ESPAI DIDÀCTIC

Com que el meu espai anterior ha desaparegut, anna.ravalnet.org, he anat passant el material creat, tant el de fa temps com el més recent, a un nou espai: EspaiDidàctic. No és només una web, és un espai compartit.

I és  així com hem pogut recuperar totes les webquest i totes les Propostes didàctiques que durant anys hem anat elaborant.

I parlo en plural perquè si bé és cert que hi ha material creat només per mi, el de l’inici,  la majoria de webquest  i propostes didàctiques han estat dissenyades i elaborades conjuntament altres mestres. Principalment amb la Núria Cervera, la majoria però n’hi ha altres persones que havien vist desaparèixer la seva feina al crear material amb nosaltres i estar allotjades a l’espai anterior.

Doncs ara ja està, tot està de de nou visible i operatiu del tot. Gràcies a tota la gent que ens va avisar dient que no podia treballar amb les webquest o propostes creades.

Anirem actualitzant l’espai a partir del que anem generant però també del que anem recollint, que serà sens dubte a partir del que estiguem treballant. La idea continua: Fem i compartim.

 

Colectic no és el TEB, ni Ravalnet

Començo aquest escrit per la part que volia deixar pel final, però perquè quedi clar des del principi crec que és millor expressar, des del començament, la conclusió d’aquest post: Colectic no és el TEB, ni Ravalnet.

Quan als anys 90 vam començar l’aventura del TEB (sembla mentida, podríem dir “cap allà finals del segle XX”) l’equip educatiu teníem clar que l’acció educativa cap els joves del Raval s’havia de basar en l’autogestió, l’organització dels nois i noies per millorar el seu entorn i que mai, MAI, els hi podíem donar l’esquena. Només si partíem de la veu dels joves i de la seva implicació podíem avançar. Des del primer moment l’equip educatiu del TEB ens vam comprometre amb la gent del Raval i teníem clar que no ens situàvem  per sobre, tot al contrari, acompanyàvem i els hi donàvem tot el protagonisme. Crèiem en la seva capacitat i així els hi  vam intentar transmetre, per aquest motiu els joves i les joves de seguida van tenir un paper important, tant pel que fa a la presa de decisions com en la implicació en el projecte fent de monitors o portant la ràdio.

El TEB es va fer gran i de l’associació va sorgir la idea de treballar en xarxa quan pràcticament ningú parlava de xarxes (Ravalnet), i d’obrir les portes a tot el veïnat independentment de l’edat facilitant l’accés a les noves tecnologies per evitar la fractura digital (projecte Òmnia).  Aquí els joves tenien un paper més que important, ja que els nois i noies eren qui sovint portaven al local al veïnat i amistats i els ajudaven en l’accés a internet. L’impuls que es va fer cap a altres entitats perquè entressin en el món digital va fer del TEB un referent.

La veritat és que quan al cap de 20 anys vaig deixar l’associació creia que aquesta idea continuaria. Es parlava del “model TEB” com una manera innovadora de fer amb joves i que Ravalnet havia d’arribar a  ser la veritable xarxa de la gent i entitats… però Colectic no ha continuat aquesta trajectòria.

L’equip professional s’ha convertit en una cooperativa, espero que segueixin el model de la XES (xarxa d’economia solidària) i espero també que els hi vagi bé, però em veig en la necessitat d’aclarir que jo no tinc res a veure en aquest projecte. Encara hi ha qui em parla de Colectic com si fos el TEB i/o Ravalnet i de vegades hi ha gent que des de Colectic parla de mi com si encara tingués  algun lligam. Però no és així.

No n’hi ha cap i encara menys des de que la cooperativa Colectic ha acomiadat a tot l’equip educatiu i ha abandonat la idea inicial del projecte amb joves. No han cregut en els joves del barri, tampoc han entès la importància de donar protagonisme als nois i noies del Raval. És una gran llàstima, entre les persones acomiadades està la Susi, gran referent entre joves i veïns i veïnes del barri. Haver-la acomiadat és la demostració que no han entès res. La revista Masala parla així d’ella:

“La historia de Susi es la de una joven del Raval que tuvo la suerte de encontrarse en el lugar y en el momento indicado… No. La suya es la de una chica que supo entender que, si ella quería, se esforzaba y miraba con la cabeza alta, como sigue haciendo, podría salir de lo estipulado, de lo que se esperaba de la juventud del Raval que creció en la década de 1980.
Cristalina, aunque vista de negro, no se esconde. Habla sin rodeos ni atajos, sus palabras son golpes de efecto, rimas delante de un micro, «aunque yo prefiero quedarme en la última fila».”

