“La senyora de les muntanyes”: misterioses restes arqueològiques descobertes a l’Edu3.cat

El documental “La senyora de les muntanyes” (emès l’11 de maig pel Canal 33) segueix la troballa i la investigació posterior de les restes de vuit persones que van viure a la cova de Montanissell, a l’Alt Urgell, durant l’edat del bronze.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/senyoramuntanyes/1024193.rm" width="508" height="416"/]

La senyora de les muntanyes Televisió La senyora de les muntanyes

L’agost del 2004, un grup d’espeleòlegs va trobar vuit esquelets al fons d’una cova a l’Alt Urgell. Rastrejaven la zona buscant restes de la Guerra Civil, però el que van trobar era a la cavitat des de feia 3.500 anys. Els ossos, de l’edat del bronze, estaven presidits per un esquelet femení guarnit amb joies: “la senyora de les muntanyes”.

Després de la troballa, els espeleòlegs van informar els serveis d’arqueologia, que de seguida van adonar-se de la singularitat de les restes. El conjunt, situat al fons d’una galeria, està format per vuit esquelets de diferents edats, cinc de femenins i tres de masculins. De seguida s’observa que alguns porten un ric aixovar, amb joies espectaculars com ara una diadema de bronze. La “senyora de les muntanyes” destaca sobre el conjunt d’individus, que sembla que estan dipositats al seu voltant.

L’edat del bronze a l’Europa occidental constitueix un ric i variat mosaic de cultures que es desenvolupa entre els anys 2.400 i 800 abans de la nostra era. A Catalunya, durant aquest període, no hi havia grans ciutats, sinó poblats dispersos que sovint compartien rituals i intercanvis de tota mena.

Per la seva singularitat, la “senyora de les muntanyes” i la resta d’individus trobats a Montanissell constitueixen un referent en l’estudi de l’edat del bronze. Ara s’haurà d’esbrinar si realment es tracta d’un fenomen aïllat o si hi ha enterraments semblants en altres punts d’Europa. Potser amagades al fons d’una altra cavitat hi ha les claus que ens ajudaran a entendre què va passar fa 3.500 anys en una cova perduda enmig de l’Alt Urgell.

 

Misteris històrics molt interessants, que us ofereix en portada l’Edu3.cat.

Ja ens direu que us sembla!

Equip Edu3.cat

El nou Iphone a l’Edu3.cat!

La sèrie “Tecnologia” de Catalunya Ràdio ens apropa a les darreres novetats tecnològiques del nostre entorn. L’últim episodi d’aquest programa a l’Edu3.cat destapa tots els secrets del nou Iphone.

Tecnologia

Ràdio Download link El nou Iphone, “Tecnologia

El presentador, Esteve Sala, parla de com l’empresa Apple va sorprendre el món amb el Macintosh. Posteriorment ha estat l’IPod i ara torna a revolucionar amb l’IPhone.

Una tecnologia molt interessant, que segur que voleu conèixer.

Podeu fer-ho a l’Edu3.cat!

Fins aviat,

Equip Edu3.cat

Neus Català: una (s)àvia en portada a l’Edu3.cat

L’últim capítol de “(S)avis” inclós a l’Edu3.cat convida Neus Català, supervivent dels camps de concentració nazis, que és entrevistada pel periodista Xavier Graset. La protagonista d’aquesta edició ens regala reflexions com la següent: “S’ha de lluitar sempre. La lluita és treball, la vida és lluita. És això el que et dóna tota la dignitat.”

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/savis/1025892.rm" width="508" height="416"/]

Neus Català Televisió Neus Català, “(S)avis

“No teníem nom, érem un número, menys que una pedra, menys que un gos, menys que un cavall, menys que una bèstia: un número.”

El nom de Neus Català va inexorablement lligat a la idea de lluita. En aquesta entrevista, l’única supervivent catalana dels camps de concentració nazis deixa clar que, darrere del seu fràgil aspecte i dels seus 93 anys, s’amaga una vida difícil, plena de moments molt dolorosos, però també d’esperança.

“No he volgut oblidar mai. Ho vam jurar a les nostres companyes, que mentre viuríem denunciaríem el que havia estat el feixisme.”

L’esperança és el que li va fer jurar-se a si mateixa que mentre estigués viva no pararia de donar testimoni de l’horror que va viure als camps de concentració, on va veure morir de la manera més inhumana centenars de dones.

“En ser alliberada no vaig sentir res, res, res. Ni alegria ni tristesa, només una buidor enorme.”

Els escenaris de l’entrevista són la Fundació Pere Ardiaca, el fossar de la Pedrera (al cementiri de Montjuïc) i l’escola pública de Darnius, l’últim refugi on la Neus va estar abans de fugir per la frontera amb cent vuitanta-dos nens orfes.

Una història de l’horror, però una història de l’esperança.

Una lliçó de vida que no us podeu perdre!

Equip Edu3.cat

L’“Energi K” es posa al dia amb tres nous capítols a l’Edu3.cat

En aquests episodis, el programa energètic per excel·lència del nostre portal aprofundeix en els aspectes científics i socials d’un carburant molt controvertit en l’actualitat: el petroli. En una de les edicions referides, “Energi K” repassa la utilització d’aquest combustible en els vehicles de motor, mentre que en un altre capítol estudia un dels seus derivats: el cautxú. A més a més, però, el programa també dedica el tercer episodi a les fonts d’energia que generen electricitat.

El petroli Televisió El petroli: carburants per a cotxes i motos

El petroli és un combustible fòssil que es va formar fa milions d’anys a l’escorça de la Terra. Un cop s’ha extret dels jaciments, es pot tractar a les refineries o a les plantes petroquímiques per obtenir-ne derivats (com la gasolina i el gasoil). Així es poden aconseguir substàncies per fabricar teixits sintètics, tota mena de plàstics o asfalt. Però pel que ha destacat més el petroli ha estat pel seu ús com a combustible.

Això sí, quan els motors dels cotxes cremen benzina es genera diòxid de carboni (CO2), un gas que, en acumular-se a l’atmosfera, provoca l’efecte hivernacle. Per lluitar contra aquest problema s’han començat a fer servir combustibles derivats de les plantes que ajuden a disminuir l’escalfament global.

El petroli Televisió El petroli i derivats: cautxú

 

El cautxú artificial es fa servir per fabricar pneumàtics, gomes d’esborrar, bases de gespa artificial o vestits de neoprè. Es tracta d’una substància elàstica que no deixa passar l’aigua i que és resistent a l’electricitat.

Actualment, la major part del cautxú és sintètic, però també n’hi ha de natural que s’obté del làtex de les plantes. Pel que fa al sintètic, n’hi ha de diferents tipus segons la seva aplicació. Els d’ús general es destinen als pneumàtics, mentre que els especials es fan servir com a aïllants tèrmics o per fabricar materials resistents a olis i dissolvents.

El mix elèctric Televisió El mix elèctric: d’on ve l’electricitat

 

L’electricitat és una forma d’energia que es produeix quan les càrregues positives i negatives dels àtoms interaccionen entre si. L’única diferència entre els tipus d’electricitat és el seu origen, és a dir, si provenen d’una central tèrmica, de plaques solars o d’una nuclear.

La barreja de l’electricitat que s’aboca a la xarxa és diu “mix elèctric”. En el cas d’Espanya, el mix elèctric està format en un 63 % per les centrals tèrmiques convencionals, en un 20 % per l’energia nuclear i en un 17 % per les energies renovables, com ara l’eòlica, la solar, la biomassa o la hidràulica.

Ara ja coneixeu algunes dades més sobre el petroli i l’electricitat, però encara us queda molt per descobrir. Podeu investigar-ho als capítols d’“Energi K” que us ofereix l’Edu3.cat.

Amb molta energia,
Equip Edu3.cat

Lectura i Català: una parella de fet a l’Edu3.cat

Dins “La Setmana de TV3” dedicada a la lectura, el programa “Caçadors de paraules” fa un recorregut per la vida d’un lector des que neix fins que mor.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/cacadors/1024192.rm" width="508" height="416"/]

Especial lectura Televisió Especial lectura, “Caçadors de Paraules

En aquesta edició especial, el viatge del presentador del programa, Roger de Gràcia, comença a la Fatarella, a la Terra Alta. Tot seguit es desplaça fins al Soler, al Rosselló, per visitar una classe de l’escola La Bressola i ajudar els nens i nenes que comencen a llegir. La Bressola és la xarxa d’escoles que practiquen la immersió lingüística en català a la Catalunya Nord.

 

La parada següent és a l’institut Jaume Vicens Vives de Girona. Allà, al costat d’un grup d’alumnes, ha de desxifrar missatges de mòbil i de Messenger, les lectures principals dels adolescents catalans.

 

El presentador passa a l’edat adulta i treu el nas per les parades de llibres de la diada de Sant Jordi, on fa llegir fragments de les seves obres a alguns escriptors catalans. Però, si els lectors envelleixen, els llibres també, i el nostre caçador no s’ha estat de conèixer els “manuscrits” i “incunables” de la biblioteca de Montserrat, on hi ha més de tres-cents mil exemplars.

