Després d’un curs de pausa i tranquil·litat, ja hi tornem a ser, Llegir molt i escriure bé ha tornar amb ganes de fer coses noves. De moment, començarem a poc a poc, amb el dia Europeu de les llengües.

Per saber els objectius i les raons de celebrar aquesta data, us emplacem al bloc que el servei de llengües de la Generalitat de Catalunya ha posat a la nostra disposició. En aquest bloc hi ha ple d’activitats per a realitzar a l’aula, però com que queda una miqueta a inici de curs i encara ens estem coneixent tots plegats, us proposo una idea que vaig agafar d’una comunicació d’en Juli Palou i la Montserrat Fons: la Història de vida lingüística. He de reconèixer que la meva proposta és una mica lliure, però té com a finalitat principal saber les llengües que coneixen i en quins àmbits les fan servir els i les nostres alumnes.

Tal com expliquen els autors: Definim “història de vida lingüística” com el relat que una persona fa, quan una altra li demana, al voltant del seu repertori lingüístic. Les llengües que es coneixen, les habilitats relacionades amb cada una d’aquestes llengües, la manera com s’han après, el record i l’oblit, l’ús quotidià de les llengües, la identificació com a bon o mal aprenent de llengües, etc. són algunes de les qüestions que de manera inevitable es tracten en aquests relats. ”

Jo els proposaré fer un escrit on m’expliquin les llengües que parlen i escriuen, el lloc i el moment en què les han après, el nivell que econsideren que tenen, la importància que els atorga cada un d’ells i els llocs on la fan servir.  Ja us explicaré com m’ha anat.