Ahir vam tenir novetats per part del cinema del nostre país.
El cinema català es troba en un bon moment i cal donar suport a les propostes que fan créixer i reeixir el nostre cinema.
El portal Edu3 s’afegeix a aquesta felicitació per al cinema català i la fa extensiva als professional del món educatiu que fan possible que les aules ofereixen un univers de creativitat i de cinematografia.
L’Equip Edu3 us proposa gaudir d’un dels audiovisuals guardonats en aquest certàmen per tenir present el testimoni d’un personatge que ens ha deixat un llegat molt important per a tots nosaltres:
Bucarest, la memòria perduda
El director de “Bucarest, la memòria perduda”, Albert Solé, busca els records que ha perdut el seu pare, Jordi Solé Tura, malalt d’Alzheimer.
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/bucarest/968084.rm" width="352" height="288"/]
El documental explica la recerca personal que fa Albert Solé, un periodista nascut a l’exili l’any 1962, per recuperar les seves arrels, emmarcades en un doble exili.
El seu pare, Jordi Solé Tura, obligat a marxar d’Espanya per la seva militància antifranquista els anys 60, ha començat un nou exili interior, aquest cop sense possibilitat de retorn… Ara lluita contra l’Alzheimer. Aquest documental pretén recuperar els records d’unes vides atípiques en què es mesclen personatges històrics i capítols poc coneguts de la guerra freda i la lluita contra el franquisme. L’Albert viatja d’un exili a l’altre intentant recompondre la memòria de la seva família i la seva pròpia memòria.
L’origen de l’Albert és rocambolesc: té tres nacionalitats i cap es correspon amb la del seu lloc de naixement veritable. Fins que no va tenir 10 anys, no li van dir la veritat, que havia nascut a Romania, clandestinament i protegit per la xarxa del PCE a l’exili. Ningú no podia saber que allà hi havia la principal emissora antifranquista, Radio España Independiente, la Pirenaica, on Jordi Solé Tura era l’únic periodista jove. La diferent percepció de l’evolució del règim franquista que es tenia des de dins i des de fora d’Espanya no va trigar gaire a generar conflictes dins les files de la resistència.
La infantesa de l’Albert va estar marcada per la lluita contra el règim, però també per les lluites intestines entre l’aparell del PCE i els renovadors. Com a conseqüència, finalment, Jordi Solé Tura va ser expulsat del partit, juntament amb Jorge Semprún i Fernando Claudín. La família va quedar desemparada i va haver de tornar a Espanya. Els records de l’Albert són les impressions disperses d’un nen: l’empresonament del seu pare, el terror a la policia, les reunions clandestines, les detencions, les converses sobre tortures… Sempre tot relacionat amb la política.
Els diferents personatges que anirà trobant durant el documental l’ajudaran a recompondre el trencaclosques de la memòria, a donar-li forma i a entendre les circumstàncies que van marcar la seva infantesa.
La història arrenca a principis dels anys 60, quan la família es trasllada a Romania, i destaca els fets de l’any 1983, quan el PCE i el PSUC es trenquen i això posa fi als somnis d’una generació de lluitadors. El documental acaba als nostres dies, amb la lluita de Jordi Solé Tura contra la malaltia. Pel camí visitarem la clandestinitat, els darrers anys de la dictadura i la Transició espanyoles i, sobretot, la infantesa atípica del fill d’uns progenitors que van decidir ser coherents amb les seves idees.
Al documental hi participen personatges com ara Santiago Carrillo, Manuel Fraga, Miguel Núñez, Jorge Semprún, Jordi Pujol, Antoni Tàpies, Sergi Pàmies, Carmen Claudín, Jordi Borja, a més de la família de Jordi Solé Tura.
Desitgem el més bo i millor per al cinema català i la seva acadèmia.
Equip Edu3