 

Finalment, com que de vegades la darrera lectura de les nostres vides es deixa escrita a la tomba, Roger de Gràcia tanca el programa descobrint alguns epitafis al cementiri de Vilafranca del Penedès.

 

Descobreix com pot ser la teva vida de lector a l’Especial lectura de “Caçadors de Paraules”. El trobaràs a l’Edu3.cat!

Equip Edu3.cat (amb la lectura)

L’Edu3.cat us acompanya a la Sele!

Per fer l’últim repàs abans dels exàmens de Selectivitat, l’Edu3.cat posa a la vostra disposició portades amb programes que us donaran un cop de mà per afrontar cadascuna de les assignatures! En aquest especial selectivitat, trobareu capítols com How do you get to uni?, de la sèrie “English Bites”, que no només us servirà per practicar l’anglès, sinó que us donarà una idea de com pot ser el vostre futur universitari.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/australia/Howdoyougettoun.rm" width="508" height="416"/]

How do you get to uni? Televisió How do you get to uni?

Today “English Bites” talks to some students from Adelaide University, in New Zealand. They explain their travelling between their homes and the university and how long it takes them to make the journey. Learn about the tense used to talk about activities done regularly and how to express about short periods of time.

En aquest capítol, “English Bites” parla amb alguns alumnes de la Universitat d’Adelaide, a Nova Zelanda. Els universitaris expliquen quin transport utilitzen per anar de casa a la facultat i quant temps triguen a fer el trajecte. Repassa els temps verbals utilitzats per parlar de la rutina i expressar petits períodes de temps.

Per afrontar l’esprint final abans de la Sele, visita regularment l’Edu3.cat. Estarem encantats d’ajudar-te.

Molta sort!!!

Equip Edu3.cat

“Qui els va parir!” pica l’ullet als pares i mares amb un nou capítol a l’Edu3.cat

En aquest episodi, “Qui els va parir!” convida Jordi Sabater Pi, pare de Floquet de Neu, i els actors Mònica Glaenzel i Lluís Marco. Durant el programa es tracten temes com la visita al pediatre o la manera d’abordar la qüestió de la mort amb els menuts.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/quielsvaparir/1011026.rm" width="508" height="416"/]

La visita al pediatre Televisió La visita al pediatre i parlar de la mort

Que els micos i els homes no són tan diferents ja se sabia però, quan s’analitzen els vincles entre pares i fills en ambdues espècies, la semblança es fa més evident. Mireia Segú, la reportera del programa, visita els micos del Zoo de Barcelona acompanyada de la conservadora de primats Maria Teresa Abelló. Al plató es continua tractant aquest tema amb l’etòleg i primatòleg Jordi Sabater Pi, descobridor de Floquet de Neu.

Mireia Segú acompanya una pediatra de l’Hospital General de Vic per saber quin tipus de consultes rep. I al plató hi ha dues persones que són metges en la ficció i pares en la vida real: els actors Mònica Glaenzel i Lluís Marco.

Els pares i mares que integren el Consell de Pares expliquen com es pot parlar de la mort als fills, què se’ls ha de dir quan es mor l’avi, un amic o un animal de companyia, si s’ha d’evitar o no que els nens assisteixin als enterraments, etc.

Una bona proposta per al dia d’avui.

Trobareu més capítols de “Qui els va parir!” al nostre portal!

Equip Edu3.cat

L’Edu3.cat estrena capítols en Occitan dera Val d’Aran

La sèrie “Ua man de condes” s’incorpora al nostre portal. El primer episodi que podeu veure i escoltar és Carolina e era tronca de Nadau.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/una_ma/aranes/625706.rm" width="508" height="416"/]

Carolina e era tronca de Nadau Televisió Carolina e era tronca de Nadau

A Carolina li agradave fòrça eth Nadau, ère era sua tempsada mès predada. Amassa tamb es sòns pairs, placèc era tronca caperada tamb ua hlatsadòta ath cant deth larèr de huec.

Ath ser, Carolina descaperèc era tronca e s’i calèc laguens entà conéisher eth mistèri des presents. Eth laguens dera tronca ère plan escur e comencèc de caminar. I vedec fòrça joguets: un ossardet, pipes, gredons de colors, ua bicicleta … Un conilhòt tamb mala encólia la pelegèc e li didec qu’ère defenut de calar-se laguens era tronca.

