Ja sabeu que jo crec molt en l’efecte Pigmalió en l’educació (#EfectoPigmalión). Tenia previst publicar aquest article i mireu per on que una alumna, Bouchra, ja me l’ha trepitjat a Aracne fila i fila. Perfecte! Realment ja teixiu articles millor que la mestra i això és tot un orgull per a mi. L’he retocat amb alegria i he decidit publicar-lo per avançar en aquest aprenentatge col·lectiu que ens hem imposat. Per tant, després de llegir l’article Pigmalió i Galatea, ja podreu traduir aquest text en llatí de les Metamorfosis d’Ovidi i establir un paral·lelisme entre el mite ovidià i la pervivència en el cinema o en la literatura infantil, com és el cas de Pinotxo.
Interea niveum mira feliciter arte
sculpsit ebur formamque dedit, qua femina nasci
nulla potest, operisque sui concepit amorem.
Virginis est verae facies, quam vivere credas
et, si non obstet reverentia, velle moveri:
Ars adeo latet arte sua.
Ovidi, Metamorfosis
Un xic d’ajut:
nasci: infinitiu de present de nascor; credas:creuries; velle: voldria.
- Què passa a Pigmalió? Què significa avui l’efecte Pigmalió?
- Quin paral·lelisme podríem establir amb Pinotxo?
Si en l’article de la Bouchra, heu arribat al Pigmalió de G. Bernard Shaw, no us perdeu la versió televisiva de 1977 amb música de My Fair Lady de F. Loewe amb les genials interpretacions dels ballarins E. Maximova i M.Liepa. Si us agraden els contes de Jorge Bucay, no us perdeu el de Pigmalió!
La veritat esque no en sabia res d’aquest mite de pigamalió. He trobat per aquest gran món que és l’internet , que l’efecte pigmalió en l’educació, es refereix a la interacció entre el professor i els alumnes, a la conducta del professor envers l’alumne que pot afavorir a el seu aprenentatge d’una manera mlot positiva, ja sigui per l’ambient agradable ,la comunicació, etc. El professor té unes expectatives de l’alumne i aquestes produeixen uns efectes en el rendiment dels alumnes.
Desde el meu punt de vista crec que és molt important, el fet que els professors i alumnes es comuniquin, i sobretot que els professors tinguin unes expectatives sobre ells, ja que així l’alumne es pot sentir recolzat i sentir-se que creuen en ell, que pot fer el que es proposi, sempre amb esforç esclar. I per últim dir, que es veu clarament en la pel·lícula de Pinotxo el paral·lelisme amb Pigmalió. Hi ha un creador, algo creat, que és desitjat i estimat pel seu creador, i aquest algú acaba cobran vida, tal i com el seu creado desitjava. Molt bunica l’història.
No saps, Marta, com em fa de feliç el teu comentari. Finalment, després de les teves últimes aportacions, crec que ja puc dir que he aconseguit enganxar-te a això que no t’agradava gens que és entrar al bloc i deixar-hi un interessant comentari. L’efecte Pigmalió existeix!
Ave Lida! Tot i que no ho sembli Disney fa servir molts temes mitològics i religiosos en les seves històries (com la Sirenita, que en realitat és una Nereida!!) i tant complexos des d’un punt de vista infantil. Pinoxo n’és un altre exemple i representa molt bé el mite de Galatea. També aquest ballet, que és molt maco! Al final balla molt bé, però no entenc per que es queden mirant aquells nois.
Vale!!
aveee lidaa!
uauu quina entrada més preciosa.El que ens vol explicar és que ambdós tant com pinocho i Galatea es basen en l’efecte Pigmalió ja que dóna nom a un trastorn psicosexual en el que l’individu dirigeix fantasies eròtiques cap a la seva pròpia obra tant maca que així s’enamora profundament d’ella i aquesta es transforma en persona real.
vale un petó:)
avee lidaa:D
no en tenia ni ideia de tot axo.
la veritat que ara qe m’hi fixo, disney si qe té relacions amb alguns mites clàssics,tan com pinocho i galatea es basen en l’efecte pigmalió.
ha merescut la pena, apuntarme a llatí de debo estic aprenen coses, que maai m’hauria imginat apres.
bon treball lidaa:)
Moltes gràcies, Erica! Com et trobes? M’han dit que no has vingut a classe perquè no et trobaves bé. Millora’t!
en tota la hora és tot el que he conseguit traduir: Dedicant-se feliçment i amb una habilitat admirable(subjecte elíptic) va esculpir un motllo d’ivori nivi,del qual va ser nascuda una dona.
i la última frase fins el punt em sembla que és ha rebut amb els treballs el seu amor?
