Per tal de treballar amb TIC la unitat 7 del llibre Grec 1 de l’editorial Teide, teniu aquí uns interessants exercicis interactius que proposa Marià Betriu a Euphorvia:
També us serà d’un gran ajut per poder fer l’exercici 6 de la pàg. 157 els vídeo El Partenón como modelo arquitectónico de ArteHistoria:
Hola margalida! amb aquets video he arrivat a ala conclusió de que no enteng a les persones que estudien les formes de les coses i els i posen aquets noms que ni ells deun enrrecordarse, per dir que en una sala hi han 8 columnes no costa tan dir-ho ue posar-li aquets noms tan revuscats i complicats, però això és igual. En el que també m’hi he fixat es la mania que té la humanitat per destruir les coses dels altres, sobretot d’altres cuturas, en meu viatje a Egipte em va suptar el mateix, molts temples o llocs sagrats estaven picats perque els havien transformat en esglesis o mezquites. Es molt trist que avui dia no puguem apreciar be tot el que els romans, els egipcis..o qui sigui van fer en el seu temps i amb els pocs recursos que tenien per culpa dels invasors mandrosos de fer altres edificis. Bona niT!
Aquests exercicis estan molt bé!! M’han ajudat també a repasar mitologia que mai va malament. Sempre que veig edificis com aquests penso com podien construir coses tant grans.El que els deuria costar. Perque despres vinguin els britanics i s’emportin les estatuas. Quina rabia!!!
Ja he mirat l’enllaç!! Surt l’estatua que hi havia al llibre de grec de la que també estava la descripció!! No sabia que hi haguesin tants edificis que es basesin en el Parteno.
Com avui hem dit a classe hi han molts edificis inspirats en el partenó. M’ha agradat aquest video, crec que és molt interessant.
Ens veiem demà Margalida 🙂
Lida!
aquest video le trubat molt interesant,
hi ha hagut una cosa que m’ha cridat bastant l’antenció i es que els nostres avanpasats havien fet maravellas i l’homa anat evolucionan a pitjor.
Dilluns ens veiem lida =D
És molt interessant.
Gali estic fent l’exercici 6 de la pàgina 157 del llibre de Grec. He trobat una pàgina molt interessant que ens explica els diferents aspectes del Partenó i la importància que va tenir a l’art http://lavidanoimitaalarte.blogspot.com/2007/10/programa-escultrico-del-partenn.html
El Partenó d’Atenes té moltíssims detalls, té una cúpula i els capitells de les columnes estan molt elaborats, a diferència del Partenó d’Estats Units que tot i que segueix molt més l’exemple grec, és molt més senzill que el de Paris. Institut Nacional d’Educació Física de Barcelona, també segueix bastant l’exemple grec, tot i que aquest sí que ho fa només en l’estructura,donant un aspecte de serietat típic d’un institut.
Gali estic fent l’exercici 1 de la pàgina 156 de la Unitat 7 del llibre de Grec, per tant a continuació et faré un petit resum de la religió grega (un resum molt resumit ehhh):
Els grec com ja sabem li donaven molta importància a la religió i per aquest motiu feien molts actes religiosos, els principals eren:
Les pregàries: on es rentaven per purificar-se, es vestien amb roba neta i aixecaven les mans al cel si invocaven els déus celestials i cap al davant si es tractava dels déus marins.
Els sacrificis i les ofrenes: on els grecs oferien sacrificis d’animals sans als déus i deesses per complaure’ls i per gaudir de la seva protecció. Hi havien diferents tipus de sacrificis i ofrenes, l’hecatombe, l’holocaust, les libacions…
Les purificacions: on els grecs es purificaven abans d’imprecar als déus i després d’haver fet actes que ells consideraven contaminants.
Les festivitats religioses: on cada ciutat celebrava oficialment les seves festes religioses en virtut del calendari agrícola, respectant tradicions mítiques locals o commemorant gestes de la història política i civil de la ciutat.
Els llocs de culte o sagrats pels grecs eren molt diversos, l’altar familiar o les tombes en són un exemple, però el temple era l’indret sagrat per exel·lència, era la casa de la divinitat, i els sacerdots n’eren els servidors. Per ser sacerdot, a Grècia ho podia ser qualsevol que respectés escrupulosament el ritu. Una altre figura important a la religió grega, erens els endevins que eren venerats com a intèrprets dels missatges divins. Que els endevins tinguèssin tanta relevància es deu a que els grecs creien que els déus es comunicaven amb ells per mitjà de missatges, el lloc on s’endevinaven aquests missatges eren els oracles, l’endevinació es practicava per cercar respostes sobre coses desconegudes del passat, el present i el futur.
A més a més del culte als déus olímpics, també van sorgir altres cultes religiosos més propers als humans, aquests eren els cultes mistèrics, els pricipals eren: Els misteris d’Eleusis, en honor a Demèter i de Persèfone. L’orfisme, en honor a Orfeu. I per últim el culte orgiàstic dedicat a Dionís.
Salve!
En la cultura grega creien que els déus es comunicaven a ells mitjançant signes o missatges, aquests que podien ser interpretats per oracles, que feien servir per comunicar-se i poder trobar respostes a les seves preocupacions o curiositats, que tenen a veure amb el present i futur, com en aquest cas l’oracle de Delfos.
Aquest es celebrava amb festivitats religioses dirigits a les divinitats.
Aquets és feien mitjançant actes religiosos, com les pregaries , sacrificis , ofrenes i la purificació. Per poder dur a terme aquesta celebració calia rentar-se amb aigua per purificar-se si havien acudit o assistit algun naixement o mort, una bona vestimenta.
Després començaven les pregaries al deus invocant als déus celestials i als déus del mar í sens falta sempre acompanyats de sacrificis i ofrenes.
Els sacrificis i les ofrenes que feien als déus intentant complaure’ls satisfer-los a canvi de que siguessin escoltats i poguessin gaudir de la seva protecció.
Segons les ofrenes com els sacrificis de cent bous que després feien un banquet,l’hetaconbe. Si era una ovella negra cremada era sacrifici funerari, holocaust, però no sempre les ofrenes eren amb animals sinó que també s’oferien productes com; oli, vi, mel…llavors s’anomenaven libacions.
Els llocs de culte podien ser sobre l’altar familiar, sobre les tombes on feien les alibacions, al temple era el indret per exel.lència on es considerava la casa de les divinitats, hi on el sacerdots i sacerdotesses es consideraven els seus servidors.
La funció sacerdotal no exigia cap tipus de formació intel·lectual sinó que bastava el respectessin els rituals i cultes. Els endevins eren qui interpretaven i desxifraven els missatges o signes per parts dels déus a canvi de sacrificis i ofrenes.
Encara que la religió oficial de tot l’estat fos aquesta, també van sorgir altres religions anomenats cultes mistèrics, com els misteris d’Eleusis, L’orfisme i el culte orgiàstic de Dionís.
Els jocs a Grècia eren considerats més que un entrenament com un valor sobretot militar que més endavant van participava en el jocs panhel·lènics que van començar a ser un esdeveniment religiós , social, educatiu i esportiu. Els exercicis solien ser de tir, lluita,marxes i curses, jocs de pilota i dansa. El guanyador esportiu era considerat com l’home ideal i perfecte i admirat per tot Grècia. No només aixo sinó que també era guanyador de de premis que eren simbolitzats amb una corona d’olivera.
Els primers jocs olímpics van ser del 775 aC, aquestes celebracions anaven dedicades en honor a la dea Hera i al déu Zeus del santuari d’Olímpia.
També hi ha d’altres com:
Els jocs pítics: són les segones més importants després d’Olimpia, es feien a Delfos en honor a la victòria del déu Apol•lo sobre la ser Pitó.
Els jocs ístmics: eren competicions locals que tenien lloc a Corint en honor a de Melicertes.
Els jocs nèmeus: eren d’origen funerari. La construcció més important de Nèmea que va ser el túnel de trenta-sis metres per on tenien que tenien que passar els atletes i jutges per poder entrar a l’estadi
Les panatenees: es feien en honor de la dea Atena i eren les més importants.
Vale!
La religió grega i els jocs atlètics dels grecs:
El poble grec era de creença religiosa grega,. Els gregc com a persones creien en diversos deús celestials.En respecte i creença havien de fer diversos actes reliiosos importants en la seva vida.Per tant, per podre portar a terme aquests aspectes havien de fer:sacrificis i ofrenes,pregàries,festivals religiosos).
Aquests actes religiosos i tant importants tenien un començament per ser un bont grec i un final.El primer que s’ha havia de fer:era pregar els deús celestials perquè els ajudessin a tot moment.Per portar a teerme aquesta activitat havien d’estar amb ropa neta com a simbol de higiene davant els deús a l’hora de pregar.Però a l’hora de pregar aixecaven les seves mans cap el cel, per comunicarse en direcció el cel(els deús).
El segon acte religiòs: era sacrificar i oferir els deús animals com a detall de la seva ajuda cap a ells.Per tant lluiraven una ovella negra i la cremaven amb el difunt, com a senyal de dol.I per altre banda els sacrificis més freqüents era matar bous i oferir-los els deús en un altar.Els animals havien d’estar acompanyat o sucats amb liquids de cuinar(oli,mel,aigua,vi…)
En tercer lloc desprès d’haver els següents actes, s’havia de purificar. La purificació era un acte massa important per els grec com els altres.Però aquest depenia de la seva totalitat de vida i de tenir una consciència prou neta.La purificació els servia els grecs per lliurar-se de tota mena de pecats que havien fet en algun moment de la seva vida i poder.- se perdonar davant dels deús.
I el quart acte religiòs i finalment el últim eren les festes religioses, que simbolitzaven l’alegria colectiva de la ciutat. Tots esl pobls grecs celebraven les festes però si tenint en comú els seus calendari agricola. En aquestes festes hi havien activitats divertides i colectives (competicions,jocs..)que era l’objectiu del poble. Hi havien moltes festes de poble però la més reconeguda era la Atenesa a honor a Atena que es portava a teerme tot l’any.
Llocs del culte.Els llocs del culte són sagrats per a la naturalesa culte: sobre l’altar familiar tenien llocs familiars i els llocs cultes domèstics es feien sobre les tombes. El temple era la casa sagrada de la divinitat,i havia d’haver-ne sacerdots i sacerdotes que havien de portar a termee l’activitat de netejar el temple i estar com a servidors dels deús celestials. El temples estaven construït en diferents parts: una era la sala μεγᾶρον entrada de la sala ι l’altre part de la sala era la ναὀσ era on estava l’èstatua de la divinitat, el ναὀσ presidia per l’estàtua de la divinitat.El naos, i es va constuïr un vestibul προναοσ,la part posterior del temple hi ha una altre sala que es la:οπισιδεμοσ, on era el lloc on s’acostumava guardar les ofrenes que els grecs hi feien els deús celestials.
Els temples cada vegada cambiaven de forma i de material(futsa,maó,,pedra).Però finalment desprès de moltes canvis es van acostumar a fer els temples de pedra.Els temples sempre estaven acostumats a estar acompanyats d’un jardi on les sevs estàtues la llum del sol els donava molt de sentit i vida en aquells jardins dels temples.
Sacerdots.Els sacerdots a Grècia no debien de tenir una carrera professional o havien de tenir expeiència per portar a termee la seva activitat davant els temples, podia ser tota persona(pare de familia,jove,mestres…).Però també hi havien families adscrites el culte de la divinitat i que ajudaven i facilitaven a les persones que volien ser sacerdots ha cumplir amb el seu desig.I també hi havien sacerdotes, es pot evure que en aquesta època no hi havia descriminació en alguns aspectes, en auest exemple podem veure que les dones podien ser sacerdotesses, això fa que hi haguès igualtat un mica per sobre, però igualtat en alguns fets.
I finalment sobre l’activitatt sacerdotessca, els sacerdots i les sacerdotesses tenien divins perquè els ajudaven a desxifrar a la gent el que volia dir (un vol d’ocell….).
Els grecs es pensaven que els deús ees comunicaven amb ells mitjançant missatges i signes divins dels deús.L’interpretació dels deús , s’anomenava oracle(perquè desxifrava el que passaria en un futur o en un present amb un signe o un missatge d’algun animal).
Oracles.Els oracles eren coses molt important per a la gent grega, perquè dels oracles depenia moltes vegades de la vida o de la mort de les respostes dels oracles. I per això els oraculars eren llocs de prestigi i de gran valor.Oracles que van ser important al llarg de l’història(Zeus,l’Epir,Apol.lo,Delfos…)
Els cultes mistèrics.Al costat del culte als deus olimpics que era la religió de la ciutat.van sorgir altres corrents religioses per a la vida dels grecs.Una d’aquestes corrents va ser:els cultes mistèrics,els misteris d”Eleusis(honor a Demèter i de Persefèfone),l’orfisme(revelacions del mític Orfeu) i el culte orgiàstic a Dionís(consistia en cerimònies on es ballaven danses frenètiques per els boscos…).
Aquests cultes van tenir una gran difusió i acceptació en tot el imperi romà i en el cristianisme que s’havia d’enfrontar.
Els jocs i l’esport a Grècia .Els jocs i l”esport per els grecs era fonamental per el entreteniment del temps, sobre tot quan hi havia guerra i es volia treure del cap per un sol moment jugant i no estar tristus.Els esport més practicats i més jugats per els grecs erendisc i javelina) utilitzant(armes i boxa…). Per els grecs estar en forma era el més important però sobre tot els més important i el que li tenien molt de valor era que el cos estigues inpecable i per això el cuidaven amb (exercici,banys…).I el més sorprenent era que hi jugaven( nus), con ho diu la paraula.Ser un bon atleta i estar en forma era un metòde de model davant els grecs i també a l’hora de triumfar amb les dones gregues era fàcil.
El cos era un element fonamental,i es va tornar el “centre pedagògic”, per a l’educació dels joves.També quan algú malaugradament moria(llei de vida) se’l recordava fent-li jocs el seu dia del seu funeral, per recordar-lo. I en aquest moment haig de destacar un dels jocs(social,religiòs,i esportiu):jocs panhel.lènics(va ser el simbol cole.lectiu basat en una mateixa llengua,creença de divinitats i en la comunió d’interessos…).
Els jocs olímpics.Els jocs olimpics es va fundar el 776 dC, perquè en Olimpia hi haguès competicions abans del XaC.
Que se celebrava en honor dels deús dels Olimpic.Els jocs olímpics van ser un lloc de pelegrinatge i es va converitr en un punt central per tot el món grec.
I en el segle III aC,les Olimpiades van començar a decaure a causa de’una profunda crisi que patia el món grec,mentre’s Roma es feia cada cop més gran.
A Olímpia se celbrava els jocs olimpics,en l’estiu i en cada quatre anys en honor el deú Zeus.Mentr’es hi havia una trva sagrada.I per poder participar en aquest jocs olimpics debies de ser grec i tenir una condició lliure.
Els jocs hi duraven 5 dies, el primer dia inauguració, els tres dies següents on es dispotaven les porves esportives i en l’últim dia es feia cerimònia i el lliurement de premis (corona feta per branques d’olives).
Les competicions pítiques,són les segones festes o competicions desprès dels jocs olimpics.On s’organitzava a Delfos, en commemoració de la victòria del déu Apol.lo sobre la serp de Pitó.
Els jocs ístmics .Els jocs ístmics eren jocs que es van 582 aC a Corint(en honor de les Melicertes).Els jocs ístmics se celebraven cada dos anys i duraven dies., tenien els mateixos jocs que els els de l’Olimpia i també es van aegir jocs de música i pintura.Aquests jocs ístmics eren la enveja de Corint.
Els jocs nèmeus .Les competicions nèmeus d’origen funerari es van iniciar el 573 aC.En auqestes competicions s’hi afegien cada cop més competicions de diferentes modalitats.
Els nèmeus tenien un túnel sorprenent de trenta-sis-metres per on passaven els atletes i els jutges que entraven a l’estadi.
Les Panatenees.Les festes panatenees, es feien en honor a la dessa Atena.Cada quatre anys se celebraven aquestes festes. En les festes de Panatenees es feien diferents jocs que a Olimpia, amb(competicions de cavall i el genet havia de tenir una espasa…). A diferència a Olímpia, els competidors estaven repartits segons l’edat :nois,adults…).Els premisn que es repartien per els guanyadors eren més valuososuna suma d’argent,i monedes d’or)i per el concurs de d’aplitutuds fisiques(escuts) i per la cursa de cavalls(oli).
Chaima με ἐποἰεσε.
XAIPE!
La religió grega comprenia un conjunt de ritus que els grecs donaven una gran importància. Hi havien diferents maneres de fer culte als dèus a partir dels actes religiosos:
-Les pregàries: era una manera que tenien els deus grecs de demanar d’alguna manera ajut als deus. Tenien un ritual que principalment era rentar-se per tal de purificar-se, vestir-se amb roba neta i invocar als deus aixecant les mans, i finalment, feien algun tipus de sacrifici.
-Aquests sacrificis i ofrenes, eren normalment d’animals sans. Cada divinitat tenia un animal diferent.
-Les purificacions: es basava en la higiene. Per als grecs estar net era símbol de purificació.
-Les festivitats religioses: cada ciutat tenia les seves celebracions apartir del calendari agrícola. A les celebracions es realitzaven un seguit d’activitats com obres de teatre o danses amb musicals… Els dèus tenien importància alhora de les celbracions ja que condicionaven el tipus de festivitat.
Els grecs tenien diversos llocs de culte, com per exemple la mateixa casa de la família on tenien un altar familiar. També hi havien les tombes on feien libacions i es feien sacrificis. I finalemnt com a lloc mé simportant de culte, els temples. Els temples eren el lloc més important de la religió grega, ja que era el lloc o indret de la divinitat i els sacerdot o sacerdotesses eren els que servien. Els sacerdot o endevins en la cultura grega podia ser qualsevol. A la mateixa casa n’era el pare; cal camps de batalla el general i a l’àgora el magistrat. Estaven els endevins que eren venerats per ser els missatgers de les divinitats. En al religió grega els oracles eren els llocs on el dèu es comunicava per tal de donar coneixement del futur o passat. Moltes de les decisions humanes es prenien apartir de les respostes que donaven els oracles. Més tard van sorgir els cultes mistèrics, que era una corrent religiosa on hi havia més contacte als humans. Hi havien diversos cultes mistèrics:
-Els misteris d’Eleusis.
-L’orfisme.
-El culte orgiàstic a Dionís.
Els jocs a l’antiga Grècia tenia un gran valor. Per als grecs l’esport era un entrenament per a ala guerra i el valor militar era el més important que podia tenir un ciutadà grec. Van sorgir jocs on es feien activitats físiques i d’altres activitats. Primerament van aperèixer els jocs panhel·lènics, que van ser un esdeveniments religiós, esportiu i social. I finalment apareixerien els jocs olímpics. Es celebraven a Olímpia en honor a la deesse Hera i, a Zeus. Amb el temps es van convertir en un punt de referència per al món grec, ja que la froça física per als grecs era un ideal ètic.
També altres tipus de jocs no tant importants com els olímpics, eren:
-Els jocs pítics. Els segons més importants després de les d’Olímpia i s’organitzaven a Delfos.
-Els jocs ístmics: Eren unes competicions que tenien lloc a Corint, en honor a Melicertes. Es celebraven cada dos anys i duraven uns quants dies.
-Jocs nèmeus: Són d’origen funerari i són els unic jocs on van poder participar les dones.
-Les panatenees: Eren els jocs dedicats a la dea Atena, els més importants d’Atenes, les grans Panatenees es celebraven cada quatre anys i les petites Panatenees cada any.
Pel que fa aspectes religioso, els grecs hi donaven gran importania. Feien dievrsos ritus religiosos, selebracions diverses, pregaries…
En els actes religiosos més importants hi figuren les pregaries, els sacrificis, les purificacionsi les festivitats religioses.
-Pel que fa les pregaries, els grecs resaven a molts deus diferennts, però tenien dos maneres ven difereniades de fer-ho: elebant les mans al cel, per pregar als deus celestials, i cap endevant, per invocar als deus marins. Per fer aqusts serimonies s’havien de rentaar i purificar.
-Pel que fa al tema dels secrificis i les ofrenes, els grecs feien sacrificis per acontentar als deus perquè els hi siguin faborables. Hi havien diferents tipus de sacrificis i amb diferent animal, ja que cada déu tenia el seu animal preferit. Però destaquen les hecatombes, que és el sacrifici de cent bous, o l’holocaust, on es cremava una cabra sencera.