Es joguets determinèren d’embarrar Carolina en magasin des lecaries. Aquiu, Carolina coneishec Ot, un becut qu’en torn d’espantoriar hège arrir.

Còp sec, era tronca comencèc a trambalejar. Èren es pairs de Carolina, que la pataquejaven a balhoades en tot cantaven ua cançon.

Alavetz, Carolinae Ot ne gesseren coma un relampit enquia anar quèir dejós es pès des pairs.

Ben aviat tindrem nous capítols disponibles.

I per molts anys d’Occitan!

Equip Edu3.cat

Les noves aventures marítimes de “Thalassa” t’esperen a l’Edu3.cat

Els grecs, com a civilització que va progressar en estreta relació amb el mar, tenia diverses paraules per anomenar-lo. Thalassa és la paraula grega per designar el mar d’una manera genèrica i àmplia. La superfície marina ocupa les 3/4 parts del nostre planeta, i el 70% de la població mundial viu a prop de les zones costaneres, alimentant-se dels seus recursos. En el darrer capítol de “Thalassa“, descobrim alguns exemples d’aquesta convivència.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/thalassa/858762.rm" width="508" height="416"/]

 

Els fugitius de la mar Groga Televisió Els fugitius de la mar Groga / Retrats de Garraf

El primer reportatge d’aquest capítol de “Thalassa” recorda la història d’una família nord-coreana que, embarcada en un pesquer, va fugir a Corea del Sud. El segon reportatge està dedicat a la població de Garraf, que encara manté l’aire mariner.

  • Els fugitius de la mar Groga

El 18 d’agost de 2002, Seül es desperta amb la increïble notícia que uns fugitius de Corea del Nord han arribat al sud per la mar Groga. El pescador Soon Young Bum és considerat un heroi perquè ha aconseguit endur-se les 21 persones de la seva família, de manera que el govern del Nord no podrà complir les seves amenaces de represàlies als familiars dels fugitius.

  • Retrats de Garraf

Entre Castelldefels i Sitges, a 25 quilòmetres de Barcelona i sobre una cala de mitja lluna, hi ha el petit poble de Garraf. Aquest va ser un lloc solitari durant molts segles fins que, a començaments del XX, amb la construcció del ferrocarril i l’arribada dels primers automòbils, hi van aparèixer banyistes i excursionistes. Tanmateix, Garraf continua sent un poble petit, que no ha sucumbit a l’especulació, on el pas del temps encara es pot viure assossegadament.

Atreviu-vos a navegar amb nosaltres per tots els capítols de “Thalassa“!

Equip Edu3.cat

“Qui els va parir!” dóna nous consells per als pares i mares a l’Edu3.cat

El part i els rols de gènere és l’últim episodi del programa incorporat a l’Edu3.cat. En aquesta edició, la model Judit Mascó, que ha viscut tres parts, dóna consells a l’actor i presentador Carlos Sobera, que està a punt de ser pare per primera vegada.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/quielsvaparir/991919.rm" width="508" height="416"/]

Qui els va parir! EL PROGRAMA: “Qui els va parir!”

“Qui els va parir!” és un programa dirigit i presentat per Carles Capdevila, on es parla de la feina dels pares i mares. Des del sentit comú i el sentit de l’humor, aquesta producció aporta algunes pistes a les famílies, comparteix experiències i transmet que potser educar cada dia és més difícil, però no impossible.

El part i els rols de gènere EL CAPÍTOL: El part i els rols de gènere

El part centra una bona part del capítol, ja que ha nascut la filla de la parella que estava seguint “Qui els va parir!”. La reportera Mireia Segú va viure amb ells els dies abans del part i el moment emocionant del naixement de la Daila.

A més, durant el programa es dóna a conèixer una nova iniciativa: “Qui els va parir!” busca els millors avis i àvies de Catalunya. Per això, es demana que els espectadors facin arribar vídeos on apareguin els avis, els néts i els fills. Volen que la gent es gravi i expliqui per què creu que el seu avi o àvia és el millor.

D’altra banda, en aquest episodi el Consell de Pares parla dels rols de gènere. Eduquen de la mateixa manera un nen i una nena? Compren joguines per a nens o per a nenes? La pedagoga Imma Marín dóna consells per evitar l’educació sexista.

Trobareu molts altres capítols de “Qui els va parir!” a l’Edu3.cat, i podeu obtenir més informació sobre el programa visitant la seva pàgina web: http://www.tv3.cat/quielsvaparir/index.html.

No deixeu de visitar el nostre portal, i fins aviat!

Equip Edu3.cat