Gansk o l’origen de la tragèdia.

La distància en el temps ens permet mirar l’inici de l’horror que va sacsejar europa l’any 1941.El dia 1 de setembre de 1939 ha fet setanta anys de l’origen d’una etapa deplorable per a la història contemporània.

Espanya havia tancat la colpidora guerra civil (1936-1939 i el camí de l’èxode i de l’exili formaria part indisociable del destí de moltes persones innocents.

La ciutat polonesa de Gdansk enceta els actes de commemoració dels 70 anys de la invasió nazi de Polònia que va desencadenar la Segona Guerra Mundial. Un conflicte en què van perdre la vida 60 milions de persones.

El país de Copèrnic va ser testimoni de les pitjors moments de la vella europa:

1 de setembre 1939

De esquerra a dreta: Tropes de la Commonwealth al desert; Civils xinesos sent enterrats vius per soldats japonesos; Forces soviètiques durant una ofensiva d’hivern; Avions japonesos a punt d’enlairar-se des d’un portaavions; Tropes soviètiques lluitant a Berlín; Un submarí alemany sent atacat

Des de l’Edu3.cat us proposem un viatge en el temps que no pot ser oblidat però que ha de ser superat amb els instruments de pau i diàleg.

Veus a l’exili

Download

El maig de 1945 les tropes aliades entren als camps de concentració de Mauthausen i Dachau i alliberen tots els presoners que encara estan vius. Ramón Serrano Suñer, cunyat de Franco, va fer tots els possibles perquè els refugiats espanyols a França fossin empresonats i deportats als camps d’extermini nazis.

“Veus de l’exili”. Aquest és un programa que vol explicar la diàspora de desenes de milers de catalans dispersats per tot el món arran de la Guerra Civil. Periodistes i historiadors els han seguit els passos per recuperar el testimoni de l’exili.

Més de cent veus en una producció de 35 capítols en què es reflecteixen mostres representatives de la cultura, la política i la vida de catalans a tot el món: cartes, poemes, documents… Tot plegat per intentar trobar l’ànima de la cultura i l’activitat política catalanes durant els anys més durs del franquisme.

Hi ha capítols en què s’expliquen les causes i les conseqüències de l’exili de forma cronològica. D’altres de monogràfics en què es repassen episodis importants de la història de l’exili: els bombardejos que van acompanyar la retirada, la divisió política a la cúpula dirigent, la solidaritat als camps d’internament i concentració, la represa cultural amb els Jocs Florals, etc. Hi ha espais en què s’explica la història dels grans protagonistes de l’exili: Lluís Companys, Joan Peiró, Pau Casals, Joan Coromines, Josep Carner, Pompeu Fabra… Tot plegat per recuperar la memòria i per descobrir l’aventura vital, la trajectòria cultural d’una lluita per conservar la identitat davant la repressió que vivia l’interior del país.
És, també, un homenatge a l’esforç de solidaritat humana a través de l’exposició del testimoniatge vital de les històries personals més variades, que posen en evidència la voluntat de ser i, alhora, el combat per la llibertat i la justícia.

Si ens vols explicar la teva experiència, escriu a la següent adreça de correu electrònic: ferrer.s@catradio.cat

“Veus de l’exili”
Un programa per recuperar la memòria de l’exili català.
Un programa per donar veu als que van haver de marxar.
Un programa per donar veu als que van callar per la força

Web del programa

+info

logo.png

Equip Edu3

L’exili: 70è aniversari.

1939

Comença l’exili

Seguir de prop l’itinerari dels milers de refugiats esdevè un repte històric, la manera d’apropar-nos i viure uns fets que ningú podia preveure.

Us proposem:

Download link

El programa radiofònic Veus de l’exil ens apropa a una dels moments més difícils d’aquest país.Una època que no podrem oblidar i que cal tenir present en el record.Tot i superar amb dignitat i cara a futur, els moments més difícils d’aquest malson.

Dones i nens fugint d’Espanya. (Fotografiaa rdel llibre: PAZ, Abel, The Spanish Civil War,

[pertany a la col·lecció Internationaal Instituut voor Sociale Geschiedenis en Amsterdam]

Paris, Hazan, 1997, p. 191)

Es diu que a la Guerra de Bòsnia- Hercegovina hi va haver més d’un milió de persones desplaçades del seu territori. Durant la guerra civil espanyola més de 500.000 refugiats arriben a Catalunya. Es calcula que quan comença l’exili cap a França més de 500.000 catalans marxen també del seu país. Segons dades de l’ACNUR Catalunya se situa en el primer llocs de persones desplaçades durant un conflicte bèl·lic. És comparable a la guerra dels Balcanes dels any 90 i a la Colombia de final del segle XX.

Tots aquests desplaçaments comencen quan les tropes de Franco controlen el sud de Catalunya després de la batalla de l’Ebre.

En aquest document sonor, il·lustres intel·lectuals catalans ens expliquen la seva sortida de Catalunya, les condicions de fred, gana i
bombardejos que van patir en el seu camí cap a l’exili.

I dins d’aquest infern que van viure moltes persones, va sorgir un miratge que semblava impossible: la maternitat Suïsa d’Elna.

La Maternitat Suïssa d’Elna va ser fundada per Elisabeth Eidenbenz el 1939 per ajudar les dones embarassades que provenien dels camps de refugiats republicans de Sant Cebrià de Rosselló, Argelers i Ribesaltes.

Aquell mateix 1939, cinc-cents mil refugiades i refugiats espanyols van travessar la frontera francesa i van ser internats en camps de concentració, com els de Ribesaltes, Argelers, Sant Cebrià i Gurs. Les exiliades embarassades es veien obligades a donar a llum a les cavallerisses de Perpinyà, amb un índex de mortalitat infantil del 95%. En aquest context, Elisabeth Eidenbenz, una jove mestra del Cartell d’Ajuda Suïssa als Nens Víctimes de la Guerra, instal·la una maternitat en una torre abandonada de la localitat d’Elna (Rosselló).

Enllaços d’interès:

Web del programa “Veus a l’exili”

El portal del exilio

Biblioteca de l’exili (Biblioteca Virtual Cervantes)

Elna

Equip Edu3

A l’Edu3.cat, “Veus de l’exili” dóna la paraula als que van callar per la força

“Veus de l’exili” explica la diàspora de desenes de milers de catalans arran de la Guerra Civil. Més de cent veus en una producció de 35 capítols en què es reflecteixen experiències representatives de la cultura, la política i la vida de catalans arreu del món. Periodistes i historiadors han seguit els passos d’aquestes persones per recuperar el testimoni de l’exili.

Veus de l'exili

Hi ha capítols en què s’expliquen les causes i les conseqüències de l’exili de forma cronològica, i altres de monogràfics en què es repassen episodis importants de la història d’aquesta diàspora. D’altra banda, alguns dels episodis narren la història de reconeguts protagonistes de l’exili: Lluís Companys, Joan Peiró, Pau Casals, Joan Coromines, Josep Carner, Pompeu Fabra… Tot plegat per recuperar la memòria històrica i homenatjar la solidaritat humana, la voluntat de ser i el combat per la llibertat i la justícia de milers de persones.

Ràdio Download link “Allez, Allez !”. Camps d’internament

Aquest episodi relata l’arribada dels exiliats catalans als camps d’internament d’Argelés, Sant Cebrià i Barcarés. En cadascun d’aquests indrets, construïts a la platja, s’hi van amuntegar més de 80.000 persones, algunes de les quals ens expliquen com van viure el dur hivern de 1939.

Ràdio Download link Comença el viatge: Mèxic, Xile, el Regne Unit…

En aquest capítol s’aborda la vida personal i cultural de grups d’intel·lectuals i polítics que es van instal·lar en residències franceses. Amb la invasió de França pels alemanys, aquestes persones van organitzar viatges per fugir de la barbàrie nazi. A més a més, l’episodi també tracta el cas d’alguns dirigents sindicals i polítics, com Joan Peiró o Lluís Companys, que van ser lliurats al règim franquista i, posteriorment, afusellats.

Ràdio Download link Dones a l’exili

Aquesta edició explica com les dones del 1939 no només van perdre la guerra sinó que ho van perdre gairebé tot. La derrota va acabar amb l’emancipació de la dona, el dret al divorci i el dret a l’avortament. El règim franquista les va posar a la presó per roges i van ser discriminades a la feina, al veïnat i a les famílies. Per acompanyar la descripció se’ns presenten cartes de Mercè Rodoreda a la seva amiga Anna Murià.

Aquestes són, doncs, algunes de les veus que podeu escoltar al programa radiofònic que us presentem avui; un programa pensat per recuperar la memòria de l’exili català.

Gaudiu-ne i apreneu-ne al nostre portal!

Equip Edu3.cat