Avui em decideixo ha escriure’t aquesta carta per explicar-te moltes coses però també per no dir-te res. No se el perquè, no ho entenc, no t’ho puc dir. Tampoc costa tant, no creus? És complicat, ja ho se. Ara mateix no deus entendre res de el que t’estic dient, però és normal. Ni jo mateixa m’entenc. Tot té un principi, se suposa que el típic principi de noi coneix a noia, noia coneix a noi, i apareix l’amor. Però no, tot una llunyana realitat de la nostra, aquella on no et coneixia, ni tu a mi tampoc, mai ens haguéssim fixat un en l’altre, no m’estranya, érem tant diferents. No se sap el perquè, les coses passen,és el destí? No ho crec, tu que en penses? O nomès van ser casualitat?no t’estimo des del primer dia que et vaig veure(subordinada adjectiva), sinó que ens vam conèixer, et vaig mirar. No veia res en tu però ho veia tot, tot el que era tant diferent a mi, tot lo que, sense saber el perquè, desitjava, necessitava que estiguessis al meu costat. Que estrany, encara ara, al cap de tants anys, no ho entenc. Tot va ser una gran amistat, però era una amistat diferent, una en la que ens podíem passar hores i hores junts, sense fer res però alhora ens acomiadàvem com si ens haguéssim explicat els nostres secrets més grans. Vas aconseguir el que ningú mai aconseguí, m’ho vas dir tot amb aquella mirada, tot silenciós, esperant, pacient, sense cap pressa. No érem més que dos amics, però tu per mi eres molt més, mai et vas adonar, eres un amic al qui no m’importava res escoltar-te durant hores, eres una cosa especial per mi. Què deu ser aquest sentiment? Què ets tu per mi?que sento per tu? Mai oblidaré aquella tarda, t’enrecordes? Impossible d’oblidar. Va ser una tarda tranquil·la , simple, amb el final de cada dia, però no, tot va ser tan inesperat, tan estrany per a mi. Ara hi penso, encara no et podria explicar el que em passava per el cap en aquell moment, són pensaments inexplicables, sentiments que no es podrien descriure amb paraules, ja que aquestes es quedarien petites, no podrien expressar ni una petita part de le que va significar per mi aquella tarda. Tot això t’ho explico perquè vull, per mi ho ets tot,si tu te’n vas (subordinació adverbial) no em queda res, no ho se com explicar-ho, quan es tracta de tu les paraules s’esfumen, no queda res més que tu. Típiques paraules d’amor, però són certes, tu tens el que a mi em falta, tu has fet de mi el que sóc avui, m’has ensenyat moltes coses, coses tant simples, però que sense tu no serien com són, fas que siguin inoblidables(subordinació substantiva). Som diferents, això ja ho se,tu i jo ens estimem, aleshores quin és el problema? No és una història de prínceps ni princeses, tu no ets cap príncep muntat en un cavall blanc, però no m’importa, per mi ets el noi que em vaig trobar assegut en unes escales, un noi simple, un noi diferent, un noi del qual em tornaria a enamorar, tantes vegades com fes falta, com ho estic ara. No tot es un camí de roses, això ja se sap. No tot és tan perfecte com un voldria, jo tampoc ho sóc, però amb tu al meu costat les coses mai són impossibles, i son aquests entrebancs els que fan que cada dia al teu costat siguin millor que l’anterior. Crec que ja t’he dit tot lo que et tenia de dir, però com t’he dit al principi, no t’he dit res, res del que tu no saps. Ha passat mes d’un any, però no importa, l’important no son els dies ni les dates, sinó el que estic vivint ara amb tu, els moments en els que desitjo que el temps s’aturi, o en els que vull que passi ràpidament per tal de poder estar amb tu. No vull que pensis que nomès penso en el passat, també penso en lo que vull que en un futur siguem. Dir-te una única vegada t’estimo per tal de que amb aquesta paraula, tant simple però alhora tan complexa, puguis entendre el que sento per tu. Mai ho oblidis.T’estimo.
Noemí Navarro 1BATX B