Joan Guerrero:Llatinoamèrica al cor.

La sèrie Fotògrafs ens ofereix una mirada solidària i artística alhora.Autors de primera línia ens aporten una visió diferent de la realitat més propera, un patrimoni singular a l’abast de tots els ulls.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/fotografs/1104670.rm" width="322" height="288"/]

A l’espai “Fotògrafs”, Joan Guerrero presenta el reportatge fotogràfic “Llatinoamèrica al cor”, que recull aspectes de la vida quotidiana dels indígenes de Sud-amèrica.

El fotògraf Joan Guerrero explica que va començar aquest projecte l’any 1996 i que el vol convertir en llibre, amb textos de Pere Casaldàliga.

Guerrero va fer el treball en dos anys, durant els quals va viure amb els quítxues. Reconeix que l’experiència amb els indígenes l’ha marcat fins al punt que hi ha un abans i un després del projecte.

A l’Equador, Joan Guerrero va fotografiar moltes mans: que acariciaven, que resaven, que treballaven la terra, que donaven el pit, que agafaven…

+ info

A l’Edu3 podeu descobrir una selecció dels capítols més emblemàtics d’aquest programa.

Per Nadal envia’ns una proposta fotogràfica amb la mirada més solidaria.

Una festa per tothom,

logo.png

Equip Edu3.cat

Escalfament

L’espai “Méteo K” explica per què en els darrers anys han augmentat les temperatures i la contaminació.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/MeteoK/889578.rm" width="322" height="288"/]

L’efecte hivernacle és un fenomen que permet al planeta tenir una temperatura idònia per a la vida. L’energia solar travessa l’atmosfera i escalfa la Terra, però hi ha alguns gasos que eviten que la radiació del planeta s’escapi a l’espai.

Durant l’últim segle, les emissions de gasos industrials han augmentat la contaminació atmosfèrica. Això ha format una capa al voltant de la Terra i una part dels rajos solars s’han quedat a l’atmosfera i han escalfat el planeta. Per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, alguns països industrialitzats han signat un conveni anomenat Protocol de Kyoto.

Ana Rosa Martínez, delegada de Greenpeace a Catalunya, explica que el Protocol de Kyoto estableix l’obligació legal dels països que emeten més CO2 a l’atmosfera de reduir el creixement de les seves emissions i alentir-lo per produir-ne menys en el futur. Afegeix que ja s’han començat a notar signes d’escalfament. Per exemple, als Pirineus, s’hi ha detectat que la velocitat a què es fon el glaç s’ha multiplicat per quatre en els darrers deu anys. Així, la glacera del Mont Perdut, que al segle XIX tenia 1.779 hectàrees, ha passat a tenir-ne 290 l’any 2001 i només 65 l’any 2005.

D’altra banda, Groenlàndia, una illa situada prop del pol nord que depèn de Dinamarca, no ha parat de perdre superfície glaçada en els últims anys.

Web programa

Petits gestos  poden col·laborar a fer un món millor.

logo.png

Equip Edu3

Torna a casa per Nadal

Des de l’Edu3.cat us proposem preparar les festes nadalenques amb el suport dels audiovisuals del fons actual(8200 AV)

Aquesta proposta treballa la competència comunicativa i audiovisual del llenguatge publicitari per a l’alumnat dels nivells d’ESO i Batxillerat.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/rentadora/922858.rm" width="322" height="288"/]

Nadal és època de torrons i caves, però també d’anuncis de televisió, tal com mostra aquest capítol de “La rentadora”.

Aquest capítol repassa la història del Nadal a través d’alguns espots televisius: Antiu Xixona, Borges, La Sirena, Bacallà d’Islàndia, La Fama, Danone, 1880, Suchard, El Lobo, El Almendro, Castellblanch, Delapierre, Codorníu, Freixenet, Loteria de Nadal, Once o Loto 6/49.

Hi intervenen els publicitaris i professors d’universitat Mario Herreros, Miquel Altarriba i Josep Rom; els publicitaris Ildefons Garcia-Serena, Lluís Bassat i Leopoldo Pomés; l’actriu Montserrat Carulla; el perruquer Lluís Llongueras; l’extenista Àlex Corretja; les models Verònica Blume i Judit Mascó; la periodista Helena Garcia Melero; el guionista Jordi Èvole i el president d’honor de Freixenet, Josep Ferrer.