I parlant del TEB:

“Poco a poco, empezó a ir cada tarde, llegaba de las primeras y se iba de las últimas. También daba una mano a las peques con los deberes y acabó por hacer de voluntaria (…) En el TEB fomentan el empoderamiento de la gente joven, que sean ellas mismas las que resuelvan sus inquietudes y afronten los conflictos que van encontrándose en su cotidianidad. Les ayudan a formarse y la única norma que inculcan es el respeto; «no es una norma, es lógica. En el TEB siempre hemos tenido las puertas abiertas y siempre las cosas han estado ahí para que quien quisiera hacer uso de ellas. Formamos parte del barrio y los jóvenes son el barrio. Por eso no entiendo cuando los profesionales o las entidades hablan de “nuestros chicos”. No son de nadie, son de ellos mismos.”

Colectic ha acomiadat a les 3 persones responsables de treballar d’aquesta manera, a l’Eva, al Ramon i a la Susi. Han abandonat el projecte educatiu. No, no tinc res a veure.

Però d’una cosa estic ben segura, la filosofia del TEB i les possibilitats de Ravalnet poden continuar perquè ha quedat ben demostrat que funcionen.

Segur, estic molt segura, que quan es pugui i quan es vulgui, hi haurà qui ho continuarà. Llavors sí, allà hi seré donant suport.

(Anna Pérez. Membre de l’equip fundador del TEB i Ravalnet)

L’ #edhackRaval: una oportunitat creativa de participació social

Aquest cap de setmana s’ha celebrat l’edhack Raval, una experiència, més que interessant, a la que he tingut la sort de participar.

Ha passat un dia i encara dura la ressaca d’haver viscut una trobada participativa de barri per tal de millorar els problemes educatius del Raval, per tant encara s’han de fer les valoracions i les crítiques constructives d’aquest acte, que ha estat el primer a fer-se a Barcelona i a Catalunya, però la veritat és que ha estat una passada: Ha estat la primera vegada que s’organitza a Barcelona, a Catalunya, i hi ha qui diu que a tot Europa, una trobada on s’ajunten diferents persones de diferents edats, de diferents àmbits, de diferents procedències… amb un objectiu comú: Detectar els problemes que es volen solucionar i a partir d’aquí pensar junts per trobar les solucions.

L’Edhack ha estat una bona fórmula per veure com és de gran la societat, tenim la capacitat de sumar, de conèixer noves persones i posar-nos a treballar de forma col·laborativa. I és que sabem arremangar-nos quan convé, sabem aguantar el cansament si sabem que davant tenim una fita social que val la pena millorar.

Suposo que estic encara de “subidón”, però és que estic convençuda que he estat testimoni, i protagonista, d’un esdeveniment molt, molt important.

Deixo aquí l’article de l’Ara que en parla.

L’edhackRaval a twitter


I ARA QUÈ?

Fa dies que em ronda pel cap escriure alguna cosa sobre com afrontar el nou curs escolar després dels atemptats de Barcelona i Cambrils.

Aquest cop ha tocat a casa, i en el meu cas molt a casa, la meva ciutat i el meu poble. Però ens ha tocat a tots i a totes molt, no només per la proximitat física, si no per la proximitat dels autors d’aquests terribles atemptats.

El cap se’ns omple de preguntes: com ha pogut passar? Què estem fent malament perquè uns nois “integrats” en un poble com Ripoll decideixin perdre la vida fent-la perdre a d’altres? Què estem fent malament perquè encara estiguem parlant “d’ells” com si fossin estranys malgrat portin tota la vida a Catalunya?

Com a mestra que fa temps que treballa en escoles d’alta immigració (més del 90%) no deixo de pensar que aquests nois podrien ser ex-alumnes meus, quan llegeixo els escrits de col·lectius de mestres de Ripoll, o de la carta de Raquel, l’educadora de Ripoll, m’ho sento molt proper… tindria i tinc els mateixos sentiments.

I començo a buscar respostes, que no sempre trobo, a pensar que cal encarar el proper curs  amb serenitat però alhora amb la fermesa clara de lluitar perquè tot el nostre alumnat tingui les mateixes oportunitats i les mateixes ganes de viure, que creguin, i visquin, que la societat on viuen cal defensar-la perquè és nostra, de tots i totes, i que tota la gent que viu a Catalunya som realment membres d’una mateixa societat, amb tota la riquesa que implica la diversitat de tots i cadascun dels seus membres… si aconseguim que tots i totes ens sentim part de la mateixa societat, que aquesta ens brinda les mateixes oportunitats i vivim bé, no estarem tots i totes, juntes, en disposició de defensar-la? de lluitar juntes  per millorar la nostra vida?

Potser és això el que hem d’entendre per integració, ho tinc claríssim!: Igualtat d’oportunitats.

És clar, parlo de mestra d’escola que té més d’un 90% d’immigració…. aquí tenim un primer problema, la societat no barreja els seus fills i filles a les escoles… toca continuar lluitant per una escola pública de tots i totes i convèncer a tot el veïnat que aquesta és l’escola dels seus fills i filles.

No m’agrada el Proderai, perquè parla només d’un tipus de radicalització. És cert, s’entén que aquesta preocupi, però ens hauria de preocupar també qualsevol radicalització que impliqui la islamofòbia, el feixisme i qualsevol ideologia que impliqui l’odi vers diferents col·lectius per tal d’impedir la convivència. De fet el que ens cal a les escoles és un PRODERADO: Processos de detecció de radicalització d’odi. Ens cal per poder intervenir i educar millor…. però el que ens cal de veritat és tornar a replantejar-nos com treballem la convivència a les escoles i instituts i quins són els valors que entre tots i totes (professorat, alumnat, mares i pares) volem construir.

Vull continuar confiant en la condició humana, i ho continuaré fent.

Vull continuar treballant per una escola pública de qualitat perquè el nostre alumnat s’ho mereix, i ho continuaré fent.

Vull continuar pensant que l’escola pot ajudar a millorar el món, sent conscient que no és l’únic lloc on es pot fer i que per aquest motiu cal més coordinació i treball conjunt amb l’entorn, i ho continuaré fent.

Vull pensar que  ho podem fer… i ho farem, sense pors.

Deixo aquí uns textos que ens poden ajudar en aquest procés:

Plantar cara al terror de Ramon Barlam.

Profe, què ha passat? de Joan M. Girona

Grup de mestres de Ripoll

“SOMNIS I DRETS” PREMIAT A “RETINES”

I una bona notícia per acabar el curs, el vídeo “Somnis i drets” ha rebut el premi RETINES2017. Bona proposta del TEB presentar el vídeo!:

“Per la seva proposta empoderadora a través del vídeo i la seva original forma de demanar un dret bàsic. El contingut és ampli, potent i ple d’energia. A través d’un videoclip, nenes i nens del Raval de Barcelona manifesten el seu interès i dret a tenir una educació digna sense sentir-se discriminats per la seva situació econòmica. Mentrestant i sense perdre l’esperança, retraten situacions quotidianes de les seves famílies que poden ser tristes, complicades o complexes. El jurat determina guardonar amb el segon premi de 300€ a Somnis i drets de l’Escola Collasso i Gil del Raval de Barcelona, en col·laboració amb el grup La Llama (TEB & Ravalnet).”

QUAN ACABA UN CURS

El curs 2016-17 ja ha acabat, i com sempre toca fer balanç.  La veritat és que la Núria Cervera ja ho ha explicat molt bé en el seu post per tant no em repetiré, simplement reforçaré la idea que treballar per projectes a Cicle Superior dóna molts i molts bons resultats.

Projectes com l‘Apadrina, Patrimonia’m,  Canta i explica seguint el model pedagògic de Classe Inversa o  el Projecte compartit Expliquem el barri amb el Camp d’Aprenentatge reforcen la idea que treballant d’aquesta manera l’alumnat s’empodera i és realment protagonista del seu aprenentatge: Els nois i noies saben que estan aprenent i saben que estan treballant. Realment quan treballes així es crea un ambient  a l’aula on els nens i nenes perceben que creiem en ells i en les seves possibilitats. Diria que és un ambient “màgic” on l’alumnat i el professorat s’engresca i caminem junts, on el treball col·laboratiu és la base alhora que els nens i nenes creixen en autonomia.

És una llàstima, però no tothom ho entén així, i aquest final de curs ha estat dur, no és agradable veure com es prenen direccions allunyades d’aquesta línia, fins i tot es mira de trencar metodologies i projectes existents que funcionen, que han rebut el reconeixement de la societat però que internament, des de certes direccions s’intenten minimitzar i eliminar. Mai havia viscut un claustre, demanat per més de la tercera part del professorat, on assistís l’inspector per petició de direcció i haver de sentir frases lapidàries com: “no està demostrat que treballant amb projectes els alumnes aprenguin”… se’t queda la cara de  😯

En fin, dedicat a qui pensa d’aquesta manera, unes frases i un enllaç sobre Neuroeducació (La Neuroeducació és una nova disciplina que neix de la interacció entre les Neurociències (com funciona el cervell), la Psicologia (com funciona la ment i la conducta humana) i l’Educació (com funcionen els processos d’ensenyament-aprenentatge).

“Diversos estudis han demostrat que només aprenem allò que ens crida l’atenció i allò que ens genera emoció al ser après. Que l’exercici físic i dormir bé faciliten de forma clara i directa l’aprenentatge i la consolidació de la memòria. Que aprenem més de forma grupal que individual, i que el bon humor, entre molts altres factors, facilita l’aprenentatge. Molts d’aquests coneixements no són nous els mestres ja les apliquem, però la Neuroeducació ens facilita l’evidència científica i ens explica perquè és així.”

Perquè sí, si que està demostrat, els nens i nenes aprenen i molt!

Més informació sobre neuroeducació i ABP (aprenentatge basat en projectes).

Aquí alguns exemples:

 

 

RECORDANT ESCOLA2018

El Boris Mir ens recorda la trobada de blocaires que vam fer a Callús el 17 de maig del 2007 on l’objectiu era pensar com havia de ser l’escola del 2018: “Una proposta col·lectiva basada en propostes positives, personals i creatives sobre l’educació que volem d’aquí a 10 anys.”

Gràcies Boris per recordar-nos que els somnis, si es lluiten i es treballen,  es poden fer realitat malgrat les dificultats.

 

 

FINAL DE CURS EN 6 TWEETS

Anem ja cap a finals de juliol i tot i que ja porto uns dies que podria dir de vacances (banyets a la platja, passejades amb bici, excursions…), encara vaig fent feina: preparar materials pel curs vinent, documents del grup de treball de Flipped Classroom amb Blanquerna, l’escola d’estiu com a formadora de webquestcat… i ara ja si que en res comença la desconnexió de veritat fins al setembre.

És el moment per tant de fer una mica de balanç del que ha estat aquest curs 2015-2016 com a reflexió del que serà el proper curs, educativament parlant. I penso que la millor manera és mirar el meu Twitter, allà és on ho tinc tot, tant el que socialment em preocupa i m’impacta com la xarxa de mestres que compartim i d’on sorgeixen moltes iniciatives i reflexions. Per tant de tot el que he anat recollint en el meu twitter, faig una selecció de 6 tweets que representen el viscut i el futur:

1- El CCCB es fa ressó del projecte que hem desenvolupat aquest curs amb els nens i nenes de 6è a l’escola: Anem a Museïtzar l’escola. Un projecte que, tot seguint el model pedagògic de Flipped Classroom i a través de la metodologia de Webgimcana, utilitza la Realitat Augmentada i els Codis QR per endinsar als nois i noies en la història de l’escola i amb ella la història recent del nostre pais.

Screenshot_115

Continuarem el proper curs amb aquest projecte que va totalment lligat al projecte de la Xarxa d’escoles històriques de Barcelona.

2- Trio un tweet del Jordi Jubany,  piula sobre les 6enes Jornades de Webquestcat centrades en els Camins d’Innovació. Van ser moltes les piulades que es van fer el dia de les jornades amb el hastag  #caminsinnovacioWqcat Realment van ser unes jornades molt interessants i es va fer palés la necessitat d’un canvi educatiu…. dies més tard va sortir a la llum el projecte d’Escolanova 21… Tindrem alguna cosa a veure?  😛

Screenshot_116

3- Un tweet meu sobre les Jornades de Flipped Classroom que es van celebrar a Blanquerna el passat 17 de maig. Unes altres jornades molt interessants que van en la mateixa línia: no podem, encara, estar parlant de classes magistrals o que el centre de l’ensenyament és el mestre. El centre de l’aprenentatge és l’alumne i a partir d’aquí podem començar a parlar de com ho hem de fer.

Screenshot_117

4- La Fundació Joan Brossa ens dóna l’oportunitat, el 4 de juliol, que anem a explicar a les seves jornades l’experiència de fer un rap a l’escola amb els nens i nenes: Somnis i Drets. Parlem de poesia i parlem de tecnologia, de música i de videoclip, però sobretot parlem de dignitat, de somnis, d’anhels, de drets… i de ganes de lluitar.

Screenshot_118

5- Un tweet del Ramon Barlam em dóna a conèixer Corubrics, una eina per fer rúbriques…  aquest proper curs ens serà molt útil, no només perquè a l’escola segur que ho posem en pràctica, si no perquè en el Grup de Recerca de Blanquerna aquest proper curs ens centrarem en l’avaluació i com aquesta, ens fa canviar la manera d’educar.

Screenshot_119

6- I no podia ser d’una altra manera, el tweet de l’Eduard Vallory donant a conèixer els resultats de la crida del projecte @escolanova21: el 68% de les escoles que han demanat entrar són públiques i més d’un 15% d’aquestes són de màxima complexitat. Queda clar doncs, que aquest curs que acabem ha posat sobre la taula que les escoles, públiques sobretot, volem engegar un canvi educatiu important, que a més a més, les dificultats socials no ens espanten, si no tot el contrari… volem des d’aquestes realitats innovar i garantir l’equitat social, perquè queda clar que una cosa no va renyida amb altra, qui ho diu… .simplement menteix.

 Ara si… comença la desconnexió però amb un cap plé d’idees!

Bon estiu!

LES CONCLUSIONS DE LES VI JORNADES DE WEBQUESTCAT: “CAMINS D’INNOVACIÓ”

S'ha produït un error en obtenir un àlbum extern. Comproveu l'adreça de l'àlbum. Ajuda.

A una setmana de la celebració de les VI Jornades de webquestcat “Camins d’innovació” toca fer un moment de reflexió, encara les tenim molt fresques i no costa massa arribar a una gran conclusió: Van anar molt bé!

I no va ser només per l’alta participació de mestres un dissabte al matí, tampoc només per l’ambient agradable que es va respirar durant tota la jornada, fins i tot diria que tampoc només per les bones exposicions i presentacions…  Van anar molt bé per tot això junt, però sobretot perquè en tot moment es va respirar que estem vivint en un moment de canvi, i que sobretot n’hi ha ganes del mateix: Replantejar horaris, espais, projectes… i que en tot moment és l’alumne el centre de l’aprenentatge i que això li permet empoderar-se, mentre que el paper de la mestra, del mestre, continua sent vital però perquè gestiona els recursos, crea material i sobretot permet que els nens i nenes creixin.

En definitiva, va anar molt bé perquè vam poder compartir experiències que demostren que els profes ens estimem la nostra feina, l’escola i l’alumnat.

I com que va anar tan bé deixo aquí l’enllaç de  la web de les jornades perquè encara podem compartir el que va ser, hi ha totes les presentacions i els vídeos explicatius de les mateixes.

Realment, va anar molt i molt bé! Carme, t’haurien encantat.

La web de les jornades amb les presentacions i vídeos

IMMIGRACIÓ A L’ESCOLA, UN PROBLEMA?

Aquest mes de novembre hem tingut l’ocasió de fer dues xerrades sobre el mateix tema: la immigració a l’escola: Com treballem? Com es gestiona la diversitat?…

La veritat és que preparant la presentació t’adones que va molt bé tenir ocasions per explicar el que fas, ja que és un moment que dediques a pensar sobre la teva acció educativa i sovint, per no dir sempre, als mestres aquest temps ens falta. Per tant, malgrat la dificultat del temps per reflexionar, en el moment que has de fer una xerrada et forces a buscar el moment i crees una presentació.

La primera xerrada va ser en el marc del XIIIè Seminari Immigració i Europa que organitza la Fundació ACSAR i la segona dins la #setmanaedu  de Blanquerna.

Deixo aquí la nostra presentació, la conclusió de la qual és que el treball per projectes és la millor manera de treballar amb els nens i nenes,  més si l’alumnat és d’origen divers perquè el treball per projectes, webquest, treball col·laboratiu, flipped classroom… permet la interacció entre iguals, la motivació per aprendre…. Nosaltres no gestionem la diversitat, treballem amb ella perquè forma part del que som,  i sincerament, no sé d’on són els meus alumnes, ho he de pensar si m’ho pregunten, són nens i nenes amb unes ganes fantàstiques de venir a l’escola, i aquesta, és casa seva.

Screenshot_82

 

IMATGES DE LES XERRADES