Premis per al cinema català

Ahir vam tenir novetats per part del cinema del nostre país.

Els premis  Gaudí

El cinema català es troba en un bon moment i cal donar suport a les propostes que fan créixer i reeixir el nostre cinema.

El portal Edu3 s’afegeix  a aquesta felicitació per al cinema català i la fa extensiva  als professional del món educatiu  que fan possible que les aules ofereixen un univers de creativitat i de cinematografia.

L’Equip Edu3 us proposa gaudir d’un dels audiovisuals guardonats  en aquest certàmen per  tenir present el  testimoni d’un personatge  que ens ha deixat un llegat molt important per a tots nosaltres:

Bucarest, la memòria perduda

 El director de “Bucarest, la memòria perduda”, Albert Solé, busca els records que ha perdut el seu pare, Jordi Solé Tura, malalt d’Alzheimer.
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/bucarest/968084.rm" width="352" height="288"/]
El documental explica la recerca personal que fa Albert Solé, un periodista nascut a l’exili l’any 1962, per recuperar les seves arrels, emmarcades en un doble exili.

El seu pare, Jordi Solé Tura, obligat a marxar d’Espanya per la seva militància antifranquista els anys 60, ha començat un nou exili interior, aquest cop sense possibilitat de retorn… Ara lluita contra l’Alzheimer. Aquest documental pretén recuperar els records d’unes vides atípiques en què es mesclen personatges històrics i capítols poc coneguts de la guerra freda i la lluita contra el franquisme. L’Albert viatja d’un exili a l’altre intentant recompondre la memòria de la seva família i la seva pròpia memòria.

L’origen de l’Albert és rocambolesc: té tres nacionalitats i cap es correspon amb la del seu lloc de naixement veritable. Fins que no va tenir 10 anys, no li van dir la veritat, que havia nascut a Romania, clandestinament i protegit per la xarxa del PCE a l’exili. Ningú no podia saber que allà hi havia la principal emissora antifranquista, Radio España Independiente, la Pirenaica, on Jordi Solé Tura era l’únic periodista jove. La diferent percepció de l’evolució del règim franquista que es tenia des de dins i des de fora d’Espanya no va trigar gaire a generar conflictes dins les files de la resistència.

La infantesa de l’Albert va estar marcada per la lluita contra el règim, però també per les lluites intestines entre l’aparell del PCE i els renovadors. Com a conseqüència, finalment, Jordi Solé Tura va ser expulsat del partit, juntament amb Jorge Semprún i Fernando Claudín. La família va quedar desemparada i va haver de tornar a Espanya. Els records de l’Albert són les impressions disperses d’un nen: l’empresonament del seu pare, el terror a la policia, les reunions clandestines, les detencions, les converses sobre tortures… Sempre tot relacionat amb la política.

Els diferents personatges que anirà trobant durant el documental l’ajudaran a recompondre el trencaclosques de la memòria, a donar-li forma i a entendre les circumstàncies que van marcar la seva infantesa.

La història arrenca a principis dels anys 60, quan la família es trasllada a Romania, i destaca els fets de l’any 1983, quan el PCE i el PSUC es trenquen i això posa fi als somnis d’una generació de lluitadors. El documental acaba als nostres dies, amb la lluita de Jordi Solé Tura contra la malaltia. Pel camí visitarem la clandestinitat, els darrers anys de la dictadura i la Transició espanyoles i, sobretot, la infantesa atípica del fill d’uns progenitors que van decidir ser coherents amb les seves idees.

Al documental hi participen personatges com ara Santiago Carrillo, Manuel Fraga, Miguel Núñez, Jorge Semprún, Jordi Pujol, Antoni Tàpies, Sergi Pàmies, Carmen Claudín, Jordi Borja, a més de la família de Jordi Solé Tura.
Desitgem el més bo i millor per al cinema català i la seva acadèmia.

Equip Edu3

Identitat i conflicte

Les notícies que arriben de la Franja de Gaza són colpidores.Aquest diumenge ens ha portat una de les més tràgiques des de l’inici del conflicte que no s’atura.

Les persones civils que s’hi han vist implicades, els innocents que pateixen aquesta espiral de violència i el món sencer reclamem la pau i l’aturada immediata del conflicte.

