Catàleg de Messier

Tal dia com avui de l’any 1764, l’astrònom francès Charles Messier va descobrir la primera nebulosa i la va inscriure al seu catàleg amb el nom M27 o l’Halteri.

Però fins arribar a aquest moment hem de ser conscients de la feina d’altres astrònoms temps enrere. Dos mil anys abans de Crist, els astrònoms mesopotàmics ja tenien el cel dividit en constel·lacions; tenien mapes de tot el firmament, i van arribar a identificar 36 estrelles de referència.

Els grecs van continuar representant el cel des de punts de vista i suports variats. En particular, van estudiar amb molta precisió la geometria dels moviments dels astres.

Més endavant, a l’Edat Mitjana, els àrabs van relacionar i classificar les principals estrelles. Els àrabs van ser, sobretot, grans estudiosos de l’aspecte del firmament.

Després de la invenció del telescopi, molts astrònoms van dedicar-se a fer atles del cel, i catàlegs dels principals astres que hi veien. Però cap catàleg ha arribat a tenir el ressò i a ser tan perdurable com el que va fer el francès Charles Messier, al segle XVIII.

Charles Messier treballava en un petit observatori que hi havia sobre un palauet de Cluny, a París. Messier no era gens aficionat a les matemàtiques, gairebé imprescindibles per treballar en l’astronomia de l’època, per això es va dedicar a l’observació dels astres més que a fer càlculs sobre els seus moviments. Messier prenia nota de les posicions dels astres que tenien un aspecte difós i en feia la descripció de cadascun. Així va anar creant, nit rere nit, la més important de les seves obres: el primer catàleg de cúmuls i nebuloses.

El primer catàleg de Messier, amb 45 nebuloses, va ser publicat el 1771, i les seves descripcions encara són perfectament vàlides avui dia. El seu segon catàleg, amb 103 objectes, és usat pels astrònoms de tot el món. I el número d’ordre amb el que Messier els va identificar ha passat a ser un codi oficial.

A Messier, amb el seu rudimentari telescopi, tot li semblaven nebuloses. Ara sabem que uns quants dels objectes que va anotar són galàxies o nebuloses d’estrelles moribundes o cúmuls oberts d’estrelles. Degut a les reduïdes dimensions del telescopi que tenia Messier, tots els astres que apareixen en el seu catàleg són els astres nebulosos més brillants del cel. Per això ha perdurat la seva obra, i per això és famosa entre molts aficionats a l’astronomia amb telescopis petits.

Aquest vídeo del programa Nostranau tracta sobre el catàleg de Messier.

 

540 aniversari de Copèrnic

Ahir es va celebrar el 540 aniversari del naixement de Nicolau Copèrnic (Torun, 19 de febrer de 1473 – Frombork, 24 de maig de 1543), un dels astrònoms més importants de la nostra història.

Aquest astrònom polonès va dir per primera vegada que la Terra girava al voltant del Sol i no al revés, tal com es pensava fins a aquell moment. La seva teoria heliocèntrica suposava una ruptura amb la teoria geocèntrica formulada per Aristòtil al segle IV aC i completada per Claudi Ptolomeu el segle II, segons la qual la Terra estava immòbil al centre de l’univers i la resta de planetes, el Sol i les estrelles giraven al seu voltant. Copèrnic pensava en un Univers homogeni i infinit situat al voltant del Sol.

La seva visió de l’univers va obrir nous camins i noves investigacions científiques, convertint-se així en la figura clau de la revolució astronòmica i científica, sovint coneguda com la Revolució copernicana o Revolució de Copèrnic.

Van haver de passar cinquanta anys perquè un altre astrònom, Galileo Galilei, comprovés que Copèrnic tenia raó.

Copèrnic és considerat el fundador de l’astronomia moderna al establir les bases que permetrien a Galileu i Isaac Newton culminar la revolució astronòmica —en passar d’un univers geocèntric a un cosmos heliocèntric— i de capgirar de manera irreversible la visió del cosmos imperant fins aleshores.

D’aquesta forma, va quedar clar que Copèrnic havia estat un revolucionari al camp de l’astronomia i que amb ell s’havia començat a posar les bases de l’astronomia moderna.

En aquest vídeo de la sèrie Nostranau podreu aprofundir més en al figura de Copèrnic.

 

 

Eclipsi total de Sol

Fa pocs dies es va poder veure un eclipsi total de Sol a Austràlia i part de l’oceà Pacífic.

L’eclipsi total va començar tot just després de la sortida del Sol al nord d’Austràlia, per tant, es va poder veure una doble sortida del Sol, com si es fes de dia dos vegades en un matí.

Aquest eclipsi és el primer que es pot veure des d’Austràlia en una dècada i també serà el darrer que es vegi des de qualsevol part del món fins l’any 2015.

Avui en dia, gràcies a les explicacions astronòmiques, considerem els eclipsis solars totals com a fenòmens naturals, però a l’antiguitat eren atribuïts a causes sobrenaturals.

Un eclipsi solar es produeix quan la Lluna, durant la fase de lluna nova, es situa entre el Sol i la Terra, ocultant una part o tota la superfície de la Terra, és a dir, quan el Sol i la Lluna estan en conjunció mirant des de la Terra.

Per entendre millor i aprofundir en aquest tema, us animem a veure el capítol Eclipsi total de la sèrie Nostranau:

 

 

Alfa Centauri

El telescopi de l’Observatori Europeu del Sud, situat a la localitat xilena de La Silla, ha descobert a Alfa Centauri, que és el sistema estel·lar més proper al nostre sistema solar, l’existència d’un planeta que gira entorn d’una estrella similar al Sol i que es troba a només 4 anys llum, una distància considerada curta en termes astronòmics. Aquest planeta situat fora del Sistema Solar és el més proper i semblant a la Terra de tots els planetes que coneixem fins ara.

Una fita i una gran descoberta si tenim en compte que fins ara havíem descobert una gran quantitat d’exoplanetes i cosos similars a la Terra sempre en sistemes estel·lars llunyans.

Alfa Centauri es el sistema estel·lar més proper al Sol; es troba a uns 41,3 bilions de quilòmetres de distància. Des de l’antiguitat ha estat considerada com una única estrella i amb gran importància mitològica (Centaure). És la més brillant de la constel·lació de Centaure, fet que podem observar sense ajuda de telescopi. Tot i que, en realitat, és la superposició de dos estrelles brillants d’un possible sistema de tres. Va ser l’astrònom francés Nicolas Louis de Lacaille qui va descobrir l’any 1752 que Alfa Centauri era una estrella binària.

Per ampliar els vostres coneixements sobre el sistema estel·lar Alfa Centauri us recomanem veure aquest capítol de la sèrie Nostranau:

Centaure

Carl Sagan i la divulgació científica

Una de les qüestions que més inquieten a la humanitat és l’existència o no d’altres civilitzacions intel·ligents a l’Univers.

Tot i que no s’han trobat proves de la seva presència, varis autors han mantingut posicions optimistes sobre el tema. La Paradoxa de Fermi planteja la contradicció que existeix entre l’absència d’evidències en les nostres observacions i els càlculs científics que demostren tot el contrari.

Diversos autors han especulat que els esdeveniments que van donar lloc a la vida a la Terra han esdevingut en milers de milions de llocs més. Un dels autors més preocupats per aquest tema va ser Carl Sagan, que acollint-se a l’equació de Drake de 1961 per establir una aproximació sobre el nombre de galàxies que hi ha a l’Univers, defensà que hi ha diferents especies intel·ligents tecnològicament avançades a la nostra galàxia.

 

Acostar la ciència i l’astronomia al públic ha estat sempre un repte, però per a una generació completa, Carl Sagan és sinònim de ciència. Amb una extensa carrera com a astrònom i la seva vinculació als programes espacials Viking i Voyager, Sagan va dedicar la major part de la seva vida a divulgar les ciències. Va publicar nombrosos llibres i articles i va utilitzar el mitjà de comunicació més atraient i massiu per divulgar la cosmologia, la història i l’astronomia: la televisió.

El seu treball més recordat és la mítica sèrie televisiva “Cosmos” de 1980, que en tretze episodis va apropar l’astronomia, la cerca de vida extraterrestre i la investigació espacial al públic. “Cosmos” va guanyar diversos premis Emmy i Peabody i es va convertir en la sèrie científica de més èxit de la televisió.

Altres programes com Nostranau. Cosmos també han apostat per apropar la ciència i l’astronomia a tots els públics. Agrupats per temàtiques, els episodis descriuen la Terra, la Lluna, el Sol, els planetes, les estrelles, les constel·lacions i les galàxies amb imatges provinents de l’observació i recreacions realitzades per ordinador d’acord amb els models astronòmics i els coneixements científics més moderns.

Edu3.cat

 

Sixty Symbols

Avui us portem una recomanació que us farà mirar al cel. La web Sixty Symbols és un repositori de vídeos sobre ciència en el que ens descobreixenel significat dels símbols de la física i de l’astronomia.

La web ens il·lustra amb un vídeo fàcil d’entendre els símbols que identifiquen les diferents constel·lacions i fenòmens físics relacionats amb l’astronomia.

Sixty Symbols consta de les següents seccions: Planets, on trobem vídeos sobre els planetes, Questions on hi ha vídeos que tracten qüestions plantejades pels usuaris, Scientist, on els científics ens donen respostes directament, Projects on s’exposen diferents projectes relacionats amb l’astronomia i la física. A més, hi trobem una secció amb enllaços a altres pàgines d’interès, un directori d’imatges, i enllaços als seus espais dins de les xarxes socials, Twitter i Facebook, així com al seu blog, Periodic Videos, al que també us convidem a visitar.

sense-tatol

logo Edu3
Equip Edu3.cat

És possible la vida lluny de la terra?

Als astrònoms de tot el món se’ls ha girat feina amb la notícia anunciada aquesta passada setmana per la NASA, segons la qual haurien descobert un exosistema extremadament semblant al sistema solar. Es tracta d’un total de 6 planetes que giren al voltant d’una estrella de mida similar al sol anomenada Kepler 11, que està situada a 2000 anys llum de la terra. Segons va publicar-se a la revista Nature, 5 d’aquests planetes tindrien una grandària semblant al nostre, i la distància a què es troben de la seva estrella fa que entrin dins l’anomenada “franja d’habitabilitat”, ja que es calcula que per la seva temperatura podrien contenir aigua líquida, un element clau per permetre la vida.

Es tracta del major sistema extrasolar descobert fins ara amb la tècnica del trànsit, que es la que utilitzen els científics de la NASA per buscar planetes més enllà del sistema solar que, com la terra, tinguin una òrbita al voltant d’una estrella. La seva eina de treball és el telescopi espacial Kepler, un satèl·lit llançat a l’espai el passat març de 2009 que estudia la lleugera atenuació de llum d’una estrella quan s’hi creua un planeta, per tal de detectar-los.

Per altra banda, no és el primer cop que s’anuncia un descobriment d’aquestes característiques. Fa uns mesos, uns astrònoms dels EUA liderats per Steven Vogt van proclamar l’existència d’un planeta anomenat Gliese 581 (conegut també amb el nom de Zarmina) que gira al voltant d’una estrella en aquest cas a 20 anys llum de la terra. Aquest hipotètic nou planeta ha estat notícia aquests dies ja que ha suposat una autèntica trifulga entre els científics nord-americans i els europeus. Els primers diuen que és habitable (asseguren que la seva temperatura és tan ideal que seria perfecte fins i tot per anar-hi de vacances i que per les seves condicions seria més que probable que hi hagués vida), mentre que els del vell continent es mostren convençuts que aquest suposat bessó de la terra ni tan sols existeix.

logo Edu3
Equip Edu3.cat

Nit de Nadal

Avui celebrem la nit de Nadal durant la qual en una part del món se celebra el naixement de Jesús. Però, és veritat que Jesús va néixer l’any zero? Els astres ens suggereixen una resposta.

Sobre la data exacta del naixement, no se’n sap res. La data del 25 de desembre va ser adoptada al segle IV. En aquell temps el calendari que es feia servir l’havia establert Juli Cèsar, i és la base del calendari actual. En aquest calendari, els anys començaven a comptar a partir de la data de la fundació de Roma. Com que aquest procediment no satisfeia els cristians, l’any 525, el Papa va encarregar al seu arxiver que calculés l’any exacte del naixement de Jesús, per fer-lo servir com a any d’inici de la nostra era. Després de molts càlculs, l’arxiver va arribar a la conclusió que Jesús va néixer l’any 754 de la fundació de Roma. Aquest és l’any que nosaltres, actualment, en diem zero. Però l’arxiver es va equivocar.

Se sap que Cèsar August va manar fer un cens de la població, i que Josep i Maria van viatjar a Betlem per a enregistrar-s’hi justament quan va néixer Jesús. Aquest cens es va realitzar entre els anys 6 i 8 abans de Crist. Per tant, en la data de naixement de Jesús hi ha un error d’entre 6 i 8 anys.

Hi ha un altre camí per precisar-ne la data. Ens el donen els astres. Està documentat que Herodes va morir poc després d’un eclipsi de Lluna i poc abans de la Pasqua jueva. Com que els jueus utilitzaven un calendari lunar, la Pasqua jueva començava 10 dies després de la primera Lluna nova després del dia de l’equinocci de primavera.

Un eclipsi de Lluna només podia tenir lloc 14 dies abans de la Lluna nova, quan la Lluna era plena. Analitzant tots els eclipsis de Lluna de la història i les dates de la Pasqua jueva, els astrònoms han arribat a la conclusió que només podia ser l’eclipsi de Lluna del 13 de març de l’any 4 abans de Crist. Va ser un eclipsi parcial.

Avui podem reproduir, amb tota exactitud, aquell eclipsi que va cridar tant l’atenció dels jueus que en van deixar constància escrita. Així el devien veure… Al capvespre, la penombra de la Terra va començar a cobrir la superfície de la Lluna. A dos quarts de dotze va iniciar-se l’eclipsi parcial, que és quan es projecta sobre el disc lunar l’ombra del nostre planeta. L’eclipsi va arribar al màxim cinc minuts abans de tres quarts d’una: cobria un 36 per cent de la Lluna. L’eclipsi penombral es va acabar poc després de tres quarts de dues.

Se sap que, en el seu intent d’eliminar l’infant Jesús, Herodes va fer matar tots els nens mascles de menys de dos anys. Per tant, el naixement de Jesús es devia produir entre l’any 4, l’any d’aquest eclipsi de Lluna, i de la mort d’Herodes, i l’any 6 de la nostra era. En definitiva, Jesús no va néixer l’any zero sinó de 4 a 8 anys abans.
Edu3.cat

Descobreix l’astronomia i la història amb l’Edu3!!!

logo Edu3
Equip Edu3.cat

Els cometes del Nadal

Avui aprendrem a través del següent vídeo perquè gairebé totes les representacions del Nadal inclouen una espectacular estrella amb cua que, diuen, va guiar els reis mags d’Orient cap a Betlem. Però, què van veure, en realitat, els reis mags? Què en diuen els astrònoms?

De fet, només hi ha una menció escrita sobre la suposada estrella. És a l‘evangeli de Mateu, basat en la tradició oral, i escrit setanta anys després. A més de poc fiable, el text és ambigu. Diu: “Arribaren a Jerusalem uns mags d’Orient preguntant: on és el rei dels jueus que ha nascut perquè hem vist la seva estrella a l’Orient i hem vingut a adorar-lo”.

Si el text fos més concret, es podria identificar el fenomen astronòmic i saber la data. Però com que no és així, només es poden fer conjectures. Per exemple, l’estrella de Betlem podia ser una estrella nova o una supernova. En aquest cas, s’hauria vist l’explosió d’una estrella augmentant milers o milions de vegades la seva llum durant una temporada, per després decréixer suaument.

Tot i així, no hi ha cap registre d’un esdeveniment d’aquesta mena. A més, aquests fenòmens no tenien, en aquella època, cap connotació astrològica. Potser va ser… un cometa? Aquesta és la hipòtesi més antiga i més popular. La va suggerir Orígens, l’any 250. Però en l’època del naixement de Jesús els cometes tenien un significat astrològic negatiu: eren presagis de mal auguri. Per tant, difícilment haurien estimulat a fer el viatge als reis mags.

