Tots ja sabeu què és un clàssic, veritat! El clàssic futbolístic d’aquesta nit en què s’enfronten el Futbol Club Barcelona i el Real Madrid serà seguit arreu del món i té una important repercussió pels mitjans de comunicació, els diaris avui tenen titulars com El clàssic perfecte…. Però, què és un clàssic?
Ara tot just fa una setmana, divendres 13 d’abril, alguns dels alumnes participàveu en l’acte Amics dels clàssics, a Premià amb la lectura d’Amics dels Clàssics editorial Barcino, una activitat que ha tingut una important ressò en blocs com El blog de Jordi Cervera Catalunya Ràdio Amor pels nostres clàssics o en el bloc del nostre institut Somnis, a partir del vídeo que us vaig fer quan vàreu llegir acompanyats de la flauta per Laura Luna Surinyach i Anna Jiménez:
Dante, Divina Comèdia Infern, cants I i V (Estela Banderas, Joan Bustos i Sara Parkinsons); Jaume Roig, Espill I, vv. 855-949 (Chaima Anzaoui, Sara Bernad i Laia Muñoz) i Joanot Martorell, Titant lo Blanc cap. 118 (amb Aida Casanovas, Laura Izquierdo, Palmira Sabaté i Irene Sanz en comptes d’Alba Bras).
Ja que parlem de clàssics, escolteu amb atenció els textos dels clàssics catalans llegits per vosaltres al centre cívic i comenteu els referents clàssics que hi trobeu.
Precisament en aquest acte organitzat per Òmnium Cultural Premià, presentat per Joaquim Arenas, el pare de la normalització lingüística en català, Carles Duarte, poeta, lingüística i director de la Fundació Lluís Carulla, va fer una definició molt bona de clàssic de la qual recordo això
“Els clàssics, com les generacions, travessen els segles. Són obres que perduren i expliquen les emocions, les pulsions o aquelles forces més definitòries de l’esperit humà”
Cal llegir els clàssics deien lels alumnes de quart d’ESO de llatí en concloure el seu treball recopilatori de totes les Propostes de lectura fetes arran del llibre de lectura L’ase d’or d’Apuleu.
Què és un clàssic? D’on prové el seu nom? Per què cal llegir els clàssics? Quins autors són clàssics? És correcte anomenar clàssics autors com Ausias March, Bernat Metge o Ramon Llull? Per què és important preservar el format clàssic només per als autors grecollatins? Cal utilitzar l’expressió clàssics catalans o clàssics de la literatura castellana o clàssics universals o clàssics fins i tot del futbol?
Jo sé quins són els meus clàssics preferits, i tu?
Pingback: El Fil de les Clàssiques » Blog Archive » Tractat sobre l’amor heroic i la seva actualitat!
Quin gran detall per part teva Margàlida, és molt macu sentir-nos a nosaltes i mirarnt-nos. Moltes gràcies Lida, ets un gran persona, ets una segona mare genial en tot moments! El teu costat amb sentu recolzada per algú estimat de la meva familia i d’un parent molt cerca a mi!!
Es un gran detall tenir el meu costat unes bones amigues i , nenns de la meva escola!!
Mai no t’oblidaré de veritat, gràcies per tot!!
Chaima, moltes gràcies!
http://www.eldiario.es/cultura/libros/entrevista_Nuccio_Ordine-conocimiento-resistencia_0_208229595.html
“La tarea de los clásicos es despertar nuestra atención, estimular la reflexión, alimentar nuestra pasión, y ayudarnos a entendernos a nosotros mismos y el mundo que nos rodea. Y para desmontar una de las mayores tonterías que hoy perviven en nuestra sociedad: que para entender el presente hay que estudiar el presente. Para entender el presente hace falta el pasado. Sin pasado, no se puede entender el presente.”