Web del programa

Us recomanem veure les entrevistes amb els publicites reconeguts internacionalment.Pera escoltar les entrevistes visiteu aquest enllaç:

Enllaç entrevistes

Des de l’Edu3.cat us oferim unes peces nadalenques per treballar des del marc de escolar una mirada competencial.

logo.png

Equip Edu3.cat

Novetats: WatchKnow

Visita la zona recursos audiovisuals a l’Edu3.cat.T’estalviarà temps de cerca i t’oferirà propostes de primera per ser emprades a les aules, a casa i fins i tot en els teus moments de lleure.

Comparteix el teu recurs!

WatchKnow

Des de l’Edu3.cat us anem facilitant els nous recursos audiovisuals nacionals i internacionals disponibles a Internet.Aquests enllaços han estat facilitats per als nostres usuaris i fomenten la col·laboració i la participació en xarxa.

WatchKnow és un publicador i editor audiovisual creat l’any 2009.El projecte no és nou a la xarxa però presenta novetats interessants.

El publicador permet editar i hostatja els audiovisuals en servidors externs.Classifica els audovisuals per matèries amb la contribució dels usuaris.Ofereix la possiblitat de fer comentaris i d’altres serveis avançats.

La iniciativa filantròpica és d’un dels cofundadors de la Wikipèdia Larry Sanger i forma part de la Community Foundation of Northwest Mississippi presidida per Tom Pittman.

Enllaç enviat per la professora Elena Churánova.

Visiteu el seu enllaç i navegueu per les seves propostes:

+info

Envia’ns l’enllaç al teu recurs AV preferit a l’ecorreu:

edu3@xtec.cat

logo.png

Equip Edu3.cat

Back to Bach

Johann Sebastian Bach


[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/tarasca/1363466.rm" width="322" height="288"/]

“Tarasca” repassa algunes de les reinvencions i reinterpretacions que han fet diversos músics de les composicions de Johann Sebastian Bach, coincidint amb el 250è aniversari de la seva mort.

El reportatge fa un recorregut per alguns dels autors del segle XX que han fet adaptacions de la música de Bach. Comença a la dècada del 1930, a Rio de Janeiro, quan el músic brasiler Heitor Villa-Lobos (1887-1959) compon les cèlebres “Bachianas Brasileiras”, una mescla inèdita de barroc i folklore popular brasiler.

L’acció es trasllada a la Rússia estalinista, quan Dmitri Xostakòvitx (1906-1975), temptat de fugir a Occident, es refugia en la música de Bach per eludir les imposicions estètiques del Partit Comunista.

D’altra banda, el pianista de jazz francès Jacques Loussier transforma una partitura bachiana en ritme de swing. Segons Loussier, la música de Bach permet improvisar molt. El pianista explica com va conèixer aquesta música i parla de
l’adaptació que ha fet de les “Variacions Goldberg”.

Finalment, la companyia de ballet de Nacho Duato mostra com els ballarins donen moviment i vida a les notes i la música del compositor alemany.

Web del programa

+info

logo.png

Equip Edu3.cat

Jocs tradicionals a Catalunya

Quin són els teus jocs preferits? Quina és el teu millor record dels jocs d’infantesa? Comparteix els teus jocs amb els amics de l’Edu3.cat !

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/socials/5m5827.rm" width="322" height="288"/]

Catalunya té una rica tradició de jocs populars. Un patrimoni lúdic i cultural que s’ha anat transmetent de pares a fills, generació rere generació, per tota la geografia, formant part de la nostra identitat.

Avui, els jocs tradicionals es practiquen de manera diferent i amb regles peculiars segons l’indret on es juguen. Però, a tot arreu, constitueixen una manifestació simbòlica que expressa la manera pròpia de ser i de sentir la vida dels seus protagonistes.
Enregistrat el 1999 a Amposta, Barcelona, Esterri d’Àneu i Lleida, aquest vídeo introdueix part d’aquests missatges, mostrant de forma didàctica com es juguen els jocs tradicionals següents: els patacons; els ossets; la xarranca; l’olla barrejada; la baldufa; el joc del nus; Sant Joan de les caramelles; el gat i el ratolí; l’un, dos, tres, pica paret; el bèlit i el marro.

