Capítol tretze i catorce ( El café de la granota)

Al repartir-nos els capítols del llibre ens van tocar els dos últims, el tretze i el catorce.

El capitol tretze s’anomena, “amor fatal en desúbit supí”, i tracta d’un home, en Gervasi Ferrolleda, que té una empresa Liguites del Ebre S.L.. Aquest home és adulter, enganya a la seva esposa, amb una dona que està estida al sofà del seu despatx, on totes les parets estàn plenes dels cuadres de la familia. En un moment veu un puntal, que era el tallapapers i travesa una foto de la Claudia Cardinale.

El capítol catorce s’anomena, “guardeu-vos de somiar genives esdentades”, aquesta altre tracta d’un home, en Marcelí Montenegre, que va anar a veure al seu administrador, aquest li va dir que auria de portar carbó de Tortosa, cosa que va alegrar molt en Marcelí, perquè això volia dir que s’estaria tres dies fora de casa i veuria a una noia, la Paulina, però ell ja tenia dona, la Gabriela. La Gabriela anava amb el seu fill, en Carles, cap a Lleida amb l’autobús de linea. La Natalia, l’avia estava preocupada. L’Adelaida va somiar que se li queien les dents i això volia dir que es moriria algú, cosa que la va engoixar molt. A la Gabriela, una bruixa li havia dit que el primer que se li acostés al nen li volia mal, ella quan van baixar de l’autobús, portava la navalla oberta, per això estaven fene el judici, per portar la navalla oberta.

En aquests dos capitols que em llegit, em trovat aquestes paraules caracteristiques de la zona de mequinença;

eztalzí: surge.

xiquet: noi.

xalava: gaudia.

eixir: surtir.

llaüt: embarcació de poc tonatge amb vela llatina.

catxamones: cop a la galta.

espill: mirall.

espanyaportes: lladre de cases.

Semblantes entre capítols

Trovem que la relació o la semblanza que hi ha entre auqests dos contes, és què, tots dos tenen com a protagonista un home, que amés té tendéncies adúlteres, es a dir, tots dos tenen la tendéncia o la facilitat d’enganyar a les seves esposes. Tots dos són homes que probablament estimin a les seves dones, o  no, però que tot i aixì, tot i saber que estàn compromesos tenen la necessitat d’estar amb altres dones. Sobretot, el del primer capítol, en Gervasi, intenta reprimir aquests impulsos d’estar amb una altre dona.

Són dos capítols que encara que expliquen históries diferents, estan molt relacionats.

Andrea González

Sara Perez  

El Cafè de
la Granota

1. Títols dels contes.-L’assassinat del Roger Ackroyd-Amor fatal en decúbit supí

2. Expliqueu en cinc línies l’argument de cada conte. –L’assassinat del Roger AckroydRoger Ackroyd és un home que està casat de manera secreta amb una dona. Aquesta dona, al seu moment, va enverinar al seu primer marit, i al veure que una persona ho sap i li fa xantatge, es suïcida. Tot això li explica Roger al doctor del poble on viu, Sheppard. Mentrestant, Parker, el majordom del Roger, li entrega el correu al despatx, i entre les cartes, Roger veu que n’hi ha una de la seva dona d’abans de suïcidar-se on hi ha escrit el nom del xantatgista perquè aquest el pugui castigar. el Roger li demana que el deixin sol i el majordom se’n va cap a casa i just quan se n’anava a dormir, el truquen dient-li que vagi ràpid a casa d’en Roger. quan hi arriba, se’l troba assassinat. Hercules Poirot, un detectiu, investiga el cas i dedueix que l’assassí és el doctor del poble, el Sheppard.-Amor fatal en decúbit supíEl senyor Gervasi Fonolleda, amb les dotze marcades pel rellotge, s’estira dels cabells i cau en una curta però intensa paranoia. Acaba de ser infidel a la seva dona i encara sense vestir i amb la “culpable” estirada al seu sofà despullada pensa en tot el que podria pensar d’ell la seva filla la seva dona o tota la generació Fonolleda. Després de donar voltes i més voltes intentant no mirar el cos nu de la dona per no caure un altre cop a la temptació, la seva mirada passa per un punyal que havia servit sempre de tallapapers. Amb ell, acaba amb el problema travessant sis vegades el cos de
la Claudia Cardinale. 

