WEBQUEST I RÀDIO

Tal com vaig dir que faria, dins l’espai de l’Altraradio a l’escola parlaré de
bones propostes educatives que fan que l’escola doni resposta a les
necessitats actuals.

En aquest sentit, avui parlaré de les webquest i de la ràdio com a producte final a fer per part dels nois i noies.

Molts alumnes saben el que són les webquest, unes webs que ens marquen
un itinerari a seguir tot fent recerca per internet. En cada webquest
hi trobem una introducció
on es motiva a l’alumne per tal que s’impliqui en un projecte
d’investigació. Aquests són alguns exemples: "vols ajudar al Norbert a
preparar el seu viatge per Europa?" "El professor Tal ha de fer un
estudi sobre les tortugues i vol avariguar què es pot fer per evitar
que estiguin en perill d’extinció, vols ajudar-lo a aconseguir-ho?"

Un cop ens hem implicat en la història que ens proposa la webquest, cal que ens quedi molt clara quina és la tasca
a fer, i aquesta no pot ser del tipus: "copia la informació d’internet
o d’un llibre a la llibreta", ni tampoc "respon a aquestes preguntes".
Perquè una webquest sigui una webquest, la tasca ha de plantejar una
transformació de la informació, per exemple, a partir d’haver
investigat sobre les tortugues els nois i noies poden fer una
presentació on expliquin com podem evitar l’extinció d’aquesta espècie
animal, o fer un esquema en un gran mural, o una exposició al vestíbul
de l’escola… o poden fer un programa de ràdio. La tasca ha de
permetre que l’alumne processi la informació i la transformi
creativament en un producte nou.

En una webquest també hi ha l’apartat de procés, on els
nois i noies trobaran quins són els passos a seguir per tal de recollir
les dades necessàries, també trobaran els suports i les ajudes que
necessiten per tal de dur a terme la tasca. Així mateix hi ha un
apartat on es podran avaluar i també una explicació de com seran avaluats pel professorat i, finalment, un apartat de conclusions.

Això si, i molt important, la webquest mai es fa de forma individual,
es fa sempre en grup, de manera que cada membre té un compromís amb la
resta de companys.

Realment amb les webquest podem introduir canvis metodològics
importants, i els nostres joves poden aprendre tot utilitzant unes
eines que els hi són molt familiars: les tecnològiques i audiovisuals.

La ràdio com a tasca de les webquest ens permet que la transformació de
la informació sigui molt creativa per part de l’alumnat, ja que hauran
de transformar el que han investigat en format pregunta si han de
preparar una entrevista, o recollir de forma esquemàtica tot el que han
après per poder explicar el contingut temàtic……

Hi ha un parell d’experiències molt maques en aquest sentit, la
webquest "Els fèlids" i la webquest "Històries de vida, històries
viscudes"
, en una els nens i nenes de cicle inicial expliquen tot el
que han esbrinat dels fèlids tot fent un reportatge, i en l’altra, els
nois i noies de 6è entrevisten a àvies del barri perquè els hi
expliquin anècdotes i vivències de la Guerra Civil i la Postguerra.

Amb les dues experiències els nens i nenes són creadors de continguts, per tant, protagonistes del seu aprenentatge.

Aquestes webquest les podeu trobar en el portal de WEBQUESTCAT.

SOBRE LA PROVA DE 6è


Ja ha tornat a passar.

Ja ens hem assabentat d’una
notícia important que ens afecta per mitjà de la premsa…. i quina
manera de despertar-nos!: Aquest curs el finalitzarem passant una prova
final als nens i nenes de 6è, bé, vindran a passar-lis, perquè la prova
serà externa.

La prova serà passada el mateix dia a tots els nens
i nenes de Catalunya, tant de centres concertats com públics….Davant
d’aquesta notícia plantejo les següents preguntes:

  • Si portem temps dient que l’avaluació ha de ser continuada, no es contradiu aquesta notícia amb la pedagogia?
  • Una
    única prova a TOTS i TOTES les nenes i nens de Catalunya… vol dir
    això que tenim canalla homogènia? Partim de les mateixes realitats?
  • Per què? No vull semblar la Terribas, però PER QUÈ?
    Quin sentit té i què en treurem dels resultats? Tornarà la Bofill a fer
    estudis on digui que la concertada està millor que la pública perquè té
    menys immigració i classes socials més altes?
  • PER QUÈ?
    És que aquesta prova soluciona els problemes que tenim a Secundària?
    Igual si que algú es creu que ara els nivells pujaran com per art de
    màgia…..és que donem per segur que la paraula examen va lligada a
    esforç i millora? O és que el que es pretén és preparar una futura "Revàlida" que permeti fer una criva per l’accés a l’ESO?
  • Si és així…. no serà que fem passos cap a temps llunyans?
  • I una última pregunta…. PER QUÈ no
    ens deixen treballar tranquil.lament, que puguem pensar com innovem i
    millorem l’escola sense pressions que només responen a populismes
    polítics?

Això si, durant uns dies la gent ja no parlarà
de la crisi ni dels pressupostos però si dels mestres, de les escoles i
de l’examen de 6è. Fantàstic!

PDI pel 2012

En el grup DIM s’està duent a terme un debat interessant a partir de la afirmació del Pere Marqués que al 2012 totes les aules tindran pissarra digital (PDI).

A partir d’aquí s’està parlant sobre què és el necessari perquè aquesta idea sigui una realitat: compromís de les administracions, formació del professorat, la figura del coordinador TAC i que el seu paper estigui reglat des de l’administració, els canvis metodològics…..

Crec que la implantació de les PDI no ha de recaure en les famílies, ja que si es fa així hi haurà escoles de primera i escoles de segona en funció del nivell econòmic i cultural de la zona.

Sovint partim del benentés que tenir una PDI implica necessàriament una millora en l’educació, però a quina educació ens referim? Per explicar-me millor us deixo un vídeo que segur ja heu vist però que crec que és prou expressiu.

Premis Blocs Catalunya

Aquest matí he rebut un correu del Pitu Martínez on demanava la participació dels mestres a votar en els premis de blocs de Catalunya.

"Companys i companyes:

Encara és obert el periode de votació dels premis blocs de Catalunya que
promou l’associació de foment de les TIC: Stic.cat.

Molts companys i companyes d’educació s’hi presenten a la categoria
d’educació.

Podeu trobar els enllaços a:

http://www.premisblocs.cat/llista?categoria=4

Hi ha persones que no són de la categoria d’educació, però que han
mobilitzat les seves "bases" per que els votin.
mobilitzem ALS MESTRES I A LES MESTRES perque votin els companys i companyes!!!!

Fes-ho còrrer pels teus contactes!!!

Us poso alguns dels blocs que s’hi han presentat i l’enllaç perque els
voteu si voleu.

Xavier Suñé:
votació <http://www.premisblocs.cat/votacio?categoria=4&bloc=117>

Jordi Perales:
votació <http://www.premisblocs.cat/votacio?categoria=4&bloc=377>

Anna Perez
votació <http://www.premisblocs.cat/votacio?categoria=4&bloc=437>

Artur Tallada:
votació <http://www.premisblocs.cat/votacio?categoria=4&bloc=209>

Ramon Barlam:
votació <http://www.premisblocs.cat/votacio?categoria=4&bloc=446>

Junts farem crèixer els blocs educatius!!"

Al llegir el correu he recordat que el bloc Bitacola deMestraTic s’hi presenta…. jo no demanaré pas el vot pel meu bloc però si que feu una ullada a tots els que s’hi presenten, i tal com diu el Pitu, que entre tots fem crèixer els blocs educatius.

La WikiXer

Aquest any plantegem realitzar una wiki dins el projecte Fora Muralles de la XeR.

Ja ho deia la Núria, que fa referència en el seu bloc: "falten recursos apropiats per les edats dels nens i nenes, i si van a la wikipedia es perden, per què no fem una "wikipèdia" a mida de nens? Per què no fem una wiki feta pels alumnes per als alumnes?". Realment Núria, una molt bona pensada!

És així com neix la idea de WikiXer, les escoles de Ciutat Vella, i totes les que estiguin interessades, poden participar creant continguts. Els continguts són qualsevol dels que es treballen a les escoles (volcans, sistema solar, els colors, els gats….).

El resultat del treball que fans els alumnes queden penjats a la wiki i la resta d’alumnat de les altres escoles o cursos poden beneficiar-se, ja que trobaran continguts amb un llenguatge més proper.

És un projecte telemàtic que té l’objectiu de crear continguts entre tots, tal com diu el nostre lema: per trencar el mur del desconeixement WIKIGEM!!!!

LLIBRES DIGITALS O LLIBRES CONVENCIONALS?

El 16 de setembre va aparèixer la notícia al 3/24 que una quarantena d’instituts utilitzaran llibres digitals, això vol dir que els alumnes no faran servir els libres de text que s’han de canviar cada any, si no que amb l’ús d’un portàtil (o tablet pc) i pel preu de 20 € (a l’any!) poden accedir als llibres digitals.

D’entrada podem dir que és un guany pel que fa a l’economia familiar (uns 200 € anuals amb llibres de text), una aposta de futur -ja que un portàtil o tablet pc pot durar tota l’eso- i un avenç pel que fa a la modernització i actualització dels centres educatius.

Digital Text són els encarregats d’aquesta aposta… crec que val la pena donar-hi una ullada.

…Ah! una altra avantatge: el pes que han de portar els nanos, no és el mateix portar un portàtil a la motxilla que 5 llibres, més les 5 llibretes…. la columna vertebral dels nostres joves necessiten que els centres educatius entrin ja en el segle XXI.

Vídeo del 3/24

LES TIC A L'ENSENYAMENT SEGONS CUNÍ

Acabo de llegir un post en el bloc del Jordi Perales on mostra un fragment del programa del Josep Cuní on es fa un debat sobre si les TIC són present o futur a l’ensenyament.

És curiós perquè la que sembla la pedagoga és la mare i no els directors que el Cuní ha portat com a representants del professorat.

El que és una llàstima és que en el programa del Cuní sempre es mostra un professorat antiquat i "demode"…. quina llàstima que no vegi vídeos com els que poso a continuació del Cuní! Es veurien innovacions educatives, com ha de ser l’escola del segle XXI (no del futur, si no del present!)… però potser al Cuní no l’interessa massa mostrar aquesta imatge de l’escola.

AIXÒ ÉS BEN DIFERENT:

SUBTÍTOLS I DOBLATGE

Un bon recurs per treballar la llengua és fer subtítols per realitzar doblatges més tard. Pot anar molt bé per llengua catalana però també per les llengües estrangeres.

És evident que amb programes com l’studio 8 es poden fer aquests muntatges però hi ha recursos a la xarxa que són molt divertits i fàcils.

Un exemple és BOMBAY TV: es poden subtitular fragments curts de pel.lícules de Bollybood… molt adient si tenim alumnes de l’Índia, Pakistà o Bangladesh….

El mecanisme és molt senzill, després d’haver dit que vols fer una pel.lícula només cal visionar i triar el fragment de la pel.lícula, on diu "subtítiol 1" o "subtítol 2" escriure el text i et genera a pel.lícula amb el seu embed corresponent.

Aquí teniu una mostra:

<a href="http://www.grapheine.com">Grapheine : Agence communication Paris communication agency French illustrator création d’affiche</a><noembed> </object>

Tecnologia educativa=IMAGINACIÓ

La Carme Barba ens ha fer arribar a través del seu bloc un article molt interessant de Jarbas Novelino, l’estic llegint i gaudint amb la seva lectura.

Això és el que ens diu la Carme:

" Tecnologia i Imaginació,consideracions sobre l’ús de les eines en l’educació Us presentem un altre article del nostre admirat i estimat professor Jarbas Novelino Barato. Aquest article va ser publicat en el número especial que Quaderns Digitals va
editar amb motiu del seu tretzè aniversari. El reproduïm traduït al
català per Verònica Herrera i Carme Barba amb el permís i la supervisió
del seu autor.

les eines no produeixen per si soles cap somni humà”

la tecnologia és sobretot una qüestió de cap, no de màquines o equipaments”.

Una nova tecnologia no afegeix o sostreu alguna cosa sinó que ho canvia tot, provocant un canvi ecològic

Cal que els educadors s’enfrontin al repte d’inventar formats de comunicació que aprofitin creativament les eines disponibles”.

En destaquem aquestes frases per a
motivar-vos a la seva lectura que considerem imprescindible. Jarbas fa
una anàlisi molt detallada i profunda de les relacions entre tecnologia
i imaginació i de les repercussions en la nostra vida de la
introducció de les tecnologies de la informació i la comunicació. També
ens obre nous camins per a fer-ne un us més crític i creatiu i per a
recuperar el veritable significat de les paraules (com ara plaer,
diversió, esforç treball, etc…)."

Us recomano la seva lectura!

LA GENERACIÓ MULTITASCA

Aquest
estiu he llegit un article a La Vanguardia força interessant, era del
17 d’agost i parlava de diferents estudis que descriuen a nens i
joves, nascuts entre el 1980 i el 1998, com a "multitask generation", o
generació multitasca.
Serà perquè tinc un fill del 96, o perquè
d’aquestes edats són els nostres alumnes del cicle superior, que vaig
començar a llegir-me l’article amb entusiasme: volia saber què era això
de la generació multitasca.

La
descripció era prou aclaridora, nois i noies que poden fer més d’una
cosa alhora: és a dir, mirar una plana web, o més d’una, mentre tenen
el messenger obert, i alhora es poden baixar un arxiu d’internet o
respondre un sms…. a més poden fer tot això mentre fan els deures.

Llegir
això em va provocar un somriure, ja que jo també de vegades tinc
moltes webs obertes mentre parlo al xat del gmail…., i més d’una
vegada tinc un document d’open office amb una programació o material a
mig fer… Per no parlar de reunions de feina amb l’Skype parlant i
buscant informació! serà que sóc més jove del que em penso i jo també
sóc de la generació multitasca? 😉 O serà que no cal etiquetar sempre
als més joves?

L’article m’anava
interessant, sobretot quan arribava a les conclusions que podríem
resumir en aspectes positius i aspectes negatius.

Començarem pels positius:
Els
nois i noies d’avui són capaços de canviar de tasca amb més facilitat,
la multitasca afavoreix la capacitat d’aprenentatge, els ajuda a ser
més efectius en determinades habilitats i es poden concentrar més
ràpidament.

Els aspectes negatius en
canvi giren al voltant de la manca de capacitat de memorització i
adquisició de coneixement, ja que al canviar constantment de tasca fa
que els aprenentatges no reposin i per tant no es consolidin, també és
important saber que el fet d’estar sempre en activitat pot generar
estress….

He de dir que fins aquí
l’article em va semblar molt interessant, però el que venia a
continuació em va decepcionar… i no per l’article en si, sinó per les
afirmacions que el professorat entrevistat feia:

"Els
joves estan narcotitzats per la tecnologia", "He de fer que busquin
coses fora d’internet perquè a internet ho poden copiar tot", "Els nois
i noies no s’esforcen perquè amb un botó ho tenen tot", "És veritat que
els alumnes són molt més ràpids buscant informació però en qüestió
escolar serveix de poc"
….. ( :-(!!!)

Amb
aquestes afirmacions em vaig adonar de la separació que encara hi ha
entre el món actual i l’escola, de com encara hi ha molt professorat
que no entén la importància de treballar les TIC com a una eina
necessària i quotidiana. Si sabem que els nostres infants i adolescents
són "multitasca", i que cal fer-los més reflexius, hem de mirar quines
activitats els hi fem fer, si els hi demanem coses mecàniques podran
fer vàries coses alhora, en canvi si els hi demanem transformació de la
informació i conclusions els forçarem a no anar tan ràpid i a usar les
tic d’una manera creativa, si potenciem que puguin crear continguts i
ser autors aconseguirem que no siguin simples clients passius….

Cal
recollir experiències en aquest sentit que ajudin al professorat, i
l’escola en general, a usar les TIC com a eina d’aprenentatge per
preparar als alumnes del segle XXI. Utilitzaré per tant aquest espai de
reflexió que m’ofereix el programa atraràdio
per mostrar aquestes bones pràctiques i donar a conèixer una escola
innovadora i actual donant una visió positiva (i també real) d’aquesta
"generació multitasca", que són el present i futur de la nostra
societat.

Això si… els articles que han aparegut avui a la Vanguardia no potencien l’optimisme, un parla de les dotacions (catalunya de les pitjors dotacions en material informàtic) i l’altra del paper de les direccions :

"El estudio revela que el 97,3% de los directores tiene ordenador en
casa, y que el 98% lo usa a diario. Pero en cuanto a su visión
pedagógica,
sólo el 9% considera exigible que el profesorado esté
informado sobre los aspectos pedagógicos de las TIC,
lo que denota,
según el estudio, "una grave falta de visión de la importancia que para
el alumnado" tendrá saber utilizar la infraestructura tecnológica
global."

L’informe Sites sobre les direccions del sistema educatiu també és força interessant!