El passat dia 11 de juny va començar a Sud-àfrica la Copa Mundial de Futbol 2010. Aquest esdeveniment és el torneig internacional de futbol a nivell de seleccions nacionals més important del món i fins el dia 11 de juliol a tot arreu en sentirem a parlar.
L’Edu3 us proposa una anàlisi científica d’aquest esport de la mà del programa “Quèquicom”, on descobrirem tots els secrets del futbol.
Aereogenerador
Font:Wikimedia Commons
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/qkicom/001_754432.rm" width="322" height="288"/]
El vent és aire en moviment, i la seva força sempre ha estat aprofitada per l’home per desplaçar-se. El programa “Quèquicom” mostra com es mouen un globus aerostàtic i un veler gràcies al vent.
El reporter Pere Renom puja en globus acompanyat pel pilot Pep Julià. Primer de tot, per enlairar un globus aerostàtic cal escalfar-ne l’aire de l’interior. Després, per desplaçar-se, cal trobar la capa de vent que més interessi. A una certa altitud, el globus es mou a la mateixa velocitat que el vent i en la seva mateixa direcció. Finalment, per aterrar, només cal refredar l’aire de l’interior del globus.
Pel que fa a la navegació a vela, el perfeccionament de la quilla i de la vela al llarg del temps ha fet possible anar augmentant els rumbs i poder navegar, gairebé, contra el vent. La navegació a vela es basa en el fet d’ajustar, de la millor manera possible, la posició de les veles per aprofitar el vent al màxim. Pere Renom viu una dura jornada de navegació al costat de Dani Schneider, oceanògraf i patró major de cabotatge.
La força del vent es mesura amb l’escala de Beaufort, basada en l’estat de la mar, les onades i la velocitat del vent. Aquesta escala va del 0 al 12, i la força 12 correspon a un huracà de categoria 1.
Un expert en la força del vent, l’enginyer Enric Trillas, adverteix que alguns edificis es construeixen sense haver estudiat el perill que comporten les turbulències. Trillas, que fa anys que estudia l’acció del vent sobre els edificis, n’analitza el comportament en túnels de vent i hi fa assajos amb maquetes per mesurar la distribució de pressions i detectar les parts on es creen turbulències, remolins que poden danyar l’estructura dels edificis.
Finalment, a la secció “La masia”, el biòleg Cristian Ruiz Altaba parla de la fotosíntesi de les plantes i dels efectes dels boscos sobre la temperatura.