Quines són les causes de trencar la convivència? És possible retornar al diàleg i a la convivència?

La proposta d’avui apropa la mirada de persones vinculades a Israel i a Palestina que ens ofereixen alternatives de diàleg i deconvivència defugint de tòpics.

“Identitat i conflicte”

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/tot_1_mon/1124792.rm" width="352" height="288"/]

“Tot un món” reuneix tres persones lligades a Israel que ara viuen a Catalunya per parlar de la identitat del seu país i del conflicte a l’Orient Mitjà.

Eliana Eskenazi va néixer a Buenos Aires, però al cap d’un any va anar a viure a Israel. Als 23 anys va començar un periple que la va dur a Brussel·les, Madrid i Barcelona, on treballa per a l’ONG Assemblea de Cooperació per la Pau, una ONG que aposta pel desenvolupament a partir del pacifisme, la tolerància i el diàleg.

Adi Masarwy treballa en un despatx d’arquitectes de Barcelona. Pertany a la minoria àrab d’Israel i va arribar a Catalunya de la mà de l’Ariadna, la seva parella.

Ifat Zvirin és de Tel Aviv i busca, a través de l’art, la seva identitat i la de les coses que l’envolten.

Molt probablement, l’Eliana, l’Adi i la Ifat no s’haurien conegut mai al seu país ni podrien parlar com ho fan aquí del que entenen per identitat i per integració i del conflicte a l’Orient Mitjà

Apropem un gest per la pau,

Equip Edu3.cat

Guerra i pau

Aquest inici del 2009 ens porta vents de guerra a la franja de Gaza, notícies colpidores per la mort de civils i per un conflicte que ha de trobar vies de solució en el diàleg.

A l’Edu3 us proposem compartir la mirada que ens ofereixen tres joves sobre els conflictes:

“Guerra i pau”

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/dies_digitals/001_65571.rm" width="352" height="288"/]

En aquest capítol, els protagonistes ens mostren el vídeo que han fet i coneixem les seves experiències en la guerra i les seves reflexions sobre com construir la pau.

En Matan, en Nikola i la Nour tenen entre 18 i 22 anys. S’han trobat a Barcelona per participar en el Festival Mundial de la Joventut, on volen reflexionar conjuntament sobre “La construcció de la pau”, una qüestió que els preocupa especialment perquè són de diverses zones en conflicte: Sèrbia, Palestina i Israel. Per això han fet el vídeo “Guerra i pau” al taller de “Dies digitals”.

Us proposem fer un gest per la PAU al món.

Equip Edu3

Fem un Nadal més sostenible.

El Nadal és una de les festes de més tradició a casa nostra. Tots nosaltres volem compartir la joia nadalenca i us convidem a gaudir-ne i a oferir el millor de vosaltres mateixos. Per això aquest Nadal més que mai, hem de posar l’èmfasi en les millors pràctiques mediambientals, per fer unes festes amb el mínim impacte per al medi ambient.

Des de l’Edu3.cat us proposem tres idees per fer possible una entrada d’any 2009 amb sostenibilitat:

Idea 1:

Reciclar joguines

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/mediambient/891006.rm" width="352" height="288"/]

La campanya R-CicleJoguina informa sobre la necessitat de reciclar de manera controlada els components de les joguines. El programa “El medi ambient” en parla en aquest capítol.

Esplugues de Llobregat i Molins de Rei són escenari de la campanya R-CicleJoguina, impulsada per la Fundació Ecotic, que té com a objectiu sensibilitzar sobre la recollida selectiva de petits aparells elèctrics i electrònics, incloses les joguines. Per això, als alumnes se’ls explica que aquests objectes no poden anar a les escombraries, perquè contenen metalls pesants que s’han d’eliminar de manera controlada.

A classe se’ls reparteixen diverses joguines, perquè separin les que, segons el que els han exposat, han d’anar als contenidors especials. La prova pilot durarà tres mesos. La Fundació Ecotic, que agrupa més de dues-centes empreses productores i importadores d’aparells elèctrics i electrònics, ha repartit contenidors per les escoles per millorar la recollida d’uns aparells que ara són menys de l’1% dels objectes que arriben a les deixalleries.

Els aparells que han anat a parar als contenidors els recull Solidança, empresa que dóna feina a persones en risc d’exclusió social. La recollida es fa a les quaranta escoles que participen en el projecte.

Un cop a Solidança, els treballadors treuen les piles de les joguines i separen les que encara funcionen de les inservibles. Les primeres es posen a la venda a les botigues de l’empresa i les altres s’envien a reciclar a la planta especialitzada del Pont de Vilomara. Així s’evita que vagin a l’abocador i contaminin, però també es creen llocs de treball.

Les festes de Nadal i Reis són un bon moment per recordar la importància que aquests aparells, un cop en desús, tinguin un tractament correcte.

Idea 2:

Els arbres de Nadal

Download link

Els arbres de Nadal i l’imaginari popular que l’embolcalla centra aquest capítol del programa “La solució”.Què fem amb els arbres de Nadal? Com reciclar o aprofitar aquest ornament viu del Nadal?

El programa ens planteja si cal cercar vies alternatives a aquest costum importat, però ara arrelat a casa nostra? Un programa que busca solucions als nostres problemes de cada dia.

Idea 3:

 Reciclar amb el mínim de residus!

Recordeu “El cost ambiental dels regals de Nadal”

Des del punt de vista del mediambient la celebració del Nadal pot ser molt impactant per el món que ens envolta. Per tenir el mínim impacte us proposem algunes solucions de primera mà que poden acompanyar el vostre podcast!

Download link

I més propostes pràctiques per reciclar aquestes festes…amb les idees que trobareu a l’Edu3.cat.

Des de l’Edu3.cat aprofitem l’avinentesa per desitjar-vos el més bo i millor per aquest proper 2009.

Equip Edu3.cat

La cuina amb ciència!

Des de l’Edu3.cat us convidem a veure aquest interessant capítol del programa Què qui com, dedicat a la fundació Alicia, laboratori obert que promou la recerca en una cuina d’excel·lència i els bons hàbits alimentaris.

La fundació compta amb un consell assessor presidit pel xef Ferran Adrià i amb l’assessorament del cardiòleg Valentí Fuster.

El proppassat dia 10 de desembre d’enguany Alicia i elBulli estableixen un acord de col·laboració científica amb la Universitat de Harvard

Alícia, la cuina al país de la ciència

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/qkicom/1149263.rm" width="352" height="288"/]

La Fundació Alícia combina alimentació i ciència i la presideix el cuiner Ferran Adria. “Quèquicom” visita el laboratori de la fundació, a Sant Fruitós de Bages, per conèixer com es treballa per aconseguir plats sense proteïnes aptes per als afectats de fenilcetonúria.

La ciència, normalment, entra a la cuina per analitzar el que s’hi fa. L’equip de Ferran Adrià circula en sentit contrari: prenent com a punt de partida la ciència, intenta crear idees i receptes noves. L’objectiu és que els nous coneixements generats puguin ser aprofitats per la societat.

Amb el químic Pere Castells, el reporter del programa, Miquel Piris, aprèn, literalment, a obtenir el gust de la terra del Bages: amb un rotavapor n’extreu l’essència gràcies a una tecnologia de destil·lació a baixa temperatura desenvolupada per Alícia (Alimentació i Ciència).

Més enllà del plaer de jugar amb els sentits, Alícia treballa per millorar la vida de persones que necessiten fer dieta, com ara els afectats de fenilcetonúria, un trastorn que pot provocar retard mental greu si el malalt ingereix aliments amb proteïnes.

En Pol i en Dídac no poden menjar cap tipus de proteïna, i a Alícia estan treballant per crear una dieta especial per a ells i per als que pateixen la seva malaltia, la fenilcetonúria.

Per detectar aquesta malaltia s’extreu sang del taló dels nadons acabats de néixer. La prova del taló no es va generalitzar a Catalunya fins a finals dels 80. Per tant, hi ha persones amb problemes mentals que ni tan sols saben que la fenilcetonúria és la responsable d’haver-los trencat la vida.

En aquests casos ja és massa tard. Però a Catalunya hi ha uns dos-cents afectats de fenilcetonúria que fan una vida normal. La detecció precoç i la dieta són les úniques armes que hi ha per combatre aquesta malaltia, que no va ser descrita fins a l’any 1934.

La Laia té 22 anys i té fenilcetonúria. El seu pare recorda que, quan era petita, aquesta malaltia era desconeguda i cuinar per a la Laia, una odissea. Ara, gràcies a la tasca d’Alícia, la Laia pot tastar sabors fins ara prohibits.

D’altra banda, al plató del programa, el presentador, Marc Boada, explica els secrets de l’esferificació i quins són els aliments més sans segons la Universitat Yale.

I bona recerca gastronòmica!

Equip Edu3

On anem?

A l’Edu3.cat us proposem sortides interessants per aquest dies nadalencs.El programa On anem? us acompanya per les nostres comarques i us ofereix les millors visites.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/onanem/1161695.rm" width="352" height="288"/]

“On anem?” dedica el programa a la Costa Brava, concretament a les comarques de l’Alt i el Baix Empordà, amb visites a les ruïnes d’Empúries, el Museu Dalí de Figueres o el Parc Natural del Cap de Creus.

La presentadora del programa, Elisabet Carnicé, comença l’itinerari a Cadaqués, on fa una passejada amb barca per la costa i un recorregut pels carrers del poble.

La parada següent són les ruïnes d’Empúries, on s’entrevista Xavier Aquilué, director de la seu d’Empúries del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Molt a prop es visita l’empresa de conserves Anxoves el Xillu, a l’Escala.

L’Elisabet també fa un bateig de mar a la costa de l’Estartit, una experiència que li permet conèixer com és el fons marí. Tot seguit fa una aturada gastronòmica al restaurant Mas Pau, a Avinyonet de Puigventós.

I el ninotaire Òscar Nebreda descobreix els racons de la cala Tamariu i els seus voltants, com el passeig de Ronda, Aigua-xellida o el far de Sant Sebastià. També es conversa amb Joan Carles Bisbe, “Rambo”, de l’Hotel Llafranc, a Llafranc, i es fa una visita a un local típic d’havaneres de Calella de Palafrugell, La Bella Lola.

El recorregut també inclou el Teatre-Museu Dalí, a Figueres, i els paisatges del Parc Natural del Cap de Creus. Finalment, a Empuriabrava, la presentadora salta en paracaigudes des d’una avioneta.

Equip Edu3

La volta al món en 80 clics!

Des de l’Edu3.cat us proposem una volta al món en 80 clics.

Primer clic! Ports de Tortosa-Beseit

La sortida des de casa nostra, llocs de Catalunya que són un tresor.en els propers dies ens portarà fins les terres ben llunyanes.Avui comencem per un esplèndid paisatge natural que trobem als Ports de Tortosa-Beseit de la mà de l’equip del “Quèquicom”:

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/qkicom/1143880.rm" width="352" height="288"/]

El programa “Quèquicom” visita els Ports de Tortosa-Beseit per mostrar-ne la diversitat biològica i geològica i per conèixer, entre altres coses, com hi viuen els voltors, les cabres hispàniques o insectes com ara les libèl·lules.

El reporter Pere Renom comença la seva visita als Ports al tossal del Rei. Tot seguit, al Mas de Bunyol, a Vall-de-roures, a la comarca del Matarranya, assisteix a un espectacle propi d’un safari: el festí de centenars de voltors en un canyet. Els voltors són uns dels ocells més grossos que hi ha. Tenen tanta envergadura que els és molt costós batre les ales. Per aquest motiu planen i depenen dels corrents d’aire ascendent per volar.

Al Boixar, al Baix Maestrat, el reporter busca fòssils marins. A Fredes, també al Baix Maestrat, i a Mas de Barberans, al Montsià, comprova el tipus de vegetació present als Ports, com ara orquídies, belladones, teixos o fajos.

Els rius que neixen als Ports són els més ben conservats de Catalunya. S’hi troben llúdrigues, moltes espècies de peixos autòctons, serps i tortugues d’aigua i molts invertebrats aquàtics: un dels més bonics és la libèl·lula. Al riu Algars, a Arnes, a la Terra Alta, Pere Renom en captura unes quantes i n’observa el cicle vital. A Lledó, a la comarca del Matarranya, el reporter agafa una musaranya, un petit mamífer.

