Avui és el dia Mundial de l’abolició de l’esclavitud. Malauradament encara hi ha al món gent esclava en el segle XXI. Ja sabeu que sóc una enamorada del món antic, però hi ha dues coses que no he entès mai: el menyspreament que van tenir sobretot els grecs cap a la dona i l’execrable esclavitud.
Per als grecs era normal tenir esclaus; en cap moment, no es van plantejar que una persona fos propietat de l’altra. La família, per tal de ser completa, havia d’estar composta per lliures i per esclaus; fins i tot el filòsof Aristòtil va intentar demostrar que l’antítesi amo-esclau era natural, ja que uns eren amos per naturalesa i altres havien nascut per ser esclaus. Aristòtil va admetre obertament l’esclavitud com a institució natural i necessària del sistema socioeconòmic.
La família per tal de ser completa, ha d’estar composta per lliures i per esclaus. En efecte, la propietat és una part integrant de la família, perquè sense els objectes de primera necessitat és impossible viure, o si més no viure bé. No es pot concebre una casa sense certs suplements, dels quals uns són inanimats i altres vius. L’esclau no és més que un suplement animat. Si cada instrument pogués fer el treball per si mateix, si les llançadores actuessin soles i l’arc toqués sol la cítara, el cap de família podria valer-se sense esclaus […] Què és l’esclau? És una criatura humana que per naturalesa no és mestressa de si mateixa, sinó que pertany a altri. ÉS una propietat que viu, un utensili que és un home.
ARISTÒTIL, Política I
Què n’opineu? Què en sabeu de ser esclau a Grècia? i a Roma? A què es dedicaven? Tenien drets? Es podien alliberar? Quin dia a Roma els esclaus eren els reis de la casa i es podien seure a taula i ser servits pels seus amos? Sabeu aurea dicta d’esclaus? Recordeu el paper d’algun esclau en el teatre o en el cinema? … Documenteu-vos i doneu a conèixer la vostra recerca i opinió en forma de comentari.
Em sembla molt fort que els grecs sent una civilització tant avançada com eren que coneixien moltissimes coses i eren una civilització molt important de la qual provenim. Que tractessin tant malament a les dones que les tinguessin tant discriminades i que tinguessin esclaus també em sobta moltissim. Ja que sent filosofs i pensant en l’antropos no es donessin compte que tots eren igual i tenien els mateixos drets.
ara si que podre entendre bé el text:)! em sembla molt fort tot el que feien amb els esclaus la veritat…són persones com tots nosaltres i no es mereixen que els despreciecin d’aquesta manera..nosé jo sempre he estat molt en contra d’aquestes coses, i em preocupo molt.
Sort que ara ja ha desaparegut més! encara qe a certs llocs encara continua l’esclavatge..potseer no igual que a Grècia a Roma, però al cap i a la fim es esclavatge..:S
L’esclavitud a Roma, no va tenir sempre les mateixes condicions, ja que depenia de les guerres, és a dir, de els esclaus que portesin d’aquestes. Per tant com més esclaus menys valor i més fàcil d’aconseguirne.
Cal dir que els esclaus realitzaven tot tipus de feines. Concretament les esclaves, tenien diferents feines, segons on estiguesin ubicades (camp o ciutat). Les més valorades, les que donaven més benefici eren les que es dedicaven a la prostitució.
Per acaba vull dir, que després de anys aguantan la situacio en la que vivien es van revoltar, i tot i fracasà, van aconseguir petits canvis en la seva situació social.
mmmm -.- em dona error cuant comento… cof.. cof…
bueno escrivire un altre cop lo que e escrit 25 vegades XD
bueno que els grecs no eren tan avansats? pos pk tenian esclaus? –.–U
bueno suposo que a cualsevol edat a sigut normal teni esclaus…
els romans… els egipcis… els grecs i fins i tot els españols tenien esclaus…
Hola lida!
Todo esto de la esclavitut me parese caer tan bajo , como puede ser que una persona que es igual que tu, que tenga los mismo derechos,la manipules como si nada ,como si uera un objeto sin ningún valor, como se puede llegar a no tener uni escrupulos pa poder aser todo esto .
La cerda nose como era este tema en temas pasados…pero,por pelicula que llegas aver no tiene ni corazón para pensar en los demas sin envargo parwese que las cosas no han cambiado nada la gente hace lo mismo con gente qye no tiene ni donde caerse muerta i solo se aprovechan de eso ,incluso los niños son esclavisados,para que?para aser ropa de marca i asi la gente poder vestir.
un beso lida espero que te recuperes!!!!
Estic d’acord amb el que ha dit la Marta, contra mmés esclaus hi havia pitjor se’ls tractava i menys valor tenien, i al contrari, quan hi havia menys eren mes protegits. L’eclau formava part de la familia tant grega com romana, i eren els que s’encarregaven de les feines dures i de totes aquelles feines que els amos no volien fer. No tenien drets, però podien ser alliverats. Durant la Saturnàlia, és a dir el Carnaval per nosaltres, els esclaus es posaven en el lloc dels amos i viceversa. També a filosofia hem estudiat que Plató en la república crea la societat perfecte i diu que cadascú fa la feina per la cual ha nascut, més tard Aristòtil ho reforça com tu bé has dit en el text.
Actualment en una gran part del mon segueix l’esclavaitud, nosaltres ens pensem de que això només pasa alss paisos pobres africans sudamenricanss, pero ens equivoquem, aquelles persones espanyoles que treballen de genolls al terra, que si estan malalts i demanen la baixa els fan fora, i que guanyen una misèria? no es esclavitud?, doncs jo diria que d’una altre manera però si. També tots aquells nens que han de fer feines forçades.. esque està a tot arreu, fins i tot a casa teva, mai has estat miran la tele estirat al sofà, i la teva mare de emntre t’estava fent el sopar?
En fi, que no ens adonem però l’esclavitud no s’ha abolit, està per totes bandes, i les persones, tenim uns drets i som lliures.
Per què no començem a respectar-nos?
He trobat que a travès de la manumisió, els esclaus tenien possibilitat d’aconseguir la seva llibertat, i aquesta, depenia de l’amo.
Hi havia diferents formes:
-Per vindictan: l’amo defensava a l’esclau davant d’un magistrat i li concedia la llibertat
– Manumissio censu: l’amo inscribia a l’esclau en el cens dels
– Manumissio testamento: l’amo registrava en el seu testament que volia lliberar al seu esclau
-Manumissio inter amicos: l’amo expresava davant uns amics la seva idea de lliberar l’esclau.
-Manumissio per mensam: en el qual, el señor convidava a l’esclau a la seva taula i li expresava el seu desig de donar-li la llibertat.
Quan ho aconseguien, aquets pasaven a la situació de Liberto (libertus en roma) i Meteco (Metoícos a Grècia)
M’ha soptat molt una cosa que he llegit, i és que en Roma, quan un esclau fugitiu era capturat se li marcava el front amb un ferro les inicials FUG de fugitivus, i si havia robat Fur (lladre en llatí).
És increïble com tractaven a les persones, com si fossin animals, i el més trist, com tu dius, és que encara hi ha gent que continua sent esclava.
Això ho podem veure en pel·lícules com Ber-Hur, Lo que el viento se llevó, Norte y Sur, o Tom Sawyer, on els esclaus eren maltractats pels seus amos, no tenien dret ni vot i molt menys llibertat.
Estic d’acord amb els meus companys, i el que menys entenc es que hi hagi persones que se’ls tingui com a savis quan pensen que alguns homes neixen per ser esclaus. Jo estic totalment en contra de l’esclavitud i hem sembla vergonyós que al segle XXI encara existeixi en alguns llocs del món. Els esclaus no tenien drets i només podien ser lliures si els seus amos els alliberaven o compraven la seva llibertat. Era a les saturnàlies quan es canviaven els papers i eren servits pels seus amos.
la esclavitud que va existir en temps dels grecs i romans no és ni la quarta part de la esclavitud que existeix avui dia.es tracta d’una de les majors formes d’injustícia que es dóna en l’actualitat: Gran quantitat de persones són explotades i abusades física i mentalment. Aquesta situació s’origina des de la forma en les quals les enganyen, fins al poder exercit sobre elles. Desafortunadament, desconeixem el que succeïx, malgrat que els percentatges d’éssers humans víctimes d’aquests abusos són molt alts i l’esclavitud s’ha expandit a través del món. Les xifres donades són preocupants . Existeixen casos de nens, no majors de 5 anys d’edat, que treballen trossejant pedres a Bangla Desh, per a guanyar menys de 5 dòlars, per una setmana de treball de set jornades. Nenes enganyades per a entrar al negoci de la prostitució que són venudes pels seus pares per a pagar algun deute. Es ressenyen també casos de com persones han arribat a tals nivells de degradació que usen el cos de dones, el turisme sexual infantil i el tràfic de persones per a benefici propi.
El filòsof Aristòtil va intentar demostrar que l’antítesi amo-esclau era natural, ja que uns eren amos per naturalesa i altres havien nascut per ser esclaus. Aristòtil va admetre obertament l’esclavitud com a institució natural i necessària del sistema socioeconòmic.
Vaig llegir un text seu a filosofia, i la veritat es al·lucinant com podia pensar aixì, la seva teoria es basava en que hi han persones que neixen més fortes i que per tant serveixen per fer feines més dures i la seva condició social sempre serà fer d’esclau, en canvi la gent més débil hauria de fer d’amo ja que no aguantaria la feina d’un esclau. Tot i pensar així, Aristòtil va ser dels primers homes que van deixar els seus esclaus en llibertat.
La veritat és que mai he entès com fa tant de temps, tenien esclaus, i els necessiaven per poder fer les seves pròpies coses, és a dir que en part també depenien d’ells, encara que no els tractaven gens bé, com a les dones que les discriminaven.
Si que és veritat que els q eren esclaus, era també per generació en generació, si els teus avantpassats ho eren tu també ho eres.
Mai m’ha agradat aquest tema, però almenys avui en dia no hi ha tant d’esclaus, com abans!
Gali jo ja havia fet aquest comentaria l’aula d’informàtica però internet anava malament i no se’m va guardar. Però ara fent els exercicis de l’unitat 4 de Grec he relacionat aquest article amb l’exercici 6.2: l’acció d’aquest fragment del text d’Herodas té lloc a la casa d’uns senyors. El tracte que Cerdó dóna als seus esclaus él el típic d’aquesta época: amb péssims modals i tractant-los com si fóssin inferiors. En canvi, amb les seves clientes és molt simpàtic, molt aludador i les tracta amb molt de respecte per tal de vendre’ls-hi unes sandàlies, per fer-ho els hi ofereix de tot tipus: de diferents colors, llises, amb vernisos, botes jòniques tancades, pantofles de nit, etc.
Jo crec que l’esclavitud encara continua vigent en algunes parts del nostre mon desgraciadament, però afortunadament l’hem eliminat de moltíssims llocs i actualment no és una cosa gaire usual entre nosaltres. Tot i així ens hauríem de preocupar més per aquests llocs on l’esclavitud encara es continua practicant, per tal d’eliminar-la
Has fet molt bé, Camila, en relacionar el text d’Herodas amb aquest post, però jo diria que pertany a la unitat 5 i no a la 4, com dius tu.Veig que la conversa de l’altre dia ha tingut efecte i me n’alegro moltíssim!
Aquí també podeu comentar l’exercici 6 de la pàg 128 de Grec 1.
Aquest estiu vaig estar a Estats Units i vaig visitar un poblet anomenat Annapolis, m’he enrecordat d’una anècdota i que a més em va sorprendre molt quan em van explicar que on estava trepitjant en aquell moment, (si no recordo malament hi havia al terra un gravat que recordava tot allò) Doncs em van dir que allà hi havia hagut comerç d’esclaus, suposo que persones de color, que fa molts anys els utilitzaven per a fer feines realment dures. I el racisme estava molt pronunciat. Vaig estar parlant i pensant amb això una bona estona mentres pasejava per aquell preciós poble.
Annapolis és un poblet costaner, on era molt fàcil per als ciutadans americans mantenir comerç de diferentes classes, hi passen moltes barques de diferents tamanys, actualment, es molt turístic.
Allà està l’academia naval, una institució per l’entrenament d’oficials per l’armada Americana i el cos de marins. On es formen durant uns anys, el meu tiet va formar part.
Fa uns anys doncs, utilitzaven els canals d’allà per transportar esclaus de color, cosa que era molt normal com ja em vist en el poble Grec i Romà.
Annapolis doncs, era un bon lloc per al trafic d’esclaus, ja que es un poble costaner.
http://www.nomorewar.com/assets/webblogmanager/annapolis.jpg
Ara ja sé, Anna, el principal motiu del teu viatge als Estats Units! Molt interessant là referència a Annapolis. Per cert, què significa el nom d’aquesta ciutat des d’un punt de vista etimològic?
He estat buscan a veure si trobaba que volia dir Annapolis, d’on provenia, ”polis” ja em vist a grec que vol dir Ciutat, i Anna?
A mi desde un bon principi m’ha semblat que volia dir, La ciutat d’Anna, per això he volgut buscar-ho.
He trobat l’historia a la Wikipedia i realment si que Annapolis és un nom en honor a una princesa anomenada ”Ana” la que va ser després reina de Gran bretanya.
Aquí deixo el que surt a la wikipedia;
En 1649 exiliados puritanos provenientes de Virginia y liderados por William Stone establecieron un asentamiento llamado Providencia en la costa norte del río Severn. Estos primeros habitantes pronto se desplazaron hacia un puerto mejor protegido en la costa sur fundando un pueblo que recibió una sucesiva serie de nombres hasta que en 1694 Sir Francis Nicholson ubicó la capital de la colonia real allí recibiendo el nombre de Annapolis en honor a la Princesa Ana, quien pronto sería Reina de Gran Bretaña.
Les tres últimes linies m’han fet adonar-me de que Annapolis si que vol dir Ciutat de l’Anna.
Ara em fa il·lusió haver descobert això, ja que tinc una camiseta i Anna és el meu nom!
Un petó Margalida, espero que hagi respost al que em demanaves.
Un petó!
I tant que sí, Anna! Amb el teu primer comentari vaig adonar-me que tu no havies copsat el nom d’Annapolis, tot i ser la ciutat del teu nom. Fa il·lusió!
Gali estic fent els exercicis 1 i 6 e l’unitat 6 de Grec:
En primer lloc he fet una recerca a la Viquipèdia de qui era Sòcrates, perquè jo només sabia que va ser un filòsof grec i que sortia als diàlegs de Plató; ara també se que va estar el creador d’una teoria anomenada “el mètode socràtic” que pels que no teniu cap idea del que tracta aquesta teoria, deixo aquest enllaç: http://ca.wikipedia.org/wiki/S%C3%B2crates
En aquest text de Xenofont, Sòcrates parla amb Aristarc que és un noi que està molt preocupat perquè per culpa de la revolució,ell ha de mantenir a quasi 14 dones lliures i els seus diners no són suficients per a fer-ho. Llavors Sócrates el compara amb Ceramó que és un home ric i que té al seu càrrec a molts esclaus, animals i família, molta més gent que Aristarc. És en aquest moment quan es planteja la clara diferència de que els esclaus són gent treballadora, molt capaç i que demanen molt poc, per tant el seu manteniment dona molts beneficis als amos; en canvi, els homes i les dones lliures, tot i tenir els coneixememts suficients per a realitzar els treballs, no ho fan i això fa que sigui molt complicat matenir-los. Aristarc treu en conclusió, que demanarà diners per a possar un negoci en el qual les dones que ell manté treballin, un cop fa tot això tots viuen feliços.
Jo penso que aquest text no té en compte que els esclaus, vivien en unes condicions durísimes i que treballaven per a poder viure, per tant en realitat no els mantenia ningú, eren ells mateixos els que amb el seu esforç pagaven i de sobres allò suficient per a viure i per a donar beneficis als seus amos, i era per això que els hi eren tan útils i tan beneficiosos.
També podem apreciar que les dones pobres necessitaven a un home que les mantinguès, avui dia les dones per no arribar a ser pobres treballen i es mantenen soletes sense cap dificultat, tot i no trobar-nos totalment amb els mateixos drets que els homes, sobre tot a l’hora de rebre el sou.
Em sembla terrible el text d’Aristòtil, no puc entendre com podíen dir que els esclaus eren un utensili més necessari per a la subsistència d’una casa. Penso que d’aquesta manera no només estàven rebaixant i menyspreant als esclaus,sino que també a ells mateixos, ja que crec que és patètic haver de dependre d’un altre per a tot, sigui aquest un esclau o no.
El text de A. Bonnard també es esgarrifador, el fet de que tractessin a persones com a objectes i que fòssin capaços de vendre’ls creient-se propietaris de la vida d’un altre és realment impenssable per a mi. Tampoc crec que aquest procés pugui haver significat en cap moment un progrés, no podem parlar de progrés de cap mena quan parlem de vendre persones, al contrari crec que va signifar un gran endarreriment.
Margalida, estic acabant els exercicis que em queden de Grec de la Unitat 6 Economia i treball i vull posar-te lo de les importacions i les exportacions de grècia i també volia comentar algo sobre la moneda grega. He buscat on em vas dir (economia i treball) i no em surt res relacionat, i busco ”moneda grega” i em surt l’article de la boqueria, no se on comentar-ho! A veure si em pots donar un cop de mà, de mentres ho escriure al word.
Un petó!
Aquí tens, Anna, el link de la moneda a Grècia: http://blocs.xtec.cat/elfildelesclassiques/2008/01/21/la-moneda-a-greciaque-te-leuro-de-lantiga-dracma-atenesa/
Moltes gràcies Margalida, i milloret!
Varen passar gana els esclaus romans? http://www.nationalgeographic.com.es/articulo/historia/actualidad/7824/pasaron_hambre_los_esclavos_romanos.html#
Xaipete!
L’esclavitud a l’antiga Grècia va ser un component essencial en el desenvolupament econòmic i social del món grec de l’antiguitat i estigué vigent al llarg de la seva història. Els grecs consideraren l’esclavitud no solament com una realitat indispensable, sinó també com un fet ben natural; fins i tot els estoics, en general, o els primers cristians no la van qüestionar. La majoria dels escriptors antics entenien que l’esclavitud no era tan sols un fenomen natural, sinó també necessari. No obstant això, també van aparèixer alguns debats aïllats que aixecaren el crit al cel, com s’observa als diàlegs socràtics, o alguns estoics que expressaren la primera condemna de l’esclavitud de la qual es té un registre històric.
Els esclaus servien per diferents funcions com per exemple la guerra, o el bandolerisme i també de comerç internacional.
Solien fer les tasques més dures i eren tratats com éssers inferiors destinats a una vida dura i a una vida controlada per un home que el consideràva la seva propietat. Els homes esclaus es dedicàven a tasques com per exemple treballar a les mines o als camps ja que per els grecs aquesta feina era difícil i pesada. Les dones es quedàven en casa fents tasques de casa , i també influíen en l’educacció dels nens .
Els esclaus eren exportats de molts llocs diferents , alguns aconseguien alliberar-se però no tots perque per a ells la vida era molt dura simplement eren propietats que executàven les ordres dels seus senyors.
Els senyors no tenien dret a maltractar-los ni a abusar d’ells però en algun cas la vida dels esclaus depenien dels senyors.
La llibertat guanyada per l’esclau podia ser total o parcial, a elecció de l’amo. En el primer cas, quan la llibertat era total, el llibert era protegit jurídicament contra tota temptativa de convertir-lo un altre cop en esclau, com podia succeir per iniciativa dels hereus del seu antic amo. En el segon cas, el d’una llibertat parcial, l’emancipat podia ser sotmès a un cert nombre d’obligacions pel que fa al seu antic propietari. El contracte més exigent, la paramona, que era una espècie de servitud amb una durada limitada, sovint es mantenia fins a la mort de l’antic propietari; gràcies a aquest tipus de servitud l’amo mantenia gairebé tots els seus drets sobre l’alliberat.
Alina, recorda sempre de citar les fonts i enllaçar la informació! http://ca.wikipedia.org/wiki/Esclavitud_a_l'antiga_Gr%C3%A8cia
Crec que pots acabar de resoldre bé les preguntes formulades! Ho intentes?
Jo crec que era un tema molt delicat per als grecs, la mentalitat de l’època no els permetria ser justos i empàtics amb els esclaus. Sincerament penso que dient això Aristòtil demostra ser un salvatge.
Xaipe!
L’esclavitud, malauradament, encara segueix existint i pels grecs era una cosa comuna i molt normal, ja que sempre havien tingut aquest punt de vista, de veure els esclaus com una força de treball. Així que si opinem des del nostre parer, ho veiem com una animalada però si ens posem a la pell de l’època, no els podem jutjar.
L’esclavitud de l’antiga Grècia i de l’antiga Roma es situaven en el esglaó més baix de les classes socials. Els esclaus van ser essencial pel desenvolupament econòmic i social ja que realitzaven la majoria, per no dir totes, les feines dels seus amos ja que es dedicaven a servi-los.
Els esclaus no tenien cap mena de dret i només podien ser lliures, en el cas de Roma, podien ser lliures quan morien, que l’alliberaven perquè tingués un enterrament de persona lliure. També podien alliberar-se amb la mort del seu amo, si aquest en el testament afirmava que els alliberava com a forma de generositat, podien comprar la seva llibertat o per declaració davant d’un magistrat.
Respecte l’alliberament a Grècia, els informals es duien a terme amb la presència de testimonis, cosa que portava als ciutadans a alliberar els seus esclaus en plena representació teatral o en mig de la deliberació d’un tribunal. Podia ser que l’amo donés una llibertat parcial, l’emancipat podia ser sotmès a unes d’obligacions del seu antic propietari, o total, que l’esclau era protegit jurídicament si l’amo volia tornar a convertir-lo en el seu esclau.
L’únic dia en el que els esclaus i els amos s’intercanviaven els papers era a les “festes saturnalis”, durant l’inici del solstici d’hivern.
L’esclavitud a Roma, no va tenir sempre les mateixes condicions, ja que depenia de les guerres. Els esclaus realitzaven tot tipus de feines. Les esclaves, tenien diferents feines, segons on estiguesin ubicades (camp o ciutat). Les més valorades, les que donaven més benefici eren les que es dedicaven a la prostitució.
Encara en algun pais hi han esclaus, no són lliures ni tenen drets. En el text de Aristotil està menyspreant als esclaus, es cruel llegir això d’un filosof.
salve!
L’esclavitud a l’antiga Grècia va ser un component essencial en el desenvolupament econòmic i social. Els grecs consideraren l’esclavitud no solament com una realitat indispensable, sinó també com un fet ben natural. La majoria dels escriptors antics entenien que l’esclavitud no era tan sols un fenomen natural, sinó també necessari. I a Roma l’esclavitud constituïa de vegades els esclaus estaven exposats en suports rotatius, per ser millor observats i al costat de cada esclau anava penjat per a la venda un tipus de placa que descriu el seu origen, la salut, caràcter, intel·ligència, educació, i altra informació pertinent per als compradors.
Els esclaus servien per diferents funcions com per exemple la guerra, o el bandolerisme i també de comerç internacional.
Solien fer les tasques més dures i eren tratats com éssers inferiors destinats a una vida dura i a una vida controlada per un home que el consideràva la seva propietat.
Jo penso que la esclavitud encara hi és a molts països i tindrien que fer algu cosa per evitar-lo.
Xaipe!
Com a tota civilització no moderna la civilizació Grega sempre ha sigut partidària de l’esclavitud, pels gregs i els romans els esclaus eren una necessitat i cada família havia de esta composta pero homes lliures i esclaus per completar la família.
Encara que no tenien cap dret, treballaven únicament pel cap de la família ja que neixien amb la vida d’esclau, i podia ser maltractat per l’amo.
Xaipete!!!
Penso que contra més esclaus hi havia pitjor se’ls tractava i menys valor tenien.
Per als grecs era normal tenir esclaus; en cap moment, no es van plantejar que una persona fos propietat de l’altra. La família, per tal de ser completa, havia d’estar composta per lliures i per esclaus.
Els esclaus tant a Grècia com a Roma, es dedicaven a fer les tasques domèstiques que els manaven els seus amos.
Els esclaus no tenien drets i tampoc podien ser lliures, en el cas de Grècia, els esclaus podien ser lliures quan els informals es duien a terme amb la presència de testimonis, cosa que portava als ciutadans a alliberar els seus esclaus en plena representació teatral, i a Roma els esclaus es consideraven lliures quan morien, o també podien alliberar-se amb la mort del seu amo, si aquest en el testament afirmava que els alliberava com a forma de generositat.
El dia en què els esclaus eren els reis de la casa i es podien seure a taula i ser servits pels seus amos era el dia de “festes saturnalis”.
Algunes de les pel·lícules on podem veure el paper d’un esclau són;
Carlos Diegues, Quilombo, 1984, Julie Dash, Daughters of the Dust, 1991,Hailé Gerima, Sankofa, 1993
Charles Burnett, Nightjohn, 1996,…
En aquestes pel·lícules podem observar com els esclaus eren maltractats pels seus amos, no tenien ninguna mena de drets i tampoc llibertat.
Els grecs veien els esclaus com un fet natural a part d’un component essencial en l’evolució de l’econòmia. Els esclaus podien fer qualsevol feina encara que la principal activitat en la que estaven implicats eren l’agricultura, la feina de les mines, l’artesania i les feines domestiques. Crec que en l’actualitat encara podem trobar gent sotmesa com a esclaus, no és tan evident com en l’antiguitat però encara no hem extingit aquest domini del tot.
Crec que és molt fort el tema com tractaven els homes a les dones, ara per desgràcia, hi ha encara gent que creu que les dones són persones per netejar cuinar i poc més, encara hi ha gent que pensen que són inferiors.
La meva opinió és que és patètic que encara hi hagi gent així, tothom és igual.
Xaipe!
Actualment l’esclavitud segueix vigent en aquest món majoritàriament suposo que per fer feines brutes com netejar la casa, fer el menjar, rentar la roba i altres coses que els amos dels esclaus no volen fer.
L’esclavitud a Grècia era absolutament normal, ho trobaven natural que una persona fos propietat d’una altre. Actualment hi ha entre 12 i 27 milions de persones esclavitzades en tot el món, ho trobo una xifra esgarrifant ja que se’m fa impossible pensar com poden tenir una persona sota les seves ordres dia i nit sense que aquesta es pugui queixar o fer el que vulgui.
Jo crec que ningú ha de pertànyer a un amo, i això, per desgràcia, ha passat fins fa ben poc (a principis del segle passat encara n’hi havia). Val a dir que ara encara n’hi ha, però ja no es veu com una cosa normal. Jo crec que podem entendre com veien els esclaus si pensem en les màquines. Per exemple, veiem a les màquines com a objectes sense sentiments que només fan les feines, i això es correspon perfectament amb el que pensaven dels esclaus.
Normalment feien les feines més feixugues, com la mineria, la càrrega o el manteniment i neteja d’edificis, a més del servei. Podien ser alliberats si l’amo així ho volia, i, durant les Saturnals, es canviaven les tornes i eren els amos els que obeïen els esclaus.
Qualsevol pel·lícula de gladiadors n’és un exemple. Per exemple, a “Gladiator”, el protagonista és fet esclau i obligat a lluitar contra altres esclaus per divertir a la gent.
Els grecs van considerar l’esclavitud una realitat indispensable i un fet natural. Avui en dia, l’esclavitud no està acceptada. L’abolició de l’esclavitud es fonamenta en la idea que totes les persones són iguals i tenen els mateixos drets, independentment del seu origen.
La majoria dels esclaus en l’antiga Roma s’adquirien a través de les guerres, els exèrcits romans porten els presoners de tornada com a part de la recompensa de la guerra.
Una pel·lícula molt recent que tracte sobre això és “Dotze anys d’esclavitud”, basada en un fet real ocorregut en 1850. Narra la història d’un culte músic negre -i home lliure- que vivia amb la seva família a Nova York. Després de compartir una copa amb dos desconeguts, descobreix que ha estat drogat i segrestat per ser venut com a esclau en el Sud en una plantació de Louisiana.
Trobo que els grecs i els romans exageràven una mica tenint esclaus, trobo que una persona no a de manar a una altre perquè faci coses i tasques de la casa, tothom té dret a ser lliure
Ser esclau a grècia era una cosa molt natural tothom que podia permitir-se tenir esclau el tenia.