3. Qui narra les històries? Hi ha narradors secundaris que aportin informacions? Qui són els narratoris? Té alguna importància la tria d’aquests narradors? Quines semblances hi ha entre els dos textos?

-en el conte de L’assassinat del Roger Ackroyd, el narrador és en Damià. no hi ha ningú més que la narri, per tant, no hi ha cap narrador secundari que ens aporti informacions. la importància que té aquest narrador a la història és que ell viu el que està explicant, ja que t’està explicant la història que ell està llegint en el moment, i a part d’explicar l’argument de la novel·la, també t’explica la situació en que es troba i el que passa mentre la llegeix.

-en el conte de Amor fatal en decúbit supí, el narrador és omniscient, parla en tercera persona. Coneix tots els detalls de la història que està explicant. No hi ha cap altre narrador que aporti cap altre informació.  4. Indiqueu deu mots típicament mequinensans que hàgiu trobat en els textos. Definiu-los, si podeu.-d’amagot: d’amagat.-ufanant-se: ofenent-se.-clissà: aplicar-se molt en una cosa.-guipà: ullada ràpida.-esmuny: poca força.-xalar-se: esbargir-se alegrament, gaudir.-escarnufar-me: fer-me burla.-tupí: el cap d’una persona.-acotolat: acostadet, arrimat.-panteixant: respirar amb panteix.-d’amagatons: d’amagat-entrellucava: veure de lluny o incompletament.

5. Feu una descripció de l’espai de Mequinensa a partir de dades del text ( personatges, oficis, locals, maneres de ser, espais, aficions…).El poble de Mequinensa és un poble força petit, situat a la vora dels rius Segre i Ebre. Els seus carrers donen la sensació de ser molt acollidors.Al ser un poble amb aquestes característiques, tota la gent es coneix. Es tracta d’un poble on tothom es coneix la vida de tothom i on s’escampa tot el que passa a cadascun dels veïns. Els seus habitants treballen pràcticament de l’agricultura i la mineria.És molt típic en el poble ajuntar-se en un cafè per veure el futbol.

6. Quina gràcia tenen aquests contes? Hi ha algun element irònic que afavoreixi la genialitat del text?la gràcia del primer conte és que no et narra només el que seria la història en si, sinó que et descriu també el moment on es troba, on hi ha interrupcions de persones mentre t’explica la novel·la que està llegint que aquesta és la història de la que parla el conte. En el segon conte no crec que hi hagi cap element irònic, perquè no té cap gràcia el text, és molt real i no és gens humorístic.

7. Creeu una imatge que il·lustri els dos contes. Ha de ser una imatge pròpia. Justifiqueu la vostra feina.– a la fotografia de la dreta hem intentat representar amb un dibuix el despatx del senyor Gervasi Fenolleda. Es mostra assegut a la seva butaca amb estat de desesperació i la dona amb la que li ha estat infidel a la seva esposa està estirada al sofà completament despullada. A sobre la taula hi  ha un punyal, que és amb el que mata a aquesta dona. – a la fotografia de l’esquerra hi observem a en Damià explicant-li la novel·la apassionant que s’està llegint al metge. Aquest es mostra interessat però a la vegada no para de donar copets amb el llàpis a la taula cosa que desconcentra a en Damià. La novel·la de la qual observem que estan parlant es diu “L’assassinat del doctor Ackroyd”.  Mireia Martin i Laia Anguera 

1. Títols dels contes.

* Un barril de sabó moll.

* Un enigma i set tricornis.
2. Expliqueu en cinc línies l’argument de cada conte.

2. Un barril de sabó moll.

El narrador explica una escena que té lloc al port, on el patró d’un vaixell que portava sabó moll, esbronca a un dels seus peons, en Florenci. Els peons descarregaven caixes per portar-les a les botigues.

El llaüter havia de portar el barril fent-lo rodar pel terra.

A mig camí es va posar a ploure i el barril d’en Florenci va baixar pel carreró i es va esclafar a un cafè. Tothom va sortir per veure que havia passat. Tot el carrer es va omplir d’escuma.

