Ruth M.

Història de vida lingüística.

Quan era petita vaig aprendre dues llengües a l’hora. El castellà per part de la família del meu pare i el català per part de la meva família materna.
A casa parlo les dues llengües. Amb el meu germà i la meva mare enraono el català, i amb el meu pare el castellà.
Amb els meus amics xerro el castellà amb quasi bé tots, menys amb dos o tres que estic acostumada a parlar-li amb català. A l’escola m’expresso en castellà menys a l’hora que toca llengua catalana o anglès.
L’anglès el vaig començar a aprendre a primer de primària, a l’escola. El domino bastant bé perquè ja porto uns vuit anys estudiant-lo i també he fet un intercanvi amb l’escola a Alemanya on només ens expressàvem amb anglès. El domino millor enraonat que escrit, perquè jo trobo que és més difícil escriure l’anglès que el català o el castellà. L’any passat vam començar a estudiar l’alemany, però no el parlo quasi bé res, perquè aquest any no em continuat estudiant-lo. Només ser dir les coses bàsiques, com els colors, els nombres, alguns verbs,…

Reda

Historia de vida lingüistica

En la meva vida he aprés 4 llengües ; el àrab, el català, el castellà i l’anglès.

La primera que vaig aprendre va ser l’àrab, el vaig aprendre en casa amb els meus pares. El nivell que tinc de l’àrab és normal i el lloc i les persones amb qui faig servir és en casa , amb la meva familia i amics àrabs.

La segona que vaig aprendre va ser el castellà, el vaig aprendre a l’escola des dels tres anys. El nivell que tinc és normal i el lloc i les persones amb qui faig servir és en l’escola i amb els meus amics.

La tercera que vaig aprendre va ser el català, el vaig aprendre en l’escola i el nivell que tinc és normal i el lloc i les persones amb qui faig servir és en l’escola i a vegades a casa amb la meva germana.

La quarta que vaig aprendre va ser l’anglès, el vaig aprendre en l’escola i el nivell que tinc és mig baix i el lloc i les persones amb qui faig servir és en la classe d’anglès.

I la més important per a mi és l’àrab perquè es la meva llengua materna.

Jesús V

Història de vida lingüística
A casa meva, desde ben petit, jo parlava català. Amb tota la familia de la meva mare, sempre he enraonat en català, però, amb la meva àvia paterna, he parlat castellà. A l’escola, parlàvam català, fins que a primària , també feiem l’assignatura de castellà. Normalment, em dirigeixo als meus amics en castellà, si es la seva llengua materna, però, si la seva llengua materna és el català, em dirigeixo a ells en català.

Al futbol, amb els meus entrenadors, xerro en castellà, però, amb la majoria dels meus companys, parlo en català. Quan feia música, de petit, parlàvem en català, escriviem en català i cantavem en català. Si en una taula hi ha gent que parla català i gent de parla castellana, se sent un pupurri d’idiomes, però, si l’únic que parla català soc jo, només se sent castellà. A l’escola, a partir de 2n de primària, ens van incuclar una nova llengua: l’anglès. Gairebé no en parlo gens, em costa molt escriure’l i parlar-lo, és l’assignatura que més em costa, tot i que l’any passat vaig sobreviure 10 dies expresant-me en anglès a casa d’en Jakob, el meu intercanvi a Alemanya.

Alejandra B

Hola! Ara jo explicaré un tros de la meva vida sobre les llengües que he après al llarg del temps.
-Jo des de petita, parlava en Castella al meu país, Bolívia.
-Quan tenia 10 anys vaig venir a Espanya amb la meva mare, vaig venir a viure a Barcelona- Premià de Mar .
-Quan jo vaig anar a l’escola em vaig adornar que hi havia gent que parlava en un altra llengua, en català.
-Per a mi era una cosa molt estranya perquè mai l’avia sentit, en aquell temps a l’escola em van ensenyar a parlar i escriure el català vaig trigar 2 anys , però estava be i era divertit.
En aquella mateixa escola una vegada vaig sentir parla a unes noies en un idioma que no s’entenia i mes tard m’havien explicat que aquelles noies parlaven en Àrab una llengua musulmana.
De mica en mica em vaig anar adonant que cada vegada hi arribava més gent d’uns altres països i cada noi i noia parlava una llengua diferent com el Àrab , l’Anglès, el Itàlia, el Francès, el Quechua, el Búlgar, el Alemany i molts idiomes mes, vaig conèixer noves llengües i això m’agradava , encara que jo nomes sabès parlar el Castellà, el català i una mica l’Anglès. M’agradaria saber parlar moltes llengües per poder comunicar-me amb tothom, perquè es important saber llengües i també saber parlar-les, escriure-les i també poder comunicar-me amb gent estrangera com ho sóc jo.

Melany S.

LA MEVA HISTÒRIA LINGÜÍSTICA.

Des de que vaig néixer parlo dues llengües ; el Català i el Castellà, a més estic estudiant l’Anglès però tot i així no el a la perfecció com per poder dir que el se parlar correctament.
La meva mare es d’Andalusia per tant ella parla el Castellà, el meu pare es d’aquí, va néixer a Vilassar de Dalt aleshores ell parla el Català. A casa meva només parlo el Castellà, fins i tot amb el meu pare encara que ell avegades em diu coses en el Català.
Quan vaig començar la primària només parlava el Català fins i tot a casa meva, a vegades la meva mare no s’havia ni el que li deia, però era estrany, era com si tingués una espècie de xip al cap que només fes que parles en aquell idioma.
Un cop vaig començar la secundària les coses van canviar moltíssim, ara, a l’institut parlo el Castellà molt més que el Català. Aquí no t’obliguen a parlar-lo, i la veritat es que ja no m’agrada, em sento ridícula, tot i així respecto molt aquesta llengua.
Amb els amics tot es diferent, tinc amics que parlen les dues llengües. Per tant, depen de la persona parlo una llengüa que un altre.
Tot i així encara que ja no parli tan el català com abans, no el vull perdre perquè sé que si segueixo molts anys sense parar-lo al final acabaré parlant-lo fatal. A més vull acabar d’estudiar l’Anglès i m’agradaria apendre altres llengües que hem poguessin millorar el futur.

 

Pol S.

Historia de la vida lingüística

 

 

La meva llengua materna es el castellà, el parlo des de que sóc petit, i la meva llengua paterna es el català, aquesta llengua la vaig aprendre en el col·legi, mentre m’anava fent gran alhora de perfeccionar el català i el castellà, a 1er de primària vaig començar a aprendre Anglès.

En el karate com tenia que dir coses també he tingut que aprendre,(encara a dia de avui segueixo sabent només el que és bàsic, les direccions(davant, darrere), els números i les tècniques.

Quan anava a 6é de primària vam anar a un curset per aprendre a parlar xinès, perquè volíem adoptar una nena xinesa, però després no en va servir res perquè es veu que a Xina es parla en Angles mal parlat quan parlen amb els estrangers.

Amb als meus amics parlo el castellà i amb la música passa el mateix, nomes escolto música en castellà i amb angles.

En conclusió: la meva millor llengua es el castellà.

Lídia F

26 de setembre

Dia europeu de les llengües

Història de la vida lingüística

En la meva vida he après 3 llengües, el català, el castellà i l’anglès.

He après aquestes 3 llengües a l’escola Salvador Espriu. A mi el castellà se’m dóna bastant bé, el sé escriure i parlar bastant bé, en canvi el català em costa una mica escriure’l i parlar-ho també una mica, m’he interessat una mica més pel català fa uns 4 o 5 mesos, perquè ens hem tornat a traslladar i on vivim ara sempre parlem el català, i ara el practico més. L’anglès l’entenc més o menys bé, però parlar-ho em costa més.

El castellà és la llengua que faig servir més, el parlo amb el meu pare a vegades amb la meva mare, i pràcticament amb tots els amics i amigues, excepte alguns que parlen en català amb mi i jo amb ells.

El català el parlo a classe, a casa amb la meva mare i amb uns amics i amigues que tinc. Jo l’anglès no el parlo a casa, només a les classes d’anglès.

Per a mi la llengua més important és el català, perquè cada vegada hi ha més persones que el parlen.

Víctor B.

L’història de la meva vida lingüística des de petit fins ara:

Jo vaig començar parlant  el castellà, perquè la meva família va néixer a llocs on el castellà és la llengua que es parla. amb la meva família, jo enraono en castellà, excepte amb les meves cosines més properes, que amb elles parlo el català. amb la meva família, no parlo el català, perquè em fa molta vergonya, encara que tots sàpiguen.

Quan vaig començar l’escola, jo ja sabia una mica català, perquè els meus pare i la meva germana gran, s’expressaven una mica en català.

Quan jo cursava P3, P4 i P5 sempre xerràvem en català, perquè a la guarderia també em van parlar en català. Al curs de 1r de primària, vam començar a parlar l’anglès, era el meu primer any, i jo no en sabia pas, al veure que començàvem l’anglès, em vaig apuntar a fer unes extrascolars al mig dia d’angles.

A 2n, 3r ,4rt i 5è de primària, seguem amb els mateixos idiomes, cap idioma més entrava a nosaltres, eren sempre el català, el castellà i l’anglès. Com hi havia marroquins i marroquines a la nostre classe, ens ensenyaven les paraules bàsiques del marroquí, però aquest idioma no el vam aprendre. Amb tots els meus amics i amigues de l’escola i de fora, sempre parlava en català, però quan vam entrar en el curs de 6è, no se pas que va passar que vam deixar de parlar entre nosaltres amb català, ara ja parlàvem en castellà.

A 1r de la ESO amb tots els amics de la meva antiga escola el dofí xerràvem en castellà, excepte amb els que eren catalans, i amb els nous amics del institut, parlava en castellà i en català.

A 2n de la ESO els idiomes que fèiem eren els mateixos, Català, Castellà, i Anglès, però ens van introduir un altre idioma, l’alemany, era una optativa, així que jo em vaig apuntar, per amí aquest idioma, és, i era difícil, el que passa que poquet a poquet anàvem aprenent coses, i al final amb això vam fer un intercanvi a Alemanya, amb això vaig tenir l’oportunitat d’aprendre més l’alemany i l’anglès, i ara jo crec que ja puc mantenir una conversació en alemany amb algú.

En resumides comptes, els idiomes que jo domino molt bé són: el català, el castellà i l’anglès.

i d’idioma que més o menys domino és l’alemany.

David S.

Història de la vida lingüística

Quan jo era petit i tenia 3 anys ja sabia dir el meu nom. Al principi parlava el català a primer i segon. Però al 9 anys el meu pare em va explicar que ell era de Jaen (Andalusia) llavors allà es parlava el castellà sempre. En aquell anys la meva llengua materna ja era el castellà. Ma mare va néixer a Mataró llavors ella també parlava el castellà. A mi m’agradava molt, però el català més. Als 11 anys ja parlava castellà amb tothom, amics, família i amb qualsevol castellà. A sisè ja en sabia parlar bastant bé l’anglès i una mica d’alemany però era bastant difícil. Quan vaig entrar a l’insitut I.E.S CRISTOFOL FERRER parlava el castellà, català, anglès i alemany, amb bastant nivell. Ara vaig a 3er D’eso, parlo tan be el català com el castellà i amb un domini de l’anglès bo. I fins aquí la meva vida lingüística.

Andreu P.

HISTÒRIA DE LA VIDA LINGÜÍSTICA
A la meva vida han passat moltes llengües: català, castellà, anglès, francès, italià, alemany, occità…però no sé parlar i entendre totes aquestes, algunes potser entenc, com ara alemany, francès i occità. Hi han altres que domino considerablement, com el català, el castellà i el ”catañyol”, i altres en les quals sé defensar-me i demanar galetes, com ara l’anglès.

 Vaig aprendre a parlar català a casa meva, de ben petitó. Castellà em va costar més, i el vaig aprendre a l’escola. Anglès vaig començar a tercer de primària, i l’any que ve els meus pares volen que comenci a estudiar per al First Certificate. Anglès és la llengua que crec que té més importància, perquè s’entén fins i tot a la república occidental de sud Àsia.
Català en parlo a casa, a l’escola i al carrer, menys amb la dependenta tonta del condis que no t’entén. Castellà en parlo a classe, i a fora tan poc com pugui. Anglès en parlo a classe, amb els meus pares i amb la Charlotte.

Daniel V.

       Història de vida lingüística

 Des de petit, a casa meva i amb la família he parlat el castellà, el fet de que els meus avis siguin d’Andalusia i que no sàpiguen parlar el català, fan que a casa sempre es parli castellà. El meu pare i la meva tieta també són d’Andalusia i tampoc parlen molt bé el castellà i el meu tiet, que és alemany, a vegades m’ensenyava l’ idioma. El català el vaig aprendre a P-3, l’escola, ja que mai he anat a la guarderia. L’anglès el vaig aprendre a primer de primària, vam començar molt tard, però no sé per quina raó. Des de primer fins a l’ESO vaig anar perfeccionant el català, el castellà i l’anglès, però no vaig aprendre cap idioma nou. Al carrer quan sortia amb els amics, vaig aprendre una mica l’àrab i l’ idioma de Gàmbia, però res tonteries. A segon d’ESO, a una optativa vaig aprendre Alemany i vaig perfeccionar una miqueta el que ja sabia, de manera que ara puc establir una conversació regular amb els meus cosins alemanys. Ara toca estudiar i millorar el que ja sé.

Berta C.

Història de vida lingüística

 

          Des de petita m’han ensenyat a parlar català, i així ho he continuat fent. Parlo català a casa i amb quasi tota la meva família, a l’escola i amb molts dels meus amics.

          El castellà el vaig començar a aprendre a primer de primària, quan tenia uns sis anys, encara que ja sabia dir alguna paraula en aquesta llengua. També aprenc castellà per mitjà de la música, com per exemple amb el grup “El canto del loco”, que és un dels meus grups preferits (els altres grups que m’agraden són anglesos).

          L’anglès també el vaig començar a parlar a primer, però només apreníem a dir algunes paraules. Quan vam començar l’institut vaig decidir apuntar-me a una acadèmia, perquè creia que el nivell era molt baix. També parlo anglès amb el meu tiet de Brussel·les, i amb l’Alina, la noia alemanya que vaig conèixer quan vam anar a Alemanya d’intercanvi amb l’institut.

          També sé parlar italià, el qual vaig aprendre quan un italià amic de la meva germana va venir a Premià. Ells es van conèixer durant un viatge que va fer la meva germana a Londres. Quan es van haver conegut millor, van decidir que ell vindria uns dies aquí, i que ella aniria uns dies a Itàlia.

          La història de la meva vida lingüística no és massa ampla, però jo ja n’estic contenta.

26 de setembre, Dia Europeu de les Llengües

Després d’un curs de pausa i tranquil·litat, ja hi tornem a ser, Llegir molt i escriure bé ha tornar amb ganes de fer coses noves. De moment, començarem a poc a poc, amb el dia Europeu de les llengües.

Per saber els objectius i les raons de celebrar aquesta data, us emplacem al bloc que el servei de llengües de la Generalitat de Catalunya ha posat a la nostra disposició. En aquest bloc hi ha ple d’activitats per a realitzar a l’aula, però com que queda una miqueta a inici de curs i encara ens estem coneixent tots plegats, us proposo una idea que vaig agafar d’una comunicació d’en Juli Palou i la Montserrat Fons: la Història de vida lingüística. He de reconèixer que la meva proposta és una mica lliure, però té com a finalitat principal saber les llengües que coneixen i en quins àmbits les fan servir els i les nostres alumnes.

Tal com expliquen els autors: Definim “història de vida lingüística” com el relat que una persona fa, quan una altra li demana, al voltant del seu repertori lingüístic. Les llengües que es coneixen, les habilitats relacionades amb cada una d’aquestes llengües, la manera com s’han après, el record i l’oblit, l’ús quotidià de les llengües, la identificació com a bon o mal aprenent de llengües, etc. són algunes de les qüestions que de manera inevitable es tracten en aquests relats. ”

Jo els proposaré fer un escrit on m’expliquin les llengües que parlen i escriuen, el lloc i el moment en què les han après, el nivell que econsideren que tenen, la importància que els atorga cada un d’ells i els llocs on la fan servir.  Ja us explicaré com m’ha anat.

Curs 2007-2008

Tal com va arribar, se’n va. Els llibres i bolígrafs nous, la cartera estrenada, les il·lusions personals ja s’han gastat i n’ha sorgit una mica més de vida, viscuda amb aquella intensitat que només l’adolescència resisteix. Unes 1050 hores tancats a l’institut, més de cent suportant les classes d’aquell profe nou de rara estampa que la sort us va etzibar sense compassió.

Sento molt si m’he fet pesat, però ja sabeu que molts i moltes de vosaltres també ho sou. De fet, Déu ens va donar la llengua per fer-nos pesats i la literatura per dissimular-ho, o sigui que qualsevol classe de llengua i literatura que es preï ha de ser una lluita entre el pesat que té més anys i els joves pesats que volen usar la llengua, en algun cop estàndard i tot, per treure de dins seu aquelles idees úniques que no poden esperar. Esperar, quin verb més bonic…

Segurament mai més compartirem moments gloriosos com els que s’exposen en aquest bloc, segurament ens oblidarem, segurament el bloc i tot se n’anirà al fons del ciberespai, però les empremtes invisibles de l’educació mútua romandran més enllà del temps i de l’espai. La veritat és que ha valgut la pena fer gairebé una hora de bici al dia per barallar-me amb els veïns premianencs.  He de dir que he après força de vosaltres i que gairebé cada dia heu fet que aquest ofici de predicador pedagògic em continuï fascinant. Ja sé que sembla increïble, però el curs se m’ha fet curt, de fet, gairebé tot es fa curt a partir dels 25.

I bé, ara volareu. Heu de volar tot cercant els vostres somnis. Tanmateix, heu après que els somnis es poden abastar si un se’ls creu dia rere dia i lluita per ells. No podem esperar, per molt bonic que sigui el verb, hem d’anar-hi incansablement, respectant els altres, fent el món millor. Sé positivament que molts de vosaltres fareu que el món sigui una miqueta millor i això em satisfà. Quan jo era jove…(frase mítica) anava a concerts de peluts (sovint pelat) i sentia coses com aquesta. Ara, pelat per la força de la gravetat entenc què significa volar.

I es tornarà ocell per un dia
entre les pedres podrà volar
Això no és cap joc
Deixeu-me volar
Que sóc lliure de fer el que vulgui
no em tragueu la llibertat.

Poemes per a un món millor

cartel-2008.jpgPoemes per a un món millor és un premi literari que convoca, per novena convocatòria ja, el grup Poesia en Acció. Aquest grup de poetes i amics de la poesia s’esforcen per aconseguir millorar el nostre món a partir de la paraula poètica i de l’esforç dels seus col·laboradors.

Cada any organitza a l’Ateneu Barcelonès una marató de poesia amb tots els poemes guanyadors i la participació de molts poetes de renom. Enguany, la nostra companya Hajar el Harrak de 4t d’ESO ha estat una de les guanyadores i, juntament amb algun dels seus companys, recitarà el seu poema al voltant de les 18.00.

Ens agradaria molt que us uníssiu a la festa de la poesia i a la festa per aconseguir un món millor. Hi ha coses que es poden fer cada dissabte, la Marató de poesia és només un cop l’any.

Us hi esperem.

Si això és un home

M’havia oblidat de penjar unes quantes de les vostres magnífiques creacions, entre elles aquesta de l’Hajar, que fa una fantàstica animació del poema de Primo Levi, tan vigent en els nostres dies de bogeria col·lectiva.

[slideshare id=346000&doc=si-aixo-es-un-home-presentacio-1207684772970962-9&w=425]

recuperació 1r Batxillerat

Com molt bé sabeu, el proper dimecres 18 de juny teniu programat l’examen de recuperació de llengua catalana. Jo seré a la Sala d’Actes des de les 11.30 per tal que tingueu temps d’acabar-ho tot.

El control constarà d’una part comuna per a tots aquells que es presentin i una d’específica segons les avaluacions que es tinguin suspeses.

Part comuna: exercici de comprensió lectora, qüestions generals sobre un text, lèxic, expressió escrita i algun exercici d’anàlisi gramatical.

2n trimestre suspès: exercicis específics de morfologia i de gramàtica

3r trimestre suspès: exercicis específics de literatura

Felicitats a tots aquells i aquelles que ja m’heu perdut de vista.