La societat romanava ser molt esclavista, la seva estructura social es basava en un sistema de classes on l’esclau era la classe més baixa.
Tant a Grècia com a Roma els esclaus es dedicaven a fer totes les tasques domèstiques que els seus amos els i manaven.
No tenien drets i tampoc podien ser lliures. Els esclaus grecs podien ser lliures quan els informals es duien a terme amb la presència de testimonis, cosa que portava als ciutadans a alliberar els seus esclaus en plena representació teatral, i a Roma els esclaus es consideraven lliures quan morien, o també podien alliberar-se amb la mort del seu amo.
El dia en què els esclaus eren els reis de la casa i es podien seure a taula i ser servits pels seus amos era el dia de “festes saturnalis”.
Alguna peli on podem veure que surten esclaus és la del 12 años de esclavitud.
Xaipete!
Per començar, opino que l’esclavitud no hauria d’existir, ja que cap esser és inferior a un altre i cadascú és amo del seu cos i dels seus pensaments i no ha de ser propietat d’altres persones. Pel que veig, abans a Grècia era comú el fet que existissin esclaus i que una família per ser complexa havia d’estar composta per esclaus i per membres lliures de la família. Pel que sé de la societat romana, sé que va ser essencialment esclavista, i tant la seva economia com la seva estructura social es basava en un sistema de classes on l’esclau constituïa el graó més baix de la societat.
L’esclavitud era el destí normal dels presos de guerra. Legalment, mancaven de tot dret: eren instrumentum vocale (“eina que parla”). Feien gratis els pitjors treballs i de per vida. El tracte depenia del caràcter personal de l’amo. Van arribar a ser nombrosíssims amb l’expansió de Roma. La seva llibertat era escollida pels seus respectius amos
El dia en què els esclaus eren els reis de la casa i es podien asseure a taula i ser servits pels seus amos era el dia de “festes saturnalis”.
Aureas dictas d’esclavitud:
– Non bene conueniunt nec in una sede morantur maiestas et amor. (Met. II 846)
– Rudis indigestaque moles. (Met. I 7)
La pel·lícula que he trobat és la de “12 Años de Esclavitud”, que està basada en un fet real ocorregut el 1850. Narra la història d’Solomon Northup, un culte músic negre i home lliure que vivia amb la seva família a Nova York. Després de compartir una copa amb dos desconeguts, Solomon descobreix que ha estat drogat i segrestat per ser venut com a esclau al Sud en una plantació de Louisiana. Renunciant a abandonar l’esperança, Solomon contempla com tots al seu voltant sucumbeixen a la violència, l’abús emocional i la desesperança. Llavors decideix córrer riscos increïbles i confiar en la gent menys aparent per intentar recuperar la seva llibertat i reunir-se amb la seva família.
L’esclavitud a Roma, depenia de les guerres, és a dir, de els esclaus que portesin d’aquestes. Per tant com més esclaus menys valor i més fàcil d’aconseguirne.
s’ha de dir que els esclaus realitzaven tot tipus de feines. Concretament les esclaves, tenien diferents feines, segons on estiguesin ubicades (camp o ciutat). Les més valorades, les que donaven més benefici eren les que es dedicaven a la prostitució.
Per acavar opino que l’esclavitud no hauria d’existir, ja que cap esser és inferior a un altre i cadascú és amo del seu cos i dels seus pensaments i no ha de ser propietat d’altres persones.
Si heu vist o veieu “The butler” (El Mayordomo) 2013, també ho podreu relacionar!
How to manage your slaves de Jerry Toner
“Qué hacer con los esclavos
El historiador británico Jerry Toner crea un personaje de ficción para narrar en primera persona las características de la institución de la servidumbre en la antigua Roma”
http://www.elmundo.es/la-aventura-de-la-historia/2014/08/16/53d8bc73e2704e26488b457c.html
Pingback: Aracne fila i fila
Pingback: L’esclavitud a Roma | De iure
Em sembla bastant fort tot això de l’esclavisme, no arribo a compendre com pots tractar d’una manera tan cruel a una persona que és exactament igual que tu… Sort que ara no es donen casos d’aquests o almenys a la nostre cultura.
Xaipete!
Em sembla molt malament que els grecs i els romans no s’adonessin que era molt injust que una persona fos propietat d’un altre, una cosa és que fossin treballadors i els paguessin amb diners, i un altre és que fossin esclaus i els tractessin molt malament.
També és una mica irònic perquè hi havia molts savis, però cap ni un se’n va donar conte, a la vegada també sense els esclaus Roma no hagués pogut ser un imperi i no hagués estat el mateix, penso el mateix de Grècia.
Abans l’esclavitud era molt habitual, tots els grecs i romans d’alta categoria tenien més de tres esclaus o esclaves en la seva casa, ja que no hi havia cap tipus de llei ni res que estigues en contra de l’esclavitud i ja naixies sent esclau o dominant. L’esclavitud antigament variava molt segons les guerres i la feina que feien els esclaus segons el lloc on es trobessin. Ha evolucionat molt, de ser una part molt gran de la població a no arribar ni a un quart, segons el país en el que et trobis també s’ha de dir. Actualment encara hi ha esclavitud en alguns països sobretot, la que més destaca és la prostitució, però ara tenim moltes lleis que defensen la llibertat de les persones i moltes conseqüències per practicar l’esclavitud i per aquest motiu a baixat tant.
Χαιρετε,
Les époques estan marcades per diferents elements, però l’esclavitud ha estat present en gairebé totes les edats. Era una forma de pensar diferent, com diu Aristòtil, la família completa està formada per lliures i esclaus, ells no pensaven que tots som igual, que tots tenim els mateixos drets. Avui en dia segueix vigent en treballs esclavitzadors, amb un sou horriblement baix.
Χαιρετε,
A mi em sembla bastant cruel això de l’esclavitud, encara que penso que ara no podem jutjar el que passava abans ja que tenien una altra manera de pensar i viure, era una altra cultura. Tot i així encara perdura l’esclavitud i tenim una gran sort en no viure en llocs així!
Xaipe
La esclavitud a l’antiga Grècia era molt més habitual que avui en día, La societat grega era esclavista, per tant, molt desigual. Ja que es un tema que m’interessa bastant mhe vulgut informar més i he tronar que els esclaus es componien en dos grups: els lliures i els esclaus.
Els lliures no pertanyien a ningú, i podien ser propietaris d’esclaus, en funció de la seva riquesa.
Molts d’ells eren agricultors o comerciante. Constituïen una minoria. S’estima que al segle V a. C., dels 400.000 habitants que posseïa Atenes, només eren ciutadans uns 40.000.
No ciutadans: a Atenes rebien el nom de “metecs” i eren emigrants residents a la ciutat. En Esparta es deien “periecos”. Eren homes i dones lliures, però no tenien drets polítics i no podien ostentar càrrecs públics. Normalment es dedicaven a l’artesania i al comerç. Alguns d’ells van arribar a ostentar grans fortunes.
La meva opinió sobre l’esclavitud es que deuría estar prohibida a Tot el món ja que encara perdura en alguna païssos del terce món. I que hem evolucionat molt desde l’antiga Grècia
Χαιρετε!!
A l’Antigua Grècia l’esclavitud era normal i més generalitzada, ja que els amos consideraven normal tenir esclaus. Avui en dia no hi ha aquesta esclavitud tan generalitzada, ja que han entrat pel mig els drets humans i tots tenim dret a la vida i per igual però encara hi ha esclavitud en els països més pobres on la gent que munta fabriques i aquesta gent treballa moltes hores per un baix sou, també en les dictadures hi ha esclavitud però no de la mateixa manera que a l’antiga Grècia és una “esclavitud moderna”.
És increible com predominava l’esclavitud a Grècia ,era una societat on l’esclavitud era una cosa totalment normal.Per els grecs ser esclau signigicava “ser una criatura humana que per naturalesa no és mestressa de si mateixa, sinó que pertany a altri”.és impressionant com pensaven els grecs en aquesta època ,jo crec que ninguna persona pertany a ninguna altre.
La societat grega era esclavista, per tant, molt desigual. La componien dos grups de persones: els lliures i els esclaus.
Els lliures: no pertanyien a ningú, i podien ser propietaris d’esclaus, en funció de la seva riquesa.
Els esclaus estaven desproveïts de qualsevol tipus de drets. Tant homes com a dones d’aquesta condició, molt abundants a Grècia, estaven privats de llibertat i eren propietat dels homes lliures o de l’Estat. A la condició d’esclau podia arribar de diverses maneres: per caure presoner de guerra, per ser fill de pare i mare esclaus, per deutes, rapte, etc.
Les condicions de vida dels esclaus eren molt variades: no eren les mateixes per a un preuat esclau que exercís funcions de preceptor o metge, que para un altre no especialitzat que treballés en l’agricultura o la mineria.
Hem sembla impressionant ,com era la vida dels eclaus,ja que el fet de no ser lliures els privaba de moltes coses.Penso que tots tenim dret a ser lliures,poder fer el que ens fassi verdaderament feliços,sense cap impediment.No som una societat esclavista como la grega ,però he de dir que si que ens han quedat petjades d’aquesta esclavitud de fa uns segles,avui en dia en el nostre món actual ,que l’esclavitut seguei existint,l’esclavitud avui en dia la podem trobar en l’àmbit del treball i tambè en altres àmbit .M’encanta el tema de l’esclavitud ,perquè en certa forma és el van viure els meus antepassats ,vull fer el treball de recerca sobre aquest tema.