La història va fer parlar molt als cafès.

– Un enigma i set tricornis.

A finals dels anys 60, els guàrdies vigilaven els vilatans. Aquests no parlaven de temes que els poguessin comprometre. Encara d’estar vigilats els homes continuaven caçant sense llicència. Les tripulacions de llaüts aprofitaven els viatges per fer negocis il·legals.

Diu que a molts cafès de la vila es jugava al pòquer.

També parlaven de tres veïns de la vila que havien estat apallissats. Parlen de l’equip de futbol de la vila. Al camp, a una banda seien els socialistes i a l’altre els republicans d’esquerra. Els guàrdies civils detenien a moltes persones. Hi havia una persona a la que li deien “àrbitre pirata” que feia d’àrbitre. Això originava conflictes al camp. Aquest misteriós home va confessar la seva identitat al mossèn, se sentia angoixat.

El futbol era una manera d’entretenir a la gent perquè no pensessin en els problemes politico-socials de la vila. Aquest home podia decidir sobre el futur de l’equip, impedint que baixés la categoria, i per tant, el de la vila, del país i del món. L’àrbitre pirata tenia por de ser enxampat. El mossèn va demanar ajuda al narrador de la història.

El narrador desvela el seu nom, es diu Cristòfol Vallcorna i reconeix que ell i el capellà van estabornir el guardià Broca per evitar que acudís a l’últim partit de lliga per protegir el sargent comandant de post de la vila, l’àrbitre pirata. El capítol acaba amb preguntes que es fa el narrador de com reaccionaria la gent si ho sapigués, tot això.

3. Qui narra les històries? Hi ha narradors secundaris que aportin informacions? Qui són els narrataris? Té alguna importància la tria d’aquests narradors? Quines semblances hi ha entre els dos textos?

En la primera el narrador, narra la història.
En la segona ho narra Cristòfol.

Els narrataris també són alguns vilatans.

Als dos textos es veu que a la vila tothom ho sabia tot, era una vila petita i ni hi havia secrets.

4. Indiqueu deu mots típicament mequinensans que hàgiu trobat en els textos. Definiu-los, si podeu.

Fesomia: variant de fisionomia a través de formes simplificades existents en català antic

Mustis

Somort: Defallit, mancat de vitalitat, de força, que gairebé no es percep

Calafat: Eina de tall ample, en forma d’escarpra, anomenada també calador, emprada pels boters i els calafats per a posar boga o estopa a les juntes de les dogues de la bóta o de les taules de l’embarcació.

Ressopons: Són una menjada poc abundant que es fa quan es va a dormir tard i ja fa estona que s’ha sopat.

Alofores

Juguesques

Acotolar

Xamba: Tenir xamba és tenir molt bona sort. Es diu quan es parla informalment.

Avern

Vulgues

5. Feu una descripció de l’espai de Mequinensa a partir de dades del text (personatges, oficis, locals, maneres de ser, espais, aficions, …)

Mequinesa sembla una vila petita, amb carrers de pedra i plena de cases blanques i petites botigues. Era una vila costanera.
La gent es dedicava als oficis típics: sabaters, cafeters etc..
Hi havia diferents tipus de personatges: les dones grans xafarderes, els homes grans que s’ajuntaven al cafè .. Al cafè hi anaba tothom, i els agradava molt anar a veure el futbol.
La gent era bastant tafanera.

6. Quina gràcia tenen aquests contes? Hi ha algun element irònic que afavoreixi la genialitat del text?

En el primer, al final sembla que vulgui donar a entendre que el noi va deixar anar el barril.
La gent especula però acaben dient que potser se li ha relliscat.

El segon és una mica irònic que l’àrbitre pirata sigui mossèn Silvestre.

El fet d’entretenir la gent amb espectacles, en aquest cas el futbol, per a que no es fixessin en els problemes politico-socials, ja passava a l’antiga Grècia.

7. Creeu una imatge que il·lustri els dos contes. Ha de ser una imatge pròpia. Justifiqueu la vostra feina.

Posem la foto d’un camp de futbol i els seus jugadors, ja que en aquella vila els hi agradava molt veure els partits de futbol.

Verónica Vega i Raquel Martos.