Bouchra, crec que has de fer més cas a la morfologia tot i els hipèrbatons i a la sintaxi del període que has intentat traduir. D’on treus el dedicant-se? per què uneixes copulativament feliciter i mira…arte? Compte amb la traducció de l’oració de relatiu! Fixa’t amb l’antecedent, amb les funcions! A l’última que has traduït aplica: “rebre alguna cosa d’algú”.
Intenta-ho de nou, no desesperis!.
Errare humanum est! Errando discitur!
:O lidaa quin article més macu!
Bueno contestant les preguntes, l’efecte Pigmalió és un mecanisme pel qual un resultat s’apropa a les expectatives prèvies perquè inconscientment s’ha modificat la conducta perquè així sigui. El nom ve del mite de Pigmalió i la seva estàtua. Segons aquest efecte, una persona espera un resultat concret, que depèn en part d’altres persones o d’altres factors. La creença que tindrà fa que modifiqui la manera de comportar-se i llavors altera aquests factors externs.
L’efecte Pigmalió ha estat molt estudiat en educació i els esports. Si un professor creu que un alumne traurà bones notes, aquest les acaba obtenint però no només perquè tingui més capacitat o s’esforci més, sinó perquè el mestre modifica la seva conducta, avaluant de manera subjectiva, premiant excessivament els encerts, donant-lo un tracte preferent… També s’anomena profecia autocomplerta.
El paral.lelisme que podriem contribuir a Pinotxo és que el seu creador, Gepetto, crea a Pinotxo i li agrada tant que desitja que es converteixi en humà, i es converteix, encara que no ho ha fet ell sino la ada.
Els videos molt macus, però això si, jo no podria dormir amb tants rellotges! :S I el video del ballet també molt macu 🙂
vale! 😀
Mentrestant va esculpir sorprenentment una estàtua admirable de neu amb art i li lliurà una forma que no podia nèixer dona i va perdre l’amor pel seu treball.
Té aparença de doncella justa, la qual creuries que viu i si no fos obstàcle de respecte, voldries moure-la: l’art s’amaga del seu art.
Margalida, no trobava el subjecte del primer verb, no sé si estarà bé, però es que no sabia com agafar-lo.
Dilluns et porto el justificant, que es que avui estava malalta!!
Valee!
Espero, Marina, que et trobis bé aviat i veig que has aprofitat el que ofereixen les noves tecnologies per no perdre el fil.
El subjecte de la primera frase, el·líptic, és Pigmalió. Tens bé “creuries que viu”, la resta caldrà treballar-hi més.
Qui es voldria moure: tu o l’estàtua; per tant, ella?
Dedicant feliçment i amb una habilitat admirable va esculpir una forma d’ivorri de neu , de la qual va ser nascuda una dona, i va agafar l’amor pel seu treball. Té l’aparença de doncella la qual creuries que viu si no fos obstacle respectable, voldries moure-la : L’Art acut d’amagat al seu art.
Sara, mira va amb arte: “amb un art meravellós”. Intenta traduir millor la primera oració de relatiu, segur que si t’hi fixes ho aconseguiràs. Seguirem comentant després.
He seguit les correccions que has fet a les meves companyes, però tot i així no sé si me’n e ensortit:
Dedicant feliçment amb un art maravellós, va esculpir un ivorri de neu, de la qual va nèixer una dona i va agafar l’amor pel seu treball. Té aparença de donzella, la qual creuries que viu i si no fós obstàcle de respecte la voldries moure: L’art ve d’amagat al seu art.
(no entenc gaire bé el significat d’aquesta última frase!)
Un petonet Gali!
Ai se’m hha olbidat dir-te que l’entrada m’haq agradat molt! No coneixia l’efecte Pigmalió i és molt interessant. També cal dir que de petita pinotxo era una de les meves pel·lis preferides jajajaja.
Vale!
Andrea, quan ho tradueixis bé segur que l’entendràs! A part de Pinotxo no coneixes altres històries semblants a la de Pigmalió?
D’on treus dedicant-se? Feliciter modifica al verb principal. T’has deixat una frase abans de la de relatiu i “forma” hi pertany. Nasci vol dir néixer… Intenta-ho, de nou!
Hola Gali! et deixu ara el comentari perquè vaig començar el dissabte a traduir-ho i avui ho he acabat! no crec que m’hagi surtit…és molt dfícil!!!!!!!!!!!! Tot i així, quan has publicat els comentaris he coirretgit algunes coses xo nose si m’haurà sortit..
Dedicant feliçment amb un art maravellos, havia esculpit un marfil en forma de neu, del qual neix una dona, la qual entrega amor pel seu treball. Té la cara d’una verdadera verge la qual creuries que viu i si no fos un objecte de respecte, la voldries moure: art dirigint-se d’amagat al seu art.
Vale, no entenc res del text..qeguai!..haha mara meva que dolenta sóc per les traduccions!!!!
Ui, Ui! Veig que has fet cas només a alguns suggeriments. Demà ho comentarem a classe!
Gali no ho he entes això d’alguns suggeriments!
Que no has fet cas a totes les indicacions que he donat anteriorment!
Mentrestant, escolpia amb un art maravellós un ivori de neu de la que va nèixer una dona la qual va agafar amor pel seu treball. Té l’aspecte d’una donzella que creuries que viu si no fos un obstacle de respecte la voldries moure art dirigint-se d’amagat al seu art.
No tè gaire sentit!!
Mentrestant feliçment escolpia amb un art maravellós,un ivori de neu, del qual va nèixer una dona i va agafar amor envèrs la seva obra. Té aparença de donzella, la qual creuries que viu i si no fós obstàcle de respecte ella voldria moure’s: L’art s’amaga en el seu art.
Ara millor??
Mentrestant, escolpia feliçment amb un art maravellós un ivori de neu, del qual va nèixer una dona de la qual va agafar amor pel seu treball. Té aparença de donzeñña, la qual creuries que viu i si no fos obstacle de respecte voldria moure’s: L’art s’amaga en el seu art
qee dius ara Gali? xd
Gali he mirat l’última traducció (la de la Vero) i crec que és la més acertada….tot i que en un principi jo m’he quedat en blanc i porto un bon rato intentant traduir més que la segona frase…
Mentre escolpia feliçment amb un art meravellós una forma d’ivori nivi, de la qual va ser nascuda una dona, i va agafar amor envers la seva obra. Té l’aparença de doncella la qual creuries veure que viu si no fos un obstacle modest, ella voldria moure’s: L’Art s’amaga en el seu art.
mentrastant, amb art meravellós va escolpir un motllo d’ivori nivi del qual cap dona pot nèixer i va agafar l’amor envers la seva obra té aspecte de dona de debò, la qual creuries veure i voldria moure’s si no fos obstacle la modèstia. L’art s’amaga en el seu art.
Mentrestant escolpia feliçment el marfil blanc com la neu amb una art sorprenent i dona forma, amb la qual cap dona va poder neixer ni va poder concebre l’amor de la seva obra. Té aspecte de dona, la qual creuries que es viva i es mouria si no fos obstacle de modèstia: l’art s’amaga en el seu art.
Gairebé ja la tenim. Compte amb el temps verbals i les negacions!
Mentrestant escolpeix feliç l’ivori nivi amb un art sorprenent i de la que va ser nascuda una dona i va agafar amor envers la seva obra. Té l’aparença de doncella la qual creuries veure que viu si no fos un obstacle modest, ella voldria moure’s: L’Art s’amaga en el seu art.
Mentrestant va escolpir feliçment una estàtua com la neu amb art i li lliurà una forma que no podia nèixer dona i va perdre l’amor pel seu treball.
Té aparença de dona justa, la qual creuries que viu i es mouria si no fos obstàcle de respecte: l’art s’amaga del seu art.
Marina, t’has deixat mira que va amb arte. Quin temps verbal és potest? Què vol dir concepit?
Cal polir el final!
Sara, força bé. Vigila la traducció de la primera oració de relatiu. T’has deixat una oració i algun adjectiu.
Aue!!
Lida no tenia ni idea que Disney utilitzes mites classic.
Vale!!
Recordes, Marta, Hèrcules de Disney o potser no l’has vista!
Mentrestant va escolpir feliçment l’ivori blanc com la neu amb una art sorprenent i dona forma, amb la qual cap dona va poder neixer ni va poder concebre l’amor de la seva obra. Té aspecte de dona, la qual creuries que es viva i que es mouria si no fos obstacle de respecte: l’art s’amaga en el seu art.
