Era dissabte 25 de Juliol. A les deu del matí vam sortir jo i la Kati per anar a l’aeroport. Feia un dia molt bo, el sol brillava amb intensitat i feia calor.

L’avió amb destí a Marrakeix sortia a un quart d’una, i per això no anàvem amb moltes presses. Quan vam arribar a l’aeroport, ens vam dirigir a la companyia d’Ibèria per deixar les maletes i canviar els bitllets. Vam fer cua uns 5 minuts i quan ens va arribar el torn, vam posar les maletes en una cinta que les transportava cap a l’avió i a la vegada les pesava. La dona ens va donar els bitllets i ens va dir que embarcaríem en la porta 14.

Després d’això vam pujar a la part superior de l’aeroport on passem un control de seguretat, i ens vam dirigir cap a la porta 14. No hi havia gaire gent esperant. Ens vam estar esperant 25 minuts fins que una hostessa va obrir la porta 14, es va posar en un costat, i ens va dir que féssim una fila. Una vegada feta la fila vam començar a entrar, i a mesura que ho fèiem anàvem donant el bitllet i el passaport. Una vegada asseguts, vam esperar 15 minuts fins que van entrar tots. L’avió va començar a moure’s i una hostessa ens anava dient què havíem de fer en cas d’emergència. De sobte l’avió va enlairar bruscament.

Jo, com que era la primera vegada que viatjava amb avió, em vaig espantar molt, però la Kati, com que ja hi havia viatjat altres vegades, no es va espantar tant. Jo odiava viatjar amb avió perquè pensava que al mínim error que tingués, podríem morir.

Van passar 2 llargues hores que per a mi van ser eternes, fins que l’avió va començar a sacsejar-se bruscament. En aquest moment vaig pensar que era la nostra fi, que no viuríem després d’aquest viatge. El pilot va dir que no perdem la calma, que tot estava sota control.

L’avió va començar a baixar fins arribar a terra. Quan va parar em vaig aixecar per anar a la porta i vaig sortir corrents.

Ismael Majdoui