Tal dia com avui de l’any 1764, l’astrònom francès Charles Messier va descobrir la primera nebulosa i la va inscriure al seu catàleg amb el nom M27 o l’Halteri.
Però fins arribar a aquest moment hem de ser conscients de la feina d’altres astrònoms temps enrere. Dos mil anys abans de Crist, els astrònoms mesopotàmics ja tenien el cel dividit en constel·lacions; tenien mapes de tot el firmament, i van arribar a identificar 36 estrelles de referència.
Els grecs van continuar representant el cel des de punts de vista i suports variats. En particular, van estudiar amb molta precisió la geometria dels moviments dels astres.
Més endavant, a l’Edat Mitjana, els àrabs van relacionar i classificar les principals estrelles. Els àrabs van ser, sobretot, grans estudiosos de l’aspecte del firmament.
Després de la invenció del telescopi, molts astrònoms van dedicar-se a fer atles del cel, i catàlegs dels principals astres que hi veien. Però cap catàleg ha arribat a tenir el ressò i a ser tan perdurable com el que va fer el francès Charles Messier, al segle XVIII.
Charles Messier treballava en un petit observatori que hi havia sobre un palauet de Cluny, a París. Messier no era gens aficionat a les matemàtiques, gairebé imprescindibles per treballar en l’astronomia de l’època, per això es va dedicar a l’observació dels astres més que a fer càlculs sobre els seus moviments. Messier prenia nota de les posicions dels astres que tenien un aspecte difós i en feia la descripció de cadascun. Així va anar creant, nit rere nit, la més important de les seves obres: el primer catàleg de cúmuls i nebuloses.
El primer catàleg de Messier, amb 45 nebuloses, va ser publicat el 1771, i les seves descripcions encara són perfectament vàlides avui dia. El seu segon catàleg, amb 103 objectes, és usat pels astrònoms de tot el món. I el número d’ordre amb el que Messier els va identificar ha passat a ser un codi oficial.
A Messier, amb el seu rudimentari telescopi, tot li semblaven nebuloses. Ara sabem que uns quants dels objectes que va anotar són galàxies o nebuloses d’estrelles moribundes o cúmuls oberts d’estrelles. Degut a les reduïdes dimensions del telescopi que tenia Messier, tots els astres que apareixen en el seu catàleg són els astres nebulosos més brillants del cel. Per això ha perdurat la seva obra, i per això és famosa entre molts aficionats a l’astronomia amb telescopis petits.
Aquest vídeo del programa Nostranau tracta sobre el catàleg de Messier.