PDI pel 2012

En el grup DIM s’està duent a terme un debat interessant a partir de la afirmació del Pere Marqués que al 2012 totes les aules tindran pissarra digital (PDI).

A partir d’aquí s’està parlant sobre què és el necessari perquè aquesta idea sigui una realitat: compromís de les administracions, formació del professorat, la figura del coordinador TAC i que el seu paper estigui reglat des de l’administració, els canvis metodològics…..

Crec que la implantació de les PDI no ha de recaure en les famílies, ja que si es fa així hi haurà escoles de primera i escoles de segona en funció del nivell econòmic i cultural de la zona.

Sovint partim del benentés que tenir una PDI implica necessàriament una millora en l’educació, però a quina educació ens referim? Per explicar-me millor us deixo un vídeo que segur ja heu vist però que crec que és prou expressiu.

3 comentaris a “PDI pel 2012

  1. Realment el vídeo és boníssim i desgraciadament mostra una realitat que es dóna a una part important de les escoles del nostre país. No n’hi ha prou amb dotar a les escoles d’ordinadors, PDI, etc. Cal un canvi metodològic i això passa per, d’una manera clara i decidida, formar el professorat que està a les aules, els alumnes de les escoles de magisteri i els llicenciats que es volen dedicar a la docència.

  2. Jo també crec que cal un canvi metodològic i això de la prova de sisè és un pas enrere, como sentir a la tele que es demanarà ser més CONTUNDENTS perquè la joventut no begui o es drogui els caps de setmana. Oferim als joves oportunitats d’èxit a les aules, intentem que l’avorriment no estigui el 80 % de les vegades present. Cal un canvi molt profunt, i això és molt dificil, canviar la mentalitat no és fàcil. Però tenim exemples de bones pràctiques.
    Incorporem les intel.ligències múltiples i altres metodologies per a tothom, no per a quatre.
    Cal una educació integral, com diu un educacdor famós: cal educar la totalitat del seu ser.
    L’escola o IES no només han de ser per uns quants que aniran a la Universitat.
    Hem d’abandorar l’ensenyament del segle XIX.

  3. Són imatges que il·lustren aquella idea que fa temps hem descobert i que, a més, ens arrenca un somriure. La tecnologia no canvia la metodologia, però al meu criteri, dóna una oportunitat al professorat per canviar.
    Sovint en la nostra vida quotidiana, quan arregles un armari o fas un canvi de pis, endreces l’espai i busques altres maneres de col·locar els objectes, fas una reflexió que el dia a dia sovint no t’ho permet.
    M’agradaria creure que quan introduïm algun element nou,en aquest cas la tecnologia, podem fer, o és possible fer una reflexió que generi canvi.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *