1. L’estudi del dret pot enfocar-se des de diverses perspectives.
2. El primer que s’ha de fer és definir què és el dret. Una de les múltiples interpretacions del dret és la d’aquell conjunt de normes que regulen la conducta dels destinataris.
3. A més de les diverses definicions, hi ha diverses classificacions del dret. Una d’elles és la de la divisió entre dret natural i dret positiu. Una altra diferenciació és l’existent entre el dret nacional i el dret internacional.
4. Si bé la distinció d’aquestes modalitats de dret és bastant complexa, hi ha un parell de característiques que són bastant pròpies de cada un d’ells.
5. En primer lloc, el dret nacional és el conjunt de normes que s’estableixen entre un estat i els seus ciutadans. Per contra, el dret internacional és aquell conjunt de normes que existeixen entre diferents estats. Per aquesta raó pot dir-se que mentre el dret nacional adopta una estructura vertical, de l’estat als ciutadans, el dret internacional s’estructura de manera bilateral o multilateral, amb una situació de teòrica igualtat entre els països signants.
6. D’altra banda, també poden distingir-se aquestes modalitats de dret per la seva tipologia de normes. Les institucions nacionals tenen la facultat de promulgar:
a. Lleis orgàniques: és aquella norma de rang legal que, generalment, es troba en un nivell jeràrquic superior o que es requereix constitucionalment per a regular certes matèries. Habitualment per a l’aprovació de lleis orgàniques calen requisits extraordinaris com, per exemple, majoria absoluta o qualificada. Per exemple, la Llei Orgànica Educativa
b. Lleis ordinàries: és la norma de rang legal que constitueix, generalment, l’últim graó en la jerarquia jurídica de les lleis d’un Estat, després de la Constitució i les lleis orgàniques. La seva aprovació correspon al Congrés o Parlament, normalment per majoria simple.
7. Pel seu costat, el dret internacional és aquell pel que es poden firmar:
a. Tractats: nom genèric pel qual es denomina qualsevol acord entre dos o més estats sobirans (o altres subjectes de dret internacional), sotmès al dret internacional i que crea una obligació jurídica per als mateixos. Es troben regulats per la Convenció de Viena del 23 de maig de 1969. Les etapes normals d’un tractat son la negociació, l’adopció del text, l’autentificació del text, la firma i la ratificació i publicació del tractat. El Tractat de No Proliferació Nuclear n’és una mostra. A diferència dels convenis, la força coercitiva és major perquè poden i solen incloure clàusules per les quals es regulen les penalitzacions en cas d’incompliment del pactat
b. Convenis: És un escrit fet entre estats amb un grau de formalitat menor al d’un tractat. Normalment, un conveni és acordat en aspectes Econòmics i Comercials entre els estats. Centrat en matèries Comercials. Protocol de Kyoto.
8. Hi ha una darrera distinció que es deu a motius històrics i de cohesió. El Dret Internacional es troba generalment limitat per la manca de mecanismes punitius en cas de violació d’un tractat i/o conveni. La polèmica de la legítima intervenció en un altre país és evident, així com l’origen, finalitat i coordinació de les forces bèl·liques a mobilitzar. Per contra, el Dret Nacional compta amb mecanismes jurídics i policials fer complir les seves lleis a través del poder executiu, judicial i de les forces de l’ordre públic.
9. Finalment, s’ha d’esmentar la progressiva modificació que s’està produint en el Dret Internacional arran de l’aparició de nous organismes internacionals com l’ONU però, especialment, la UE. Aquestes organitzacions supranacionals adopten els sistemes propis del Dret Nacional per tal de legislar, pel que la incidència de les lleis internacionals són més presents i progressivament més exteses en els països membres d’aquests organismes.