Finalment, a les Moletes de Venanci, a Alfara de Carles, al Baix Ebre, Pere Renom observa l’animal més emblemàtic del parc natural: la cabra hispànica.

Al plató, el presentador del programa, Marc Boada, mostra alguns fòssils trobats als Ports, explica com es formen els corrents tèrmics i com els ocells han d’aprendre a localitzar-los, i també descriu les glaciacions, que són el fenomen que explica la presència de fajos i altres arbres centreeuropeus als Ports, un paratge de clima mediterrani.

Ideaula:

Us proposem geolocalitzar els llocs que ens presenten aquest “dream team” de professionals del món televisiu i científics que col·labora en aquest programa.

Per du a terme aquesta proposta podem emprar eines que ens permeten geolocalitzar cada etapa com per exemple les que ofereixen Google maps o Google Earth.

La propera etapa:

Els boscos d’argània del Marroc

Us convidem a proposar-nos noves etapes i desitjar-vos un bon viatge,

Equip Edu3.cat

60th Anniversary of the Universal Declaration of Human Rights (UDHR).

Avui celebrem el 60è aniversari de la Declaració dels Drets Humans.A l’Edu3 ens unim a aquesta data amb una proposta de recerca jove.

Qüestions obertes: On són els Drets Humans?

Data: 10 de desembre de 1948

Lloc:Paris

Tema:Declaració dels Drets Humans

Proposta:

La declaració dels Drets Humans no ha impedit que encara ara tinguem el deure de fer respectar i millorar la seva aplicació al món global.

El programa “Latitud júnior” ens proposa una recerca relacionada amb els drets humans des d’una mirada jove i contemporània:

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/latitud/940488.rm" width="352" height="288"/]

El programa “Latitud júnior” mostra les dures condicions de vida de la ciutat de Nablus, a Palestina, mitjançant l’experiència d’un jove. Després, estudiants de l’IES Sentmenat opinen sobre la situació dels palestins.

Durant la dècada de 1940, milers de jueus que fugen de la persecució nazi es refugien a Palestina, un territori de majoria àrab, on segles enrere havia existit l’antic Israel: la patria històrica dels jueus.

El 1947, enmig d’un esclat de violència entre jueus i àrabs, les Nacions Unides reconeixen el dret dels jueus a crear un estat propi en territori de Palestina. Centenars de milers de palestins en són expulsats o es veuen obligats a fugir.

L’any 1948, les Nacions Unides reconeixen l’estatus de refugiats als que han hagut de marxar, i mentre no se solucioni definitivament la seva situació, l’ONU els garanteix la cobertura de les necessitats bàsiques. Però el que havia de ser una ajuda provisional s’ha perllongat generació rere generació i encara avui milers de refugiats palestins sobreviuen gràcies a l’ajuda internacional, sovint en condicions precàries.

L’any 2000 es produeix la segona Intifada: la segona gran revolta popular palestina contra l’ocupació. Israel la reprimeix durament i decideix tancar bona part de les ciutats palestines amb controls militars i encerclar-les amb un mur que, a poc a poc, aïlla els palestins.

Una de les ciutats que pateix aquest aïllament és Nablus, amb una taxa d’atur del 60 %, que acull dos camps de refugiats. L’aïllament, la violència quotidiana i la falta de perspectives de futur fan molt dur el dia a dia a les ciutats palestines.

Wael Alhelo té 24 anys i des que va néixer ha viscut sempre al camp de refugiats d’Askar, a la ciutat de Nablus (Cisjordània). En Wael ens mostra la vida quotidiana en una ciutat on només es pot entrar i sortir a través de controls militars israelians.

En Wael col·labora amb el centre cívic del camp de refugiats, on intenten oferir alternatives d’oci i cultura a una població asfixiada per dècades de conflicte. Unes alternatives d’oci que posen èmfasi en els més petits.

Després de veure el reportatge, nois i noies de l’IES Sentmenat opinen sobre la situació que viuen els refugiats palestins.