+info

Patacons, ossets o l’olla barrejada: quin és el teu joc preferit? Envia’ns la teva proposta a l’ecorreu de l’Edu3 i et dedicarem un post en aquest bloc o col·labora afegint el teu coneixement dels jocs tradicionals catalans amb un article de la Vikipèdia.

Esperem les teves propostes i aportacions!

logo.png

Equip Edu3.cat

“The Wizard of Oz” (“El mag d’Oz”)

Un clàssic pot esdevenir tot un referent.Referent cultural, vital, emocional.Per això des de l’Edu3.cat posem a l’abast dels infants els millors clàssics en Anglès.

Magic of OZ

The Wizard of Oz

Les Tres Bessones visiten la història en anglès “The Wizard of Oz” (“El mag d’Oz”) i es converteixen en l’home de llauna, en el lleó i en l’espantaocells.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/contescontats/955277.rm" width="322" height="288"/]

Fa molt de vent i les Tres Bessones es refugien en una casa, on viu la Dorothy. Un tornado fa que la casa surti volant i acabi en un altre món. Les nenes descobreixen que són al conte “El mag d’Oz”, així que es difressen d’home de llauna, de lleó i d’espantaocells. Amb la Dorothy segueixen el camí groc que els porta a la ciutat. Allà, però, no hi ha flors, ni arbres, ni gent pel carrer. Tot està prohibit. Les Tres Bessones descobreixen com el mag d’Oz ho controla tot, però, en realitat, el que vol és protegir la gent de la Bruixa Dolenta de l’Oest. Com sempre, les germanes aconsegueixen que tot acabi bé: que la gent torni al carrer i que la Dorothy torni a casa.

Al llarg d’aquest episidi, narrat per la Molly, hi apareixen paraules i expressions en anglès com ara: “to fly”, “to land”, “wind”, “strong”, “twister”, “over there”, “to blow”, “world”, “hungry”, “jam”, “tummy”, “upset”, “flowers”, “trees”, “to dress up”, “tin man”, “lion”, “scarecrow”, “to look after”, “land”, “strange”, “nobody”, “everybody”, “anybody”, “frightened”, “to go out”, “to control”, “deserted”, “to say”, “anything”, “to look”, “to hide”, “screen”, “scared”, “room”, “machine”, “servant”, “to go away”, “to allow”, “to follow”, “way”, “to discover”, “something”, “lost”, “to explain”, “to protect”, “Wicked Witch of the West”, “to steal”, “magic wand”, “look”, “voice”, “in orther to”, “angry”, “to cook”, “to eat”, “reason”, “on fire”, “to put out”, “to hate”, “accident”, “anyone”, “free”, “safe”, “to apologize” o “over”.

No t’ho pots perdre!

+info

logo.png

Equip Edu3.cat

Per Tots sants…castanyes i panallets ens fan grans!

Aquest any voleu fer panallets de peta-zeta? Voleu sorprendre la classe amb panellets d’espècies innovar sense perdre la tradició?

Mireu-vos bé aquest capítol de Dolça Catalunya a l’Edu3.cat

Panellets

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/dolca/1152172.rm" width="322" height="288"/]

Quan arriba la festivitat de Tots Sants, l’estrella de les pastisseries són els panellets. “Dolça Catalunya” descobreix els secrets de la seva elaboració.

La presentadora del programa, Elisabet Carnicé, visita l’obrador de la pastisseria Mas, a Barcelona. Allà, el pastisser Joan Mas elabora panellets tradicionals i també d’innovadors.

Per fer tots aquests panellets, primer cal preparar el massapà amb pols d’ametlla, ous i sucre de llustre. Després, els ingredients varien segons el tipus de panellets: pinyons, taronja confitada, codonyat, confitura de fruites, coco ratllat, festucs, avellanes, gerds en pols… També es poden aromatizar amb curri, cardamom, coriandre, te verd, nou moscada, anís estrellat, canyella en pols, vainilla, cafè soluble, cacau en pols…

D’altra banda, al programa també es parla d’altres receptes que es fan en altres països, coincidint també amb la festivitat de Tots Sants, amb tres persones procedents d’Anglaterra, Mèxic i el Japó.