Però no tots els sacrificis eren tant sanguinaris i no tenien protagonistes els animals. Hi havien que l’ofrena eren coques, formatge, fruita, estatuetes…
-Pel que fa a les purificacions, els grecs es rentaven després de fer un seguit de rituals que ells consideraven com contaminants, com estar amb contacte amb un neixament o una defunció d’una persona.
-Pel que fa a les festivitats religioses, són les maximes manifestacions colectives de caracter religios. Cada ciutat celebrava les seves festes especifiques dedicades al seu déu.
Els grecs també tenien grans llocs de culte on anar a adorar als seus deus. Eren els temples, cada un dedicat a un déu, on els grecs anaben a pregar, però desde fora del temple, a causa que no podien entrar, perquè era un lloc extremadament sagrat.
En quan ens referim a comunicació amb els deus, hi havia unes persones encarregades de fer aquesta funció, i que tenien una gran importancia en la societat grega en tots els ambits, aquests eren els oracles. Aquestes persones decidien moltes decisions, normalment d’una extrema importancia, com ara el fet de inicar una guerra, el tema de la salud i la malaltia… Doncs, quan algú els hi preguntava per algun tema, els oracles es comunicaven amb els deus per preguntar sobre el tema que els hi preocupava als mortals. Llaborns, els deus els hi enviaven senyals per respondre a les preguntes, i els oracles responin a les preguntes fetes per les persones.
Pel que fa als jocs i a l’esport a Grècia, els grecs creien que era com una mena d’entrenament per a la guerra. Hi han diversos jocs, però els jocs olimpics són els més importants i de més ressó, a causa que perduren a l’actualitat. D’altres jocs són els pítics, els jocs ístmics i els jocs nèmeus.
Actes religiosos
Els grescs veneraven als deus i practicaven rituals amb molta escrupolositat.
Actes més importants de la vida dels grecs a la seva vida quotidiana eren :
Pregàries
Els sacrifisis
Ofrenes
Les purificacions
Festivitats religioses.
Les pregàries
Pregaven als deus pero aconseguir un favor.I seguien un ritual
Restar-se per purificar-se
Vestir-se amb roba neta i aixecaben les mans al cel per invocar els deus i cap al devant si es tracta d’un deu marí.Les pregàries van acompañades d’ofrenes i sacrificis.
Els sacrificis i les ofrenes
Ofrenien sacrificis d’animals sans,per complaure’ls i per gaudir de la seva protecció.Cada divinitat tenia un animal preferrent.L’hecatombe era un sacrifici de cent bous,després de ser degollats i rostits,se servien en un banquet.En cambi en els sacrifisis funebres,la víctima era una ovella negra,aquest sacrifici s’anomenaba holcaust.
També lliuraben ofrenes ene els altars (oli,vi,mel,llet,aigua…)
Les purificacions
Restar-se les mans amb aigua per purificar-se avans d’imprecar els deus i després d’haver estat en contacte amb un neixement o amb la mort d’alguna persona,aquest exemples es consideraven contaminants.
Les festivitats religioses
Manifestacions de carcter col·lectiu que caracteritza la religiositat grega.Cada ciutat celebrava les seves festes religioses en virtut del calendari agrícola,respectant tradicions,míticas ,locals,gestes históriques,polítiques i civil de la ciutat.Totes les ciutats tenien les seves preferències de deus.
Llocs de culte
Hi havien diferents llocs sagrats segons la naturalesa del culte.
L’altar familiar,tenin llocs cultes domèstics.
Sobre les tombes,vessaven les libacions i es feien sacrificis funeraris.
El temple era el més importants,es la la casa de la divinitat,cada una en té.
Sacerdots i endevins
Aquest càrrecs no exigíen cap preparació intel·lectual,podia ser tothom qu hi respectés escrupolosament el ritu.
Els oracles
Els grecs creien que els déus es comunicaven amb els mortals per mitjà de missatges divins o per signes misteriosos.L’endevinació era la interpretació de la voluntat divina i s’anomena oracle.Aquesta activitat es fa servir per sercar respostes sobre les coses deconegudes del passat,como el cas de l’oracle de Delfos.
