Amb un vent ferm, segur, fred però familiar, confiat, amb aquest vent es va moure, va donar un balanceig radical, un balanceig que mai havia fet. Amb aquest balanceig va trobar molt més que un vent, va trobar a tot un huracà de coses bones, aquest vent fort va venir a balancejar-lo expressament a ell, no va escollir cap balancí més, solament a ell… Aquest balancí necessitava un vendaval, aquest balancí volia per fi poder balancejar-se sense temors a trencar-se, que algú es pogués asseure en ell, al costat d’ell. Aquest balancí volia construir un nou conte amb un balanceig senzill, suau i dolç. Aquest vent va moure la meva vida, li va donar un altre sentit, per fi miro a l’altre costat i trobo aquest vent que m’ajuda, aquest huracà que simbolitza tota la teva família, aquest vent que ets tu, i el balancí és la meva vida. Hi ha molts balancins i molts vents, però si hi ha un vent que ens fa especial, és que ens tenim l’un a l’altre, gràcies per aquest aire càlid que em va fer volar a un altre món, gràcies per aquesta confiança que em vas fer agafar cap a tu i gràcies per deixar-me balancejar per tu. Gràcies per mai deixar d’esbufegar-me, gràcies per portar-me un huracà ple d’històries, ple de rialles i preocupacions, gràcies per aparèixer en la meva vida, gràcies a tu i a tota la teva família per ser així de forts. Gràcies per ser sempre estiu en el meu interior. El teu es el vent que mou la meva vida.
    

Oriol  Moreno  Fernandez 4tA                                                             

Encara que no ho sembli aquesta foto és d’una petita cala que hi ha a Menorca.

Com cada any el dia 12 de Juliol vaig agafar un avió cap a Menorca. Quan vaig arribar-hi els meus avis i els meus tiets ja ens estaven esperant.

El primer dia vam anar per primera vegada a la cala Macarella, és una càlida platja que hi ha prop de Ferreries. S’hi pot prendre el sol i banyar-te a l’aigua tranquil·lament. Fins hi tot pots veure com els peixos neden pel teu voltant.

Els següents dies vam visitar altres platges com la Cala Mitjana, la cala Mesquida, la platja d’as grau. Però a mi el que més em va agradar va ser anar a visitar el “Lazareto”.

El “Lazareto ” és un lloc molt interessant, tot i estar molt vell perque s’ha anat deteriorant amb el pas del temps, es conserva bé. Antigament s’hi ingresaven els mariners que tenien alguna malaltia que es podia transmetre, els tancaven allí durant quaranta dies i axí no podien infectar el poble . Actualment hi ha una part que s’ha restaurat i es fa servir com a apartaments per a la gent que hi va de vacances, l’altra part es fan servir com a museu perquè la gent la pugui anar a visitar. 

Marta Carbó Morales

Aquesta foto es de quant vaig anar de vacances als Pirineus Aragonès, a l’estiu. Primer em pensava que anar a la muntanya a l’estiu no seria divertit, normalment es va a la platja, però al final va resultar increïble.

Durant aquelles fabuloses vacances al Pirineus vaig disfrutar molt del que abans m’hagués semblat una tonteria. Teníem pensat fer uns quants esports d’aventura all, en els rius. Com que la família va estar lesionada a la primera de canvi vam fer molt pocs esports dels que teníem planejats. Com que la família no estava al 100% vam anar a caminar i a pujar muntanyes. Vam pujar un munt de muntanyes i vam poder veure molts paisatges immensament bonics. També vam poder observar algun animal, com els trencaossos les millors aus que he pogut veure amb els meus ulls. I no eren només un, n’hi havia molts, eren com a Barcelona coloms[ORDRE].

Un dia va fer tempesta i vam pujar a la muntanya per mirar la tempesta elèctrica que hi havia al costat, a l’altre vall. Això era de nit i com que a Premià no podem disfrutar de un espectacle únic com aquest, el meu pare i jo ens vam vestir i vam sortir a veure-la.*Era grandiós, el que mai havia vist. L’endemà vam anar a veure com estava la muntanya i, vam veure que desprès d’aquella tempesta estava tot molt mes bonic del que ens pensàvem.

Al final gairebé no vam poder fer gaires esports d’aventura, cosa que no em va importar gaire.

Robert Pujol Gimeno

Quan arriba el final del dia, tanco els ulls i començo a somiar. Somio que puc volar i que per un moment escullo la meva destinació; que em porta a aquestes illes. Per un moment tot és com vull….el sol brilla en tot lo alt, els núvols s’allunyen, no corre ni una brisa i de fons puc distingir el soroll dels ocells… nomes estem la sorra i jo, el mar i jo…jo i la tranquil·litat. I aquí estic, tombat en aquesta sorra tan blanca que s’escapa entre els meus dits. Al meu cap no deixo de dir-li que em deixi estar aquí sempre, que no vull tornar a viure la rutina…. I en aquests moments voldria aturar el temps… que es fes etern i que els problemes s’esfumessin com els núvols.

Em desperto. El dia torna a començar, no recordo el que vaig somiar ahir, els pensaments que vaig tenir, però estic bé. Em sento lliure, potser perquè me n’adono de que sempre que vulgui desaparèixer nomes he de tancar els ulls i somiar….

Manel Besada

Aquesta fotografia és de la setmana del 30 de desembre, quan estava de vacances a Sevilla. Jo crec que és una ciutat molt bonica i amb  gran atractiu turistic, per exemple, es pot anar a veure la Giralda o el casc antic etc. En el nostres cas, vam agafar un carruatge com el de la imatge( que et donà un tomb per la ciutat) el petit inconvenient és que és una mica car, però per totes les altres coses és molt entretingut. En acabar el recorregut amb el carruatge,ja era l’hora de dinar varem anar a un bar de tapes com és típic d’ allà. Ens vam atipar com lladres, perquè estava tot molt bo,  delicios  i a sobre estava tot molt barat. Després d’haver dinat, vam seguir fent turisme en un museu d’artesania, i mès tard com sempre ,vaig anar a comprar els souvenirs per A la família(que mai poden faltar).Al dia següent, em van dur a l’estadi del Sevilla FC, em va impressionar lo gran que era i una façana, on està l’ escut del Sevilla en gran i al voltant en mès petit els escuts d’alguns del equips d’Europa. En acabar el dia, ens vam anar cap Huelva que estaven uns familiars que feia temps que no veia. Em va agradar molt tota Sevilla, espero torni-hi anar lo avans posible hi quedar-me tot el temps possible.

David Espinosa Sala 4t