Finalment, Jordi Pla parla del tipus de panellets que poden menjar les persones que tenen necessitats especials en la seva dieta, especialment les que tenen problemes amb el sucre.

I si us quedeu amb ganes…més receptes de primera visiteu el web del programa.

Web del programa

Juguem amb en Kento?

T’agrada la papiroflexia?

Et proposem compartir una estona amb nosaltres i el nostre amic Kento.


En Kento i els jocs japonesos


[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/jugamon/1157688.rm" width="322" height="288"/]

En aquesta edició de “Jugamón”, en Kento rep els companys de la colla del programa i els proposa dos jocs. En un cal dominar l’art de la papiroflèxia, i l’altre és una versió japonesa del joc de pedra, paper, tisora.

En Kento viu al barri de les Corts, a Barcelona. La seva mare és japonesa i a ell li agrada molt llegir en japonès, especialment còmics manga. També li agrada jugar a videojocs i practicar waterpolo.

Primer de tot, en Kento ensenya casa seva als companys del programa. Després, en un parc, els proposa dos jocs. Com que en Kento és aficionat a la papiroflèxia, l’art de fer figures de paper, per jugar al primer joc cal que tothom es prepari un barret de samurai i estrelles ninja de paper. Per jugar-hi s’han de fer tres equips i cada grup s’ha de col·locar en un arbre, que fa de base. Cada equip ha de perseguir els jugadors de l’arbre de la dreta i escapar-se dels de l’esquerra. Guanya l’equip que atrapa els rivals o que els pren totes les estrelles.

El segon joc és una versió japonesa del joc de pedra, paper tisora. Després, el joc acaba en pessigolles.

I ara, practica la papiroflexia amb els teus amic i amigues de l’escola!

+info

Visiteu l’Edu3.cat, investiga i aprèn amb el teu portal educatiu de ràdio i TV … tens molts secrets per descobrir.

logo.png

Equip Edu3.cat

El motor invisible

Aereogenerador

Aereogenerador

Font:Wikimedia Commons

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/qkicom/001_754432.rm" width="322" height="288"/]

El vent és aire en moviment, i la seva força sempre ha estat aprofitada per l’home per desplaçar-se. El programa “Quèquicom” mostra com es mouen un globus aerostàtic i un veler gràcies al vent.

El reporter Pere Renom puja en globus acompanyat pel pilot Pep Julià. Primer de tot, per enlairar un globus aerostàtic cal escalfar-ne l’aire de l’interior. Després, per desplaçar-se, cal trobar la capa de vent que més interessi. A una certa altitud, el globus es mou a la mateixa velocitat que el vent i en la seva mateixa direcció. Finalment, per aterrar, només cal refredar l’aire de l’interior del globus.

Pel que fa a la navegació a vela, el perfeccionament de la quilla i de la vela al llarg del temps ha fet possible anar augmentant els rumbs i poder navegar, gairebé, contra el vent. La navegació a vela es basa en el fet d’ajustar, de la millor manera possible, la posició de les veles per aprofitar el vent al màxim. Pere Renom viu una dura jornada de navegació al costat de Dani Schneider, oceanògraf i patró major de cabotatge.

La força del vent es mesura amb l’escala de Beaufort, basada en l’estat de la mar, les onades i la velocitat del vent. Aquesta escala va del 0 al 12, i la força 12 correspon a un huracà de categoria 1.

Un expert en la força del vent, l’enginyer Enric Trillas, adverteix que alguns edificis es construeixen sense haver estudiat el perill que comporten les turbulències. Trillas, que fa anys que estudia l’acció del vent sobre els edificis, n’analitza el comportament en túnels de vent i hi fa assajos amb maquetes per mesurar la distribució de pressions i detectar les parts on es creen turbulències, remolins que poden danyar l’estructura dels edificis.

Finalment, a la secció “La masia”, el biòleg Cristian Ruiz Altaba parla de la fotosíntesi de les plantes i dels efectes dels boscos sobre la temperatura.

Web de programa