Totes les decisions humanes depenen de les respostes de l’oracle,per tant,els grans centres oraculars gaudien d’un enorme prestigi panhel·lèatic i eren els llocs de pelegrinatge i d’ofrenes personals i col·lectives.
Els cultes mistèrics
van surgir altres religions més properes als humans:
els misteris d’Eleusis, en honor de Demèter y Persèfone.Es demanava promeses de resurrecció en el més enllà.
L’orfisme,creia en revelacions.
El culte orgiàstic a Dionís,consistia en ceremònies on es ballaven danses frètiques pels boscos.
Els jocs a l’antiga Grècia tenia un gran valor. Per als grecs l’esport era un entrenament per a ala guerra i el valor militar era el més important que podia tenir un ciutadà grec. Van sorgir jocs on es feien activitats físiques i d’altres activitats. Primerament van aperèixer els jocs panhel·lènics, que van ser un esdeveniments religiós, esportiu i social. I finalment apareixerien els jocs olímpics. Es celebraven a Olímpia en honor a la deesse Hera i, a Zeus. Amb el temps es van convertir en un punt de referència per al món grec, ja que la froça física per als grecs era un ideal ètic.
També altres tipus de jocs no tant importants com els olímpics, eren:
Els jocs pítics. Els segons més importants després de les d’Olímpia i s’organitzaven a Delfos.
Els jocs ístmics: Eren unes competicions que tenien lloc a Corint, en honor a Melicertes. Es celebraven cada dos anys i duraven uns quants dies.
Jocs nèmeus: Són d’origen funerari i són els unic jocs on van poder participar les dones.
Les panatenees: Eren els jocs dedicats a la dea Atena, els més importants d’Atenes, les grans Panatenees es celebraven cada quatre anys i les petites Panatenees cada any.
Els grecs eren molt creients i veneraven a molts déus mitjançant els actes religiosos, els més importants eren: els sacrificis i les ofrenes, les pregàries, les purificacions, les festivitats religioses… Hi havia diversos llocs on retre culte als nombrosos déus grecs, llocs com per exemple, l’altar familiar, sobre les tombes, i sobretot als temples, el lloc sagrat per excel•lència. A Grècia, la tasca del sacerdot, no requeria cap nivell intel•lectual, només que es respectés el culte. També creien en els oracles, eren molt esotèrics en aquest àmbit, es pensaven que els déus es comunicaven amb ells per missatges o signes misteriosos, i ells tenien la necessitat de consultar sobre temes com, la salut, la guerra, les colonitzacions… Deixant de banda el culte als déus del Olimp, van sorgir altres corrents religioses, entre els quals hi destaquen: Els misteris d’Eleusis, L’orfisme, El culte orgiàstic a Dionís, aquests cultes van tindre una ràpida difusió i acceptació entre nombrosa gent. L’esport a Grècia tenia uns valors molt importants, com a entrenament per a la guerra, però també tenia una importància religiosa a destacar, van passar a formar part de l’educació dels ciutadans lliures, els més avantatjats eren seleccionats per jugar els jocs panhel•lènics, un esdeveniment social, esportiu i religiós. Les primeres olimpíades datan del 776 aC, hi han dubtes respecte a això, però, segurament, es tractava d’un ritu religiós que es celebrava en honor als déus del Olimp, i a Olímpia -d’aquí el nom-, des del segle VIII fins al VI aC, els espartans eren els qui manaven en el liderat, ells feien de la força un ideal ètic, al segle V aC, van entrar en la seva millor època els jocs olímpics, però en el segle III aC, van començar a decaure per la crisi que patia Grècia, mentre Roma s’expandia, però el final de les olimpíades va ser quan es van prohibir els cultes pagans -en aquest cas, no cristians- per tant, els jocs olímpics van ser prohibits, i fins a fa relativament poc, 1896, que es van restaurar els jocs, amb la seu a Atenes. També hi havien altres jocs, com els jocs pítics, que eren les olimpíades més importants després de les d’Olímpia, es feien a Delfos i inicialment eren un agon musical, després es van afegir les competicions gimnàstiques. Els jocs Ístmics, els jocs Nèmeus i les Panatenees, eren altres competicions de menys pes.