En confinament. Imatges dels primers 15 dies.

Estem vivint un moment molt complicat, de fet, mai vist.

Acostumades a sortir al carrer quan cal davant un problema, a ser  molta gent junta per donar resposta ara veiem com el #JoEmQuedoACasa acaba sent la manera més solidària i compromesa de fer front a aquesta crisi. El que deia, mai vist!

Són moltes les imatges que tinc al cap, que venen i van, sembla que hagi passat una eternitat i només portem 15 dies. Ens aquest parell de setmanes són moltes també les coses que han passat que perduraran per sempre més a la retina i al cap.

Aquestes són algunes de les imatges relacionades en la presa de decisions fetes amb rapidesa i amb la  màxim efectivitat possible:

  • Tanca l’escola, d’avui per demà, de fet d’una tarda per a l’endemà, amb confirmació per la premsa abans que arribés la confirmació oficial. Informar a les famílies que demà ja no obríem i intentar que totes aquelles que no s’havien instal·lat el tel·legram ho fessin per seguir el canal de l’escola i aixi poder estar informades… i desitjar-nos molta sort mútuament.
  • Reunir al claustre recordant que l’escola tanca per 15 dies, amb la incertesa que puguin ser més, que estem tancades però que continuem treballant. Resposta excel·lent del professorat.
  • El mateix divendres 13 iniciem l’escola virtual Verdaguer. A la següent setmana fem les juntes d’avaluació…. Sant Meet! Preparem materials i truquem a les famílies per fer seguiment.
  • Fins i tot organitzem les primeres Portes obertes virtuals de l’escola. No només els twits i imatges a instagram amb el hashtag #PortesObertesVerdaguer, si no que obrim canal de telegram i en directe responem les respostes de les persones interessades. Confirmem que davant els problemes cal fer servir la imaginació i trobar solucions creatives i acabem creant el nostre propi FAQS amb l’enllaç al debat que hi va haver a les portes obertes virtuals del dia 19 de març.
  • Tenir una certesa: que hem de transmetre a les famílies que estem confinades però no aïllades…. i començar a patir per aquelles que ho puguin estar passant malament. Comencen els temors: han pensat en les beques menjador? Han pensat en qui no pot accedir als continguts i missatges que les escoles estem intentant fer arribar a les famílies?
  • Mentre tant ens arriba la informació de les targetes moneder, truquem famílies, parlem amb elles i conjuntament amb Consorci organitzem dia perquè vinguin a buscar-les… Metre i mig-dos metres de separació entre les persones al fer la fila, mascareta  i guants. Ens veiem els ulls i els desitjos de salut, que això passi aviat, records als nens i nenes… i t’adones que sense cap abraçada ens hem pogut transmetre tot l’escalf possible.
  • Els dies passen i l’escola està oberta cada dia, virtualment és clar.  Aquests dies, malgrat tot, ens adonem de com d’important és la comunitat educativa de l’escola, de la Verdaguer, perquè malgrat totes les dificultats d’aquests dies estem intentant més que mai establir els llaços humans necessaris perquè ningú quedi enrere.
  • A partir de demà dilluns 30 de març encetem la setmana amb el gran repte que el Departament d’educació asseguri  la connectivitat a totes les famílies. Santa internet! Si em coneixeu ja sabeu que he estat gran defensora d’introduir les eines TAC a l’escola, he format part, i encara en formo, dels grups de mestres capdavanters en aquest tema i ara, el temps, ens dóna la raó: Per necessitat el mòbil esdevé una eina educativa, per necessitat vivim a internet, per necessitat les eines TAC són instruments bàsics per comunicar-nos i d’aprenentatge…

Sincerament, a principi de curs no podia ni imaginar-me el que em trobaria, i molt menys això, però tinc clar que ens en sortirem.

Estem confinades, però no aïllades!

D’ell vaig aprendre… homenatge a Hernán Rodríguez León

Ha mort Hernán Rodríguez León. Una notícia trista perquè la vida perd un lluitador, una persona honesta i compromesa, però alhora una notícia que em fa adonar de la gran sort que hem tingut la gent que l’hem conegut i que hem pogut respirar, ni que fos durant una època determinada, la seva determinació per portar els projectes endavant.

Si no heu estat a Equador, si no heu estat a Guayaquil, si no heu estat a Bastión Popular… no sabeu qui és l’Hernán, perquè és d’aquelles persones “anònimes” que no rebran grans homenatges, ja que mai han ostentat poder ni cadira.

L’Hernan va optar per un estil de vida que implicava viure en els barris més populars, en els assentaments de gent pobre que fugint de la misèria dels camps emigraven a les ciutats per construir cases de canya per poder viure. I allà, ell liderava projectes educatius que buscaven l’empoderament dels seus habitants per poder millorar les condicions de vida.

Si calia construir, organitzava “mingues” perquè el veïnat s’organitzés per poder crear o millorar equipaments. L’escola sempre al centre d’aquesta participació popular. Si calia manifestar-se per reivindicar drets, es posava al capdavant sense por.

D’ell vaig aprendre el contingut de les paraules implicació i compromís. Em sento molt afortunada d’haver estat vivint a casa seva, era impressionant veure com aquella llar acabava sent centre de reunió de veïns, de professorat, fins i tot de l’alumnat de l’escola que apareixia per allà si tenia problemes. Afortunada també d’haver conegut la seva família i els seus companys de militància.

L’Hernan, l’home que no es cuidava perquè es preocupava més de cuidar a qui l’envoltava. Tenia un cor tan gran que el feia conviure amb la pobresa i la injustícia per transformar-la. L’Hernán, l’incansable somniador, tossut treballador compromès amb la realitat.

Aquí el meu petit homenatge per dir-vos que em sento molt afortunada d’haver-lo conegut i d’expressar la meva gratitud, perquè estic en deute. Sé què vol dir que l’escola sigui eix vertebrador i potenciadora de la cohesió social perquè d’ell vaig aprendre com es posen en pràctica les paraules de Freire.

Ara, ja coneixeu una mica  l’Hernán.

Gràcies Hernán!

Ha muerto Hernán Rodríguez León. Una noticia triste porque  la vida pierde un luchador, una persona honesta y comprometida, pero a la vez una noticia que me hace dar cuenta de la gran suerte que hemos tenido la gente que lo hemos conocido y que hemos podido respirar, aunque fuera durante una época determinada, su determinación para llevar los proyectos adelante.

Si no has estado en Ecuador, si no has estado en Guayaquil, si no has estado en Bastión Popular … no sabes quién es Hernán, porque es de aquellas personas “anónimas” que no recibirán grandes homenajes, ya que nunca han ostentado poder ni silla.

Hernan optó por un estilo de vida que implicaba vivir en los barrios más populares, en los asentamientos de gente pobre que huyendo de la miseria de los campos emigraban a las ciudades para construir casas de caña para poder vivir. Y allí, él lideraba proyectos educativos que buscaban el empoderamiento de sus habitantes para poder mejorar las condiciones de vida.

Si había que construir, organizaba “Mingas” para que el vecindario se organizara para poder crear o mejorar equipamientos. La escuela siempre en el centro de esta participación popular. Si había que manifestarse para reivindicar derechos, se ponía al frente sin miedo.

De él aprendí el contenido de las palabras implicación y compromiso. Me siento muy afortunada de haber estado viviendo en su casa, era impresionante ver cómo aquel hogar acababa siendo centro de reunión de vecinos, de profesorado, incluso del alumnado de la escuela que aparecía por allí si tenía problemas. Afortunada también de haber conocido su familia y sus compañeros de militancia.

Hernan, el hombre que no se cuidaba porque  se preocupaba más de cuidar a quien le rodeaba. Tenía un corazón tan grande que lo hacía convivir con la pobreza y la injusticia para transformarla. Hernán, el incansable soñador, terco trabajador comprometido con la realidad.

Aquí mi pequeño homenaje para deciros que me siento muy afortunada de haberlo conocido y de expresar mi gratitud, porque estoy en deuda con él. Sé lo que significa que la escuela sea eje vertebrador y potenciadora de la cohesión social porque de él aprendí cómo se ponen en práctica las palabras de Freire.

Ahora, ya conocéis un poco a Hernán.

Gracias Hernán!

 

Un trimestre…. de gestió? de lideratge pedagògic?

A les portes d’iniciar un segon trimestre sóc conscient que ja n’ha passat un, el primer com a membre de l’equip directiu de l’escola.

Quan em van proposar que agafés la direcció era molt conscient d’on em ficava, dels perills que podia tenir si em deixava portar per la burocràcia i que tots els temes pedagògics em quedessin lluny. Per altra banda, en les formacions, el “lideratge pedagògic” era una constant, no sabia ben bé com podien lligar les dues coses: la gestió i la pedagogia.

I davant  d’aquesta dicotomia vaig acceptar tenint clar que volia que pesés més el lideratge pedagògic que la burocràcia… i la veritat, “estoy en ello”.

Fent balanç continuo pensant que un equip directiu ha de tenir sempre la mirada en la línia pedagògica de l’escola perquè amb ella és com triem les metodologies o organitzem els espais. La burocràcia s’ha de fer, no ho qüestiono, però cal tenir aquesta mirada sempre molt clara per tal de veure què és el que cal fer i què és el més important: els nens i nenes, la raó de la nostra existència, és clar.

Per això cal treballar en equip, per tal de construir i reclamar quan calgui, per continuar il·lusionant-nos en cada proposta didàctica i en cada projecte de centre.

I per no perdre aquesta il·lusió i perquè m’encarrego del taller de robòtica i STEAM  a l’escola, així com del de la ràdio, aquestes festes m’han portat un makey makey…  perquè el que no vull perdre mai és poder continuar compartint experiències.

Aquí teniu el vídeo de com amb el grafit del llapis (és conductor d’electricitat), el makey makey i Scratch podem crear i programar divertits jocs pels més petits.

Ganes de portar-ho a l’aula!

El món dels llibres Harry Potter

Aquesta setmana he rebut un correu de la Sabina Redondo, em deia que ha recollit tot el treball creat en el projecte telemàtic “El món dels llibres” en una web: https://projecteslectura.wordpress.com/

La veritat és que ha estat emocionant recordar les hores de feina, la xarxa creada, les cares dels nens i nenes quan rebien missatges en els fòrums tot parlant de la lectura del llibre de Harry Potter… realment aquest projecte va ser màgic.

He d’agrair a la Sabina Redondo que hagi volgut recuperar l’esperit d’aquest projecte telemàtic. Amb ella vaig fer el  llibre “Projectes telemàtics a l’educació primària: un recurs per transformar l’escola“, parlàvem precisament de cooperació i escoles obertes i connectades, llavors era innovador, però ho continua sent.

No perdem doncs les ganes de transformar l’escola ni de fer xarxa. Gràcies per compartir Sabina!

Més informació sobre Projectes telemàtics.

ESPAI DIDÀCTIC

Com que el meu espai anterior ha desaparegut, anna.ravalnet.org, he anat passant el material creat, tant el de fa temps com el més recent, a un nou espai: EspaiDidàctic. No és només una web, és un espai compartit.

I és  així com hem pogut recuperar totes les webquest i totes les Propostes didàctiques que durant anys hem anat elaborant.

I parlo en plural perquè si bé és cert que hi ha material creat només per mi, el de l’inici,  la majoria de webquest  i propostes didàctiques han estat dissenyades i elaborades conjuntament altres mestres. Principalment amb la Núria Cervera, la majoria però n’hi ha altres persones que havien vist desaparèixer la seva feina al crear material amb nosaltres i estar allotjades a l’espai anterior.

Doncs ara ja està, tot està de de nou visible i operatiu del tot. Gràcies a tota la gent que ens va avisar dient que no podia treballar amb les webquest o propostes creades.

Anirem actualitzant l’espai a partir del que anem generant però també del que anem recollint, que serà sens dubte a partir del que estiguem treballant. La idea continua: Fem i compartim.

 

Colectic no és el TEB, ni Ravalnet

Començo aquest escrit per la part que volia deixar pel final, però perquè quedi clar des del principi crec que és millor expressar, des del començament, la conclusió d’aquest post: Colectic no és el TEB, ni Ravalnet.

Quan als anys 90 vam començar l’aventura del TEB (sembla mentida, podríem dir “cap allà finals del segle XX”) l’equip educatiu teníem clar que l’acció educativa cap els joves del Raval s’havia de basar en l’autogestió, l’organització dels nois i noies per millorar el seu entorn i que mai, MAI, els hi podíem donar l’esquena. Només si partíem de la veu dels joves i de la seva implicació podíem avançar. Des del primer moment l’equip educatiu del TEB ens vam comprometre amb la gent del Raval i teníem clar que no ens situàvem  per sobre, tot al contrari, acompanyàvem i els hi donàvem tot el protagonisme. Crèiem en la seva capacitat i així els hi  vam intentar transmetre, per aquest motiu els joves i les joves de seguida van tenir un paper important, tant pel que fa a la presa de decisions com en la implicació en el projecte fent de monitors o portant la ràdio.

El TEB es va fer gran i de l’associació va sorgir la idea de treballar en xarxa quan pràcticament ningú parlava de xarxes (Ravalnet), i d’obrir les portes a tot el veïnat independentment de l’edat facilitant l’accés a les noves tecnologies per evitar la fractura digital (projecte Òmnia).  Aquí els joves tenien un paper més que important, ja que els nois i noies eren qui sovint portaven al local al veïnat i amistats i els ajudaven en l’accés a internet. L’impuls que es va fer cap a altres entitats perquè entressin en el món digital va fer del TEB un referent.

La veritat és que quan al cap de 20 anys vaig deixar l’associació creia que aquesta idea continuaria. Es parlava del “model TEB” com una manera innovadora de fer amb joves i que Ravalnet havia d’arribar a  ser la veritable xarxa de la gent i entitats… però Colectic no ha continuat aquesta trajectòria.

L’equip professional s’ha convertit en una cooperativa, espero que segueixin el model de la XES (xarxa d’economia solidària) i espero també que els hi vagi bé, però em veig en la necessitat d’aclarir que jo no tinc res a veure en aquest projecte. Encara hi ha qui em parla de Colectic com si fos el TEB i/o Ravalnet i de vegades hi ha gent que des de Colectic parla de mi com si encara tingués  algun lligam. Però no és així.

No n’hi ha cap i encara menys des de que la cooperativa Colectic ha acomiadat a tot l’equip educatiu i ha abandonat la idea inicial del projecte amb joves. No han cregut en els joves del barri, tampoc han entès la importància de donar protagonisme als nois i noies del Raval. És una gran llàstima, entre les persones acomiadades està la Susi, gran referent entre joves i veïns i veïnes del barri. Haver-la acomiadat és la demostració que no han entès res. La revista Masala parla així d’ella:

“La historia de Susi es la de una joven del Raval que tuvo la suerte de encontrarse en el lugar y en el momento indicado… No. La suya es la de una chica que supo entender que, si ella quería, se esforzaba y miraba con la cabeza alta, como sigue haciendo, podría salir de lo estipulado, de lo que se esperaba de la juventud del Raval que creció en la década de 1980.
Cristalina, aunque vista de negro, no se esconde. Habla sin rodeos ni atajos, sus palabras son golpes de efecto, rimas delante de un micro, «aunque yo prefiero quedarme en la última fila».”

I parlant del TEB:

“Poco a poco, empezó a ir cada tarde, llegaba de las primeras y se iba de las últimas. También daba una mano a las peques con los deberes y acabó por hacer de voluntaria (…) En el TEB fomentan el empoderamiento de la gente joven, que sean ellas mismas las que resuelvan sus inquietudes y afronten los conflictos que van encontrándose en su cotidianidad. Les ayudan a formarse y la única norma que inculcan es el respeto; «no es una norma, es lógica. En el TEB siempre hemos tenido las puertas abiertas y siempre las cosas han estado ahí para que quien quisiera hacer uso de ellas. Formamos parte del barrio y los jóvenes son el barrio. Por eso no entiendo cuando los profesionales o las entidades hablan de “nuestros chicos”. No son de nadie, son de ellos mismos.”

Colectic ha acomiadat a les 3 persones responsables de treballar d’aquesta manera, a l’Eva, al Ramon i a la Susi. Han abandonat el projecte educatiu. No, no tinc res a veure.

Però d’una cosa estic ben segura, la filosofia del TEB i les possibilitats de Ravalnet poden continuar perquè ha quedat ben demostrat que funcionen.

Segur, estic molt segura, que quan es pugui i quan es vulgui, hi haurà qui ho continuarà. Llavors sí, allà hi seré donant suport.

(Anna Pérez. Membre de l’equip fundador del TEB i Ravalnet)

LA PREHISTÒRIA AMB STEAM?

Des de ja fa un temps a l’escola hem  decidit iniciar-nos  en la metodologia del treball globalitzat, concretament en l’aprenentatge basat en projectes (ABP).

En aquest context i de forma interdisciplinar les àrees tecnològiques i artístiques, conjuntament amb l’imprescindible àmbit lingüístic, es barregen tot trencant la “barrera de les matèries”  per poder explicar el món que ens envolta, i és aquí on apareix la idea d’ STEAM (Science -ciència-, Technology -tecnologia-, Engineering -enginyeria-, Art -art- i Mathematics -matemàtiques-).  Un  plantejament metodològic que integra la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i la matemàtica des d’una perspectiva estètica, incloent per tant la creativitat a través de les arts, tant si aquestes són plàstiques com musicals.

Amb aquesta idea ens hem iniciat amb les STEAM en el desenvolupament del projecte de la Prehistòria a 5è:

  • Després de les indagacions fetes per l’alumnat sobre el repte plantejat (la demanda d’una arqueòloga) ve el moment de transformar la informació cercada.
  • L’objectiu final és fer una exposició a l’escola però utilitzant varietat d’eines TIC i STEAM, d’aquesta manera han sorgit diferents productes per explicar les diferents etapes de la prehistòria, des de reproduccions de pintures rupestres creant els colors de forma natural, presentacions amb el drive, esquemes i mapes mentals col·laboratius, models utilitzant la robòtica, maquetes per dissenyar els habitatges, programes de ràdio…

Ens queda encara molt per aprendre, però crec que  anem per bon camí i de ben segur els nens i nenes ens mostraran les possibilitats de l’evolució TAC-STEAM.

L’ #edhackRaval: una oportunitat creativa de participació social

Aquest cap de setmana s’ha celebrat l’edhack Raval, una experiència, més que interessant, a la que he tingut la sort de participar.

Ha passat un dia i encara dura la ressaca d’haver viscut una trobada participativa de barri per tal de millorar els problemes educatius del Raval, per tant encara s’han de fer les valoracions i les crítiques constructives d’aquest acte, que ha estat el primer a fer-se a Barcelona i a Catalunya, però la veritat és que ha estat una passada: Ha estat la primera vegada que s’organitza a Barcelona, a Catalunya, i hi ha qui diu que a tot Europa, una trobada on s’ajunten diferents persones de diferents edats, de diferents àmbits, de diferents procedències… amb un objectiu comú: Detectar els problemes que es volen solucionar i a partir d’aquí pensar junts per trobar les solucions.

L’Edhack ha estat una bona fórmula per veure com és de gran la societat, tenim la capacitat de sumar, de conèixer noves persones i posar-nos a treballar de forma col·laborativa. I és que sabem arremangar-nos quan convé, sabem aguantar el cansament si sabem que davant tenim una fita social que val la pena millorar.

Suposo que estic encara de “subidón”, però és que estic convençuda que he estat testimoni, i protagonista, d’un esdeveniment molt, molt important.

Deixo aquí l’article de l’Ara que en parla.

L’edhackRaval a twitter


NO PODEM PERDRE L’ESCOLA

L’escola catalana adoctrina als nens i nenes de Catalunya“. Aquesta és la frase i la gran mentida que ens hem de sentir dir aquests dies, i res és gratuït, res és perquè si.

Ens escandalitzem i ens sorprèn tan desvergonyiment per part d’Arrimadas, Albiol, Rivera,  Dastis… I tants silencis còmplices d’Iceta i d’altres que, suposo, esperen la seva oportunitat per poder arribar al poder, cremant tot el que molesta per aplanar el camí (il•legalitzar partits, intervenir mitjans de comunicació o destruir el model educatiu).

S’ataca  l’escola desprestigiant al professorat i  repetint la mentida constantment per tal de convertir-la en veritat… tot val per construir un relat que  doni l’excusa per acabar amb el model educatiu català, i ja sabem el motiu: “adoctrinar“,  tothom recorda la gran frase de Wert “españolizar a los niños catalanes”, objectiu semblant al que tenien els  colonitzadors que van anar a evangelitzar els indígenes americans.

I no, no ho podem permetre,  perquè ens estimem l’escola i perquè estem lluitant per millorar-la, perquè tot i que el nostre sistema educatiu encara  té mancances té uns valors que no volem renunciar: sentit crític, diversitat cultural, coeducació, innovació, plurilingüisme, convivència, cohesió social, democràcia, una escola pública que vol garantir la igualtat d’oportunitats… No volem una escola rància que potenciï el pensament únic, no volem tornar als valors d’una escola franquista, que ho és per molt que s’amagui en partits unionistes i constitucionalistes. No. No ho volem ni ens ho podem permetre, perquè si perdem l’escola ens perdem com a societat.

Cal que comencem a pensar en fer un front comú, podem fer-ho, de fet ja ho hem fet, només cal no oblidar com vam defensar els col•legis electorals  l’1 d’octubre.

FAPAC, Ensenyament,  associacions de mestres,  sindicats… Fem alguna cosa conjunta?

https://t.co/v2bwya5RCj

http://www.ccma.cat/324/memoria-audiovisual-de-l-1-o/interactiu/19012/