La hipòtesi del cometa va guanyar popularitat, sobretot, a partir de l’any 1305, quan el pintor italià Giotto va crear un mural amb l’escena del naixement. Abans de pintar-lo, Giotto havia vist el cometa Halley… i se li va ocórrer incloure’l sobre la cabana. La tradició de l’estrella amb cua nadalenca ve, justament, d’aquesta pintura.

L’únic fenomen astronòmic que podríem associar amb l’estrella de Betlem és una conjunció entre planetes. Aquesta és la hipòtesi formulada per l’astrònom alemany Johann Kepler, l’any 1614. Les conjuncions són aproximacions de dos o més planetes. A diferència dels cometes, les conjuncions tenien significats positius pels astrònoms-astròlegs mesopotàmics, com segurament eren els mags. És més, una tauleta babilònica trobada a Siphar dóna les efemèrides d’una conjunció que coincideix amb la calculada per Kepler. Sabem que l’any 7 abans de Crist -possible any real del naixement, com dèiem ahir- Júpiter i Saturn van estar en conjunció tres vegades: el maig, el juliol i el desembre. A més, el febrer de l’any següent s’hi va afegir Mart.

Així que l’estrella de Betlem podria ser, en realitat, una conjunció planetària. Però posats a representar el Nadal, certament llueix molt més una estrella amb cua, un cometa com el de Giotto.

Edu3.cat

Aprèn sempre amb l’Edu3!!!
logo Edu3
Equip Edu3.cat

Alfons X el Savi, el rei científic

Avui us proposem el següent vídeo que forma part de la sèrie Nostranau i tracta sobre la figura del rei Alfons X el Savi, qui gràcies a les seves inquietuds científiques va permetre preservar els coneixements científics de l’antiguitat.

Després dels grecs, els coneixements científics van caure en un oblit gairebé absolut arreu del món. Els àrabs, primer, i Alfons X el Savi, més endavant, van preservar-los.

Els grecs van elaborar un model de l’Univers que va durar segles: la Terra estava al centre; el Sol, la Lluna, els planetes giraven al voltant seu, i les estrelles estaven fixes sobre un sostre esfèric.

Els àrabs van fer un ús sobretot pràctic dels llibres de l’Almagest ja que una part important d’aquests llibres eren unes taules per calcular els moviments del Sol, la Lluna i el planetes.

Bona part de les obres àrabs sobre aritmètica, geometria i astronomia, va ser traduïda al llatí pels monjos del monestir benedictí de Ripoll. Durant la segona meitat del segle XI, un important grup d’astrònoms, a Toledo, van elaborar unes taules molt precises sobre els moviments planetaris.

L’actuació més rellevant a favor de la preservació de l’astronomia antiga la va encapçalar un rei de Lleó i Castella, Alfons X, conegut com el Savi, al segle XIII. qui va organitzar una cinquantena d’astrònoms, i els va proveir amb els recursos necessaris per dedicar-se a l’estudi dels astres, sobre la base dels coneixements antics.

Gràcies a aquell mecenatge, el grup va produir diversos documents, entre ells uns llibres amb descripcions cosmològiques. El més notable va ser les detallades explicacions per a la construcció d’instruments d’observació i de mesura del temps: astrolabis, esferes armil·lars, rellotges de sol, rellotges d’aigua -les clepsidres-… En total, van produir quinze llibres, coneguts com Llibres del Saber de l’Astronomia d’Alfons X.

Alfons X el Savi i la seva cort d’astrònoms i traductors, van fer possible, en definitiva, el trànsit de l’astronomia grega a la del Renaixement.

L’Edu3.cat us convida a descobrir i a disfrutar l’espectacle de l’Univers a través d’aquest capítol de la sèrie Nostranau la que ofereix un conjunt d’episodis que permet una introducció variada i assequible a l’astronomia.

Edu3.cat

logo Edu3
Equip Edu3.cat