Tres quarts de quatre i nevava. Vaig mirar el rellotge de l’estació i mira per on IV era IIII. Mai no m’hi havia fixat. Com en puc ser tan de despistada? Per què? Bé, vaig pensar a les inscripcions romanes en marbre també s’emprava normalment IIII per IV.
Investigant he trobat diverses teories:
-
per raons estètiques: a la banda esquerra de l’esfera hi ha el VIII i es posa IIII en comptes de IV per simetria
-
per simplificació del procés de fabricació: així una esfera necessita nombres parells 20 I, 4 V i 4 X i els fabricants dels rellotges estalvien motlles.
-
per respecte al déu romà Júpiter que en llatí comença per IV (IVPPITER).
-
per error d’un rellotger suís.
-
per caprici de Lluís XIV…
Sigui quina sigui la raó en la major part dels rellotges construïts abans del segle XIX i de manera força predominant fins avui en els rellotges de numeració romana marquen les quatre amb quatre ratlles en comptes del número romà IV.
El rellotge de l’estació de Queralbs del tren cremallera de Núria és ben curiós: marca amb numeració romana les hores nocturnes fins al migdia i en numeració aràbiga les de la una fins a les onze de la nit. Em pujo al tren i continuo pensant-hi. Llavors em fixo en la numeració romana d’un Rolex:
És clar originàriament els romans escrivien I, II, III, IIII i no feien servir la subtracció; no escrivien per tant IV sinó quatre osques. En arribar al cinc, ja que és difícil copsar més de quatre elements a la vegada, es feia servir una osca diferent tot canviant l’orientació del traç: IIII\ o bé IIII/. A més el cinc recorda els dits de la mà, un bon instrument per comptar; de fet, V representa gràficament la disposició dels quatre dits de la mà amb el polze oposat. Per al deu, equivalent als deu dits de la mà, es feien servir un signe que era dues vegades el del 5 i s’empraven dues V, una d’elles capgirada; però això ja són figues d’un altre paner.
Què n’opineu de tot plegat? Us pensàveu que en el rellotge de l’església, de la facultat, de l’estació, … hi havia un error de IIII per IV? …
Donç mai m’havia donat compte d’aquest error!
Es interesant tot aixó, i ara per fi se el perque de la “V”, “X” i tot aixó.
També m’ha extrañat, ja que l’error d’una sola persona ha condicionat a milers.
A partir d’ara, sempre que vegi algun rellotje amb numeració romana em fixaré, a veure si també te el quatre amb IIII o amb IV.
N’estàs segur, Erik? tot plegat es deu a un error?
No, no nomes a un error, hi han altres raons, com la de la simetria, o la de estalviar motlles, etc…
A més, com explica el text, els romans escrivien el 4 amb cuatre pals, no amb el pal y la V.
Salve Lida!
M’he llegit el teu apunt i el de la vikipèdia, en el que posa que la majoria de discrepàncies entre representar el numero 4 en IIII o IV han sigut als rellotges. En teoria sí que són errors, encara que pel que llegim també hi ha barrejats interessos polítics, capricis, creences teològiques, etc.
Valee! 😀
Molt bon article, Margalida. Jo sempre havia feta bona la teoria que aquest fenomen era degut a la ignorància de Lluís XIV, a qui costava calcular la numeració per substracció i va ordenar simplificar les hores de tots els rellotges. Però he de dir que no he fet una tasca de documentació suficient per poder-ho assegurar.
Moltes gràcies, Teresa! Ja ens comentaràs els resultats de la teva recerca. Pot ser molt interessant! Potser caldria investigar per què els romans preferien IIII en comptes de IV i per això la subtracció és en aquest cas més moderna que IX. Jo hi addueixo motius fàl·lics, que tant agradaven als romans!, i com saps Lluís XIV era un fervent admirador dels costums sexuals romans.
Gali!!!!!!!
Soc l’Andrea, espero que no t’hagis olbidat de mi tant facilment, perquè només fa mig anyet que no estic a les teves classes de llatí!
Com va tot?, veig que el fil segueix funcionant com sempre!!!
Estava estudiant per un examen de psicologia social, i m’he trobat amb l’efecte pigmalió i m’he enrecordat de tu, del llati i dels mites!!!
Espero que tot vagi molt bé, un petonet.
Andrea.
Quina alegria, Andrea! Com vols que m’oblidi! Tornem a fer les endevinalles del dimecres aquest trimestre que tant t’agradaven! Que et vagi molt bé l’examen i ja saps que per a mi l’efecte pigmalió és cabdal en educació. El dia que hi deixi de creure deixaré de fer classe. Aquí pots trobar el nostre article que segur a hores d’ara em pots ajudar a ampliar-lo; no ho dubtis.
Fins ben aviat!
Doncs si, i espero que no deixis mai de creure, perquè gracies a això (i estic completament segura del que dic) els alumnes que hem passat per les teves classes hem estat cent per cent motivats a creure en nosaltres mateixos i en que podiem aprovar i aprendre molt!
Hi ha psicolegs que creuen que l’efecte pigmalió es discriminatori si només l’ultilizes amb grups reduits d’alumnes! el que aquets investigadors no sabien és que al IES Cristofol Ferrer, tenim una profe que l’utilitza amb TOTS els alumnes!!!!!:)
Vale Gali!!!!
(ja m’enrrecordo de lesd endevinalles, em tenien una hora sencera entretinguda!!)
Moltes gràcies, Andrea! Els teus mots i el teu record m’animen a tirar endavant malgrat les dificultats i els tindré ben presents!
Margalida, l’enllaç no funciona, diu que és un esborrany
Teresa, et refereixes a l’enllaç a l’apunt Efecte pigmalió. El torno a enllaçar. Moltes gràcies!
Hola!
:O Que interesant, o sigui que esrivien el 4, amb tres palets?!
I perque era un capritx del Lluis XIV?
Que gracia, jo crec que mai em donaria conte d’aixo..soc molt pajara.
Pero realment és un article super interesant!
🙂
M’equivocat, volia dir que escrivien el 4 amb quatre palets no amb 3..perdon
Hola !!
opino que esta molt bè, no m’habia fixat mai i segur que no agues caigut 🙂 jajaj pero avegades aquestes petites faltes son molt diferents i ara que tothom escriu el cuatre IV doncs suposo que un petit camvi a pasat a la història 🙂
Aquest article esta molt bé !!!
suposo que jo agués pensat que esta mal escrit jaja .
vale!!
Vaig llegir aquest article quan el vas posar, però no vaig trobar cap mena de lògica a al que explicaves… i ara que el torno a llegir, crec que ho van fer així per un motiu estètic!
És a dir, si en lloc de IV, escrivien IIII, tot quedava compensat: queden quatre números que únicament tenen osques, quatre números que tenen una V, i els altres quatre números tenen 4 X. De l’altre manera, quedaria bastant desproporcionat: 3 números formats per osques, 5 números contenint una V, i 4 números formats amb una X. Així doncs, crec que ho feien per aconseguir l’harmonia estètica a dins de l’esfera, dividint les hores en tres sectors, segons com estiguin formats els números.
De fet, expliques un motiu semblant quan dius que ho feien per estalviar motlles, ja que així tot són nombres parells!
He de reconèixer que quan vaig veure el títol de l’entrada vaig pensar que durant un viatge en tren havies trobat “aquesta monumental errada” i que aqui debatiriem sobre el coneixement de la substracció entre la població. Després( com sempre faig), vaig continuar mirant totes les fotos del post i em vaig trobar amb un Rolex amb l'”equivocació” ja esmentada i vaig començar a dubtar de si era jo qui estava equivocat. Però ara veig que tot és degut a interessos econòmics, capricis monarquics o, com diu el Toni, motius estètics.
Si t’hi fixes bé, Joël, tot i que a classe de matemàtiques no ens ho diuen, els romans ja preferien el IIII en comptes de IV.
Pingback: Els números romans avui | Aracne fila i fila