GALI per fí he acabat la 2na part.. per cert, no havies penjat l’enigmaXI?
L’aenigma XI el publicaré dimecres vinent; avui toca una altra una metamorfosi:
Mentrestant escolpeix feliç l’ivori de neu amb un art sorprenent amb la qual dona no pot haver nascut i va agafar amor envers la seva obra. Té l’aparença de doncella la qual creuries veure que viu si no fos un obstacle modest, ella voldria moure’s: L’Art s’amaga en el seu art.
Mentrestant escolpeix feliç l’ivori nivi amb un art sorprenent i amb la qual cap dona no pot haver nascut i va agafar amor envers la seva obra. Té l’aparença de doncella la qual creuries veure que viu si no fos un obstacle modest, ella voldria moure’s: L’Art s’amaga en el seu art.
Gali ja no se que més em falta no ho veig!! Vaig a mirar les altres traduccions que he d’arreglar!
Sara, Andrea, per què ara heu canviat el temps verbal a sculpsit? Com heu traduït formamque dedit?
A Virginis est verae facies no hi ha construcció de datiu possessiu com ho heu fet. Intenteu-ho una altra vegada.
Mentrestant va esculpir feliç l’ivori com de neu amb un art sorprenent i li va donar forma, amb la qual cap dona no pot haver nascut i va agafar amor envers la seva obra. És un rostre de veritable donzella, la qual creuries que viu si no fos un obstacle modest, ella voldria moure’s: L’Art s’amaga en el seu art.
Força bé, Sara. Ara t’has deixat adeo a l’última línea.
Mentrestant va esculpir feliç l’ivori blanc com la neu amb un art sorprenent i li va donar forma, amb la qual cap dona no pot haver nascut i va agafar amor envers la seva obra. És un rostre de veritable donzella, la qual creuries veure que viu si no fos un obstacle modest, ella voldria moure’s: L’art fins aquest punt s’amaga en el seu art.
Mentrestant va esculpir feliç l’ivori com de neu amb un art sorprenent i li va donar forma, amb la qual cap dona no pot haver nascut i va agafar amor envers la seva obra. És un rostre de veritable donzella, la qual creuries que viu si no fos un obstacle modest, ella voldria moure’s: Fins a tal punt l’art s’amaga en el seu art.
Jo crec que ja la podem donar per acabada!
Ara que ja ho doneu per acabat, m’agradaria fer un comentari de profe feminista.
Ovidi és molt bon poeta, sens dubte, i s’ha de llegir, però molt críticament pel que fa a les relacions afectivosexuals. Cal anar en compte amb les trampes de l’amor romàntic i cal anar en compte amb creure que podem “fer” la parella al nostre gust.
Efectivament, tal com diu Mercè Otero, cal llegir Ovidi amb una mirada ben crítica. Les seves Metamorfosis estan plenes de raptes, de violacions, de domini masculí, etc.
A mi m’agrada el mite de Pigmalió pel que s’ha anomenat l’efecte Pigmalió en educació (és a dir, si jo crec en vosaltres per moltes dificultats d’aprenentage que tingueu ens en sortirem -en canvi, si pensés que sou uns ineptes, no aconseguiria inculcar-vos res de res-); però no per aplicar-lo a les relacions afectivosexuals, ja que no podem fer de la nostra parella el que nosaltres volem ni a l’inversa. Què n’opineu vosaltres?
Joan Oliver va adaptar la cèlebre peça teatral Pigmalió, de Bernard Shaw. Ambientada a la Barcelona dels anys cinquanta del segle passat, el protagonista, el professor Jordana, s’ha especialitzat en l’estudi de la fonètica. Un dia es troba amb una florista, Roseta, que viu en un dels barris més pobres de Barcelona i que li dóna la idea de realitzar un experiment: es tracta de corregir els errors de dicció i de vocabulari de la noia i al cap de sis mesos presentar-la en societat i fer-la passar per una refinada marquesa.
Alumnes de primer d’ESO de català: Abulai & Eva
Informació extreta del llibre de català TEXT LA GALERA
Moltes gràcies, Abulai i Eva, per contribuir amb aquesta interessant aportació del mite de Pigmalió en la literatura catalana!
Un enllaç molt interessant per treballar Pigmalió a l’aula: http://www.uhu.es/cine.educacion/cineyeducacion/temaspigmalion.htm
Pingback: Her, de Spike Jonze | La cinta de Νίκη
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/235709