O aquest altre:

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/latitud/958833.rm" width="352" height="288"/]

El programa “Latitud júnior” es trasllada a Xauen, al nord del Marroc, per conèixer quina és la situació de les dones i com les noves generacions treballen per millorar-la. Tot seguit, alumnes d’un institut de Reus opinen sobre el reportatge.

Durant el segle XX, les dones van anar aconseguint igualar els seus drets als dels homes i, actualment, en un gran nombre de països són iguals davant la llei. Però, en molts llocs, la igualtat de drets encara sembla llunyana. És el cas, per exemple, de la major part dels països de cultura islàmica, on sovint les lleis reconeixen menys drets a les dones i la tradició fa que fins i tot estigui mal vist que nenes i nens juguin junts.

El Marroc és un dels països en què la condició de la dona encara ha de millorar molt. Tot i que darrerament ha avançat la legislació, el ritme del canvi és molt lent.

A les zones rurals, la situació acostuma a ser pitjor, i al sentiment d’inferioritat i la humiliació que generen la manca de drets s’hi afegeixen les conseqüències de no tenir marit, que fan que algunes dones acabin sent marginades per la societat i visquin en una situació de pobresa extrema.

L’Associació Tallassemtane treballa des de Xauen, una població del nord del Marroc, per millorar la condició de les dones i per aconseguir la igualtat de drets. Un dels seus projectes és un centre social, patrocinat per la cooperació catalana, que facilita que nois i noies puguin desenvolupar activitats culturals conjuntament, o, simplement, compartir el seu temps lliure.

Mouna Bakali és una noia de 20 anys que viu a Xauen. Ella ens mostra quina és la situació de discriminació que pateixen les dones en algunes zones del Marroc i els esforços de les noves generacions per millorar la situació.

La Mouna viu en una societat en què no està ben vist que noies i nois surtin junts, i les dones han de demanar permís als homes (pare, marit o germans) per a qualsevol decisió important que les afecti.

La Mouna col·labora com a monitora al centre Tallassemtane, l’únic lloc de Xauen on noies i nois poden compartir el seu temps lliure fent activitats conjuntes. També promouen cooperatives de dones perquè les que no tenen marit no acabin en la misèria.

Després del reportatge, nois i noies de l’IES Baix Camp, de Reus, reflexionen sobre la situació de la dona al Marroc i sobre els seus esforços per aconseguir la igualtat de drets.

Visiteu el web del programa:

Ideaula: entrevistem als protagonistes

Us proposem afegir-vos a la proposta i enviar-nos les vostres entrevistes realitzades a protagonistes propers.Agafeu les vostres càmeres, llibreta i altres eines reporteres i compartiu la vostra proposta a l’espai experiències de l’Edu3.cat o bé envieu-nos l’enllaç del resportatge al nostre correu:

edu3@xtec.cat

Endavant joves reporters!

Equip Edu3

Com fer front a una crisi anunciada?

Des de l’Edu3 us proposem conèixer de prop  els indicadors d’aquesta “crisi” de la qual n’hem sentit molts auguris, però ara que la tenim davant cal estar preparats per afrontar i superar aquests  moments.

La paraula crisi no és un concepte aliè a d’altres entorns, la mateixa ciència ha tingut moment semblants i la sortida ha estat positiva.Cal doncs mirar-se la crisi amb altres ulls i aprendre d’altri per poder superar el moment.

A l’Edu3.cat us recomanem una proposta de  la mà dels millors experts en el tema esmentat i també us volem recomanar alguns audiovisuals que poden ser tot un referent per superar aquest present:

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/valor/1142471.rm" width="352" height="288"/]

“Valor afegit” tracta d’esbrinar com influeix el factor psicològic en la crisi econòmica i recorda com van ser els inicis del conreu d’arròs a Pals.

Psicologia de la crisi
Hi ha molta gent que es pregunta quant hi ha, en la crisi econòmica, d’impacte psicològic en l’actitud dels consumidors, i quant d’impacte real en les seves butxaques. A falta d’un estudi científic més detallat, el programa surt al carrer a preguntar-ho en llocs on es venen productes bàsics, com ara bars, botigues o mercats, i també en altres establiments de consum més prescindible. I ho fa acompanyat per un observador de luxe, el professor Fernando Trias de Bes.

