort civil.

Càstigs físics o psicològics
càstigs corporals, tortura (psicològica o física), pena capital, sentencies de custòdia, exili, castració, prvació del son, humiliació pública…

El càstig corporal més important és la pena de mort . Aquest és una negació del primer dret de tota persona humana: el dret a la vida.

Hi ha moltes opinions sobre la pena de mort, però la més escoltada és aquella que la refusa.
Molta gent creu que la pena de mort no permet només evitar el risc d’error judicial, sinó que també permet acabar amb el calvari dels corredors de la mort i els perills de possible discriminació davant de qualsevol sentencia.
D’altra banda un criminal executat és rapidament oblidat, i no ell no ha pogut ni meditar els seus actes ni arrepentir-se. Aixi doncs tampoc ha pogut servir d’exemple de rehabilitació.

All in all, punishment hardens and renders people more insensible; it concentrates; it increases the feeling of estrangement; it strengthens the power of resistance.

-Friedrich Nietzsche

JMG

Anonymous, Objectiu: Els Goya.

anonymous_goya

El grup activista Anonymous del que vam estar parlant divendres a calsse  ha hackejat la web de l’acadèmia del Cine Español des de les 16:00h d’avui.

El moviment Anonymous serà present des de les 18:00h a les portes del Teatro Real aprofitant la gala d’entrega del premis Goya, per a fer una protesta pacífica contra la Llei Sinde.

En un estado moderno es más importante la libertad positiva o negativa?

Isaiah Berlín fue el promotor de estos tipos de libertades, basándose en las dos que ya se habían establecido: la de la libertad de los antiguos y la de los modernos.

La libertad de los antiguos era aquella que se basaba en la capacidad que tenían ciertas personas (los ciudadanos) para intervenir en el poder. Por otro lado la de los modernos  ofrece una libertad individual para disfrutar de una vida privada.

A partir de aquí Isaiah Berlín, recupera estos dos conceptos y los define de una manera más amplia, denominando al primero libertad positiva, y al segundo libertad negativa.
La libertad positiva es aquella que permite que un individuo sea capaz de tomar sus propias decisiones, a la vez que tiene el control sobre la propia vida. Con ella el individuo se controla a si mismo y es cuando no deja que los demás decidan por el. Por otro lado, la libertad negativa es una ausencia de impedimentos ante las decisiones que el individuo toma. Para Berlín, este tipo de libertad, representa el hecho de poder hacer lo que el individuo ha decidido hacer sin ningún obstáculo: ”Libertad es hacer lo que el hombre quiere”. Thomas Hobbes decía que “Un hombre libre es el que no tiene ningún impedimento para hacer lo que quiere hacer”, palabras que sirvieron de referencia a Isaiah.
Pero estas dos libertades pueden resultar peligrosas:
Cuando la libertad positiva empieza a representar un valor muy importante para la población, de tal manera que se acaba convirtiendo en su principal objetivo (es decir, cuando la sociedad reclama la libertad de decidir, de actuar por ellos mismos) la situación se puede trasformar en una lucha para conseguir esa libertad. Es entonces cuando puede intervenir el estado imponiendo unas limitaciones a libertad  con la intención de frenar esas reivindicaciones.
En el caso de la libertad negativa, se corre el peligro de que, al no tener límites a la hora de llevar a cabo las decisiones tomadas, cada uno puede hacer lo que quiera sin obstáculos. Esto y la naturaleza egoísta del ser humano, pueden llevar a que la persona pueda llegar a atentar contra la libertad de los demás.
Es por eso que, aunque hay que defender la libertad negativa contra la intromisión, la dominación y la opresión del estado, el estado es necesario para defender la libertad positiva contra la dominación interpersonal.

A partir de aquí podríamos decir que, en un estado moderno, se debería priorizar la libertad negativa, dentro de lo que cabe. Digo esto porque creo que, gracias a las libertades que se corresponderían con la libertad negativa (libertad de expresión, de culto, de pensamiento, etc.) podemos hacer frente a los obstáculos y alcanzar el gobierno de uno mismo para que no se acabe perjudicando al resto de personas. En cambio, si todo se basara en la libertad positiva, correríamos el riesgo de ser frustrados por un estado totalitario que anularía las libertades individuales defendiendo una colectiva ( la que ellos crean más oportuna) que convertiría nuestra propia libertad en una mentira, en una ilusión.

J. Molina

2A Bachillerato Internacional

Benidorm després de les reformes

jrmora-270111
http://www.jrmora.com

 

Un dels molts problemes que, com sempre, afectarà greument a una part de la població espanyola i catalana. Problema que ve causat per una crisis que no hauria de pagar, precisament, el poble o almenys, no les parts més dèbils de la població.

  • Com veieu el panorama de la reforma de les pensions?
    que en penseu?
  • És u tema que no ens importa perque no ens afecta? ens importa perque ens hi va el futur? o perque veiem que s’stà atemptant contra la dignitat, la vida i els drets dels nostres?
  • Quina visió teniu sobre el tema?

Rickshaw

rickshaw2 

El món está ple de contrastos, oi?

Desigualtats que han de passar desapercebudes?

Ignorància o indiferència?

Es pot fer alguna cosa al respecte o no interessa fer-ho?

Com s’ha de sentir una persona com tu, com jo, que dins de la seva impotència davant daquestes injusticies, no pot fer el que voldria per canviar aquest món?

Podem canviar aquest món?

S’ha de canviar? Pot anar a millor?

 

Que puc fer…?

 

Imatge de Banksy: http://www.banksy.co.uk/

 

 

Els secrets del tercer món?

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

En Aquest video, Arcadi Oliveres, professor de la UAB, ens parla sobre molts dels motius que porten al tercer món a ser com és actualment. A partir d’aquest context, ell ens vol donar a veure com és la inmigració avui en dia i quins són els beneficis que ens comporten. En aquest video encara no entra en una temàtica profunda sobre la inmigració, però a la 2na part ho explica molt detalladament.

Aquest vídeo l’he trobat força interessant i m’ha encantat la claredat i la agilitat de paraula i raonament que té aquest home. Recmano que el veieu i que si us plau, comenteu al respecte donant la vostra opinió.