Quan tanco els ulls…

isalascies.jpg

Quan arriba el final del dia, tanco els ulls i començo a somiar. Somio que puc volar i que per un moment escullo la meva destinació; que em porta a aquestes illes. Per un moment tot és com vull….el sol brilla en tot lo alt, els núvols s’allunyen, no corre ni una brisa i de fons puc distingir el soroll dels ocells… nomes estem la sorra i jo, el mar i jo…jo i la tranquil·litat. I aquí estic, tombat en aquesta sorra tan blanca que s’escapa entre els meus dits. Al meu cap no deixo de dir-li que em deixi estar aquí sempre, que no vull tornar a viure la rutina…. I en aquests moments voldria aturar el temps… que es fes etern i que els problemes s’esfumessin com els núvols.

Em desperto. El dia torna a començar, no recordo el que vaig somiar ahir, els pensaments que vaig tenir, però estic bé. Em sento lliure, potser perquè me n’adono de que sempre que vulgui desaparèixer nomes he de tancar els ulls i somiar….

Manel Besada

5 thoughts on “Quan tanco els ulls…

  1. Joan Marc

    Força bé, tot i que t’haguessis pogut esplaiar una mica més.
    Repassa el que t’he marcat, sobretot el títol.
    De moment, un 7.

  2. mbi1124 Post author

    Hola! Les faltes ja les he corregides i també e canviat el títol. Això puja a un 8 no? JaJa

    Fins demà!

  3. mrt1002

    M’agrada el text Manel. El sentit que hi dones al final, és preciós. ‘ Em sento lliure, potser perquè me n’adono que sempre que vulgui desaparèixer solament he de tancar els ulls i somiar’. Potser perque tinc molta imaginació, potser perque m’agraden aquest tipus de text, però al llegir-lo, podia fins i tot imaginar-mo.

  4. lbh1021

    Molt bé Manel. L’últim paràgraf és molt bo, redactes i expresses molt bé els teus sentiments i emocions i això m’agrada moltíssim.
    Vinga, fins aviat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *