Declaració d’amor

 No sé perquè t’escric aquesta carta, però ho necessitava per sentir-me bé. En realitat crec que mai t’he dit el que sento de veritat i penso que és el moment per dir-t’ho.

Per començar, des del primer dia que et vaig veure, que em vas mirar, que vas parlar amb mi… sabia que eres la persona que més endavant m’agradaria.

Poc a poc ens vam anar coneixent una mica millor i cada vegada m’agradaves més, la teva forma de pensar, la teva forma de ser, la teva mirada, els teus llavis… tota tu eres perfecta per mi, bàsicament m’encantaves.

Cada dia que m’aixecava només pensava en si podria veure a la persona més bonica del món, i quan et veia em podia anar a dormir content, perquè amb el simple fet de veure’t ja tenia suficient, en canvi, els dies que no et veia, m’anava a dormir i em feia la sensació de que aquell dia em quedava buit, em faltava alguna cosa.

Alguns dies havíem quedat per parlar, per veure’ns… i estàvem junts varies hores, a mi se’m passaven volant, com si haguéssim estat 5 minuts, a partir d’aquell moment vaig saber que volia estar amb tu i que t’estimava.

Llavors, només volia estar amb tu, mirar-nos, riure’ns, parlar, jugar. El simple fet de que estiguessis al meu costat. Però tu no senties el mateix, a tu t’agradava un altre noi i jo era més petit. Tampoc et desagradava, em veies simpàtic, guapo, amable, rialler… però seguies enamorada de l’altre noi. No sé si intentaves que jo et fes treure aquell noi del cap, però crec que ho vas provar. Fins i tot va haver-hi un dia que va ser el millor, va ser diferent a tots els demés, no hagués volgut mai que s’acabés aquell dia.

Però a partir d’aquell d’aquí tot va canviar, la nostra relació amistosa va passar a ser un “hola i adéu”. Ja no ens explicàvem res de res, en els nostres intents de conversa no hi havia temes de que parlar, ens esquivàvem. Llavors ens vam distanciar, jo volia saber de tu però no sabia com… tu vas tenir les teves històries i jo les meves, encara que a mi em va costar assumir que ja mai tornaria a viure moments com els d’aquell dia. Encara ara, hi ha coses que quan et veig em fan pensar en el que has sigut per mi, però intentes tapar-les amb altres i intentes creure que són millors i en realitat saps que mai hi haurà alguna cosa millor.

Però això és la vida, superar obstacles, uns de més grans i altres més petits. Aquest obstacle és pot travessar, però difícilment és pot superar, i òbviament jo l’he travessat.

T’estimo… 

 

 

 

Jaume González Bazataqui

4 thoughts on “Declaració d’amor

  1. andrea garcia

    oh Jaume que moníssim, els nens haurieu de ser així sempre.
    ahahha,
    merci per penjar la meva!
    UN 9 JOAN MARC UN 9 xDD!

    muack.

  2. Joan Marc

    I la part de sintaxi?
    Aprofita per revisar algunes terminacions en -ES, que tu has castellanitzat en -AS. M’han fet una mica de mal…
    Demà en parlem

  3. Guillem i Javi

    Bonica història. La veritat és que es fa amena la lectura de la teva carta, la qual cosa és un punt a favor. També cal dir que hi posa molt d’entussiasme a l’hora d’expresar els seus sentiments.

    Sobre la part de sintaxi ja hem vist que encara no ho has marcat, esperem amb entussiasme la tava correcció.

    Sobre l’ortografia, apart del que comenta en Joan Marc, falta algun accent i també cal dir que hauries de vigilar a l’hora d’allargar-te amb les frases, perquè per exemple el quart paràgraf no té cap punt i seguit.

  4. Joan Marc

    Millor “ja en tenia prou” que no pas “ja tenia suficient”
    me N’anava a dormir
    riure, no riure’ns
    DEMÉS aaaaaaaaaah!
    i els pronoms “es” de l’últim paràgraf.

    ja t’han dit el que hi ha de la redacció, el problema és que manca el tema gramatical… Un 7. Si ho arregles, m’envies un comentari i retocaré la nota, si escau.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *