Andreu P.

HISTÒRIA DE LA VIDA LINGÜÍSTICA
A la meva vida han passat moltes llengües: català, castellà, anglès, francès, italià, alemany, occità…però no sé parlar i entendre totes aquestes, algunes potser entenc, com ara alemany, francès i occità. Hi han altres que domino considerablement, com el català, el castellà i el ”catañyol”, i altres en les quals sé defensar-me i demanar galetes, com ara l’anglès.

 Vaig aprendre a parlar català a casa meva, de ben petitó. Castellà em va costar més, i el vaig aprendre a l’escola. Anglès vaig començar a tercer de primària, i l’any que ve els meus pares volen que comenci a estudiar per al First Certificate. Anglès és la llengua que crec que té més importància, perquè s’entén fins i tot a la república occidental de sud Àsia.
Català en parlo a casa, a l’escola i al carrer, menys amb la dependenta tonta del condis que no t’entén. Castellà en parlo a classe, i a fora tan poc com pugui. Anglès en parlo a classe, amb els meus pares i amb la Charlotte.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *