Història

La dona

Posted by

0

 Des de l’Edu3.cat us proposem:

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/histories_cat/001_69491.rm" width="352" height="288"/]

La història, escrita sempre per homes, ha deixat de banda el paper de les dones, tot i que elles han estat les que han donat la vida, han educat els infants, han dirigit i administrat la vida domèstica, han curat els malalts i han cuidat els més desvalguts. Aquest capítol d'”Històries de Catalunya” explica aquesta presència silenciada.

Les dones dels almogàvers
Al Senat de Madrid hi ha un quadre gegantí que mostra l’entrada de Roger de Flor a Constantinoble, al segle XIV. Si ens hi fixem bé, veurem que en la pintura només hi ha homes. Què passa? És que potser no hi havia dones en les expedicions dels almogàvers?

Guineguilda de Cervera
Cervera, 1026. Guineguilda i els seus tres fills arriben a aquestes terres de repoblació amb un títol de propietat atorgat per la comtessa Ermessenda i l’encàrrec de repoblar la zona.

El testament d’Arsenda
Àger, la Noguera, 1047. Mitjançant el testament de la comtessa Arsenda de Pallars podem veure el seu paper com a administradora i repobladora de les terres de què és copropietària amb el seu marit.

El gremi contra la teixidora
Barcelona, 1465. Mor un mestre teixidor. La seva viuda voldria continuar treballant, però el gremi ha prohibit expressament que cap dona viuda de teixidor sense fill mascle major de dotze anys pugui continuar el negoci.

Els drets de les dones
Entre els segles XIX i XX, la història canvia per a les dones. Irene Rocas, mestressa de casa; Dolors Aleu, metgessa, i Aurora Díaz-Plaja, bibliotecària, seran protagonistes d’aquest canvi.

Web del programa

Gràcies per visitar l’Edu3.cat

Equip Edu3.cat

Visca la constitució!

Posted by

0

Des de l’Edu3.cat us convidem a veure aquest capítol de dibuixos animats del programa “Història de Catalunya” on en Dragui en fa passar una bona estona, aprendre i passar-t’ho d’allò millor.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/Ha_cat/001_783157.rm" width="352" height="288"/]

Després de la retirada de les tropes napoleòniques, Ferran VII va tornar a Espanya com a rei. Els seus canvis constants d’orientació política van originar crisis importants, tal com destaca en Dragui en aquest capítol de la sèrie de dibuixos animats “Història de Catalunya”.

L’any 1812, a Cadis, les Corts van proclamar la primera constitució espanyola. La tasca desenvolupada per les corts de Cadis va donar a la monarquia un caràcter social i polític diferent al que havia tingut durant gairebé sis segles.

El març de 1814, mentre les tropes napoleòniques vençudes s’anaven retirant cap a França, va entrar a Espanya el rei Ferran VII, que no va voler acatar la Constitució. El rei va voler tornar a l’antic règim, amb tots els beneficis i prerrogatives que això comportava per a determinades classes socials, i va reprimir els liberals i els afrancesats.

Mentrestant s’anaven independintzant les colònies d’Espanya a Amèrica: l’Argentina, Colòmbia, el Paraguai, Veneçuela, Xile, l’Uruguai, el Perú, l’Equador, Bolívia… Només quedaven Cuba i Puerto Rico.

El general Riego es va aixecar a favor de la Constitució i contra Ferran VII, que va acabar acatant-la, fet que va donar pas al Trienni Liberal, entre els anys 1820 i 1823, i a la supressió de la Inquisció.

El rei, però, va canviar d’opinió i va demanar ajuda a la Santa Aliança europea. El rei de França, Lluís XVIII, va enviar a Espanya, amb l’ajuda econòmica dels altres estats de l’Aliança, un gran exèrcit, els Cent Mil Fills de Sant Lluís. Així es va posar fi al liberalisme.

El rei Ferran VII es va posar malalt i va assumir el govern la seva quarta esposa, Maria Cristina de les Dues Sicílies, que va concedir l’amnistia.

L’any 1833, Ferran VII va morir. La seva filla gran, Isabel, només tenia tres anys i el país es va dividir per un problema de successió. Van sorgir els partidaris de la reina, de tendència liberal, i els carlins, tradicionalistes i partidaris del germà de Ferran VII, al qual van anomenar Carles V. Els dos bàndols van lluitar durant set anys. Hi va destacar el general Ramon Cabrera, anomenat el Tigre del Maestrat.

L’any 1835 va accedir al poder el nou govern liberal de Juan Álvarez Mendizábal, però les lluites van continuar fins al 1839. El general Espartero, pels liberals, i Maroto, pels carlins, van firmar la pau en l’anomenat conveni de Bergara, rubricat amb l’abraçada de tots dos, l'”Abrazo de Vergara”.

Espartero no va solucionar els problemes i a Barcelona s’hi va produir una revolta. Espartero es va presentar personalment a la ciutat i va actuar sense contemplacions. Des del castell de Montjuïc va bombardejar la ciutat, que es va rendir el 2 de desembre de 1842. Però cada vegada hi havia més amotinaments i Espartero es va veure obligat a exiliar-se.

L’any 1843 es va formar un govern moderat presidit pel general Narváez.

Aprofita l’Edu 3 i comparteix aquesta proposta amb els teus amics i amigues!

Equip Edu3

A l’Edu3.cat, “Veus de l’exili” dóna la paraula als que van callar per la força

Posted by

0

“Veus de l’exili” explica la diàspora de desenes de milers de catalans arran de la Guerra Civil. Més de cent veus en una producció de 35 capítols en què es reflecteixen experiències representatives de la cultura, la política i la vida de catalans arreu del món. Periodistes i historiadors han seguit els passos d’aquestes persones per recuperar el testimoni de l’exili.

Veus de l'exili

Hi ha capítols en què s’expliquen les causes i les conseqüències de l’exili de forma cronològica, i altres de monogràfics en què es repassen episodis importants de la història d’aquesta diàspora. D’altra banda, alguns dels episodis narren la història de reconeguts protagonistes de l’exili: Lluís Companys, Joan Peiró, Pau Casals, Joan Coromines, Josep Carner, Pompeu Fabra… Tot plegat per recuperar la memòria històrica i homenatjar la solidaritat humana, la voluntat de ser i el combat per la llibertat i la justícia de milers de persones.

Ràdio Download link “Allez, Allez !”. Camps d’internament

Aquest episodi relata l’arribada dels exiliats catalans als camps d’internament d’Argelés, Sant Cebrià i Barcarés. En cadascun d’aquests indrets, construïts a la platja, s’hi van amuntegar més de 80.000 persones, algunes de les quals ens expliquen com van viure el dur hivern de 1939.

Ràdio Download link Comença el viatge: Mèxic, Xile, el Regne Unit…

En aquest capítol s’aborda la vida personal i cultural de grups d’intel·lectuals i polítics que es van instal·lar en residències franceses. Amb la invasió de França pels alemanys, aquestes persones van organitzar viatges per fugir de la barbàrie nazi. A més a més, l’episodi també tracta el cas d’alguns dirigents sindicals i polítics, com Joan Peiró o Lluís Companys, que van ser lliurats al règim franquista i, posteriorment, afusellats.

Ràdio Download link Dones a l’exili

Aquesta edició explica com les dones del 1939 no només van perdre la guerra sinó que ho van perdre gairebé tot. La derrota va acabar amb l’emancipació de la dona, el dret al divorci i el dret a l’avortament. El règim franquista les va posar a la presó per roges i van ser discriminades a la feina, al veïnat i a les famílies. Per acompanyar la descripció se’ns presenten cartes de Mercè Rodoreda a la seva amiga Anna Murià.

Aquestes són, doncs, algunes de les veus que podeu escoltar al programa radiofònic que us presentem avui; un programa pensat per recuperar la memòria de l’exili català.

Gaudiu-ne i apreneu-ne al nostre portal!

Equip Edu3.cat

Els “Paisatges de Mozart” es dibuixen a l’Edu3.cat

Posted by

0

Amb aquest programa, Catalunya Música (emissora de Catalunya Ràdio) mostra les ciutats, l’època i la història dels temps de Wolfgang Amadeus Mozart. El presentador, Jaume Radigales, ofereix una completa visió d’allò que li va tocar viure, veure i sentir al geni de Salzburg. L’Edu3.cat recull una trentena de capítols que us permetran endinsar-vos en el període vital d’aquest artista singular.

Paisatges de Mozart

Ràdio Download link Paisatges de Mozart (1)

En el primer capítol, escoltem el treball de Mozart en el món operístic, més concretament en l’òpera còmica italiana de l’òpera bufa per contraposició a l’òpera sèria.

Ràdio Download link Paisatges de Mozart (2)

En el segon capítol, escoltem fragments de “singsfields”, òperes típicament germàniques del segle XVIII entre les quals hi ha obres de Mozart com “El rapte al serrall” i “La flauta màgica”.

Ràdio Download link Paisatges de Mozart (3)

En el tercer capítol, coneixem la importància de la ciutat de Milà, capital de la Llombardia i centre musical de primer ordre en temps de Mozart.

Ràdio Download link Paisatges de Mozart (4)

En el quart capítol, escoltem la importància de la música de cambra, un paisatge molt habitual en la vida i en la trajectòria de Mozart, amb diversos conjunts instrumentals i disposicions tímbriques. Concretament, es tracta la música de cambra per a corda i corda amb piano.

Ràdio Download link Paisatges de Mozart (5)

En el cinquè capítol, tornem a escoltar la importància de la música de cambra, però aquesta vegada per a instruments de vent.

Aquests episodis són només una sisena part de les edicions de “Paisatges de Mozart” disponibles a l’Edu3.cat. Podeu seguir gaudint de la música i la història del geni al nostre portal!

Fins aviat,

Equip Edu3.cat

“La senyora de les muntanyes”: misterioses restes arqueològiques descobertes a l’Edu3.cat

Posted by

0

El documental “La senyora de les muntanyes” (emès l’11 de maig pel Canal 33) segueix la troballa i la investigació posterior de les restes de vuit persones que van viure a la cova de Montanissell, a l’Alt Urgell, durant l’edat del bronze.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/senyoramuntanyes/1024193.rm" width="508" height="416"/]

La senyora de les muntanyes Televisió La senyora de les muntanyes

L’agost del 2004, un grup d’espeleòlegs va trobar vuit esquelets al fons d’una cova a l’Alt Urgell. Rastrejaven la zona buscant restes de la Guerra Civil, però el que van trobar era a la cavitat des de feia 3.500 anys. Els ossos, de l’edat del bronze, estaven presidits per un esquelet femení guarnit amb joies: “la senyora de les muntanyes”.

Després de la troballa, els espeleòlegs van informar els serveis d’arqueologia, que de seguida van adonar-se de la singularitat de les restes. El conjunt, situat al fons d’una galeria, està format per vuit esquelets de diferents edats, cinc de femenins i tres de masculins. De seguida s’observa que alguns porten un ric aixovar, amb joies espectaculars com ara una diadema de bronze. La “senyora de les muntanyes” destaca sobre el conjunt d’individus, que sembla que estan dipositats al seu voltant.

L’edat del bronze a l’Europa occidental constitueix un ric i variat mosaic de cultures que es desenvolupa entre els anys 2.400 i 800 abans de la nostra era. A Catalunya, durant aquest període, no hi havia grans ciutats, sinó poblats dispersos que sovint compartien rituals i intercanvis de tota mena.

Per la seva singularitat, la “senyora de les muntanyes” i la resta d’individus trobats a Montanissell constitueixen un referent en l’estudi de l’edat del bronze. Ara s’haurà d’esbrinar si realment es tracta d’un fenomen aïllat o si hi ha enterraments semblants en altres punts d’Europa. Potser amagades al fons d’una altra cavitat hi ha les claus que ens ajudaran a entendre què va passar fa 3.500 anys en una cova perduda enmig de l’Alt Urgell.

 

Misteris històrics molt interessants, que us ofereix en portada l’Edu3.cat.

Ja ens direu que us sembla!

Equip Edu3.cat

Neus Català: una (s)àvia en portada a l’Edu3.cat

Posted by

0

L’últim capítol de “(S)avis” inclós a l’Edu3.cat convida Neus Català, supervivent dels camps de concentració nazis, que és entrevistada pel periodista Xavier Graset. La protagonista d’aquesta edició ens regala reflexions com la següent: “S’ha de lluitar sempre. La lluita és treball, la vida és lluita. És això el que et dóna tota la dignitat.”

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/savis/1025892.rm" width="508" height="416"/]

Neus Català Televisió Neus Català, “(S)avis“

“No teníem nom, érem un número, menys que una pedra, menys que un gos, menys que un cavall, menys que una bèstia: un número.”

El nom de Neus Català va inexorablement lligat a la idea de lluita. En aquesta entrevista, l’única supervivent catalana dels camps de concentració nazis deixa clar que, darrere del seu fràgil aspecte i dels seus 93 anys, s’amaga una vida difícil, plena de moments molt dolorosos, però també d’esperança.

“No he volgut oblidar mai. Ho vam jurar a les nostres companyes, que mentre viuríem denunciaríem el que havia estat el feixisme.”

L’esperança és el que li va fer jurar-se a si mateixa que mentre estigués viva no pararia de donar testimoni de l’horror que va viure als camps de concentració, on va veure morir de la manera més inhumana centenars de dones.

“En ser alliberada no vaig sentir res, res, res. Ni alegria ni tristesa, només una buidor enorme.”

Els escenaris de l’entrevista són la Fundació Pere Ardiaca, el fossar de la Pedrera (al cementiri de Montjuïc) i l’escola pública de Darnius, l’últim refugi on la Neus va estar abans de fugir per la frontera amb cent vuitanta-dos nens orfes.

Una història de l’horror, però una història de l’esperança.

Una lliçó de vida que no us podeu perdre!

Equip Edu3.cat

Les cançons de matinada les pots escoltar a l’Edu3.cat

Posted by

0

“Totes aquelles cançons” dedica el capítol 1965-1967: cançons de matinada a l’aparició de noves estrelles com Joan Manuel Serrat, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet o Núria Feliu, i a fets històrics com la Caputxinada.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/aquelles/955246.rm" width="508" height="416"/]

Totes aquelles cançons LA SÈRIE: “Totes aquelles cançons”

La dictadura franquista va representar una persecució desfermada contra la llengua i la cultura catalanes. Però, malgrat les circumstàncies polítiques adverses, “Totes aquelles cançons” mostra com homes i dones d’àmbits i professions diferents, des de diversos punts dels Països Catalans, van contribuir a recuperar l’ús de la llengua a través de la cançó.

Des de principis dels anys 60 fins al final de la dècada dels 70, centenars d’intèrprets van aconseguir que sentir cançons en català esdevingués un fet normal. A més, la Nova Cançó va ocupar amb eficàcia els espais de reivindicació política.

Aquesta és la història que s’explica a la sèrie “Totes aquelles cançons“, a través de les opinions dels seus protagonistes i dels documents audiovisuals del moment.

Cançons de matinada EL CAPÍTOL: 1965-1967: cançons de matinada

L’any 1965, Els Setze Jutges presenten en un recital el “jutge” número 13. Era Joan Manuel Serrat, un xicot de barri que va triomfar arreu amb èxits com “Ara que tinc 20 anys”, “Cançó de matinada” o “Paraules d’amor”.

També va aparèixer amb força la cantant Núria Feliu, que va buscar la inspiració en l’estàndard nord-americà, amb versions en català de temes internacionals.

Més tard, la llista d’Els Setze Jutges es va completar amb les incorporacions de Maria del Mar Bonet, Rafael Subirachs i Lluís Llach.

I també van ser els anys més fèrtils de Raimon, amb l’actuació a l’Olympia de París i la publicació del disc del concert.

En definitiva, tota una època històrica per descobrir, que t’espera a l’Edu3.cat.

No t’ho deixis perdre! Fes clic al nostre portal!

Equip edu3.cat

 

El documental “Catalunya.cat” aterra al nostre portal

Posted by

0

Aquest audiovisual forma part de la mostra “Catalunya.cat: un retrat de la Catalunya contemporània, 1980-2007”, que des del passat 19 de maig amplia l’exposició permanent del Museu d’Història de Catalunya.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/catcat/1019967.rm" width="508" height="416"/]

Catalunya.cat

A partir d’una successió d’imatges, sense narració en “off” i amb banda sonora pròpia, “Catalunya.cat” recorre la història més recent del nostre país, repassant els fets i els personatges que han caracteritzat una època de canvis socials, polítics, econòmics i culturals. Per fer-ho, utilitza el llenguatge de les sensacions, dels sentiments i de les impressions.

Entre les transformacions més importants, “Catalunya.cat” destaca el pas de la dictadura a la democràcia o la normalització del català als mitjans de comunicació. Però, sobretot, el títol de l’obra respon als darrers anys en què la societat catalana ha estat irreversiblement vinculada al món de la globalització i als efectes de la tercera gran revolució de la humanitat: la revolució tecnològica. Per això, el documental es refereix a la televisió digital, Internet i els desafiaments culturals, així com a les noves religions, el problema de l’habitatge i el terrorisme.

Doris Lessing

“Catalunya.cat” finalitza amb una reflexió de l’escriptora Doris Lessing, premi Nobel de Literatura i distingida, el 1999, amb el Premi Internacional Catalunya: “Una raó per la qual sento simpatia per Catalunya és la seva història, tan agitada i tan variada…”.

Per reviure-la, només heu d’entrar al nostre portal!

Equip Edu3.cat

“La canalla(da) de Sant Felip Neri”: Un documental inèdit a l’Edu3.cat

Posted by

0

El Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat ha produït aquest documental que mostra els estralls causats per l’atac aeri del 30 de gener de 1938 a la plaça de Sant Felip Neri de Barcelona.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/video2008/neri.rm" width="508" height="416"/]

Aquest atac va provocar l’esfondrament del soterrani de l’església de Sant Felip Neri, convertit en refugi anti-aeri. Hi van morir 42 civils, la majoria nens procedents d’altres zones de l’Estat.

Encarregat per la Direcció General de la Memòria Democràtica al col·lectiu Paso a Paso, el documental recull prop d’una desena de testimonis de supervivents d’aquest sanguinari bombardeig, recordat per molts com un dels pitjors que va patir la ciutat durant la guerra.

A més a més, la producció també compta amb les reflexions sobre els conflictes bèl·lics dels actuals alumnes de l’escola situada a la plaça de Sant Felip Neri.

Educació en comunicació

El documental és un gènere cinematogràfic i televisiu al voltant de la realitat. L’estructura en què s’organitzen les imatges i els sons, l’origen dels materials utilitzats i el tractament de la figura del narrador, entre altres aspectes, influeixen en la varietat de formats possibles (d’observació, testimonial, interactiu, fals documental, etc.).

John Grierson, un dels primers documentalistes de la Història, defineix el gènere com “el tractament creatiu, a partir de mitjans audiovisuals, de la realitat”. En aquesta definició s’aprecien dos elements contradictoris clau en el documental: D’una banda, la idea que és un objecte de creació personal i, d’altra banda, la voluntat de comunicar esdeveniments reals.

 

No et perdis aquest documental inèdit que t’ofereix l’Edu3.cat. És una molt bona manera d’aprofundir en el gènere.

I després comenta’ns les teves impressions!

Equip Edu3.cat