Oriol Amat, catedràtic d’Economia Financera de la UPF
Hi hagi molta o poca crisi, el que es fa més necessari que mai és saber administrar bé els diners amb què s’ha d’arribar a final de mes. A l’espai de l’entrevista es parla de comptabilitat domèstica i de com organitzar el pressupost familiar per no acabar tenint disgustos amb Oriol Amat. Aquest catedràtic d’Ecomia Financera explica quina quantitat cal destinar a inversió i a estalvi, i, també, si és un bon moment per entrar a borsa o comprar un pis.

Mots clau:crisi, psicologia, ciència,paradigma, treball

I molt més per tots nosaltres,

Equip Edu3.cat

Visca la constitució!

Des de l’Edu3.cat us convidem a veure aquest capítol de dibuixos animats del programa “Història de Catalunya” on en Dragui en fa passar una bona estona, aprendre i passar-t’ho d’allò millor.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/Ha_cat/001_783157.rm" width="352" height="288"/]

Després de la retirada de les tropes napoleòniques, Ferran VII va tornar a Espanya com a rei. Els seus canvis constants d’orientació política van originar crisis importants, tal com destaca en Dragui en aquest capítol de la sèrie de dibuixos animats “Història de Catalunya”.

L’any 1812, a Cadis, les Corts van proclamar la primera constitució espanyola. La tasca desenvolupada per les corts de Cadis va donar a la monarquia un caràcter social i polític diferent al que havia tingut durant gairebé sis segles.

El març de 1814, mentre les tropes napoleòniques vençudes s’anaven retirant cap a França, va entrar a Espanya el rei Ferran VII, que no va voler acatar la Constitució. El rei va voler tornar a l’antic règim, amb tots els beneficis i prerrogatives que això comportava per a determinades classes socials, i va reprimir els liberals i els afrancesats.

Mentrestant s’anaven independintzant les colònies d’Espanya a Amèrica: l’Argentina, Colòmbia, el Paraguai, Veneçuela, Xile, l’Uruguai, el Perú, l’Equador, Bolívia… Només quedaven Cuba i Puerto Rico.

El general Riego es va aixecar a favor de la Constitució i contra Ferran VII, que va acabar acatant-la, fet que va donar pas al Trienni Liberal, entre els anys 1820 i 1823, i a la supressió de la Inquisció.

El rei, però, va canviar d’opinió i va demanar ajuda a la Santa Aliança europea. El rei de França, Lluís XVIII, va enviar a Espanya, amb l’ajuda econòmica dels altres estats de l’Aliança, un gran exèrcit, els Cent Mil Fills de Sant Lluís. Així es va posar fi al liberalisme.

El rei Ferran VII es va posar malalt i va assumir el govern la seva quarta esposa, Maria Cristina de les Dues Sicílies, que va concedir l’amnistia.

L’any 1833, Ferran VII va morir. La seva filla gran, Isabel, només tenia tres anys i el país es va dividir per un problema de successió. Van sorgir els partidaris de la reina, de tendència liberal, i els carlins, tradicionalistes i partidaris del germà de Ferran VII, al qual van anomenar Carles V. Els dos bàndols van lluitar durant set anys. Hi va destacar el general Ramon Cabrera, anomenat el Tigre del Maestrat.

L’any 1835 va accedir al poder el nou govern liberal de Juan Álvarez Mendizábal, però les lluites van continuar fins al 1839. El general Espartero, pels liberals, i Maroto, pels carlins, van firmar la pau en l’anomenat conveni de Bergara, rubricat amb l’abraçada de tots dos, l'”Abrazo de Vergara”.

Espartero no va solucionar els problemes i a Barcelona s’hi va produir una revolta. Espartero es va presentar personalment a la ciutat i va actuar sense contemplacions. Des del castell de Montjuïc va bombardejar la ciutat, que es va rendir el 2 de desembre de 1842. Però cada vegada hi havia més amotinaments i Espartero es va veure obligat a exiliar-se.

L’any 1843 es va formar un govern moderat presidit pel general Narváez.

Aprofita l’Edu 3 i comparteix aquesta proposta amb els teus amics i amigues!

Equip Edu3