El càstig és la pràctica d’imposar alguna cosa desagradable per a una persona que ha fet alguna cosa inconvenient. Amb altres paraules és la pena imposada a algú per corregir-lo o per al manteniment de la disciplina.

Amb aquesta cocepció, en la nostra societat les persones que trangredeixen alguna norma són 8o han de esser castigats), judicialment o no, mitjançant multes, càstigs corporals o amb sentències de privació de llibertat (com la presó).

Michel Foucault descriu detalladament l’evolució del càstig des de la forca i el desmembrament medievals, fins als moderns sistemes de multes i empresonaments. Foucault observa una evolució en el càstig al delinqüent des del pur acte de venjança del rei fins a un ús més pràctic del mateix, enfocat cap a la dissuasió i la rehabilitació.

El càstig és la presentació d’un estímul contingent sobre una resposta que deriva en una disminució de la força d’aquesta resposta (així com també s’evidencia en la disminució de la freqüència de la mateixa). L’efectivitat del càstig a l’hora de suprimir la resposta depèn de molts factors, entre els quals s’inclouen la intensitat de l’estímul i la consistència amb la qual l’estímul és presentat quan es dóna la resposta. Educativament, alguns factors addicionals que incrementen l’efectivitat de la resposta són l’explicació verbal de la raó del càstig i una bona relació entre el nen i el pare o mare.

Aquests càstigs s’apliquen tenint en compte diferents àmbits i de diferents maneres:

·Si parlem de nens, alumnes o aprenent: són castigats per els seus educadors.

·Els esclaus, assistents domèstics i altres servents solien ser castigats per amos o patrons; de fet, encara en temps recents, alguns empleats encara poden estar subjectes contractualment a la possibilitat de ser castigats amb multes o humiliació.

·Organitzacions molt jerarquitzades, com la militar i la policial, i fins i tot de tipus religiós, apliquen encara una rígida disciplina que, internament, pot sostenir-se mitjançant un sistema judicial propi (tribunals canònics, marcials…).

·El càstig pot aplicar-se també en un sentit moral, especialment en l’àmbit religiós, en forma de penitència (que és un càstig voluntari) o impost en una teocràcia per una policia religiosa (com en un estat Islàmic rigorós) o en un estat no exactament teocràtic impost per un tribunal d’Inquisició.

Tipus de càstig

Càstigs soci-econòmics: Multes o pèrdues en els ingressos, Confiscació, Degradació, suspensió o expulsió, (especialment dins d’una jerarquia estricta, com la militar o religiosa), Restricció o anul·lació dels drets civils o d’un altre tipus, fins a l’extrem de la mort civil.

Càstigs físics o psicològics
càstigs corporals, tortura (psicològica o física), pena capital, sentencies de custòdia, exili, castració, prvació del son, humiliació pública…

El càstig corporal més important és la pena de mort . Aquest és una negació del primer dret de tota persona humana: el dret a la vida.

Hi ha moltes opinions sobre la pena de mort, però la més escoltada és aquella que la refusa.
Molta gent creu que la pena de mort no permet només evitar el risc d’error judicial, sinó que també permet acabar amb el calvari dels corredors de la mort i els perills de possible discriminació davant de qualsevol sentencia.
D’altra banda un criminal executat és rapidament oblidat, i no ell no ha pogut ni meditar els seus actes ni arrepentir-se. Aixi doncs tampoc ha pogut servir d’exemple de rehabilitació.

All in all, punishment hardens and renders people more insensible; it concentrates; it increases the feeling of estrangement; it strengthens the power of resistance.

-Friedrich Nietzsche

JMG